Saturació (química)

En química, la saturació (de la paraula llatina saturara, que significa 'omplir') té diversos significats, tots basats en l'idea d'alcançar una capacitat màxima.

Química Orgànica

Vore també: Composts saturats i insaturados

Hidrocarburs

En química orgànica, un compost saturat és un hidrocarbur que no té dobles enllaços, enllaços triples o anells. Per eixemple, considere tres composts orgànics similars que estan progressivament menys saturats: etano, etileno i acetileno (etino). El etano, un compost completament saturat, té solament enllaços simples entre el seu hidrogen i els seus àtoms de carbono (C₂H₆). El etileno, un compost insaturado de etano, té un doble enllaç de carbono, que ha perdut dos enllaços simples d'hidrogen (C₂H₄). Finalment, el acetileno, el compost completament insaturado de etano, té un triple enllaç de carbono, que ha perdut un parell adicional d'enllaços simples d'hidrogen (C₂H₂).

El concepte de saturació es pot descriure utilisant varis sistemes de noms, fòrmules i proves analítiques. Per eixemple, la nomenclatura IUPAC és un sistema de convencions de nomenclatura utilisades per a descriure el tipo i l'ubicació de la insaturación dins dels composts orgànics. El "grau de insaturación" és una fòrmula utilisada per a resumir i diagramar la cantitat d'hidrogen que un compost pot unir. La insaturación es pot determinar per RMN, espectrometria de masses i espectroscòpia IR, o determinant el número de bromo d'un compost.

Àcit grassos

Archiu:TriglycerideTallow.svg

El terme saturació s'aplica de manera similar als constituents d'àcit grassos de les grasses, que poden ser saturats o insaturados, depenent de si els àcit grassos constituents contenen dobles enllaces carbono-carbono. El séu consistix principalment en triglicèrits (grasses), els constituents principals de les quals es deriven dels àcit oleico monoárico saturat i esteárico saturats. Molts olis vegetals contenen àcit grassos en un doble enllaç (monoinsaturado) o més (poliinsaturado).

Química organometálica

En química organometálica, un complex insaturado té menys que 18 electrons de valència i aixina és susceptible a adició oxidativa o coordinació d'un lligant adicional. La insaturación és característica de molts catalisadors perque normalment és un requisit per a l'activació del substrat. En contrast, un complex coordinativo saturat es resistix a experimentar reaccions de substitució i oxidativas. 

Química Física

Solucions

En química física, la saturació és el punt en el que el solut no pot seguir sent dissolt en la solució, causant que les cantitats adicionals d'est apareguen en ella com una fase separada (com un precipitat, si és sòlit, o com a efervescència o inclusió, si és gaseós). Este punt de màxima concentració, el punt de saturació, depén de la temperatura i la pressió de la solució, aixina com de la naturalea química de les substàncies involucrades. Açò es pot usar en el procés de recristalización per a purificar un producte químic: es dissol fins al punt de saturació en un dissolvent calent, després, a mida que el dissolvent es gela i la solubilidad disminuïx, el solut en excés precipita. Les impurees, en estar presents en una concentració molt menor, no saturen el dissolvent i, per lo tant, permaneixen dissoltes en el líquit. Si un canvi en les condicions (per eixemple, refredat) significa que la concentració és més alta que el punt de saturació, la solució s'ha sobresaturado.

Superfícies

Vore també: Ciència de superfícies

En química física, quan es referix a processos de superfície, la saturació denota el grau en que un lloc d'unió està completament ocupat. Per eixemple, la saturació de base es referix a la fracció de cationes intercanviables que són cationes de base.