Efecte punta
El efecte punta és un efecte físic que es produïx per l'acumulació de càrrega en eixa part d'un cos.
Quan un material posseïx càrrega elèctrica, esta es distribuïx per tot el cos (superfície, si es tracta de conductors). La densitat de càrrega és la càrrega per unitat de volum o superfície en el cos de manera que si la càrrega es distribuïx en el cos, la seua densitat serà major en les zones de menys volum o menys superfície. Per açò es produïx una acumulació de càrrega en les zones del material acabades en punta a on el seu volum és menor i es concentra major cantitat de càrrega, de manera que si el material està expost a un camp elèctric extern, tendirà a interactuar en este per la zona de major densitat de càrrega, és dir, en la punta.
L'efecte punta va ser descobert per Benjamin Franklin, qui ho va ilustrar en la seua obra de 1753, Almanac del pobre Richard. És d'especial interés en moltes aplicacions com el pararrayos, inventat pel propi Franklin despuix dels seus experiments en una cometa en dies de tormenta. Per a realisar dits experiments, Franklin llançava una cometa de seda, en una punta metàlica en la part més alta, unida a un cordel també de seda. Del cordel penjava una clau, que unia el dispositiu en terra (càrrega elèctrica neutra), provocant aixina la descàrrega del raig.
Per el "efecte punta" quan nos trobem en una tormenta de rajos no devem alçar els braços cap a dalt i no es deuen desapegar massa del cos, ya que podríem acumular càrrega en el nostre cos, i per efecte punta podríem atraure la descàrrega d'un raig. En estos casos lo més recomanable és colocar-se de genolls i pegar els braços al cos, per a estar al màxim contacte en el sol (terra) i en cas de no perdre la nostra càrrega en el sol, no induir-la en els nostres braços.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto punta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.