Anegamiento
El anegamiento d'un sol és la seua saturació en aigua.[1] Es pot considerar anegado un sol quan està casi saturat en aigua durant la major part de l'any, de modo que la fase gaseosa del sol està restringida[2] i prevalen condicions anaeròbiques.
Si be la RAE considera "anegar"[3] sinònim de "inundar", en la traducció del concepte anglés waterlogging en el seu sentit agrícola (hi ha un atre sentit, arqueològic), un camp de cultiu anegado (waterlogged) no és lo mateix que un camp inundat (flooded). En el camp inundat una làmina contínua d'aigua cobrix el terreny, que no es veu. En el camp anegado el terreny es veu, pero la humitat del sol és tan elevada que, en chafar-ho, brota aigua al voltant de la sabata.
La RAE reconeix anegamiento,[4] pero no anegación, que no obstant també s'usa en artículs agrícoles.[2]
Un concepte relacionat és el de encharcamiento, pel que alguns traductors automàtics traslladen waterlogging. És diferent. Encharcar un terreny és cobrir-ho de tolls (menudes extensions d'aigua discontínues). També es denomina encharcamiento a un determinat comportament de les palometes. Un terreny pot quedar encharcado despuix d'una pluja copiosa o prolongada, pero generalment es tracta d'alguna cosa temporal, mentres que "anegamiento", un terme més especialisat, sol aludir a una situació més permanent.
El anegament és negatiu para casi tots els cultius i reduïx el seu rendiment, perque a les plantes els favorix que en el sol, ademés d'humitat, hi haja aire, i la saturació en aigua desplaça este aire.
Efectes sobre les plantes
[editar | editar còdic]Totes les plantes, inclosos els cultius, necessiten aire (específicament, oxigen) per a respirar, produir energia i mantindre vives les seues cèlules. En l'agricultura, el anegament del sol normalment impedix que l'aire aplegue a les raïls.[5]
En casos extrems de anegament prolongat, es produïx anaerobiosis, les raïls dels mesófitos sofrixen i l'atmòsfera reductora del subsol conduïx a processos com la desnitrificación, la metanogénesis i la reducció dels òxits de ferro i manganeso,[6] necessaris per al desenroll de les plantes.
En l'excepció del arròs (Oryza sativa),[7][8] la majoria de cultius, com el dacsa o la creïlla,[9][10][11] són, per tant, molt intolerants al anegamiento.
Les cèlules vegetals utilisen una varietat de senyals, com la concentració d'oxigen,[12] hormones vegetals com el etileno,[13][14] l'estat energètic i de sucre[15][16] per a aclimatarse a la falta d'oxigen induïda pel anegamiento.
Les raïls poden sobreviure al anegament formant aerénquima, induint un metabolisme anaeròbic i canviant l'arquitectura del seu sistema radicular.[17]
En les terres agrícoles de regadiu, el anegament sol causar salinitat del sol, ya que els sols anegados impedixen la lixiviación de les sals aportades per l'aigua de rec. En l'Índia, s'ha informat de que 2,19 millons d'hectàrees sofrixen anegament en els canals de rec. Ademés, es va informar que 3,47 millons d'hectàrees estaven greument afectades per la sal.[18]
En les terres pantanosas, marismas, chapullés, ciènages o manglarés no se sol parlar de anegamiento, ya que el seu estat natural, apropiat i beneficiós per a la fauna i flora que els habita, és desbordar aigua. La paraula "anegamiento" s'usa més be per a un terreny agrícola que no deuria estar aixina, perque desperdicia aigua de rec i té menor rendiment.
Si el anegament és per causes naturals (excés de pluja), se soluciona en sistemes de drenage. Si es deu a l'excés de rec, cal controlar l'aigua que s'aporta al terreny, per eixemple per mig de rec per goteig regulat en sensors d'humitat.
Des del punt de vista de la jardineria, el anegament és el procés pel qual el sol s'endurix fins al punt de que ni l'aire ni l'aigua poden penetrar-ho.
