Anar al contingut

Plantar arbres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

]]

Un plantador d'arbres en el nort de Ontario.
Plantar arbres és un aspecte de conservació d'hàbitat. En cada tubo de plàstic s'ha plantat un arbre de fusta dura.

Plantar arbres és el procés de transplantar brots d'arbres, obtinguts de les llavors en un ambient controlat (per eixemple, un hivernàcul, o un refrigerador) al seu emplaçament definitiu a l'aire lliure. Generalment es planten arbres per a silvicultura, recuperació de terra, per diversió o per configuració de paisage. Diferix del transplant d'arbreés més grans en arboricultura, i del procés, més barat pero menys fiable, de plantar directament les llavors en l'emplaçament definitiu.

En silvicultura l'activitat es coneix com reforestació, o forestación, depenent de si l'àrea plantada ha tingut o no cobertura forestal recentment. Implica plantar brots en una extensió de terra a on el bosc ha segut talat o danyat pel fòc, una plaga o l'activitat humana.

Es planten arbres en moltes parts del món, i les estratègies poden diferir àmpliament segons països, àrees geogràfiques o empreses de reforestació. Els coneiximents necessaris per a plantar arbres eficientemente es troben en l'ingenieria de monts (cridada també ingenieria forestal). La reforestació és la resposta de l'indústria maderera a la destrucció a gran escala de boscs vells, pero un bosc plantat rarament reproduïx la biodiversitat i complexitat d'un bosc natural.

Com els arbres fixen el diòxit de carbono de l'aire quan creixen, plantar arbres pot utilisar-se com a tècnica de geoingeniería per a reduir el CO2 de l'atmòsfera i aixina lluitar contra el canvi climàtic. Els proyectes per a reverdecer deserts poden pretendre inicialment millorar la biodiversitat i recuperar aqüífers i conques hidrològiques, pero també milloren l'economia i el benestar dels habitants en incrementar el número d'ocupacions en l'agricultura i silvicultura. Òbviament no n'hi ha prou en plantar més arbres, sino que també cal mantindre adequadament els existents.[1]

Per països

[editar | editar còdic]

Austràlia

[editar | editar còdic]

Els boscs australians s'han vist molt afectats des de la colonisació europea, i s'han fet alguns intents per a restaurar els hàbitats originals, tant per l'Estat com per particulars. Reverdeciendo Austràlia (Greening Austràlia) és una organisació nacional sense ànim de lucre establida per a dur a la pràctica el Programa Nacional d'Arborat iniciat pel Govern federal en 1982.[2] Reverdeciendo Austràlia va completar l'objectiu d'un millardo (mil millons) d'arbres plantats i ha seguit eixe camí per a convertir-se en una de les majors organisacions de plantat d'arbres del país.

Existix un fort moviment de voluntaris per a la conservació del mig ambient en Austràlia a través de Cuidant de la terra (Landcare) i atres rets. Anualment Planeta Arca organisa el dia nacional de l'arbre en l'última semana de juliol, animant a la gent a plantar un milló d'arbres natius cada any. Cultivar arbres per a l'indústria maderera és un proyecte a llarc determini. A un arbre pot dur-li anys madurar fins a una edat i tamany adequats per a esta indústria. A algunes espècies, centenars d'anys.


Molts governs dels estats d'Austràlia desenrollen els seus propis "programes del milló d'arbres" cada any per a animar que la ciutadania s'implique.[3][4]

Canadà

[editar | editar còdic]

La majoria de la plantació d'arbres en Canadà ho fan companyies privades de reforestació.[5] Estes companyies competixen entre sí pels contractes de les empreses madereras, el permís anual de les quals de cort està basat en quants diners invertixen en reforestació i atres llabors de silvicultura. Plantar arbres és un típic treball a destajo, i el preu per arbre plantat pot variar àmpliament depenent de la dificultat del terreny i del preu de l'oferta guanyadora. Com a resultat existix este dit entre els plantadores: «No hi ha terreny mal, sol contractes mals» Quatre mesos de dur treball poden rendir prou per a viure un any sancer, pero les condicions són exigents.[5]

Els equips de plantat d'arbres a sovint no residixen permanentment en els llocs a on treballen, de modo que molts plantadores tenen les seues bases en motels o campaments. Estos campaments usualment consistixen en una tenda comuna per a dormir, un barracó per a cuinar, una tenda per als productes frescs, una atra per a l'atenció mèdica, una atra per a les latrines, i una tenda o caravana en les duches. Els plantadores deuen dur en si una tenda o un coche a on dormir. Un campament dispon també d'un cuiner i de personal de respal.[5]

