Composts orgànics volàtils
Els composts orgànics són substàncies químiques que contenen carbono i es troben en tots els sers vius.[1] Els composts orgànics volàtils (COV o VOC's per les seues sigles en anglés) es convertixen fàcilment en vapors o gasés.[1] Junt en el carbono, contenen elements com hidrogen, oxigen, flúor, clor, bromo, sofre o nitrogen.[1] Els COV són lliberats per la crema de combustibles, com gasolina, fusta, carbó o gas natural.[1] També són lliberats per dissolvents, pintures i atres productes amprats i almagasenats en la casa i el lloc de treball.[1]
Alguns eixemples de composts orgànics volàtils són:
Atres eixemples són formaldehit, clorobenceno, dissolvents com tolueno, xileno, acetona, i tetracloroetileno (o percloroetileno), el principal dissolvent usat en l'indústria de llavat en sec.
Molts composts orgànics volàtils s'usen comunament en dissolvents de pintura i de laca, repelents d'arnes, aromatisants de l'aire, materials amprats en fustes, substàncies en aerosol, dissolvents de greix, productes d'us automotor i dissolvents per a l'indústria de llavat en sec.
Molts composts orgànics volàtils són perillosos contaminants de l'aire. L'importància dels COV residix en la seua capacitat com a precursors del ozon troposfèric i el seu paper com a destructors de l'ozon estratosférico. Contribuïxen a la formació del esmog fotoquímic en reaccionar en atres contaminants atmosfèrics (com òxits de nitrogen) i en la llum solar. Es dona principalment en àrees urbanes, donant lloc a atmòsfera riques en ozon d'un color marró. Reduint l'emissió d'estos composts orgànics volàtils i dels òxits de nitrogen es conseguiria evitar la formació del esmog.
S'ha de mencionar que els composts orgànics volàtils són també responsables del 90 % de les precipitacions en zones boscoses, sent estos formats per partícules microscòpiques com a espores de foncs, polen, aixina com també isoprenos; les quals parcialment fotoxidadas atrauen a les molècules d'aigua conseguint la precipitació.[2]
Definició i propietats de composts orgànics volàtils
[editar | editar còdic]El terme composts orgànics volàtils (COV) inclou un conjunt d'hidrocarburs que, en circumstàncies normals es troben en forma gaseosa a temperatura ambiente, o be, tenen una alta volatilitat en eixes condicions. La normativa europea els definix com a composts orgànics en una pressió de vapor superior a 0,01 kPa a 293,15 K.[3]
Són composts llaugers, en menys de 12 àtoms de carbono, i grups funcionals diversos. Hi ha més d'un miller de composts que poden considerar-se COV, pero els més abundants són: metà, etano, propà, n-butà, n-pentano, benceno, tolueno, xileno i etileno.
Les fonts poden ser naturals (metà, isoprenoides emesos per la vegetació) o antrópicas (dissolvents).
Els composts orgànics volàtils presenten propietats característiques responsables dels seus efectes sobre la salut i el mig ambient. Són composts volàtils, liposolubles, tòxics i inflamables.
- Volatilitat: Són composts orgànics que s'evaporen ràpidament a l'atmòsfera. Esta propietat dona lloc tant a contaminació atmosfèrica com a importants riscs per a la salut. La via d'entrada més perillosa a l'organisme és l'inhalació.
- Liposolubilidad: Són molècules orgàniques i per lo tant són liposolubles, presenten afinitat pels greixos i s'acumulen en els teixits grassos del cos humà. Productes resultants del seu metabolisme dins de l'organisme si presenten hidrosolubilidad.
- Inflamabilidad: Generalment són composts inflamables, és dir que ardixen en facilitat en contacte en l'aire.
- Toxicitat: Les propietats tòxiques van a dependre de cada compost i de les condicions d'exposició. A curt determini poden causar reaccions alèrgiques o marejos i en exposicions més prolongades es relacionen en lesions neurològiques i atres efectes psiquiàtrics com a irritabilitat, falta de memòria, dificultat de concentració…
- Reactivitat química: Estos composts tenen una química atmosfèrica molt activa[4] i, en unió a la llum solar i els òxits de nitrogen, generen un tipo de contaminació atmosfèrica conegut com smog. Atres efectes ambientals associats a alguns COV són la destrucció de la capa d'ozon (metà, tetracloruro de carbono) o el canvi climàtic (metà, etc.).
Llocs a on es produïxen COV
[editar | editar còdic]- Indústria siderúrgica
- Indústria de plàstics i caucho
- Indústria del calcer
- Pintures, barnices i lacas.
- Indústria alimentària
- Indústria maderera
- Indústria farmacèutica
- Indústria cosmètica
- Indústria del llavat en sec
- Fracturación hidràulica
- Farcidures sanitàries
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Koppmann, Ralf (2007). Volatile organic compounds in the atmosphere, 1.ª edició, Blackwell Pub. OCLC 608623032. ISBN 978-0-470-99415-3.
- ↑ «El rol dels boscs en atraure la pluja. Revista Endèmic». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2017. Consultat el 15 de març de 2017.
- ↑ Consell de l'Unió Europea. «Directiva 1999/13/CE». Consultat el 15 de febrer de 2017.
- ↑ J.E. Figueruelo i M.M. Dávila (2004). Química Física de l'ambient i dels processos ambientals, Reverté, p. 212. ISBN 84-291-7903-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compuestos orgánicos volátiles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.