Ozon
El ozon (O3) és una substància que la seua molècula està composta per tres àtoms d'oxigen, formada al disociarse els dos àtoms que componen el gas oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen gaseós (O2), formant molècules d'ozon (O3).
A temperatura i pressió ambientals, l'ozon és un gas que desprén olor i generalment sense coloració, pero en grans concentracions pot tornar-se llaugerament azulado. Si es respira en grans cantitats pot provocar un irritament en els ulls o la gola, lo que sol passar despuix de respirar aire fresc i ric en oxigen durant alguns minuts. L'ozon a nivell del sol (ozon troposfèric) produït per combustió industrial, realment és ozon mesclat en diòxit de nitrogen, pot agravar les malalties respiratòries existents i també provocar irritament de gola, mal de cap o de pit.
Descobriment
.jpg)
L'ozon és el primer alótropo d'un element químic que va ser identificat per la ciència. En l'actualitat no es coneix ben quí ho va descobrir originalment, sent varis els candidats. Varis estudis apunten a que varen ser els químics Charles Fabry i Henri Buisson els qui varen descobrir en 1913 la capa d'ozon.
En 1785, el químic neerlandés Martinus van Marum va notar una olor estranya mentres estava portant a terme experiments en purnes elèctriques per damunt de l'aigua, que va atribuir a les reaccions elèctriques, sense donar-se conte de que en realitat havia creat ozon.[1] Mig sigle més vesprada, Christian Friedrich Schönbein va percebre la mateixa olor acre i ho va reconéixer com l'olor que s'apreciava a sovint en les tormentes elèctriques despuix de la caiguda d'un raig. En 1839, va conseguir aïllar el compost gaseós i ho va cridar «ozon», de la paraula grega ozein (ὄζειν), 'tindre olor'.[2][3] Per esta raó, generalment s'acredita a Schönbein com el descobridor de l'ozon.[1][4] La fòrmula per a l'ozon, O3, no va ser determinada fins a 1865 per Jacques-Louis Soret[5] i confirmada per Schönbein en 1867.[2][6]
Durant gran part de la segona mitat del XIX i fins a ben entrat el XX, l'ozon es considerava un component saludable del mig ambient pels naturalistes i asils de salut. La localitat de Beaumont, Califòrnia, va tindre com a lema oficial «Beaumont: Zona d'Ozon», com evidencien les postals i l'encapçalament de les cartes de la Cambra de comerç.[7] Els naturalistes que treballaven a l'aire lliure a sovint consideraven les elevació més altes beneficioses pel seu contingut d'ozon. «Hi ha una atmòsfera molt diferent [en la cota més alta] en suficient ozon per a sostindre l'energia necessària [per a treballar]», va escriure el naturaliste Henry Henshaw, treballant en Hawái.[8] L'aire marí es pensava que era més saludable pel seu contingut d'ozon; pero l'olor que dona lloc a esta creència és, de fet, la dels metabòlits de les algues halogenades.[9]
Inclús Benjamin Franklin pensava que la presència del còlera estava relacionada en la deficiència o falta d'ozon en l'atmòsfera, una opinió compartida per l'Associació Britànica de Ciència (British Science Association, llavors coneguda simplement com British Association).[10]
Producció artificial
Existixen diversos métodos per a generar ozon de forma artificial, cada u en les seues pròpies característiques i aplicacions. Entre els més comuns trobem:
- És el método més utilisat i consistix en passar una corrent elèctrica d'alt voltage a través d'una corrent d'oxigen.
- La descàrrega elèctrica trenca les molècules d'oxigen O2 i llibera àtoms d'oxigen individuals, els quals es recombinan ràpidament formant molècules d'ozon O3.
- Este método és relativament simple i eficient, i s'utilisa en una àmplia varietat d'aplicacions, com la purificació d'aigua, el tractament d'aigües residuals i la desinfecció d'aire.
Llànties de radiació ultravioleta
- La llum UV d'alta energia pot trencar les molècules d'oxigen, lliberant àtoms que després es recombinan en ozon.
- Este método és menys eficient que l'efecte corona, pero es pot utilisar en aplicacions a on es requerix una baixa concentració d'ozon.
- Un eixemple del seu us és l'esterilisació d'equips mèdics.
Destilació d'aigua
- L'ozon es produïx com a subproducte de la destilació del aigua.
- Este método no és molt eficient, pero pot ser útil per a generar chicotetes cantitats d'ozon.
- La hidrólisis és la descomposició de l'aigua per mig d'una corrent elèctrica.
- En este procés, es produïxen àtoms d'oxigen que després es recombinan en ozon.
- La hidrólisis és un método relativament nou i experimental, pero té el potencial de ser una forma eficient i ecològica de generar ozon.
Vore també
- Forat d'ozon
- Capa d'ozon
- Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozon
- Purificador d'aire
- Ozonoterapia
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Precursor Era Contributors to Meteorology». colostate. edu.
- ↑ 2,0 2,1 (2001).«The History of Ozone. The Schönbein Period, 1839–1868».Bull. Hist. Chem..26(1)Consultat el 28 de febrer de 2008.
- ↑ «Today in Science History». Consultat el 10 de maig de 2006.
- ↑ "Research on the nature of the odour in certain chemical reactions", Académie dones Sciences in Paris, 1840
- ↑ Jacques-Louis Soret(1865).«Recherches sur la densité de l'ozone».Comptes rendus de l'Académie dones sciences.61
- ↑ «Ozone FAQ». Global Change Master Directory. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2006. Consultat el 10 de maig de 2006.
- ↑ Redlands Chamber of Commerce Collection, City Archives, A. K. Smiley Public Library, Redlands, CA
- ↑ "There is lleve a different atmosphere [at higher elevation] with enough ozone to sustain the necessary energy [to work]", Henry Henshaw to William Brewster, July 2, 1902, Harvard Museum of Comparative Zoology Archives.
- ↑ «The science behind that fresh seaside smell». Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ (1855) Early to Bed, and Early to Rise, Makes a Man Healthy, Wealthy, and Wise, Or, Early Rising, a Natural, Social, and Religious Duty, Abel & Sons, Parade, pp. 11–12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ozono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.