Ardenas (regió)
La regió de Ardenas (en francés: Ardennes, en neerlandés: Ardennen) és una regió de boscs extensos i tossals, en els països de Bèlgica, Luxemburc i una part de França, corresponent al departament d'Ardenas, en la regió de Gran Este. El nom procedix provablement del vocablo celta «Ar Duen», que significa «La Negra», relacionat en diferents selves negres o montanyes negres de la toponímia.
Geografia
[editar | editar còdic]Bona part de les Ardenas està coberta per vegetació forestal i tossals que alcancen entre els 300 i 500 metros, i casi els 650 en la zona d'Hautes Fagnes, en el norest de Bèlgica, sent el punt més alt la Signal de Botrange, de 694 metros, situada en la província de Lieja. Abunden les valls circundados per ondulats rius, sent el més important l'ubicat en Mosa. Les principals ciutats de la regió, Lieja i Namur, es troben abdós en dit vall. Les Ardenas són una regió escassament poblada i les poblacions estan separades per grans boscs.
La montanya Eifel en Alemània forma també partix de la regió i presenta la mateixa formació geològica, encara que tradicionalment no li l'ha considerat part d'ella per trobar-se en un atre país, no havent per lo tant correspondència entre la geografia física i la política.
Història
[editar | editar còdic]La regió pren el seu nom de Arduenna Silva, un ampli bosc de l'Antiga Roma que s'estenia des del riu Sambre en l'actual Bèlgica fins al Rin en l'actual Alemània. Les primeres referències de Arduenna Silva es troben en De bell Gallico, llibre de Juliol César sobre la guerra de les Galias, que la descriu com un bosc en una llongitut de 500 milles itálicas, que equivalen a uns 700 quilómetros actuals. El creiximent de la població va ser molt llent per múltiples causes: el seu clima és pijor (més fret) que el de les regions veïnes, els rius, llevat dos, no són navegables, i les terres tenen escassa productivitat agrícola.
La posició estratègica de la regió va fer que fora freqüentment un punt d'interés i ambició per part de les monarquies europees. Va canviar de mans vàries voltes durant l'Edat Moderna, en moltes parts incorporades a França, Alemània, Bèlgica, els antics Països Baixos Espanyols i l'antic Regne Unit dels Països Baixos. Durant les grans guerres de el XX, les Ardenas varen ser un lloc inhòspit per a operacions militars pel seu difícil terreny i la falta de mijos de comunicació.
No obstant, tant en la Primera com en la Segona Guerra Mundial, els alemans varen poder travessar en èxit la zona per a atacar França. Durant les Guerres Mundials es varen lliurar dos importants batalles en les Ardenas: la batalla de França i la batalla de les Ardenas, a on moltes ciutats i pobles de la regió varen ser sériament danyats durant els combats.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de les Ardenas.
Les Ardenas varen ser un escenari d'importància durant la Segona Guerra Mundial, tant en la seua etapa inicial com en la seua etapa final.
El 10 de maig de 1940, l'eixèrcit alemà llançava el gros de les seues tropes d'invasió a través dels boscs situats en este departament. Lo inesperat del pla per part de l'inteligència militar aliada, que considerava les Ardenas com un lloc impenetrable, va fer d'esta operació un gran èxit alemà i va dur com resultat la caiguda de França i els Països Baixos en sèt semanes en la denominada batalla de França.
Quatre anys despuix i en els mateixos actors es va repetir en part l'història de la primera batalla en les Ardenas, pero esta volta —encara que en l'inici va ser molt semblant— el resultat va ser completament diferent. Despuix del desembarc de Normandia, i les primeres batalles en el continent europeu en el seu Front Occidental, els Aliats estaven portant a terme un alvanç espectacular. Les ànsies d'accelerar encara més est, i acurtar l'invasió via Països Baixos per part dels anglesos, va fer que estos sofriren una derrota en Bèlgica, en l'Operació Market Garden, i com a conseqüència la guerra es va estabilisar, permetent a l'Alemània nazi un respir que aprofitaria per a rearmar-se i reemplaçar soldats, principalment baixes d'infanteria. Ningú en el costat aliat contava llavors en una contraofensiva alemana, pero Hitler va idear un ambiciós pla que utilisaria les Ardenas, una volta més, com a pas de tropes cap a França. L'objectiu no era un atre que la pren d'Amberes, aïllant aixina a l'eixèrcit anglés i forçant una negociació que permetria una treua en el Front Occidental per a concentrar tot el poder militar en el Front Oriental, a on els russos alvançaven vertiginosament. La Batalla de les Ardenas va ser en principi un gran èxit alemà, pero finalment les tropes alemanes, degut principalment a la falta de combustible per als tancs i la superioritat aérea aliada, es varen quedar a menys de 100 quilómetros de l'objectiu, Amberes. Esta seria l'última gran ofensiva llançada pels alemans en el Front Occidental.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ardenas (región)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.