Anar al contingut

Pinus jeffreyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
pi de Jeffrey (Pinus jeffreyi)

El pi de Jeffrey, pi groc o pi negre (Pinus jeffreyi) és un pi nortamericà trobat principalment en Califòrnia, també en la partix Oest de Nevada, Suroest d'Oregó, i Nort de Baixa Califòrnia relacionat en el pi ponderosa. Rep este nom en honor del botànic que ho va documentar John Jeffrey.


Distribució i hàbitat

La seua distribució va des del suroest d'Oregó cap al sur, a través de gran part de Califòrnia (principalment en la Serra Nevada), fins al nort de Baixa Califòrnia en Mèxic. És una espècie de gran altitut; en la part septentrional de la seua àrea de distribució, creix àmpliament a una altitut entre 1.500 i 2.100 m s. n. m., i d'1.800 a 2.900 m s. n. m. en la part meridional de la seua àrea de distribució.[1]

Descripció

El pi de Jeffrey és un arbre alt, que alcança fins als 25-40 metros, si be en ocasions pot aplegar als 53 m, pero és més baix quan creix en la llínea d'arbres o prop d'ella.[1] Les acículas creixen en arracades de tres, són rígides i tenen un color verdigris, de 12 a 23 cm de llarc. Els estróbilos o cons tenen una llongitut de 12 a 24 cm, són de color púrpura obscur quan estan verdes i en madurar prenen un color pardo clar, en placa escuamiforme prima i una púa curta doblada cap a avall.

Es distinguix del pi poderosa per les acículas, que són glaucas, d'un vert menys lluent que el del pi ponderosa, i els cons són més rígits i pesats, en llavors més grans i les púas que apunten cap a dins.[2] El pi de Jeffrey també és molt diferent del pi ponderosa pel seu aroma de resina, descrit de manera diversa, com alguna cosa que recorda a la vainilla, el llima, la pinya, la violeta o la poma;[3] en comparació a l'olor a trementina del pi ponderosa, que pugues no tindre siquiera olor. Açò pot comprovar-se trencant una ramita o algunes acículas, o provant l'aroma de la resina entre les plaques del tronc. Esta diferència en l'aroma es relaciona en la composició, molt inusual, de la resina, en el component volàtil format casi por entero de pur heptano. Un pi de Jeffrey totalment creixcut es distinguix be del pi ponderosa per les planches més chicotetes de la seua corfa, en comparació a les del ponderosa, molt grans i de color més rojós.

El pi de Jeffrey tolera el sol serpentino i a sovint és predominant en estes condicions, inclús a altituts prou baixes.[1] En atres sols, només es convertix en dominant a major altura, a on no pot prosperar el pi ponderosa, que és de creiximent més ràpit.

Usos

La fusta del pi de Jeffrey és semblada a la del pi ponderosa, i s'usa en el mateix propòsit. L'excepcional purea d'heptano que es destila de la resina del pi de Jeffrey fa que el heptano siga seleccionat com el punt zero de l'escala de octanos de la gasolina.

Un n-heptano és explosiu quan se li capciona fòc, de manera que la resina del pi de Jeffrey no pot usar-se per a fer trementina. Ans que el pi de Jeffrey es distinguira del pi ponderosa com una espècie diferenciada en l'any 1853, els destiladores de resina que treballaven en la seua àrea de distribució varen sofrir una série de "inexplicables" explosions quan destilaven, que hui se sap que varen ser causades per usar la resina del pi de Jeffrey sense donar-se conte.

Taxonomia

Pinus jeffreyi va ser descrita per John Hutton Balfour i publicat en Bot. Exped. Oregon 2. cum tab.; et ex A. Murr. in Edinb. N. Phil. Journ. xi.(1860) 224.[4]

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[5]

jeffreyi: epítet otorgat en honor del botànic escocés John Jeffrey.

Sinonímia
  • Pinus deflexa Torr.
  • Pinus jeffreyana Loudon
  • Pinus malletii Mottet
  • Pinus peninsularis (Lemmon) Lemmon
  • Pinus ponderosa subsp. jeffreyi (A.Murray bis) A.I.Murray
  • Pinus ponderosa var. jeffreyi (A.Murray bis) Vasey
  • Pinus ponderosa subsp. jeffreyi (Balf.) Engelm.
  • Pinus ponderosa var. malletii (Mottet) Beissn.[6][7]

Vore també

Galeria

  • Pi de Jeffrey en els monts Siskiyou del noroest de Califòrnia, creixent en un serpentina.
    Pi de Jeffrey en els monts Siskiyou del noroest de Califòrnia, creixent en un serpentina.
  • Jove pi de Jeffrey en Stanislaus National Forest, Califòrnia.
    Jove pi de Jeffrey en Stanislaus
    National Forest, Califòrnia.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Burns, R.M.; B.H. Honkala (1990). «Pinus Jeffreyi», Silvics of North America, O.S. Department of Agriculture. Consultat el 9 d'agost de 2010.
  2. ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew (2008). National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America, Nova York: Sterling, p. 86. ISBN 1-4027-3875-7.
  3. ↑ «Jeffrey Pine». enature.com. Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 2 de setembre de 2007.
  4. ↑ «Pinus jeffreyi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 d'abril de 2013.
  5. ↑ En Noms Botànics
  6. ↑ «Pinus jeffreyi». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2013.
  7. ↑ Pinus jeffreyi en PlantList

Bibliografia

  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1972. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 1: 1–271. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
  5. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
  6. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  7. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  9. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pinus_jeffreyi&oldid=1198318»