Patologia forestal
La patologia forestal és l'estudi de malalties biòtiques i abióticas que afecten la salut dels arbreés o els boscs, principalment patógenos fúngicos i les seues vectores. És un subcampo de la silvicultura i la fitopatologia.[1]
La paraula patologia ve del grec antic pathos (πάθος) que significa "experiència" o "sofriment", i logia (λογία), "relat de" o "estudi de". La patologia forestal és part de l'enfocament més ampli de la protecció forestal.
Factors abióticos
[editar | editar còdic]Existix un número de factors abióticos que poden afectar la salut dels boscs, com els relacionats en la humitat del sol —incloent sequia, secat hivernal i anegamiento— o en la precipitació, incloent graniç, neu, i tormenta. El vent també és un important factor abiótico ya que el derribe pel vent (la desplantada o el trencament dels arbres per forts vents) causa una disminució evident i directa de l'estabilitat d'un bosc o dels seus arbres.
A sovint, els factors abióticos i biòtics afectaran un bosc al mateix temps. Per eixemple, si la velocitat del vent aplega als 80 quilómetros per hora, molts arbres que tenen pudrición de la raïl (causada per algun patógeno) són susceptibles de derribos. Per a derribar arbres més sans es necessitaria una velocitat del vent superior, d'aproximadament 125 km per hora.
Els incendis forestals i factors abióticos relacionats també afecten la salut dels boscs.
Els efectes de les activitats humanes a sovint canvien la predisposició dels boscs a danys per efectes abióticos i biòtics. Per eixemple les propietats del sol poden ser alterades per l'us de maquinària pesada.
Factors biòtics
[editar | editar còdic]Els factors biòtics que poden afectar la salut dels boscs inclouen:
- Fungi: Ascomycota, Basidiomycota i foncs imperfectes
- Oomycota: Phytophthora
- Bactèria
- Phytoplasma
- Virus
- Insectes
- Plantes paràsites
Entre els insectes que són pesta de boscs templats es conten:
- Escarabats de la corfa, incloent els de els gèneros Ips i Dendroctonus.
- Escarabats Ambrosia
- Cerambycidae
- Monja negra
Alguns d'estos factors biòtics actuen en forma simbiòtica. Per eixemple el fonc Amylostereum areolatum és dispersat per l'avespa de la fusta Sirex. El fonc beneficia per accedir a arbres nous per a subsistir, i les larves de l'avespa obtenen l'aliment que necessiten per a créixer.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John E. Lundquist, R. C. Hamelin. Forest Pathology: From Gens to Landscapes Paperback. American Phytopathological Society 2005. 175 pag. ISBN 0890543348, ISBN 978-0890543344
- ↑ Bernard Slippers o.a.: Relationships among Amylostereum species associated with siricid woodwasps inferred from mitochondriam mitochondrial DNA sequences. In: Mycologia 92, Nr. 5 2000. S. 955–963 (Online als [enllaç trencat]).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patología forestal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.