Es planta segons les especificacions del client, i s'espera que els plantadores deprenguen els estàndarts de calitat per a cada contracte en el que treballen. Les àrees talades que han replantado són inspeccionades regularment per mig de mostreig a l'encert (és dir, si per eixemple han replantado 7 àrees s'elegixen a l'encert 2 d'elles i s'inspeccionen). Encara que les especificacions de calitat varien d'un contracte a un atre, els inspectors típicament busquen coses com: espècies apropiades per a la zona, espayat entre eixemplars, lo ferms que els brots s'han introduït en la terra, cóm de drets estan, i si es troben o no danyats.

El plantador promig de la Columbia Britànica planta 1 600 arbres al dia,[6] pero no és infreqüent que Hansbury aplegue a plantar 4 000 si treballa en l'interior.[5] Estes sifres són més altes en el Canadà central i oriental, a on el terreny permet treballar més ràpit, encara que com resultat el preu per arbre és llaugerament més baix. Són comuns totals diaris de 2 500 arbres plantats. Els plantadores experimentats apleguen als 5 000, en marques registrades de fins a 7 500.[5] Els plantadores treballen de 8 a 10 hores diàries en un temps de viage adicional —usualment no pagat— d'1 a 2 hores. La semana laboral en els contractes de plantat de la Columbia Britànica és de 4 a 5 dies, en 1 o 2 dies de descans. En Ontario les semanes de treball són de 5 a 6 dies, en 1 de descans.


Prou a sovint les empreses de plantat deduiran del salari diari del plantador partix del cost associat en les operacions del contracte. Estes tarifes impostes típicament varien de 10 a 30 dólars canadencs diaris, i es denominen "costs del campament". En alguns casos els plantadores novells terminen devent-li diners al seu patró pels seus primers dies de treball.[7]

Tenint en conte l'inflació, els salaris reals dels plantadores han descendit durant molts anys en Canadà. Açò ha afectat negativament a la capacitat del sector per a atraure i retindre treballadors.[8] Els majors salaris i molt millors condicions de treball en moltes atres indústries, des de la construcció al gas i al petròleu, i inclús les tecnologies de l'informació, han dut a que menys jóvens canadencs vullguen plantar arbres.

Segons les estadístiques de la Columbia Britànica, el plantador promig alça un pes acumulat superior als 1 000 kg, s'acacha més de 200 voltes cada hora, clava la seua pala en la terra més de 200 voltes cada hora i camina carregat més de 16 km cada dia de l'estació sancera de plantat. L'indústria de reforestació té un promig anual de 22 reclamacions per dany físic per cada 100 treballadors. És una llabor difícil i a sovint perillosa.[6]

Regne Unit

[editar | editar còdic]

El plantat d'arbres en el Regne Unit es coneix comunament com "reposició" (restocking), quan té lloc en un bosc recentment talat. Si es planta a on no hi havia bosc es coneix com "nova plantació".[9] En el sistema britànic, per a adquirir els necessaris permissos de tala, el propietari de la terra deu acordar un pla de gestió en la Comissió Forestal (l'organisme regulador d'esta àrea). Este pla deu incloure propostes per al restabliment de la cobertura arbòrea. El propietari o l'empresa de gestió contractaran a la companyia de plantat, s'acordaran en un document les condicions i els treballs es portaran a terme típicament de novembre a abril, época en que la majoria dels brots transplantats no tenen activitat biològica.

El plantat és part de la naturalea rotacional de moltes plantacions forestals britàniques. Els arbres són plantats i, quan creixen lo suficient, talats. Pot amprar-se alguna forma de laboreo de la terra, i despuix es tornen a plantar brots d'arbres. Quan la prioritat és la producció de fusta, deu alcançar-se la densitat de plantat prescrita. Per a les coníferas açò pot ser un mínim de 2 500 arbolillos per hectàrea 5 anys despuix de la plantació. Plantar en esta densitat ha demostrat favorir el creiximent de troncs més rectes i lliures de nucs.

Normalment als plantadores se'ls paga a destajo. Un treballador experimentat plantarà al voltant de 1 500 arbres diaris en la major part de les condicions.

