Anar al contingut

Cort Interamericana de Drets Humans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cort Interamericana de Drets Humans

</noinclude>La Cort Interamericana de Drets Humans (Talle IDH)[1] és un tribunal internacional en sèu en Sant Josep, Costa Rica. Va ser creada per la Convenció Americana sobre Drets Humans, un tractat de drets humans ratificat pels membres de l'Organisació dels Estats Americans (OEA), que va entrar en vigor en 1978. Junt en la Comissió Interamericana de Drets Humans, fundada en 1959, constituïxen les dos principals institucions de drets humans del sistema interamericà de protecció internacional dels drets humans.[2]

En virtut de la Convenció, este tribunal treballa en la Comissió Interamericana per a defendre i promoure els drets i llibertats fonamentals. Té jurisdicció en uns 20 dels 35 estats d'Amèrica que han adoptat mides per a adherir-se a la seua autoritat, la gran majoria d'Amèrica Llatina.[3] El tribunal resol reclamacions per violacions dels drets humans per part dels governs i emet opinions consultives sobre l'interpretació de determinades qüestions jurídiques.[4] Vintinou membres de la OEA són també membres de la Cort Penal Internacional.[5]

Història

En novembre de 1969 es va celebrar en Sant Josep, Costa Rica, la Conferència Especialisada Interamericana sobre Drets Humans, en la que els delegats dels Estats membres de l'Organisació dels Estats Americans varen redactar la Convenció Americana sobre Drets Humans. Este instrument va entrar en vigor el 18 de juliol de 1978, una volta depositat l'undècim instrument de ratificació per un Estat Membre de la OEA.[6]

A la data, vinticinc nacions americanes han ratificat la Convenció o s'han adherit a ella: Argentina, Barbados, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Chile, Dominica, Equador, El Salvador, Granada, Guatemala, Haití, Hondures, Jamaica, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, República Dominicana, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai i Veneçuela.[6] No obstant, Trinitat i Tobago la va denunciar per mig de comunicació dirigida al Secretari General de la OEA el 26 de maig de 1998, i Veneçuela va fer lo propi el 10 de setembre de 2012.[6]

Este tractat regional és obligatori per als Estats que ho ratifiquen o s'adherixquen a ell, i representa la culminació d'un procés iniciat a finals de la Segona Guerra Mundial, quan les nacions d'Amèrica es varen reunir en Mèxic i varen acordar redactar una declaració sobre drets humans que poguera adoptar-se eventualment com a convenció. Dita declaració —la Declaració Americana dels Drets i Deures de la persona— va ser aprovada pels Estats membres de la OEA en Bogotà, Colòmbia, en maig de 1948.[7] En la finalitat de salvaguardar els drets essencials de l'home en el continent americà, la Convenció va establir dos òrguens competents per a conéixer de les violacions als drets humans: la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i la Cort Interamericana de Drets Humans. La primera havia segut creada en 1959 i va iniciar funcions en 1960, quan el Consell de la OEA va aprovar el seu Estatut i va elegir als seus primers membres. La Cort, en canvi, no va poder establir-se sino fins a l'entrada en vigor de la Convenció. El 22 de maig de 1979, durant el Sèptim Periodo Extraordinari de Sessions de l'Assamblea General de la OEA, els Estats Partixes varen elegir als juristes que, a títul personal, serien els primers juges de la Cort Interamericana. La seua primera reunió va tindre lloc el 29 i 30 de juny de 1979 en la sèu de la OEA en Washington D. C.

L'Assamblea General de la OEA havia recomanat l'1 de juliol de 1978 acceptar l'oferiment formal del Govern de Costa Rica per a que la sèu de la Cort s'establira en eixe país, decisió ratificada pels Estats Partixes durant el Sext Periodo Extraordinari de Sessions de l'Assamblea General, celebrat en novembre de 1978. La cerimònia d'instalació de la Cort es va realisar en Sant Josep el 3 de setembre de 1979. Durant el Nové Periodo Ordinari de Sessions de l'Assamblea General de la OEA es va aprovar l'Estatut de la Cort; en agost de 1980, esta va aprovar el seu Reglament, que inclou les normes de procediment. En novembre de 2009, durant el LXXXV Periodo Ordinari de Sessions, va entrar en vigor un nou Reglament, aplicable a tots els casos que es tramiten actualment davant el Tribunal.