Hidromorfía
[editar | editar còdic]La hidromorfía, també cridada hidromorfismo, és la qualitat d'un sol que mostra marques físiques de saturació regular d'aigua, generalment durant l'hivern. La paraula també es pot referir a les adaptacions que mostren les plantes per a sobreviure en este tipo de sol.[19]
La hidromorfía provoca l'asfíxia de la microfauna i microflora del sol. Causa la desaparició de les bactèries aeròbiques en favor de les bactèries anaeròbiques responsables de la producció de nitrits (bactèries desnitrificantes, que dificulten que les plantes absorbixquen nitrogen del sol). També favorix la desestructuración de les argilas i la formació del complex argila-humus,[20] que conduïx a la lliberació dels cationes Fe3+ i A el3+, substàncies tòxiques i alelopáticas.[21]
La saturació d'aigua també té conseqüències fisicoquímica. En sols arcillosos, la hidromorfía es pot detectar en prou facilitat.
Una zona hidromórfica (o hidromorfa) generalment s'ubica en un punt topogràfic baix, prop de cursos d'aigua o séquies. La vegetació característica de les zones hidromorfas està formada per juncs i phragmitas. Un brot en el sol o un sondeig en barrena resalten les característiques precises de la hidromorfía:
- Taques d'òxit, que corresponen al ferro en estat oxidado. S'observen en el periodo sec de l'any, quan el sol no està saturat d'aigua, pero és provable que la continga durant el periodo humit. Presència d'una làmina d'aigua que ascendix periòdicament.
- Taques de color gris blavenc a vert, que corresponen al ferro en estat reduït. El sol està saturat d'aigua, en condició anóxica (sense oxigen). S'observen durant el periodo humit o en presència d'un nivell freàtic superficial permanent.
- Punts negres, que corresponen a precipitació ferromangánica (de ferro i manganeso.
El hidromorfismo pot ser natural (chapull subjecte a un anegament temporal o permanent) o induït per pràctiques humanes (compactación del sol durant clima humit o plujós, labranza, excés de matèria orgànica no processada, excés de rec o calcigue del ganado).[22]
En general, anegamiento és un terme pijoratiu, que resalta una situació indeseada, mentres que hidromorfismo és un terme neutre empleat per a descriure chapulls.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Anegamiento». Greenfacts.
- ↑ 2,0 2,1 J. A. Pardos. «Respostes de les plantes al anegament del solc».
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Plant Physiology.176(2)
- 1106–1117.doi:10.1104/pp.17.01232.
- ↑ Hillel, Daniel (2004). Introduction to Environmental Soil Physics, United States of America: Elsevier Academic Press, pp. 441. ISBN 0-12-348655-6.
- ↑ Nature.460(7258)
- 1026–1030.doi:10.1038/nature08258.
- ↑ Nature.442(7103)
- 705–708.doi:10.1038/nature04920.
- ↑ Plant Physiology.185(2)
- 295–317.doi:10.1093/plphys/kiaa029.
- ↑ Plant Physiology.185(2)
- 280–281.doi:10.1093/plphys/kiaa053.
- ↑ Plants.9(8)
- 1022.doi:10.3390/plants9081022.
- ↑ Nature.479(7373)
- 415–418.doi:10.1038/nature10534.
- ↑ New Phytologist.229(1)
- 64–70.doi:10.1111/nph.16378.
- ↑ Plant Physiology.190(2)
- 1365–1383.doi:10.1093/plphys/kiac245.
- ↑ New Phytologist.229(1)
- 57–63.doi:10.1111/nph.16326.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.115(51)
- E12101–E12110.doi:10.1073/pnas.1809429115.
- ↑ Journal of Experimental Botany.doi:10.1093/jxb/erad332.
- ↑ N.K. Tyagi, 1996. Salinity management: the CSSRI experience and future research agenda. In: W.B. Snellen (Ed.), Towards integration of irrigation and drainage management. ILRI, Wageningen, The Netherlands, 1997, pp. 17-27.
- ↑ «Hidromorfía o Hidromorfismo - definició». Infojardin.
- ↑ Ces bactéries utilisent alors els composés minéraux dones argiles comme accepteurs d'électrons.
- ↑ Gérard Ducerf, Camille Thiry (2003). Els plantes bio-indicatrices. Guide de diagnostic dones sols, Promonature, p. 37.
- ↑ Gérard Ducerf (2008). L'encyclopédie dones plantes bio-indicatrices alimentaires et médicinales. Guide de diagnostic dones sols, Promonature, p. 35, 80.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anegamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.