Israel

[editar | editar còdic]

Plantar arbres és una antiga tradició judeua. El rabino talmúdico Yohanan ben Zakai solia dir que si una persona que està plantant un arbre sent que ha aplegat el Mesías, deuria terminar de plantar-ho abans d'anar a saludar al nouvingut.[10] En més de 240 millons d'arbres plantats, Israel és un dels únicament dos països que ha entrat en el XXI en un guany net en el seu número d'arbres. Pels esforços de forestación ,[11] este fet va resonar en diverses campanyes.[12][13] Els boscs israelites són el producte d'una gran campanya de forestación del Fondo Nacional Judeu (JNF per les seues sigles en anglés).[14]


El major bosc plantat d'Israel és el bosc de Yatir, situat en l'ala sur del mont Hebrón, a la vora del desert del Néguev. Ocupa un àrea de 30 km².[15] Du el nom de l'antiga ciutat levítica de Yatir, que es trobava en dita àrea i que la Torá escriu "Jattir". «I als fills del sacerdot Aarón els varen donar Hebrón en els seus suburbis, la ciutat de refugi de l'assessí, i Libna en els seus suburbis, i Yatir en els seus suburbis, i Estemoa en els seus suburbis»(Llibre de Josué21:13-14).[16] En 2006 el JNF va firmar un contracte de lloguer en l'Estat d'Israel que durant 49 anys li dona el control de 30 000 hectàrees del Néguev per a desenrollar boscs.[17] En el bosc de Yatir s'investiga sobre el canvi climàtic.[18][19] Estudis del Institut Weizmann de Ciències, en colaboració en l'Institut Jacob Blaustein per a l'Investigació del Desert en Sde Boker han mostrat que els arbres funcionen com una trampa per al diòxit de carbono en l'aire.[20][21] L'ombra dels arbres plantats en el desert també reduïx l'evaporament de les escasses pluges.[20] El bosc de Yatir és part del proyecte FluxNet de la NASA, una ret mundial de torres micrometeorológicas utilisades per a medir els intercanvis de diòxit de carbono, vapor d'aigua i energia entre els ecosistemes terrestres

i l'atmòsfera. L'Institut Arava per a Estudis Migambientals porta a terme investigacions centrades en frutes com dátiles o raïms cultivats en les afores del bosc de Yatir.[22][23] L'investigació és part d'un pla que pretén introduir noves collites en zones àrides o salines.[24]

S'ha criticat a el JNF per plantar pins no natius, i per tant no adaptats al clima, en lloc d'oliveres.[25] Uns atres creuen que esta decisió mereix respecte, puix d'una atra manera els boscs no haurien sobrevixcut.[26] D'acort en les estadístiques de el JNF, 6 de cada 10 brots plantats en un entorn de el JNF en Jerusalem no varen sobreviure, encara que la ràtio de supervivència en atres terrenys fòra de Jerusalem és molt més alta —propenca al 95 %. Els crítics arguyen que moltes terres de el JNF anara de la Franja de Gaza varen ser confiscades illegalment a refugiats palestins, i que el JNF no deuria involucrar-se en terres de la Franja de Gaza.[27] Shaul Ephraim Cohen proclama que s'han plantat arbres per a restringir el pastoreig beduino.[28] Susan Nathan va escriure que es varen plantar boscs en els pobles abandonats despuix de la guerra de 1948.[29] Nathan també escriu que les oliveres varen ser reemplaçades per pins i ciprers[30] i que la política de forestación de el JNF borra les chafades de la presència àrap anterior a 1948.[31]

Des de 2009 el JNF ha proporcionat a l'Autoritat Palestina 3 000 brots d'arbres per a un àrea forestal que s'està desenrollant en les afores de la nova ciutat de Rawabi, al nort de Ramala.[32]

Aproximadament 1 000 menuts incendis forestals es registren en promig anual durant els cinc mesos propensos al fòc. La mitat d'ells són intencionats, accions hostils i atentats terroristes àraps o palestins. Durant la guerra del Líban de 2006 Hezbolá va destruir per mig d'eixides Katiuska 4 000 hectàrees de boscs plantats a mà. En l'estiu de 2006 el JNF va llançar l'Operació de Renovació Nortenya, una campanya de reforestació que també va repondre alguna cosa del sol calcinat.[33]

Nova Zelanda

[editar | editar còdic]
Un chiquet planta un arbre en l'Índia

El bosc de Kaingaroa en Nova Zelanda és el major bosc plantat de l'hemisferi sur. És un dels molts boscs plantats des de la colonisació europea. Comunament s'ampra el pi insigne (Pinus radiata), ya que s'ha desenrollat una varietat de ràpit creiximent i adequada per a un ampli ranc de condicions d'humitat, temperatura i sol.