El 10 de setembre de 1981, el Govern de Costa Rica i la Cort varen firmar un Conveni de Sèu, aprovat per mig de Llei N.º 6889 del 9 de setembre de 1983, que regula el règim d'immunitats i privilegis de la Cort, els seus juges, el seu personal i les persones que compareguen davant ella. Este Conveni està destinat a facilitar el normal desenvolvimiento de les activitats del Tribunal, en particular per mig de la protecció d'els qui intervinguen en els seus processos. En compliment del compromís adquirit, el Govern de Costa Rica donó a la Cort, en novembre de 1993, la casa que hui ocupa com a sèu.

El 30 de juliol de 1980, la Cort i el Govern de Costa Rica varen firmar un conveni —aprovat per l'Assamblea Llegislativa per mig de Llei N.º 6528 del 28 d'octubre de 1980— pel que es va crear l'Institut Interamericà de Drets Humans. Dit Institut es va constituir com una entitat internacional autònoma de naturalea acadèmica, dedicada a l'ensenyança, investigació i promoció dels drets humans en un enfocament multidisciplinario i émfasis en els problemes del continent americà. En sèu igualment en Sant Josep, Costa Rica, l'Institut treballa en apoyo del sistema interamericà de protecció internacional dels drets humans.

Els antecedents del sistema interamericà de promoció i protecció dels drets humans es remonten a l'adopció de la Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home en la Novena Conferència Internacional Americana, celebrada en Bogotà, Colòmbia, en 1948. En eixa mateixa conferència, el govern de Brasil va presentar una proposta per a la creació d'una Cort Interamericana que garantisara els drets de l'home, baix la premissa de que la protecció jurídica dels drets reconeguts internacionalment solament seria eficaç si emanava d'un organisme internacional. En tal propòsit, es va encomanar a la Comissió Jurídica Internacional l'elaboració d'un proyecte de llei en matèria de drets humans, el qual, despuix de la seua evaluació, va ser discutit i aprovat en la Dècima Conferència Internacional Americana com la Resolució XXXI «Cort Interamericana per a protegir els Drets Humans».[8] En la Dècima Conferència Internacional Americana, celebrada en Caracas, Veneçuela, en 1954, es va adoptar la Resolució XXXI relativa a la creació de la Cort Interamericana de Drets Humans, i es va encarregar al Consell de l'Organisació la continuació dels estudis sobre protecció jurisdiccional dels drets humans, a fin de que l'Undècima Conferència poguera abordar l'assunt.

En la Quinta Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors, celebrada en Chile en 1959, es va aprovar la Resolució VIII sobre «Drets Humans», que va encomanar al Consell Interamericà de Jurisconsultos l'elaboració de dos proyectes de convenció: un sobre drets humans i un atre sobre la creació d'una Cort Interamericana de Drets Humans, en l'instrucció de que anaren remesos als governs xixanta dies abans de l'instalació de l'Undècima Conferència Interamericana. En compliment de dita resolució, el Comité Jurídic Interamericà va elaborar un proyecte de Convenció sobre Drets Humans durant la seua Quarta Reunió, celebrada en Santiago de Chile entre el 24 d'agost i el 9 de setembre de 1959. El proyecte, compost per 88 artículs, abordava els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, i prevea la creació de dos òrguens de protecció: una Comissió Interamericana de Drets Humans i una Cort Interamericana de Drets Humans. Les fonts que varen inspirar el seu disseny varen ser l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia i les disposicions de la Carta de Roma relatives al Tribunal d'Estrasburc, adaptades a les condicions particulars del continent americà.

