Anar al contingut

Fòc de Sant Telmo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fòc de Sant Telmo
Fòc de Sant Telmo en la arboladura d'un barco en la mar
San Telmo representat en ciri i barco en retaule de el XVI

El fòc de Sant Telmo, Santelmo, o el Cos Sant de Sant Elmo, és un meteor ígneo que consistix en una descàrrega d'efecte corona electroluminiscente provocada per l'ionisació del aire dins del fort camp elèctric que originen les tormentes elèctriques.[1]

Encara que se li crida «fòc», és en realitat un plasma de baixa densitat i relativament baixa temperatura provocat per una enorme diferència de potencial elèctric atmosfèrica que sobrepassa el valor de ruptura dielèctrica del aire, entorn a 3 MV/m. Físicament, és una resplandor lluenta blanca-azulado, que en algunes circumstàncies té aspecte de fòc, a sovint en dobles o triples chorrada sorgint d'estructures altes i puntagudes com màstils, astas, vergas, pináculos i fumerals.

El fòc de Sant Telmo du el nom de Sant Erasmo de Formia (també conegut com a Sant Telmo), el sant patró dels mariners. El fenomen, que pot advertir d'un llampada imminent,[2] els mariners ho miraven en sorpresa i, a voltes, li'l considerava un bon auguri.[3][4]

Causes

El fòc de Sant Telmo és una forma de plasma. El camp elèctric al voltant de l'objecte afectat provoca l'ionisació de les molècules d'aire, produint una dèbil resplandor fàcilment visible en condicions de poca llum. Les condicions que poden generar el fòc de Sant Telmo estan presents durant les tormentes elèctriques, quan hi ha diferencials d'alt voltage entre els núvols i el sol davall. Es requerix un camp elèctric local d'aproximadament 100 kV/m per a escomençar una descàrrega en aire humit. La magnitut del camp elèctric depén en gran mida de la geometria (forma i tamany) de l'objecte. Els punts esmolats baixen el voltage necessari perque els camps elèctrics estan més concentrats en àrees d'alta curvatura, per lo que les descàrregues ocorren preferentment i són més intenses en els extrems dels objectes puntaguts.

El nitrogen i l'oxigen en l'atmòsfera terrestre fan que el fòc de Sant Telmo fluorezca en llum blava o violeta; açò és similar al mecanisme que fa que les lluïxes de neó lluïxquen, encara que en un color diferent pel gas diferent involucrat.[5]


En 1751, Benjamin Franklin va plantejar l'hipòtesis de que una vara de ferro puntaguda s'encendria en la punta durant una tormenta elèctrica, similar en apariència al fòc de Sant Telmo.[6][7]

Recentment, els experiments realisats en el MIT han demostrat que el fòc de Sant Telmo es comporta de manera diferent en els objectes en l'aire en comparació a les estructures conectades a terra.[8]

Història i significat

El fòc de Sant Telmo s'observa en freqüència en els màstils dels barcos durant les tormentes elèctriques en la mar, a on en tals circumstàncies també era alterada la brúixola, per a major desasosiego de la tripulació. Este fenomen pren el seu nom de sant Erasmo de Formia (Sanct’ Elmo), patró dels mariners, els qui havien observat el fenomen des de l'antiguetat i creïen que la seua aparició era de mal agüero; encara que atres mariners ho associaven en una forma de protecció de part de la seua patró, com en el cas dels mariners espanyols durant la conquista d'Amèrica.[9] Quan hi havia tants fòcs com a màstils, ademés de sant Telmo es creïa que apareixien sant Nicolás i santa Catalina.[10] Com comenta l'explorador britànic George Dixon en el seu llibre de 1789 A voyage Round the World, els mariners anglesos en canvi en ocasions atribuïen este fenomen a un duendecillo al que cridaven Davy Jones.[10] Els mariners espanyols farien referència a sant Pedro González Telmo.

També es dona en els avions i dirigibles. En estos últims era molt perillós ya que molts d'ells es carregaven en hidrogen, gas molt inflamable, i podien incendiar-se, tal com va ocórrer en 1937 en el dirigible Hindenburg.