Organismes estatals i fundacions privades planten arbres per a preservar el mig ambient i mitigar el canvi climàtic. Encara que alguna cosa del treball és portat a terme per empreses privades, també hi ha dies de plantat organisats per a voluntaris. L'institut d'investigació Landcare va amprar boscs plantats per Gaspar Muñoz de mitigació d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul.

Suràfrica

[editar | editar còdic]

Els boscs de Suràfrica s'han vist greument mermats per l'agricultura, laboreo tradicional i urbanisació en les regions costeres. Vàries organisacions treballen per a incrementar la cobertura forestal en algunes zones del país. Actualment menys del 0,5 % de la superfície de Suràfrica està coberta per boscs. Greenpop és una organisació d'emprendimiento social establida per a portar a terme un programa de plantat d'arbres que reverdezca tant l'entorn rural com l'urbà. Va iniciar les seues activitats en 2010. Existix un fort moviment de voluntaris en Suràfrica. El dia de l'arbre nacional s'organisa anualment en setembre, i ha anat ampliant-se fins a convertir-se en el més nacional de l'arbre.

Estats Units

[editar | editar còdic]

Arbres per al Futur i Planta en Intenció són organisacions sense ànim de lucre en base en Estats Units que planten arbres en països en desenroll per a millorar la gestió de les terres.[34][35] Atres organisacions que planten arbres en Estats Units inclouen:

  • Boscs Americans
  • Fundació per al Dia de l'Arbre[36]
  • The Nature Conservancy
  • Planta-ho 2020[37]
  • Servici Forestal dels Estats Units en el seu programa "Planta un arbre" en el que es pot donar diners per a plantar arbres en els boscs nacionals.[38]
  • El Bosc de La nostra Ciutat[39]
  • Gent dels Arbres dona poder als tejano del centre per a reforçar les comunitats per mig del plantat d'arbres i el seu conte. Des de 1989 Gent dels Arbres ha plantat més de milló i mig en parcs, veïnats i àrees naturals del centre de Texas.

Paper en el canvi climàtic

[editar | editar còdic]

El desenroll de mercats per al comerç de drets d'emissió en els últims anys ha obert una nova font de finançació per a proyectes de plantat d'arbres: compensació del carbono (carbon offsets). El que del plantat d'arbres es derive la creació d'una compensació pel diòxit de carbono emés en una atra part del món es recolza en l'idea de que els arbres ajuden a mitigar el canvi climàtic fixant el carbono a mida que creixen. No obstant, les teories que unixen els arbres en el canvi climàtic estan llunt de ser demostrades, i els arbres continuen sent una controvertida font de compensació.

Impactes en el clima

[editar | editar còdic]

Els científics del clima que treballen per al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seues sigles en anglés) creuen que la deforestació induïda per l'home és responsable d'entre el 18 i el 25 % del canvi climàtic a escala mundial. Les Nacions Unides, el Banc Mundial i atres organisacions no governamentals líders animen a plantar arbres com a método per a mitigar els efectes del canvi climàtic.


Els arbres fixen el diòxit de carbono a través de la fotosíntesis, convertint-ho en oxigen molecular (O2) i matèria orgànica vegetal, com carbohidrats (per eixemple, celulosa). Per tant, estendre l'àrea de bosc, o la seua densitat, incrementarà la biomassa i reduirà els nivells de CO2 atmosfèric. Este diòxit de carbono torna a l'aire si l'arbre es crema o es podrix per descomposició bacteriana, pero mentres el bosc és capaç de créixer al mateix ritme que la seua biomassa es pert per oxidació del carbono orgànic, el resultat net és neutre en carbono. En la seua valoració de 2001 el IPCC va estimar el potencial de la mitigació biològica del canvi climàtic (principalment plantat d'arbres) en al voltant de 100 gigatoneladas acumulatives de carbono per a 2050, equivalents a entre el 10 i el 20 % de les emissions procedents de combustibles fòssils durant eixe periodo.[40]