La Convenció Americana sobre Drets Humans va ser finalment adoptada en la Conferència Especialisada Interamericana sobre Drets Humans, celebrada del 7 al 22 de novembre de 1969 en Sant Josep, Costa Rica. Els dos òrguens de protecció prevists en el seu artícul 33 —la Comissió Interamericana de Drets Humans i la Cort Interamericana de Drets Humans— tenen la funció d'assegurar el compliment de les obligacions impostes per la Convenció. La Cort va ser establida en entrar en vigor dita Convenció el 18 de juliol de 1978, instalada en Sant Josep el 3 de setembre de 1979, i el seu Estatut va ser aprovat per l'Assamblea General de la OEA en octubre de 1979 per mig de la Resolució N.º 448. En el seu Tercer Periodo de Sessions, portat a terme del 30 de juliol al 9 d'agost de 1980, la Cort va completar els treballs sobre l'Acort de Sèu en Costa Rica, en el que s'estipulen les immunitats i privilegis del Tribunal, els seus juges i jueza, el seu personal i les persones que compareguen davant ella.[9]

Funcions

La Cort IDH eixercix una funció jurisdiccional i una funció consultiva:[10] Alguns autors afigen com una tercera funció, dictar mides provisionals.[11] El seu propòsit és aplicar i interpretar la Convenció i atres tractats de drets humans als quals se somet el cridat Sistema Interamericà de Drets Humans.

Funció Jurisdiccional

Es referix a la funció contenciosa d'este orgue. Es troba estipulada en els artículs 61º a 63º de la Convenció Americana de Drets Humans.

D'acort a estos artículs, la Cort IDH té competència per a conéixer casos en els quals s'alegue que un dels Estats parts ha violat un dret o llibertat protegits per la Convenció Americana sobre Drets Humans. Per a que la Cort conega d'un cas és necessari que s'agoten els procediments que establixen els artículs 48º a 50º de la Convenció, relatius a la CIDH. La Comissió és qui rep les denúncies de presuntes violacions als drets continguts en la Convenció Americana. Una volta rebuda la denúncia, la Comissió (CIDH) deurà examinar la admisibilidad i el fondo de la mateixa. En tots els casos, la Comissió deu posar-se a disposició de les parts per a aplegar a una solució amistosa.

Si no es conseguix una solució amistosa, la Comissió fa un informe a on expon les conclusions, proposicions i recomanacions que juge adequades.[12] Una volta s'emet este informe l'Estat involucrat o la CIDH poden sometre casos a la Cort IDH.

Les persones, grups o entitats que no són Estats no tenen capacitat de presentar casos davant la Cort, pero sí poden recórrer davant la Comissió Interamericana de Drets Humans.

Segons lo estipulat en l'artícul 62º de la Convenció, per a que la Cort IDH puga eixercir la funció jurisdiccional, és requisit indispensable que els Estats partix del cas hagen reconegut o reconeguen la competència de la Cort. Formar part de la Convenció Americana de Drets Humans no significa acceptar la competència de la Cort, esta deu acceptar-se per mig d'una declaració de l'Estat. Esta declaració pot ser incondicional, o baix una condició de reciprocitat, per temps determinat o solament per a certs casos.

En els casos que coneix, la Cort IDH deu buscar que es garantise el dret o la llibertat vulnerats, es reparen les conseqüències de la violació de drets i el pagament d'una indemnisació, segons lo establit en l'artícul 63º de la Convenció.

