Anar al contingut

Explotació forestal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

]]

Tala d'un eucalipto en Austràlia, c. 1884-1917.
McGiffert en Texas (EE. UU.) c. 1907
Lumber under snow in Montgomery, Colorat, 1880s
Fusta nevada en Montgomery (Colorat) en 1880.

La explotació forestal és l'activitat industrial que s'ocupa del processament de la fusta, des de la seua plantació fins a la seua transformació en objectes d'us pràctic, passant per l'extracció, cort, almagasenament o tractament bioquímic, molege i transport. El transport pot realisar-se en camions o vagons de tren d'una conformació especial.[1] En terminologia de boscs, la indústria maderera es relaciona en el procés d'explotació forestal que es porta a terme generalment en aserraderos. No obstant, el terme pot comprendre activitats d'explotació forestal i silvicultura.

El producte final d'esta activitat pot ser la fabricació de mobiliari, materials de construcció o l'obtenció de celulosa per a la fabricació de paper, entre atres derivats de la fusta. Esta activitat, practicada de forma sostenible, també és una manera de regular i restaurar els ecosistemas i reduir el risc d'incendis.[2]

L'explotació forestal, si es realisa indegudament, pot tindre impactes negatius. Per este motiu, l'extracció sense control de fusta pot ser illegal, aixina com accedir fraudulentament a explotacions forestals, extraure material sense autorisació de zones protegides, talar espècies protegides o superar els llímits de extraccción.[3] En varis països existix lo que es denomina "màfia maderera"ː organisacions delictives que exploten boscs contravenint la normativa.[4][5] L'explotació forestal en excés pot causar danys irreparables a l'ecosistema, com la deforestación i pèrdua de biodiversitat.[6][7] Ademés, les infrastructuras per a l'explotació forestal poden dur a la degradació ambiental. Estos impactes negatius poden derivar en conflictes ambientals.[6][7]

Aspectes econòmics i socials de l'indústria maderera

[editar | editar còdic]

L'indústria maderera és un sector molt important en països com Chile, Espanya, Índia, Brasil, Estats Units, Malàsia i Indonèsia, aixina com en varis països d'Europa de l'Est. Esta activitat és diferent de la fusteria i del treball en fusta, tant pel seu caràcter industrial (la fusteria i el treball en fusta són més be artesanals) com per incloure no solament el tall, molege i finalisació, sino també tot el procés anterior que inclou la tala d'arbreés o replantación d'àrees talades (reforestació).

L'indústria maderera maneja la llogística necessària per al processament de la fusta des del bosc en que ha segut talada fins a un aserradero, i inclús per a dur el producte del serrat (majoritàriament taulons, i en molta menor mida serrín, asclons, aglomerado, etc.) fins a les indústries que ho utilisen com insumo (mobles, parquet, etc.). El terme també s'usa per a indicar una àmplia gama d'activitats forestals o de silvicultura.[8] Actualment, en la finalitat de tallar arbres, en lloc d'astrals, solen usar-se motosierras,[9] ya siguen per a que les use una persona o tractors equipats en elles.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Society of American Foresters, 1998. Diccionari d'explotació forestal.». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 4 de giner de 2024.
  2. “Foreword by the Editor-in-Chief and Guest Editors” (3 de abril 2019). Journal of Agromedicine 24 (2): 119–120. doi:10.1080/1059924X.2019.1596697. ISSN 1059-924X. PMID 30890041.
  3. Illegal Logging.Info
  4. «Virginia Tech: Dealing with Timber Theft». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2008. Consultat el 4 de giner de 2024.
  5. msnbc.com – Guilty pleas in cedar tree theft September 23, 2008 Plantilla:Dead link
  6. 6,0 6,1 Why Poor Logging Practices Persist in the Tropics” . Conservation Biology 14 (4): 951–956. doi:10.1046/j.1523-1739.2000.99137.x. ISSN 0888-8892. Bibcode2000ConBi..14..951P.
  7. 7,0 7,1 «Environmental hazards from logging».
  8. Forest Matters [1] archivat en Wayback Machine.
  9. «How to Sharpen Chainsaw ?». Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2019. Consultat el 17 de maig de 2019.