Electroluminiscència

Archiu:CAPS 0 unlit-lit animation.gif

Animació d'un LCD, en i sense retroiluminación.

Archiu:Electroluminescent panel spectrum.png

Espectre d'una font electroluminiscente blau-vert per a un radi rellonge (similar al de l'image de dalt). La llongitut d'ona del màxim del pico és de 492 nm, i el seu ample en altura mija de l'orde de 85 nm, és dir, relativament ample.

La electroluminiscència és un fenomen òptic i elèctric en el qual un material emet llum en resposta a una corrent elèctrica que fluïx a través d'ell, o per causa de la força d'un camp elèctric. Deu distinguir-se de l'emissió de llum per causa de la temperatura (incandescència), per causa de l'acció de productes químics (quimioluminiscencia) o d'atres fenomens que també poden generar llum. Es poden trobar eixemples de l'electroluminiscència en les peres fluorescents i LED, que estan dins de la branca de les fonts luminescents.

Història

L'electroluminiscència provablement va poder haver segut posada en evidència en un globo de sofre en rotació fregat a mà desenrollat en la década de 1660 per Otto von Guericke, un precursor de les màquines elèctriques de fricció. Jean Picard va observar en 1675 la llum baromètrica, una resplandor verdoso que apareix en l'espai buit d'un barómetro de mercuri quan s'agitava. Jean Bernoulli i Francis Hauksbee es varen recolzar a principis de el XVIII en eixe fenomen cridat «fòsfor mercurial». Pero va ser Henry Joseph Round, volent millorar l'amplificament de les senyals de ràdio mentres experimentava en distintes substàncies en detectors de puntes de contacte —detector descobert per Greenleaf Whittier Pickard—, qui va fer passar una corrent elèctrica i va vore, per primera volta, que certs semiconductors, tals com el carbur de silício, emetien llum. Esta és la primera volta que es fa menció sobre l'electroluminiscència, el principi bàsic dels ledes (light emiting diodes) o diodos emissors de llum. Round, sorprés pel fenomen, va enviar una breu nota descriptiva a la revista Electrical World, que es va publicar el 9 de febrer de 1907. La nota diu aixina:

Les proves de Round, en aplicar tensió sobre semiconductors, tenien per missió millorar l'amplificament de les senyals de radi, en aquells anys els receptors de ràdio (ràdios de galena) funcionaven sense bateries; cal fer notar que en l'época de Round no es disponia d'amplificadors d'radiofrecuencia i encara que Edison havia descobert el fenomen que du el seu nom encara es tardarien varis anys fins que es descobrira el diodo i les seues aplicacions a la ràdio.