No obstant l'efecte de refredat mundial que produïxen els boscs fixant el diòxit de carbono no és l'únic factor que es deu considerar. Per eixemple, la plantació de nous boscs pot lliberar inicialment a l'atmòsfera alguns dels depòsits de diòxit de carbono de la zona. Específicament, la conversió de turberas indonèsies en plantacions de palmera setrill ha fet d'Indonèsia el tercer major país emissor de gasos d'efecte hivernàcul.[41]

Comparats en terrenys de menys vegetació, els boscs afecten al clima de tres formes:

  • Gelen la Terra funcionant com sumideros de diòxit de carbono.
  • Gelen la Terra afegint vapor d'aigua a l'atmòsfera, incrementant aixina la nuvolositat.
  • Calfen la Terra en absorbir un percentage major de la llum solar per la baixa reflectivitat de les superfícies obscures d'un bosc. Este efecte de calfament, o reducció d'albedo és major en els boscs perennes, perque el seu reflectivitat és molt baixa i sombrean la capa de neu, que la té molt alta.

Fins a la data la major part de les estratègies de compensació basades en el plantat d'arbres sol han tingut en conte els dos primers efectes. Un estudi publicat en 2005 combinava els tres i va trobar que els boscs tropicals tenen un efecte net de refredat, per l'increment de la nuvolositat i pel ràpit creiximent de les plantes (que d'eixe modo fixen ràpidament el CO2).[42]


En els tròpics els arbres creixen tres voltes més corrents que en les zones templades. Cada arbre de les zones plujoses dels tròpics fixa anualment al voltant de 22 quilograms de CO2 de l'atmòsfera.[43] No obstant este estudi va trobar que l'efecte de plantar arbres en zones templades va de molt chicotet a nul, perque el calfament per la major absorció de llum solar pels arbres contrarresta el refredat per la fixació de CO2 atmosfèric. Ademés este estudi va confirmar troballes prèvies sobre que la reforestació de les regions fredes —a on predominen llarcs periodos de cobertura nival, arbres perennes i ritmes llents de fixació— provablement resulte en calfament mundial. Segons Ken Caldeira, un científic de l'atmòsfera que treballa en l'Institut Carnegie, «Plantar arbres fòra dels tròpics per a mitigar el canvi climàtic és una pèrdua de temps.»[44]

No obstant la seua premissa de que les praderies reflectixen més llum solar, mantenint les temperatures més baixes, solament s'aplica en regions àrides. Una herba ben regada, per eixemple, és tan verda com un arbre, pero absorbix molt manco CO2. Els arbres de full caduc també tenen la ventaja de proporcionar ombra en estiu i llum en hivern, de modo que estos arbres, plantats prop de vivendes, poden incrementar l'eficiència energètica d'estes.

Este estudi seguix sent controvertit i criticat per assumir que arbres de colors obscurs podrien reemplaçar a la tundra gelada en les zones boreales de l'hemisferi nort. Els proyectes habituals de plantat d'arbres normalment es porten a terme en terres que són d'un color solament llaugerament distint. Este efecte de calfament es va medir a lo llarc de centenars d'anys més que en l'horisó temporal de 30 a 70 anys que els científics diuen que tenim per a arreglar el canvi climàtic.

Per añadidura, l'efecte de calfament descrit (dels boscs en les latitut templades i boreales) solament es produïx quan els arbres han creixcut i creat una densa 'cobertura árbórea', i és precisament en eixe moment quan els arbres cultivats en el propòsit de compensar emissions de CO2 deurien ser talats i el carbono absorbit, consolidat a llarc determini en forma de fusta.

Cost

[editar | editar còdic]

Aixina com els beneficis de plantar arbres són objecte de debat, els costs són baixos[45] si es comparen en els de moltes atres opcions de mitigació. l'IPCC conclou que «Els costs de mitigació per mig de forestación poden ser prou modests (de 0,1 a 20 dólars nortamericans per tonellada de diòxit de carbono) en alguns països en desenroll tropicals... Els costs de la mitigació biològica, per lo tant, són baixos comparats en els de moltes atres mides alternatives».[40] La relació cost-eficàcia de la reforestació tropical no solament es deu al ràpit creiximent dels arbres en eixes zones, sino també als agricultors d'eixos països, que planten i cuiden espècies d'arbres que poden millorar la productivitat de les seues terres.[46] En sol 90 dólars es poden plantar 900 arbres, prou per a llevar de l'atmòsfera la cantitat de diòxit de carbono produïda pel consum de combustibles fòssils del nortamericà mig.