Es conta que el fòc de Sant Telmo també pot aparéixer en les puntes dels banyes del ganado durant les tormentes elèctriques i en els objectes esmolats en mitat d'un tornado, pero no és el mateix fenomen que el raig globular, encara que poden estar relacionats.

En la Grècia antiga, l'aparició d'un únic fòc de Sant Telmo es dia «Helena», pel seu sentit original de "antorcha", i quan eren dos se'ls cridava «Cástor i Pólux» els dioscuros o fills bessons de Zeus, patrons dels mariners que calmaven les tormentes a petició d'estos.[11]


Benjamin Franklin va observar correctament en 1749 que és de naturalea elèctrica. Despuix del periodo migeval, el fòc de Sant Elmo es va associar a voltes en l'element grec del fòc, com en un dels elementals de Paracelso, concretament la salamandra, o, alternativament, en una criatura similar denominada acthnici. Els mariners galeses es referien al fòc de Sant Elmo com canwyll yr ysbryd o canwyll yr ysbryd glân. ("vés-les del Esperit Sant" o les "vés-les de Sant David").[12] Els mariners russos també varen documentar històricament casos de fòc de Sant Elmo, conegut com "Sant Nicolás" o "llums de Sant Pedro",[12] també cridat a voltes fòc de Santa Helena o Sant Hermes, potser per confusió llingüística.[13] Es diu que el fòc de Sant Elmo va ser vist durant el Sege de Constantinopla pel Imperi Otomà en 1453. Segons pareix, es va vore eixir de lo alt del Hipòdrom. Els Bizantino ho varen atribuir a una senyal de que el Deu cristià vindria pronte i destruiria a l'eixèrcit musulmà conquistador. Segons George Sphrantzes, va desaparéixer pocs dies abans de la caiguda de Constantinopla, posant fi a l'Imperi Bizantí. Els relats de la primera circumnavegació del globo per Magallanes fan referència al fòc de Sant Elmo (cridant-ho el cos de Sant Anselmo) que es va vore al voltant dels barcos de la flota vàries voltes front a la costa de Sudamérica. Els mariners els varen vore com presagios favorables.[14] En ruta cap a Nagasaki en la bomba atòmica Fat Man el 9 d'agost de 1945, el B-29 Bockscar va experimentar un estrany plasma blau lluminós que es formava al voltant de les hèlices giratòries, "com si estiguérem montats en el tribulí per mig de l'espai en un carro de fòc blau."[15] El fòc de Sant Elmo va ser vore durant el brot de tornados de les Grans Planures de 1955 en Kansas i Oklahoma.[16]

Entre els fenomens experimentats en el Vol 9 de British Airways el 24 de juny de 1982 va haver centelleigs/centellejos de llum lluenta a lo llarc de les vores d'atac de l'aeronau, incloent les ales i el parabrises de la cabina, que varen ser vists tant pels passagers com per la tripulació. Encara que els lluents centelleigs/centellejos de llum compartien similituts en l'incendi de Sant Elmo, la resplandor experimentada es devia a l'impacte de partícules de cendra en les vores d'atac de l'aeronau, similar al que veuen els operadors d'equips de chorrada d'arena. El fòc de St. Elmo va ser observat i el seu espectre òptic registrat durant un vol d'investigació de l'Universitat d'Alaska sobre l'Amazones en 1995 per a estudiar espectres rojos.[17][18] Es creu que el vol 447 de Air France que es va estrelar en 2009, despuix de desapegar de l'aeroport internacional de Riu de Janeiro-Galeão en destí a l'aeroport Charres de Gaulle de París, va experimentar el fòc de Sant Elmo 23 minuts abans d'estrelar-se en l'oceà Atlàntic; no obstant, el fenomen no va ser un factor determinant en el desastre.[19][20]

  • Apoy ni Sant Elmo -comunament abreviat com santelmo- és un mal presagie o un esperit volador en el folclore filipí, encara que la descripció de santelmo és més similar al raer bola que al fòc de Sant Elmo. Hi ha varis noms indígenes per a santelmo que han existit ans que es falcara el terme santelmo. El terme santelmo té el seu orige en el domini colonial espanyol en Filipines.


