Traditor

Escultura de Constantino en York, Anglaterra.

El terme traditor o traditores (derivat del llatí: "tradere", entregar) es va aplicar a aquells cristians que varen realisar apostasía durant les persecucions contra la religió cristiana primitiva. Durant la persecució de Diocleciano, als líders religiosos que varen actuar d'esta manera se'ls denominava "traditores" després de que s'aplicara un edicte a on s'ordenava la crema dels escrits i la renúncia de la seua fe per part d'esta religió. Esta secta va tindre un particular creiximent en el Nort d'Àfrica; posteriorment, alguns traditores varen retornar a les seues posicions baix el mandat de Constantino, provocant una disputa en els Donatistas, que es resoldria en 314 durant el Concili de Arlés en Galia, França, a on la qüestió va ser molt debatuda i estava en contra dels propis Donatistas. Estos es varen negar a acceptar la decisió del consell. El seu disgust pels bisbes que havien colaborat en Roma va eixir de la perspectiva de l'imperi romà. La paraula "traditore" és la font de les paraules modernes "traïdor" i "traïció", aixina com de la paraula "tradició", pero en un context totalment distint.