D'acort a l'artícul 68 de la Convenció Americana, els fallos de la Cort són obligatoris per a l'Estat condenat.[12] Un Estat no pot invocar disposicions del seu dret intern per a incomplir les obligacions adquirides en tractats. Precisament una d'estes obligacions és que els Estats partix en un cas contenciós de la Cort es comprometen a complir la decisió de dit orgue.[13]

Adicionalment, la Cort IDH ha desenrollat que tots els Estats, i no solament l'Estat condenat, deu prendre en conte la jurisprudència de la Cort per a assegurar que les seues actuacions siguen concordes en la Convenció Americana.[14] Esta interpretació se li coneix com la doctrina del control de convencionalidad.[15]

Funció Consultiva

L'establix l'artícul 64º de la Convenció Americana de Drets Humans:

  1. Els Estats membres de l'Organisació podran consultar a la Cort sobre l'interpretació d'esta Convenció o d'atres tractats concernents a la protecció dels drets humans en els Estats americans. Aixina mateix, podran consultar-la, en lo que els competix, els òrguens enumerats en el capítul X de la Carta de l'Organisació dels Estats Americans, reformada pel Protocol de Buenos Aires.
  2. La Cort, a solicitut d'un Estat membre de l'Organisació, podrà donar-li opinions sobre la compatibilitat entre qualsevol de les seues lleis internes i els mencionats instruments internacionals.

La Convenció Americana va atribuir a la Cort la "més vasta funció consultiva que s'haja confiat a tribunal internacional algun fins al present".[16] Tots els Estats membres de la OEA poden solicitar l'opinió consultiva de la Cort IDH, sense importar si l'Estat ha ratificat o no el Pacte de Sant Josep. A la seua volta, tots els òrguens principals de la OEA també poden solicitar una opinió consultiva de la Cort. A diferència de l'ONU o del Sistema Europeu, en el Sistema Interamericà, la Cort IDH pot emetre la seua opinió consultiva respecte a la compatibilitat del dret intern d'un Estat membre de la OEA i les obligacions internacionals que haja adquirit en matèria de Drets Humans.[17]

La funció consultiva no pot desvincular-se dels propòsits de la Convenció; dita funció té com a objectiu auxiliar al compliment de les obligacions internacionals dels Estats americans en matèria de Drets Humans, aixina com el compliment de les funcions dels òrguens de la OEA.[18] En certes ocasions, la Cort pot abstindre's de respondre a una solicitut d'opinió consultiva. Açò lo pot fer en casos en que la consulta no es referixca a l'interpretació de tractats en els que estiga implicada la protecció de drets humans d'un Estat membre del Sistema Interamericà.[16]

Deu tindre's en conte que la funció consultiva no té cap efecte obligatori com el que posseïxen les sentències en eixercici de la seua funció contenciosa, pero no per això deixa de tindre gran importància, ya que per a la Cort Interamericana, ajuda a l'enfortiment de l'objectiu de favorir el respecte als drets humans.[19]

La funció consultiva de la Cort Interamericana de Drets Humans ha generat debats molt interessants sobre els efectes de les opinions consultives i sobre l'aplicació d'eixes opinions per part dels tribunals nacionals.

Mides Provisionals

Ademés d'estes dos funcions, la Cort IDH també té la facultat de dictar mides provisionals en casos d'extrema gravetat i urgència, açò en la finalitat d'evitar que ocórreguen danys irreparables a les víctimes o ofesos.[11]

Els tres requisits: 1) extrema gravetat, 2) urgència, 3) necessari per a evitar danys irreparables a les persones, tenen que comprovar-se, prima facie, per a que s'otorguen estes mides.[20]

L'artícul 63(2)º de la Convenció Americana establix esta possibilitat, i ademés s'agrega que en els casos que est coneixent pot dictar les mides que considere pertinents, i en els casos que encara no conega, pot dictar dites mides solament a petició de la Comissió.[21] Estes mides provisionals tenen caràcter vinculant per als Estats, i exigixen adoptar accions positives o negatives, és dir, de fer o no fer.