Un estudi internacional[47] estima que la biodiversitat dels boscs val entre 166 i 490 millardos de $, mentres que el cost de conservar-los seria cinc voltes menor.

Tipos d'arbres plantats

[editar | editar còdic]
Una plantació de eucaliptos en el seu estadi final en Arimalam (Índia).

El tipo d'arbres plantats té gran influència sobre el resultat migambiental. A sovint és més rendable per a interessos externs cultivar espècies de ràpit creiximent, com el eucalipto, casuarina o pi (per eixemple, pi insigne), si ben els beneficis per al mig ambient i la biodiversitat d'este monocultivo no són comparables al bosc natiu, i ademés estos proyectes de compensació de carbono són objecte de controvèrsia.

Per a fomentar el creiximent dels ecosistemes natius, molts medioambientalistas advoquen per plantar solament arbres indígenes. Una solució pràctica és plantar arbres natius durs i de ràpit creiximent que escomencen a reconstruir les terres. Plantar arbres no invasivos que ajuden a la tornada natural de les espècies indígenes es diu "regeneració natural assistida". Hi ha molts d'estos arbres no invasivos, dels quals uns 12 s'usen àmpliament, com la leucaena.[48]

Alternativament, la regeneració natural del bosc gestionada pels agricultors de la zona, que preserven els arbres existents en lloc de plantar més, es considera un método en una ràtio cost-eficàcia major que el plantat normal d'arbres.


