Anar al contingut

Organisme anaerobio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Spinoloricus.png
Spinoloricus cinziae, un metazoo que es metaboliza en hidrogen, que carix de mitocondrias i en el seu lloc usa hidrogenosomas.

Els organismes anaerobio o anaeròbics són aquells que no utilisen oxigen (O2) en el seu metabolisme. En general, hi ha dos tipos d'organismes anaerobio, per un costat, estan els que utilisen la respiració anaerobio, és dir, els que usen una cadena de transport d'electrons en el seu metabolisme, i per un atre costat, els fermentativos que depenen de la fermentació per a l'obtenció d'energia.

En la respiració anaerobio, el acceptor final d'electrons és una atra substància diferent del dioxígeno.[1] Si s'utilisa una molècula orgànica (piruvato, acetaldehído, etc.) es tracta de metabolisme fermentativo; si l'acceptor final és una molècula inorgànica distinta del dioxígeno (sulfat, carbonat, etc.) es tracta de respiració anaeròbica. El concepte s'opon al d'organisme aerobio, en el metabolisme del qual s'usa el dioxígeno com a acceptor final d'electrons. També són anaerobio els microorganismes que no posseïxen respiració (sense cadena de transport d'electrons) i que per lo tant deuen recórrer a la fermentació o al parasitisme, tal com succeïx en els nanorganismos (nanoarqueas i bactèries nanes)

Tipos de metabolisme anaerobio

[editar | editar còdic]
Archiu:Ana.png
Les bactèries aeròbiques i anaeròbiques es poden identificar cultivant-les en tubos d'ensaig de caldo de tioglicolato:
1: Els aerobios obligats necessiten oxigen perque no poden fermentar ni respirar anaeróbicamente. Es reunixen en la part superior del tubo a on la concentració d'oxigen és més alta.
2: Els anaerobio obligats són enverinats per l'oxigen, per lo que es reunixen en el fondo del tubo a on la concentració d'oxigen és més baixa.
3: Els anaerobio facultatius poden créixer en o sense oxigen perque poden metabolizar energia aeròbica o anaeróbicamente. Es reunixen principalment en la part superior perque la respiració aeròbica genera més trifosfato d'adenosina (ATP) que la fermentació o la respiració anaeròbica.
4: Els microaerófilos necessiten oxigen perque no poden fermentar ni respirar anaeróbicamente. No obstant, estan enverinats per altes concentracions d'oxigen. Es reunixen en la part superior del tubo d'ensaig, pero no en la part més superior.
5: Els organismes aerotolerantes no requerixen oxigen ya que metabolizan energia anaeróbicamente. A diferència dels anaerobio obligats, no obstant, no són enverinats per l'oxigen. Es poden trobar distribuïts uniformemente per tot el tubo d'ensaig.

En la pràctica hi ha tres categories d'organismes als que es pot cridar anaerobio:

Estrictes o obligats
No poden viure o desenrollar-se en la presència d'oxigen.[2][3]
Aerotolerantes
No poden usar oxigen per a créixer pero toleren la seua presència.[4]
Facultatius
Microorganismes aeròbics que usen oxigen si ho troben, pero poden desenrollar-se en la seua absència, per mig de processos de fermentació.[5]

Metabolisme energètic

[editar | editar còdic]

Alguns anaerobio obligats usen la fermentació, mentres que uns atres usen la respiració anaeròbica.[6] Els organismes aerotolerantes són estrictament fermentativos.[7] En presència d'oxigen, els anaerobio facultatius usen respiració aeròbica; sense oxigen, alguns d'ells fermenten; alguns usen respiració anaeròbica.

Fermentació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → fermentació.

La majoria dels organismes anaerobio utilisen la fermentació per a obtindre energia química. Existixen diferents tipos de fermentació en funció de la ruta metabòlica utilisada. Aixina, es denomina fermentació alcohòlica a aquella en la que es genera etanol, fermentació làctica a la que genera àcit làctic, fermentació àcit-mixta a la que produïx àcit làctic, etanol i àcit propiónico, i fermentació butírica a la que genera el àcit butírico.

Respiracions anaeròbiques

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Respiració anaeròbica.

Alguns microorganismes realisen un procés metabòlic conegut com a respiració anaeròbica que, a pesar de no utilisar oxigen, és completament diferent de les fermentació. En la respiració anaeròbica existix una cadena de transport d'electrons anàloga a la de la respiració aeròbica, pero l'acceptor final d'electrons no és l'oxigen sino una atra molècula, generalment inorgànica, com: SO2−
4
, NO
3
o CO
2
.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Biologia 1. Escrit per Patricia Camp, p. 97, en Google Libros
  2. (1996) Microbiology, 3rd edició, Wm. C. Brown Publishers, pp. 130–131. ISBN 0-697-29390-4.
  3. (2007) Jawetz, Melnick & Adelberg's Medical Microbiology, 24th edició, McGraw Hill, pp. 307–312. ISBN 0-07-128735-3.
  4. Hogg, S. (2005). Essential Microbiology, 1st edició, Wiley, pp. 99–100. ISBN 0-471-49754-1.
  5. Microbiologia. Roger Y. Stanier, p. 28, en Google Libros
  6. Pommerville, Jeffrey (2010). Alcamo's Fundamentals of Microbiology, Jones and Bartlett Publishers, p. 177. ISBN 9781449655822.
  7. (2006) Pediatric Critical Care Medicine, Lippincott Williams & Wilkins, p. 130. ISBN 9780781794695.