Traïció
En Dret, la traïció[1] es referix al conjunt de crims que engloben els actes més extrems en contra del país de cada u.
Coloquialmente, la traïció consistix en defraudar a família, amics, grup ètnic, religió, país o un atre grup al com puga pertànyer-se, fent lo contrari a lo que els atres esperen. A sovint, quan s'acusa de traïdor, tals acusacions són controvertides i disputades quan la persona no pot identificar-se en el grup del com és membre, o de lo contrari està en desacort en els líders del grup que fan el càrrec.
Història
En la llei anglesa, l'alta traïció era castigable en una eixecució coneguda en Anglaterra com: hanged, drawn and quartered (hòmens) o cremat en la foguera (dònes), encara que la decapitació podia ser substituïda pel mando real (per lo general per la realea i la noblea). Estes sancions varen ser suprimides en 1814, 1790 i 1973, respectivament. La pena va ser utilisada per monarques posteriors contra persones que raonablement podrien cridar-se traïdors, encara que la majoria dels juristes moderns ho han considerat excessiu.
En l'obra de William Shakespeare, El rei Lear (1600), quan el rei s'entera de que la seua filla Regan li ha deshonrat públicament, diu: "No podien, no farien, és pijor que assessinar", una actitut convencional en aquell temps. En el llibre Infern de Dante Alighieri, el nové círcul més baix de l'Infern està reservat per als traïdors; Judas Iscariote, qui va traïcionar a Jesús de Nazaret, sofrix els pijors tormentos de tots, és constantment rosegat per una de les tres boques de Lucifer. La seua traïció es considera tan notòria que el seu nom ha segut durant molt temps sinònim de traïdor, un destí que compartix en Benedict Arnold, Vidkun Quisling, Marque Juny Brut (que també es representa en el Infern de Dante, sofrint el mateix destí que Judas junt a Cayo Casio Longino). De fet, l'etimologia de la paraula traïdor s'origina en l'entrega de Judas als principals sacerdots, capitans del temple i vells (Lucas 22,52): la paraula es deriva de el traditor llatí que significa "el que entrega".[2] La Teologia cristiana i el pensament polític fins al cap de que l'Ilustració va considerar la traïció i la blasfèmia com a sinònim, ya que va desafiar tant l'estat i la voluntat de Deu. Els reis eren considerats elegits per Deu, i traïcionar el país era fer l'obra de Satanás.[nota 1]
Moltes lleis de les nacions mencionen varis tipos de traïció. "Delictes relacionats en l'insurrecció", és la traïció interna, i pot incloure un colp d'Estat. "Delictes relacionats en l'agressió estrangera", és la traïció de cooperar en l'agressió estrangera de manera positiva independentment de la nacional dins i fòra. "Delictes relacionats en l'inducció d'agressió estrangera", és el delicte de comunicar-se en els estrangers en secret per a causar agressió estrangera o amenaça. Depenent d'un país, la conspiració s'agrega a estos. En Japó, l'aplicació dels "crims relacionats en l'insurrecció" va ser considerada sobre el cult d'Aum Shinrikyō que va causar el terrorisme religiós.
Dimensió jurídica
En térmens llegals, la traïció consistix en una conducta deslleal cap a la nació. Cada estat determina taxativamente per a sí, els actes que impliquen el crim de traïció. Alguns dels més tipificats són:
- Sublevar-se o incitar a uns atres a sublevar-se contra l'autoritat de l'Estat.
- Conspirar contra el govern, intent de colp d'Estat.
- Assessinat o intent d'assessinat d'altes autoritats de l'Estat.
- Pensar o difondre idees contràries a l'orde establit per l'Estat.
- Terrorisme.
- Colaborar o associar-se en estats declarats "no grats" o enemics de la nació.
- Cooperar o colaborar en atres nacions durant periodo d'estat de guerra.
- Evasió fiscal
Espanya
- Artícul principal → Delicte de traïció (Espanya).
En el Dret espanyol, el Còdic Penal arreplega els delictes de traïció en el Capítul I del Títul XXIII (arts. 581 a 588).
Estats Units
El delicte de traïció existix tant a nivell federal com a estatal. El delicte federal es definix en la Constitució (i és l'únic delicte definit per ella) com fer la guerra als Estats Units o adherir-se als seus enemics, i comporta una pena de mort o presó i multa.