Vore també

Referències

  1. ↑ La sigla «Talle IDH» és l'estàndar.[1] «Cort IDH» s'utilisa oficialment.
  2. ↑ Contesse, Jorge (2025-04-11). The Human Rights Institutions of Latin America, 1 edició (en en), Oxford University PressNew York, NY, pp. 367–384. doi:10.1093/9780197754016.003.0022. ISBN 978-0-19-775398-9.
  3. ↑ Staff writer. «Inter-American Human Rights System - Which States llaure part of the American Convention?». Inter-American Court of Human Rights.. «The States that have ratified the American Convention llaure: Argentina, Barbados, Bolívia, Brazil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Dominica, Dominican Republic, Equador, El Salvador, Grenada, Guatemala, Haiti, Hondures, Jamaica, Mexico, Nicaragua, Panama, Paraguay, Peru, Suriname, and Uruguai.»
  4. ↑ The Practice and Procedure of the Inter-American Court of Human Rights. ISBN 9781139782388.
  5. ↑ OAS Members Voice Support for International Criminal Court (20 de març 2018).
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Història» (en és-és). www. corteidh. or. cr. Consultat el 17 de març de 2018.
  7. ↑ «The (Latin) American Dream? Human Rights and the Construction of Inter-American Regional Organisation (1945–1948)».Journal of the History of International Law.doi:10.1163/15718050-bja10100.Consultat el 09-12-2025.
  8. ↑ La proyecció internacional dels Drets Humans. Quadra Héctor. 1970. Mèxic. Institut de Jurídiques de l'Universitat Nacional Autònoma de PERU
  9. ↑ http://bibliohistorico.juridicas.unam.mx/libros/4/1996/12.pdf.DanielZobatto.1996.Mexico. Drets Humans. Valverde Gómez, Ricardo. 1993. Sant Josep, Costa Rica. Editorial UNED.
  10. ↑ «Estatut de la Cort Interamericana de Drets Humans».Assamblea General de la OEA.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Talle Interamericana de Drets Humans». Estudia Drets Humans. Consultat el 2022-09-23.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Convenció Americana sobre Drets Humans». Consultat el 19 de novembre de 2020.
  13. ↑ Bandeira Galindo (2013). «El valor de la jurisprudència de la Cort Interamericana de Drets Humans», Protecció multinivel de drets humans, Ret de Drets Humans i Educació Superior, p. 256. ISBN 978-84-697-0063-1.
  14. ↑ «El control de convencionalidad i la concurrència d'intérprets autorisats de disposicions constitucionalesThe conventionality control and the concurrence of authorized interpreters of constitutional provisions».International Journal of Constitutional Law.21(5)
    1332–1359.ISSN 1474-2640.doi:10.1093/icon/moad073.Consultat el 2025-12-09.
  15. ↑ «¿Qué és el Control de Convencionalidad?». Estudia Drets Humans. Consultat el 2022-09-23.
  16. ↑ 16,0 16,1 Nikken, Pedro (2003). «La funció consultiva de la Cort Interamericana de Drets Humans», El Sistema Interamericà de protecció dels drets humans en el llindar del sigle XXI, Costa Rica: Cort IDH, p. 162.
  17. ↑ Salvioli, Fabián (2004). «La competència consultiva de la Cort Interamericana de Drets Humans: marc llegal i desenroll jurisprudencial», Homenage i Reconeiximent a Antônio Cançado Trindade, Brasília, Brasil: Sergio Fabris.
  18. ↑ Ventura Roures; Zovatto, Daniel (1989). «La naturalea de la funció consultiva de la Cort Interamericana de Drets Humans», La funció consultiva de la Cort Interamericana de Drets Humans: naturalea i principis, 1982-1987, Espanya: Editorial Aranzadi. ISBN 84-7398-644-X.
  19. ↑ «La Cort Interamericana de Drets Humans. Competències i assunts tractats». www. iri. edu. ar. Consultat el 2020-11-20.
  20. ↑ «StackPath». www. corteidh. or. cr. Consultat el 2020-11-20.
  21. ↑ «Medides provisionals adoptades per la Cort Interamericana de Drets Humans en l'assunt B, en El Salvador i l'enfortiment de la protecció dels drets reproductius en el sistema interamericà».Anuari de Drets Humans.(10)
    177-185.Consultat el 19-11-2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cort_Interamericana_de_Drets_Humans&oldid=1549915»