Leucaena leucocephala
Leucaena leucocephala (conegut com huaxyacac, peladera, liliaque, huaje o guaje, entre atres noms) és una espècie arbòrea del gènero Leucaena de la família de les leguminosas o fabáceas. El topònim “Oaxaca” prové del náhuatl Huāxyacac, que pot traduir-se com “en la punta/nas del huaje”, en alusió a la presència d'estos arbres en la zona a on es va assentar la ciutat.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto o arbre de 2 a 6 m d'altura en brancas pubescentes quan jóvens i que es tornen glabras en l'edat. Les estípulas, triangulars, són diminutes i caduques. Els fulls són bipinnadas, paripinnadas i opositipinnadas; en glándulas —traslucidas i després negruzcas— en la base dels raquis secundaris i els foliolos no tenen la vena principal en posició mija, pero desplaçada cap a dalt; dits folíols estan implantats en la cara superior de dit raquis secundari, lo que facilita el seu tancament els uns contra els atres en absència de llum. Flores agrupades en capítuls axials, generalment solitaris o per parells i en bràcteas pubescentes caduques; tenen pedúnculs de llongitut variable i terminats per un receptàcul globular pràcticament esfèric; dits capítuls medixen uns 2-3 cm de diàmetro, en les florés de color blanc alguna cosa groguenc i que es tornen al rosa asalmonado quan escomencen a marchitarse; estes últimes tenen cáliz pentámero d'uns 3 mm i els pétals de més o menys 5 mm i exteriorment pubescentes. Hi ha 10 estams, alguna cosa pubescentes, d'uns 7 mm de llarc, i el pistil pràcticament igual de llarc. El frut és una llegum recta, aplanada, coriácea, parda, de base atenuada, en pedicel pubescente d'uns 3 cm, en pico i té de 10-20 cm de llarc per 1,5-4 cm d'ample. Té dehiscencia per la 2 sutures llongitudinals. Les llavors, en número de 6-25, són dispostes transversalment, pardas obscures, lluentes, estretament ovoides, aplanadas i en la fina i clara "llínea fisural" ovalada en el tegumento —habitual en la subfamília Mimosoideae—; tenen un funícul llarc i alguna cosa retortillat i medixen 6-9 per 3-4,5 cm.[2]
Distribució natural i caràcter invasor
[editar | editar còdic]És originari de Mèxic on es troba sobretot en els estats del sur, com són Guerrero, Morelos, Colima, Oaxaca i Chiapas, pero ha segut introduït des de Centroamérica al restant del món. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món.[3] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
En Espanya, pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, encara que la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç[4] estan prohibits solament en Canàries.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en diferents ecosistemes, des de les terres baixes costeres fins a boscs tropicals caducifolios i perennifolios. En ambients secs o humits; i en diferents tipos de sols, llevat els #àcit i massa compactes.[5]
Citologia
[editar | editar còdic]Números de cromosomas: 2n=104.[6][2]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva per al seu us com a abonament vert i forraje.[2] S'utilisa com a sege viu, forraje i combustible.[7] Les seues llavors verdes són comestibles, encara que alguna cosa insípidas. El seu sabor és similar al de l'all cru, encara que més picosas. Fa que oloren lleig els gasos. Les baïnes es troben freqüentment en els mercats de Mèxic.
Els guajes s'han consumit en Mèxic des de temps prehispánicos ya siga cuits o crus.[8] Els fulls i llavors contenen un aminoàcit (mimosina) l'ingesta del qual en grans cantitats pot produir danys en els mamífers no rumiants i aus de corral (papada, debilitat, pèrdua de pes, abort, caiguda de pèl en cavalls, mulas i rucs).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Leucaena leucocephala va ser descrita primer per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck com Acacia leucocephala i publicat com a tal en Encyclopédie Méthodique, Botanique, vol. 1(1), p. 12, 1783[3]; i ulteriorment atribuït al gènero Leucaena per Hendrik Cornelis Dirk de Wit i publicat en Taxon, vol. 10(2), p. 54, 1961. [4].[9]
- Etimologia
Leucaena: nom genèric que procedix del grec λευκός - leukos, que significa "blanc", referint-se al color de les flors.
leucocephala: epítet que deriva del grec λευκός, "blanc", i κεφαλή - kephalê, "cap", aludint al color de les inflorescèncias.
- Sinonímia
- Leucaena glabra Benth.
- Leucaena glauca Benth.
- Mimosa glauca sensu L.
- Mimosa leucocephala Lam. - basónimo[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué significa “Oaxaca”? Est és l'orige del nom de l'estat» (en és). L'Universal Oaxaca. Consultat el 10 de novembre de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Leucaena leucocephala en Flora of China.
- ↑ Lowe, S., Browne, M., Boudjelas, S., De Poorter, M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre 2004.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ 5,0 5,1 «Leucaena leucocephala». CONABIO, Comissió Nacional per a Coneiximent i Us de la Biodiversitat, Mèxic, D.F..
- ↑ Zárate, S. 2006. Leucaena : Mimosaceae. Tribu Mimoseae. En: Dávila A., P. D., J. L. Villaseñor R., R. Medina L. i O. Téllez V. (eds.). Flora del Valle de Tehuacán-Cuicatlán. Fascículo 44: 18-42
- ↑ Dorat, Oscar; Arias Dolç, M. (2012). , Tropico Sec- Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos..
- ↑ Román Cortés, Nallely; García Mateos, {{{nom2}}}; Sahagún-Castellans, Adelina (2014). [2].
- ↑ «Leucaena leucocephala». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de decembre de 2014.
- ↑ Leucaena en The Plant List, vers. 1.1, 2013
El fet de que estiga distribuït, molt usat i cultivat en el món sancer, ha contribuït a l'existència d'una infinitat de noms vernaculares, a sovint molt locals; ací uns quants:
Acacia forrajera, acacia pàlida o zarcilla o hediondilla (Puerto Rico), aroma blanca (Cuba), aroma beca, aroma mansa, barba de lleó, carbonero blanc, fals cují (Veneçola), huaxyacac (Oaxaca-Mèxic), flamboyán #fals, granadillo beco, granadí, granolino, guaje, guaje blanc,[1] guaslim (Campeche), xaxim/guaxin/waxim/huaxin (Maya-Yucatán), huaje, leucaena, liliak o kiulilac o liliaque o leleques (Veracruz, Mèxic), lli, lli criollo (República Dominicana), macata, macata Blanca, mimosa, panelo, peladera, tamarindo selvada, tamarindillo, tantán, tumbarabu, uaxi i guacis (Chiapas), uaxim, yaravisco i chapra (Perú), makahiya en les Filipines.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:0
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Leucaena leucocephala en LegumeWeb from the ILDIS (International Legume Database & Information Service) World Database of Legumes, version 10.01.
- The Global Invasive Species Database, Leucaena leucocephala (tree) [5] archivat en Wayback Machine., en Global Invasive Species Database, 2010.
- Gil González M.L., Flora Vascular de Canàries.
- Leucaena leucocephala en USDA Forest Service.
- Ficha de Leucaena leucocephala, versió del 22 oct. de 2011 en CONABIO
- Fotos de L. leucocephala en Malezas de Mèxic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucaena leucocephala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.