Bosc primari

Bosc primari

El bosc primari, primigeni o verge és una extensió considerable de massa forestal que ha permaneixcut intacta; mai ha segut explotada, fragmentada o influïda pel ser humà i les seues activitats, per lo tant, cap atre tipo de bosc o plantació posseïx la riquea biològica o l'importància ecològica dels boscs primaris. Este tipo de boscs representen un 65% de la diversitat terrestre, a pesar del dany que han sofrit.

Actualment els boscs vérgens estan desapareixent de forma ràpida i irreversible.^{cita requerida} El 80% d'estos ecosistemes ya ha segut destruït o alterat i el 20% restant està amenaçat per diverses causes: explotació forestal o petrolífera, mineria, construcció d'embassaments i carreteres, expansió de l'agricultura i la ganaderia.^{cita requerida}

El bosc primari més extens del planeta Terra és la Selva Amazónica. Segons Greenpeace, en el Mioceno estos boscs cobrien casi la mitat de la superfície terrestre, pero hui solament queda una quinta part del bosc original intacte (un 7% de tota la superfície).

Els sèt grans boscs primaris del planeta són els següents:

El bosc tropical amazónico, la jungla del surest asiàtic, les selves tropicals d'Àfrica Central, els boscs primaris de Norteamérica, els últims boscs primaris europeus en Escandinavia, la península balcànica i Europa Oriental. els últims de la taiga siberiana.

Per a que un terreny forestal puga ser considerat com a «primari» deu ser lo suficientment extens com per a garantisar la supervivència de poblacions viables de tots els sers vius, incloses espècies migratòries, sense vore's afectades per l'acció humana. Aproximadament 150 millons de persones viuen al dia de hui en boscs primaris.

Característiques comunes

Cap bosc primari és igual a un atre i, no obstant, tots tenen molt en comú. Funcionen com a llar de pobles indígenes, són imprescindibles per a la supervivència de numerosos tipos de plantes, animals i atres organismes, i servixen per a la regulació del clima mundial. Una volta destruïts, es perden inexorablemente.

Ubicació

Contràriament a lo que es pensa, llevat en els seus llímits, un bosc primari és rarament impenetrable. (Bosc de Białowieża, Polònia).

Els tres grans grups de boscs tropicals primaris, que reunixen a lo manco dos terços de tots els boscs primaris del planeta, se situen en:

• l'Amazones (Sudamérica).
• La Selva equatorial o del Congo (Àfrica).
• La Selva de Malesia.

Prop de Brasil, la Guayana Francesa, departament francés d'ultramar, en més d'un 90% de boscs primaris, representa una de les zones més vastes. Per un atre costat, la Patagonia (Chile i Argentina), Tasmania (Austràlia), l'Estat de Washington (Estats Units) i la Columbia Britànica (Canadà) posseïxen els principals boscs primaris.

En Norteamérica

En este continent americà, es poden observar alguns boscs que encara es troben en estat primari com els boscs de les montanyes Lapachares i els boscs de les valls del riu Hoh (vore Selva Hoh) en Estats Units. En Canadà, els boscs de coníferes (Taiga) i alguns boscs de frondoses.

En Europa

El bisonte, l'últim gran herbívor dels boscs d'Europa, pastando en el bosc de Białowieża.

Sobre el continent, dels grans boscs de l'antiguetat (Bosc de les Ardenas, Bosc Hercínico), solament subsistixen alguns boscs tals com el de Białowieża en Polònia, Perućica en Bòsnia i Hercegovina o també en l'extrem Nort d'Escandinavia.

En la península ibèrica no queden boscs primaris. Si be, existixen chicotetes superfícies de bosc intacte en zones dels Pirineus o en la cordillera Cantàbrica, estos reductes són massa menuts per a ser considerats boscs primaris.

En Galícia, s'usa la veu fraga per a designar una zona tancada de mont per lo general aïllada i de difícil accés, poblada per diverses espècies caprifoliáceas, per herbes, verdets, falagueres i líquenes en el que conviu també una gran diversitat de fauna. Són boscs que es conserven en estat casi virginal, pero que no són científicament boscs primaris.