En la década de 1790, els partits polítics d'opposition eren nous i no estaven plenament acceptats. Els líders del govern solien considerar traïdors als seus oponents. L'historiador Ron Chernow informa de que el secretari del Tesor Alexander Hamilton i el president George Washington «consideraven que gran part de les crítiques disparades contra la seua administració eren de naturalea deslleal, inclús traicionera."[3] Quan va esclatar la Cuasi-Guerra no declarada en França en 1797-98, «Hamilton va confondre cada volta més la dissidència en la traïció i es va dedicar a l'hipèrbole». Ademés, el Partit d'oposició jeffersoniano es comportava de la mateixa manera. [4]Despuix de 1801, en una transició pacífica en el partit polític en el poder, la retòrica de «la «traïció» contra els oponents polítics va disminuir.[5][6]
En Estats Units, el nom de Benedict Arnold es considera sinònim de traïció per la seua colaboració en els britànics durant la Guerra Revolucionària Americana.
En alguns casos, «traïdor» es considerava una etiqueta honorable quan hi havia hagut un desacort considerable en les polítiques del gobie rno central. «Tots els Pares Fundadors havien segut tachats de traïdors per una estructura de poder injusta. Abans que ells, també ho havien segut els puritanos de Plymouth i Salem, dels que tants... varen prendre les seues raïls». [7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 55 Els abolicionistes, que negaven l'autoritat del govern federal, es dien orgullosament traïdors. Açò inclou a Theodore Parker, Thomas Wentworth Higginson, Samuel Gridley Howe, «i aquells com ells». William Lloyd Garrison «es va autodenominar orgullosament traïdor durant décades"[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 55
Federal
Per a evitar els abusos de la llei anglesa, l'alcanç de la traïció va ser específicament restringit en la Constitució dels Estats Units. Artícul III, secció 3 diu lo següent:
- La Traïció contra els Estats Units consistirà únicament en fer-los la Guerra, o en adherir-se als seus Enemics, prestant-los Ajuda i Consol. Cap Persona podrà ser declarada culpable de Traïció, a menos que dos Testics presten Testimoni del mateix Acte manifeste, o per Confessió davant un Tribunal públic. El Congrés tindrà Poder per a declarar el Castic de la Traïció, pero cap Attainder de Traïció podrà carrejar Corrupció de la sanc, o Confisc llevat durant la Vida de la Persona attainted.
La Constitució no crea per sí mateixa el delicte; només restringix la definició (el primer paràgraf), permet al Congrés dels Estats Units crear el delicte, i restringix qualsevol castic per traïció només als condenats (el segon paràgraf). El delicte està prohibit per la llegislació aprovada pel Congrés. Aixina, el Còdic dels Estats Units en Plantilla:Usc establix:
“Cualquiera que, debiendo lealtad a los Estados Unidos, les haga la guerra o se adhiera a sus enemigos, prestándoles ayuda y consuelo dentro de los Estados Unidos o en cualquier otro lugar, es culpable de traicó y sufrirá la pena de muerte, o será encarcelado no menos de cinco años y multado bajo este título pero no menos de 10.000 dólares; y será incapaz de ocupar cualquier cargo bajo los Estados Unidos.”
El requisit del testimoni de dos testics va ser heretat de la Llei de traïció britànica de 1695.
No obstant, el Congrés ha aprovat lleis que creen delictes relacionats que castiguen la conducta que socava el govern o la seguritat nacional, com sedició en les Lleis d'Estrangeria i Sedició de 1798, o espionage i sedició en la Llei d'Espionage de 1917, que no requerixen el testimoni de dos testics i tenen una definició molt més àmplia que la traïció de l'Artícul Tercer. Algunes d'estes lleis seguixen en vigor. Els coneguts espies Julius i Ethel Rosenberg varen ser acusats de conspiració per a cometre espionage, en lloc de traïció.[8]
Traïció contra els estats de EE. UU.
La majoria dels estats tenen disposicions sobre traïció en les seues constitucions o estatuts similars a les de la Constitució nortamericana. La Clàusula d'Extradició definix específicament la traïció com un delicte extraditable.
