Capacitat d'intercanvi catiónico
La capacitat d'intercanvi catiónico (CIC) és la capacitat que té un sol per a retindre i lliberar ionés positius, gràcies al seu contingut en argilas i matèria orgànica. Les argila estan carregades negativament, per lo que sols en majors concentracions de argila exhibixen capacitats d'intercanvi catiónico majors. A major contingut de matèria orgànica en un sol aumenta el seu CIC.
Capacitat d'intercanvi catiónico
[editar | editar còdic]La capacitat d'intercanvi catiónico (CIC) és la propietat d'un sòlit per a cuinar cationes de la fase líquida, intercanviant-los per una cantitat equivalent d'atres cationes. En el sistema sòlit-líquit s'establix un equilibri dinàmic entre els cationes de la solució i els adsorbidos en els punts actius de la superfície.[1] De forma similar es pot definir una capacitat d'intercanvi aniónico (CIA) per a medir els equilibris d'adsorció d'aniones.
També pot ser definida com les càrregues negatives per unitat de cantitat de coloide que és neutralisada per cationes d'intercanvi.
El valor de la CIC varia en les condicions de mida (pH, relació solc/aigua, concentració de sals...) per lo que es medix en condicions normalisades seguint la norma UNE-EN ISO 11260:2011.[2] El método consistix en saturar la superfície del sol en bari i, posteriorment, afegir una cantitat coneguda de magnesi que s'intercanvie en el bari de forma quantitativa. La mida del magnesi que queda en dissolució permet calcular el valor de la CIC.[3]
La capacitat d'intercanvi, generalment, s'expressa en térmens de centimoles de càrrega positiva per kg de sol. La denominació mili equivalent per 100 grams o meq/100 g no seguix les normes actuals de l'IUPAC, si be se seguix amprant i, a efectes pràctics, abdós unitats tenen el mateix valor numèric.
Un pes equivalent és igual al pes atòmic dividit entre la valència:
| element; | pes atòmic | valència | pes equivalent |
|---|---|---|---|
| Ca | 40,08 | 2 | 20,04 |
| Mg | 24,31 | 2 | 12,16 |
| K | 39,1 | 1 | 39,1 |
| Na | 22,99 | 1 | 22,99 |
En el laboratori la CIC es medix en térmens de la suma de les concentracions en parts per milló (ppm) dels cationes desplaçats, estos valors són convertits a meq/100 g de la forma següent:
meq/100 g= ppm del catión /(pes equivalent x 10)
A continuació s'indiquen els números dels pesos usats per a lo conversió de cationes a valors de miliequivalentes:
| 200 ppm Ca | 1 meq Ca/100 g coloide |
| 120 ppm Mg | 1 meq Mg/100 g coloide |
| 390 ppm K | 1 meq K/100 g coloide |
| 10 ppm H | 1 meq H/100 g coloide |
| 230 ppm Na | 1 meq Na/100 g coloide |
Els excessos de sals, sals lliures o composts alcalinos que no formen part del complex d'intercanvi catiónico, pero que apareixen en els resultats de les proves, alteraren els resultats de la CIC.
Capacitat d'intercanvi catiónico en els sols
[editar | editar còdic]Els cationes de major importància con relación a el creiximent de les plantes són el calcio (Ca), magnesi (Mg), potassi (K), amoni (NH4+), sodi (Na) i hidrogen (H). Els primers quatre són nutrients i es troben involucrats directament en el creiximent de les plantes. El sodi i l'hidrogen tenen un pronunciat efecte en la disponibilitat dels nutrients i la humitat. En els sols àcits, una gran part dels cationes són hidrogen i alumini en diverses formes.
També contribuïxen a la CIC les classes, cantitats i combinacions dels minerals arcillosos i les cantitats de matèria orgànica i el seu estat de descomposició. Els cationes no són retinguts en les mateixes energies d'enllaç. Els llocs d'intercanvi de la matèria orgànica, solament enllacen en forma dèbil als cationes. Les argila en gran capacitat d'intercanvi tendixen a enllaçar els cationes bivalentes com el Ca++ i el Mg++, en més energia que el K+. Esta característica pot afectar la disponibilitat dels nutrients. Els sols en argila caoliníticas tenen una menor energia d'enllaç i, per lo tant, per a un nivell analític determinat o un percentage de saturació d'un element es mostrarà una disponibilitat relativa major.
Si la CIC està neutralisada principalment per calcio, magnesi, potassi i sodi, es diu que està saturada de bases. No obstant, si els cultius o el lixiviado han remogut la major part dels cationes bàsics, el sol està baix saturació de bases o alt en saturació àcida. Les cantitats totals de cationes àcits relatives a la CIC són una mida de la saturació àcida. Esta també és una mida de les necessitats de encalado d'un sol (aplicar calç).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Porta, López-Acevedo i Roquero (2003). Edafologia (3ª ed.), Mundi-Prensa, p. 234. ISBN 84-8476-148-7.
- ↑ AENOR. «UNE-EN ISO 11260:2011» (en castellà). Consultat el 13/feb/2017.
- ↑ Ansorena Miner (1994). Substrats, Mundi-Prensa, p. 145. ISBN 84-7114-481-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capacidad de intercambio catiónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.