Referències

  1. ↑ Heidorn, K., Weather Elements: The Fire of St. Elmo. Retrieved on July 2, 2007.
  2. ↑ Davis C, Engeln A, Johnson EL, et al.(December 2014).«Wilderness Medical Society practice guidelines for the prevention and treatment of lightning injuries: 2014 update».Wilderness & Environmental Medicine.25(4 Suppl): S86–95.doi:10.1016/j.wem.2014.08.011.
  3. ↑ Eyers, Jonathan (2011). Don't Shoot the Albatross!: Nautical Myths and Superstitions. A&C Black, London. ISBN 978-1-4081-3131-2.
  4. ↑ Bergreen, Laurence. Over the Edge of the World: Magellan's Terrifying Circumnavigation of the Globe. New York: Morrow, 2003. Print.
  5. ↑ «What causes the strange glow known as St. Elmo's Fire? Is this phenomenon related to ball lightning?» (en en). Scientific American (1997-09-22). Archivat des de l'original, el 2014-03-20. Consultat el 2021-06-18.
  6. ↑ Van Doren, Carl (1938). Benjamin Franklin, New York: The Viking Press, p. 159. Quoted text from May 1751 letter published in Gentleman's Magazine. Excerpt at «Franklin – The Scientist». Archivat des de l'original, el 2001-04-30. Consultat el 2019-05-24.
  7. ↑ Additional reference may be made from Yale University's collection, «The Papers of Benjamin Franklin». Archivat des de l'original, el 2006-02-14.
  8. ↑ «How airplanes counteract St. Elmo's Fire during thunderstorms» (en en). ScienceDaily.
  9. ↑ Lorenzo Galmés (Editorial Sant Esteban, 01/04/1991). «El bienaventurado Fra Pedro González (O.P.) Sant Telmo: estudi històric-hagiogràfic de la seua vida i el seu cult».
  10. ↑ 10,0 10,1 Elcano, Juan Sebastián de (2012). El primer regrés al món, 2a. ed edició, Miraguano, p. 197. OCLC 796016567. ISBN 978-84-96813-69-4. Consultat el 2021-11-28.
  11. ↑ Plinio el vell. Naturalis història, II.101
  12. ↑ 12,0 12,1 Trevelyan, Marie (1909). «La mar, els llac, els rius i els pous», Folk-lore and folk-stories of Wales.
  13. ↑ «Voluntat en una bolva: John Brand (1777)». inamidst.com. Archivat des de l'original, el 2012-07-16. Consultat el 2021-06-18.
  14. ↑ Pigafetta, Antonio (25 d'octubre de 2012). Magellan's Voyage: Relat narratiu de la primera circumnavegació, Courier Corporation, pp. 41-42. ISBN 9780486120553. Consultat el 4 de maig de 2021.
  15. ↑ Toll, I.W. (2020). Twilight of the Gods. Guerra en el Pacífic Occidental, 1944-1945. W.W. Norton & Company, Inc., Nova York.
  16. ↑ «Aspectes elèctrics de la tormenta Blackwell/Udall del 25 de maig de 1955 - Dò Burgess, Universitat d'Oklahoma (CIMMS)». Archivat des de l'original, el 4 d'octubre de 2018. Consultat el 8 de febrer de 2013.
  17. ↑ Wescott et al. (1996) "The optical spectrum of aircraft St. Elmo's fire", Geophys. Res. Lett., 23(25), pp. 3687-90.
  18. ↑ «Perú95 - observacions de sprite sobre l'alt Amazones». Archivat des de l'original, el 2020-03-17. Consultat el 2016-11-28.
  19. ↑ Wise, Jeff (1 de juny de 2020). «Lo que realment va ocórrer a bordo del Air France 447». Popular Mechanics. Archivat des de l'original, el 8 de decembre de 2020. Consultat el 24 de maig de 2019.
  20. ↑ "Informe final sobre l'accident ocorregut l'1 de juny de 2009 a l'Airbus A330-203 matrícula F-GZCP operat per Air France vol AF 447 Riu de Janeiro - París".
    • Archivat el 12 de novembre de 2020 archivat en Wayback Machine. Bureau d'Enquêtes et d'Analyses. N.p., juliol de 2012. Web. 12 de març de 2014
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fòc_de_Sant_Telmo&oldid=1641697»