Thomas Jefferson va dir en 1791 que qualsevol funcionari de Virgínia que cooperara en el Banc dels Estats Units federal propost per Alexander Hamilton era culpable de «traïció» contra l'estat de Virginia i devia ser eixecutat. El banc va obrir i ningú va ser processat.[9]
Vàries persones han segut processades per traïció a nivell estatal. Thomas Dorr va ser condenat per traïció contra l'estat de Rhode Island per la seua participació en la Rebelió de Dorr, pero finalment se li va concedir l'amnistia. John Brown va ser condenat per traïció contra l'Estat de Virginia per la seua participació en l'assalte a Harpers Ferry de 1859, i va ser aforcat. El mormón profeta, Joseph Smith, va ser acusat de traïció a Misuri junt en atres cinc persones, en un primer moment davant un tribunal militar estatal, pero a Smith se li va permetre escapar[10] a Illinois en acabant de que el seu cas fora transferit a un tribunal civil per a ser jujat per càrrecs de traïció i atres delictes.[11] Smith va anar posteriorment encarcerat per a ser jujat per càrrecs de traïció contra Illinois, pero va ser assessinat per una turba de linchadores mentres estava en la presó a l'espera de juí.
Perú
La tipificacó del delicte de "traïció a la pàtria" en Perú ha donat peu a polèmiques,[12] com la suscitada pel fet de que estrangers (per eixemple: nortamericans, panamenys[13] i chilens) membres del Moviment Revolucionari Túpac Amaru anaren en el seu moment processats baix eixa figura llegal. Alguns d'eixos casos, en que es varen impondre inclús penes de cadena perpètua, varen ser revertits per la Cort Interamericana de Drets Humans.[14]
Veneçola
En Veneçola, existixen cinc condicions tipificades de traïció a la pàtria, en l'actual ordenament jurídic veneçolà, i previstes en el Còdic Penal vigent:
- Que s'atente contra l'independència de la República.
- Que un grup de persones confabulen per a destruir la forma política republicana que s'ha donat a la Nació.
- La solicitut expressa de l'intervenció d'algun país estranger en els assunts de la política interior de Veneçola.
- Revelar els secrets polítics o militars concernents a la seguritat de Veneçola.
- L'entrega de recursos a un país estranger per a que siguen amprats en perjuí de Veneçola, de les seues institucions republicanes, dels seus ciutadans que servixquen per a desestabilisar l'orde social.
Notes
- ↑ Cf. Paralelos en las culturas orientales y orientales, como el Mandato Divino y el Mandato del Cielo.
Enllaços externs
«traïció». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- ↑
- ↑ «Online Etymology Dictionary» (en en). Online Etymology Dictionary. Consultat el 12 d i febrer de 2017.
- ↑ Ron Chernow (2005). id=4iafgTEhU3QC&pg=PA392 Alexander Hamilton, Penguin Books, p. 392. ISBN 9780143034759.
- ↑ Chernow (2005). Alexander Hamilton, Penguin, p. 569. ISBN 978-0143034759.
- ↑ Richard Hofstadter (1969). id=JdVQmgnDv84C&pg=PA141 La idea de un sistema de partidos: The Rise of Legitimate Opposition in the United States, 1780-1840, University of California Press, p. 141. ISBN 978- 0520017542.
- ↑ Smelser, Marshall(1958).«El periodo federalista como una era de pasión».American Quarterly.10(4): 391-419.doi:10.2307/2710583.
- ↑ 7,0 7,1 Renehan, Jr., Edward J. (1995). The Secret Six. The True Tale of the Men Who Conspired with John Brown, New York: Crown. ISBN 051759028X.
- ↑ «The Nation: The Rosenbergs, 50 Years Later; Yes, They Were Guilty. But of What Exactly?"] por Sam Roberts, “”New York Times“”, 15 de junio de 2003
- ↑ Ron Chernow (2005). Alexander Hamilton, Penguin Books, p. 352. ISBN 9780143034759.
- ↑ Walker, Jeff (2 de agosto de 2007). «A Change of Venue: Joseph Smith's Escape from Liberty Jail». Fairmormon.org.
- ↑ Fawn M. Brodie, No Man Knows My History (1945, reimpreso en 1995, NY, Vintage Books) chap. 17, p. 255.
- ↑ El turismo del Terror
- Archivat el 29 de juliol de 2013 archivat en Wayback Machine.. Caretas, nº 1394.
- ↑ Ratifican cadena perpetua a estadounidense y 30 años a panameño. La Nación, Domingo 17 de marzo, 1996, San José, Costa Rica.
- ↑ Chilenos del MRTA detenidos en Perú pedirán su libertad a la OEA. Emol, Jueves, 25 de noviembre de 2004, 08:57 (agencias).