Amnistia

Sinmarco

La amnistia (del grec amnestia, oblit o perdó) és un instrument jurídic del poder llegislatiu que té per efecte la possibilitat d'impedir en un periodo de temps l'enjuïciament penal i, en alguns casos, les accions civils contra certes persones o categories de persones sobre una conducta criminal «específica» comesa abans de l'aprovació de l'amnistia; o be, l'anulació retrospectiva de la responsabilitat jurídica anteriorment determinada.

Les amnistia, consuetudinariamente, han segut utilisades pels Estats en discrecionalitat. En l'actualitat es rigen per un conjunt normes de dret internacional que, en lo més important, impedixen que s'exonere a «les «persones que poden ser jurídicament responsables de crims de guerra, genocidi, crims de lesa humanitat i atres violacions greus dels drets humans».

Des de l'II Guerra Mundial les formes jurídiques més comunes que han pres les amnistia han segut: decret o proclamació del poder eixecutiu o promulgació de llei pel parlament.

Si be s'accepta que les amnistia poden ser un bon instrument en mans dels Estats per a resoldre conflictes, quan l'amnistia amaga l'impunitat de crims atroços, s'ha demostrat que tenen l'efecte contrari i invita a cometre nous abusos. En estos casos, el dret internacional «exigix que els Estats investiguen les violacions greus de drets humans i els crims de guerra», com ha ocorregut en els casos de les lleis d'amnistia en Chile (1978), Argentina (1983), Sierra Leona (1999)…

Les amnistia no impedixen que es faça efectiva la responsabilitat jurídica respecte d'una conducta que encara no ha tingut lloc, que constituiria una invitació a violar la llei.

En l'amnistia es pot conseguir perdonar a persones que varen ser forçades a treballar en el crim organisat o a cometre delictes (cultivar i transportar droga són els majors eixemples) o perdonar a persones que varen ser culpades injustament.<!-- Abans d'editar este paràgraf consulta la discucó de l'articule -->

Etimologia

Amnistia procedix d'una veu grega composta de la a privativa i de memòria, és dir, sense memòria o oblit mutu i general de les coses passades. Este nom es va donar per primera volta a una llei que va fer Trasíbulo en que manava un oblit general de tot lo passat despuix de no haver tirat als trenta Tirans d'Atenes. En esta mida, va recobrar la República la seua antiga espenta, la pau i la llibertat.

L'orador Andócides, en el seu arenga sobre els misteris, ha conservat la fòrmula de l'amnistia i dels jurament que l'acompanyaven o es proferien a la seua publicació.

Característiques

• És una norma general que tendix a beneficiar a un grup de persones.
• És una llei d'oblit que té per resultat oblidar certes infraccions, que es donen per terminats els processos i, si estos ya varen ser fallats, que queden sense efecte les condenes impostes en motiu de l'amnistia decretada. L'amnistia borra els actes que han passat abans o despuix d'un fallo judicial; suprimix l'infracció, la persecució del delicte i la formació de juïns.

• Es llimita la conducta «d'oblit» a un periodo determinat de temps, que implica un fet o una circumstància específica, com un conflicte determinat.

• Pot deixar sense efectes conseqüències jurídiques de violacions als drets humans, sempre i quan estes no siguen greus, quan les persones beneficiades hagen compurgado pena pels seus actes de disentimiento polític no violent.
• Algunes amnistia s'acompanyen en mides de reparació.

Llímits en una amnistia

La jurisprudència internacional ha establit que no poden establir-se amnistia per a oblidar violacions als drets humans. És dir, no pot haver amnistia quan:

• S'impedix l'enjuïciament de persones que poden resultar penalment responsables de crims de guerra, desaparició forçada, genocidi, de lesa humanitat o violacions greus de drets humans;
• S'interferixen en el dret de les víctimes a un recurs efectiu, inclosa la reparació;
• Es llimiten el dret de les víctimes i les societats a conéixer la veritat sobre les violacions de drets humans i del dret humanitari.

Ademés, les amnistia que procuren restaurar els drets humans deuen estar formulades con miras a velar per no llimitar els drets restaurats ni perpetuar en algun sentit les violacions inicials.

Justificació

L'amnistia es justifica per l'utilitat que pot tindre per a la societat que es donen a l'oblit certs fets i té com a efecte extinguir l'acció pública, de manera que el benefici és irrenunciable i produïx efectes de ple dret, invalidant tota condena. Els sentenciats a penes corporals recobren la seua llibertat; inclusivament deuen restituir-se les multes i les despeses pagades a l'erari.<br />D'igual forma, l'amnistia té com a finalitat crear condicions propícies per a alcançar acorts de pau o be favorir la reconciliació nacional.

Diferència en l'indult

A diferència de l'indult, que extinguix la responsabilitat penal actuant sobre la pena derivada d'un delicte (la persona seguix sent culpable, pero se li ha perdonat el compliment de la pena), l'amnistia actua sobre el delicte mateix. Per això, l'amnistia sol tindre efectes retroactius i, entre uns atres, extinguix tota responsabilitat penal o civil i anula els antecedents penals. Pel mateix motiu, és general, ya que actua sobre tots els que varen cometre eixe delicte i no sobre individus concrets.

L'amnistia sol supondre un nou juí de valor sobre la conveniència de prohibir o de sancionar una conducta. Per eixa raó, les lleis o els actes d'amnistia són més freqüents en moments de canvis socials o de règims polítics i, en ocasions, s'associa al perdó de presos polítics. No obstant, la seua ocupació pot ser objecte de polèmica, puix pot provocar l'impunitat d'els qui varen cometre greus fets durant un règim anterior.

Diferències entre indult i amnistia:

• L'indult supon el perdó de la pena, mentres que l'amnistia supon el perdó del delicte. Per això solament es pot indultar respecte de la part de la pena que no haja segut ya complida, mentres que l'amnistia pot implicar rehabilitar a l'amnistiat en drets ya perduts en complir la pena imposta.
• L'indult afecta a una persona concreta; l'amnistia afecta a una pluralitat.
• L'indult no extinguix la responsabilitat civil derivada del delicte; l'amnistia sí ho fa.
• En general, per a otorgar l'indult és necessari un acte administratiu; per a l'amnistia és necessària una llei.
• L'amnistia extinguix els antecedents penals, mentres l'indult no ho fa necessàriament.
• Per a otorgar un indult és necessària sentència ferma; per a l'amnistia no és necessari.
• L'amnistia, per lo general, s'aplica als delictes polítics.

Vore també

• Amnistia en Espanya
• Amnistía Internacional
• Autoamnistía

Enllaços externs

• «amnistia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).