Efecte corona
El efecte corona és un fenomen elèctric que es produïx per l'ionisació del gas que rodeja a un conductor carregat. Ocorre espontàneament en les llínees d'alta tensió i es manifesta en forma de halo lluminós (pel mateix efecte que les llànties de descàrrega). Ya que els conductors solen ser de secció circular, el halo adopta una forma de corona, d'ahí el nom del fenomen que inclús per a la seua denominació en anglés recorre a este terme.
L'efecte corona està causat per l'ionisació de l'aire circumdant al conductor per les heterogeneïtat de camp elèctric[1] en les superfícies dels conductors que es produïxen a altes tensions, generant diferències de potencials localment altes. Al moment que les molècules que componen l'aire es ionizan, estes són capaços de conduir la corrent elèctrica i part dels electrons que circulen per la llínea passen a circular per l'aire. Tal circulació produirà un increment de temperatura en el gas, que es tornarà d'un color rojós per a nivells baixos de temperatura, o blavenc per a nivells alts. L'intensitat de l'efecte corona, per lo tant, es pot quantificar segons el color del halo, que serà rojós en aquells casos lleus i blavenc per als més severs.
El gas ionizado per l'efecte és químicament actiu i durant la seua ocurrència es produïxen gasos cóm ozon (O3) i monòxit de nitrogen (NO) que evoluciona a diòxit de nitrogen (NO2) i a àcit nítric en ambients humits. El procés d'obtenció d'ozon industrial es realisa per un método similar. Quan el fenomen es produïx espontàneament i de manera incontrolada estos gasos resulten perillosos ya que són altament corroents la qual cosa els fa particularment amoladors per a les llínees de transport d'energia. L'efecte corona, de manera controlada, s'utilisa en variats processos industrials, tals com a impressió i filtrat.
La primera forma d'efecte corona registrada va ser el fòc de Sant Telmo. En clima tormentoso en la mar, en ocasions apareixien llums com flamas rojoses o azuladas en la part superior dels màstilés dels barcos. Els mariners ho associaven en una forma de protecció i ho varen nomenar en honor al seu patró, Erasmo de Formia (San Telmo).
En el curs de les investigacions sobre l'electroestática en el XVII, es va observar per primera volta el mateix fenomen en laboratori. Per lo general, també se li donava el nom de corona. Ara normalment s'utilisa el terme d'efecte corona per a descriure este fenomen de descàrrega de gas elèctric extern.
L'efecte corona pot ser suprimit utilisant anells anticorona i pantalles que homogeneicen els perfils de camp elèctric en els punts actius d'interconexió.
Introducció
[editar | editar còdic]L'efecte corona és un procés en el qual una corrent elèctrica circula des d'un electrodo a alt potencial cap a un mig neutre, ionizando el decorregut que canvia d'estat a plasma al voltant de l'electrodo. Els ions que circulen pel mig plasmático poden, eventualment, retornar a un punt del mateix conductor a menor potencial o ben recombinarse per a tornar a formar molècules de gas neutre.
Quan el camp elèctric (gradient de potencial) és lo suficientment intens en algun punt del decorregut, el mateix es ioniza i es fa conductor. És freqüent trobar en circuits i sistemes de distribució i transport elèctrics elements que puguen contindre puntes agudes o vores filosos, el camp elèctric en eixos conductors, d'estar estos subjectes a potencial, és localment més intens pel denominat efecte punta. L'aire que rodeja tals puntes i vores dels conductors es ioniza localment, per lo que es torna conductor i tot el sistema -aire ionizado, conductor- actua cóm un mateix conductor, pero ara d'apariència menys aguda (punta més suau), per la qual cosa, l'efecte no s'estén i queda confinat localment. Si la geometria del conductor i el gradient de potencial són lo suficientment intensos cóm para ionizar i provocar la ruptura dielèctrica del gas en un volum tal que alcance a un atre conductor distint a menor potencial es produirà una descàrrega resultant un arc elèctric.
L'efecte corona es dona habitualment en regions curves de conductors i electrodos, tals com a cantons en punta, puntes agudes, vores metàliques o cables de chicotet diàmetro. Per a evitar o minimisar l'este efecte els terminals, conectors i accessoris dels equips d'alta tensió es dissenyen en grans diàmetros i curves redonejades i suaus típicament adoptant formes esfèriques o toroidales. Un dels elements típics que s'implementen per a suprimir l'efecte són els anells anticorona els quals s'ubiquen a extrems dels aisladores de les llínees d'alta tensió.
Tipos de corona
[editar | editar còdic]L'efecte corona es pot classificar en positiu o negatiu d'acort a la polaridad de la tensió en l'electrodo que origina l'efecte.
Si el potencial del conductor (o sector del conductor) que origina l'efecte és major que el de l'electrodo que rep càrrega, l'efecte es denomina corona "positiva". Si el potencial de l'electrodo orige, és menor que el de l'electrodo final, l'efecte es denomina corona "negativa".
El comportament de les corones positives i negatives és notablement diferent, açò es deu a que les partícules que transporten energia en un cas seran electrons, i en un atre ions de càrrega positiva, la massa d'estos dos tipos de partícules és molt distinta per lo que el seu moviment és totalment diferent.
Una de les raons més importants per a diferenciar els tipos de corona és que les corones negatives produiran molt més ozon que una corona positiva d'igual intensitat, sent el seu efecte molt més destructiu sobre els conductors.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anell anticorona
- Esfera lluminosa
- Cambra Kirlian
- Fòc de Sant Telmo
- Plasma (estat de la matèria)
- Tubo de Crookes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llínees de transport d'energia, Luis María Checa, Ed. Marcombo, Saragossa 1988
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto corona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.