Un estudi[49] de 777 126 parceles forestals en 30 millons d'arbres de 8 737 espècies en 44 països, publicat en 2016 en la revista Science, va concloure que quantes més espècies d'arbres (i atres plantes, com arbustos) hi ha en un bosc, més productiu és: de mija un 10 % de pèrdua de biodiversitat produïx un 3 % de disminució de la productivitat. És fals per tant que el monocultivo d'una sola espècie d'arbre siga més productiu. Ademés els boscs diversos resistixen millor el canvi climàtic. Una atra investigació,[50] publicada en PLoS ONE, sobre 55 265 parceles forestals en països europeus va trobar que, de mija, la producció de fusta era un 24 % major en boscs de vàries espècies d'arbres que en els de una sola espècie.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 22 de març de 2022.
  2. ↑ «Greening Austràlia - History». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2011. Consultat el 11 de febrer de 2011.
  3. ↑ «2 Million Trees Victoria». Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2013.
  4. ↑ «Growing A Great Future». SA Urban Forests Million Trees Program. Government of South Austràlia. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2014. Consultat el 13 de decembre de 2013.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Brittany Shoot. The Dark Side of Reforestation Programs: Planting 7,000 Trees a Day in Brutal Conditions. Recuperate le 26 de decembre de 2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Preventing Tree Planting Injuries». Work Safe BC. Workers' Compensation Board of British Columbia (2006). Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2013. Consultat el 13 de decembre de 2013.
  7. ↑ [2] [3] archivat en Wayback Machine.
  8. ↑ Betts, John. «2007 Planting Season: More Planters—Less Experience». Current Affairs. Western Silvicultural Contractors' Association. Consultat el 12 de novembre de 2010.
  9. ↑ «Forestry Statistics 2005». Forestry Commission: Economics and Statistics. Forestry Commission (2005). Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 13 de decembre de 2013.
  10. ↑ President of German States Council of Education Ministers Plants Tree at Kennedy Memorial, The Jerusalem Post. Recuperate le 13 de decembre de 2013.
  11. ↑ «Israel Forestry & Ecology». Jewish National Fund, East 69th Street, NY 10021 USA. Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  12. ↑ «Trees from Israel». standwithus.com. Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2006. Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  13. ↑ «Five Widely-Read Bloggers Tour Israel and Plant Trees». standwithus.com. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2011. Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  14. ↑ «JNF Tree Planting Center». Jewish National Fund, East 69th Street, NY 10021, USA. Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  15. ↑ «Planting of Yatir Forest». Fr.jpost.com. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2011. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  16. ↑ «JPost &#; French-language news from Israel, the Middle East & the Jewish World». Fr.jpost.com. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2012. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  17. ↑ Professor Alon Tal, The Mitrani Department of Desert Ecology, The Blaustein Institutes for Desert Research, Ben Gurion University of the Negev."NATIONAL REPORT OF ISRAEL, Years 2003-2005, TO THE UNITED NATIONS CONVENTION TO COMBAT DESERTIFICATION (UNCCD)"
  18. ↑ Sahney, S., Benton, M.J. & Falcon-Lang, H.J. (2010). “Rainforest collapse triggered Pennsylvanian tetrapod diversification in Euramerica” (PDF). Geology 38 (12): 1079–1082. doi:10.1130/G31182.1.
  19. ↑ Bachelet, D (2001). “Climate Change Effects on Vegetation Distribution and Carbon Budget in the United States” (PDF). Ecosystems 4 (3): 164–185. doi:10.1007/s10021-001-0002-7.
  20. ↑ 20,0 20,1 Issar, Arie. «Benefits of planting trees in the desert». Haaretz.com. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  21. ↑ KKL-JNF cooperating on afforestation at Yatir forest
  22. ↑ Vu du Ciel-documentary by Yann Arthus-Bertrand [4] archivat en Wayback Machine.
  23. ↑ «2000 year old seed grows in the arava». Watsonblogs.org. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2012. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  24. ↑ MERC Project M-20-0-18 project [5] archivat en Wayback Machine.
  25. ↑ Rabbi David Seidenberg."The Giving Tree: A Way to Honor Our Vision for Israel"; Neohasid, 2006
  26. ↑ [enllaç trencat]
  27. ↑ Donen Leon."The Jewish National Fund: How the Land Was ‘Redeemed’: The JNF’s historical concept of exclusively Jewish land is wholly anachronistic"; Palestine-Israel Journal, Vol 12 No. 4 & Vol 13 No. 1, 05/06
  28. ↑ Shaul Ephraim Cohen. "The Politics of Planting"; University of Chicago 1993 p.121
  29. ↑ Nathan, Susan (2005). The Other Side of Israel: My Journey Across the Jewish/Arab Dividix. New York: Nan A. Talese. pp. 130–131. ISBN 978-0-385-51456-9.
  30. ↑ Nathan, Susan (2005) op cit pages 129–130
  31. ↑ Nathan, Susan (2005) op cit pages 151–152
  32. ↑ Gross, Tom. «Building Peace Without Obama's Interference». Online.wsj.com. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  33. ↑ «Forestry & Ecology». Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  34. ↑ «Trees for the Future». Plant-trees.org. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  35. ↑ «Plant With Purpose». Plant With Purpose. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  36. ↑ "Replanting," Arbor Day Foundation.
  37. ↑ Plant-it 2020
  38. ↑ "Plant-A-Tree" program, USDA Forest Service
  39. ↑ Our City Forest
  40. ↑ 40,0 40,1 Working Group III. Bert Metz (ed.). Climate Change 2001: Mitigation, World Meteorological Organization, Intergovernmental Panel on Climate Change. doi:10.2277/0521015022. Consultat el 2007.
  41. ↑ Delft Hydraulics. «PEAT-CO2: Assessment of CO2 emissions from drained peat lands in SE Àsia.» (PDF). Wetlands International. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2008. Consultat el 2007.
  42. ↑ S. G. Gibbard (29 d'octubre de 2005). “Climate effects of global land cover change”. Geophysical Research Letters 32: L23705. doi:10.1029/2005GL024550. Bibcode: 2005GeoRL..3223705G. Recuperate le 22 de febrer de 2007.
  43. ↑ «Global Cooling Centers». Trees for the Future (2006). Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2010. Consultat el 2007.
  44. ↑ Jha, Alok (15 de decembre de 2006). Planting trees to save planet is pointless, say ecologists, The Guardian. "To plant forests to mitigate climate change outside of the tropics is a waste of clave"
  45. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de març de 2018. Consultat el 5 d'octubre de 2016.
  46. ↑ «Providing farmers and communities in the tropics with long-term assistance implementing environmentally and economically sustainable technologies». Sustainable Harvest International. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2009. Consultat el 2007.
  47. ↑ «[6]», SINC. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
  48. ↑ Dave Deppner (2005). The Global Cooling Answer Book (PDFPDF), Second edició, Trees for the Future. ISBN 1-879857-20-0. Consultat el 2007.
  49. ↑ Science.354(6309)Consultat el 16 d'octubre de 2016.
  50. ↑ PLoS ONE.doi:10.1371/journal.posa.0053530.Consultat el 16 d'octubre de 2016.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantar_arbres&oldid=810059»