Punt de inflamabilidad

Combustió d'una substància.

El punt de inflamabilidad o punt de centelleig és el conjunt de condicions de pressió, temperatura, mescla de gasos en que una substància combustible/inflamable, normalment un líquit, produïx suficients vapors que, en mesclar-se en l'aire, s'inflamarien en aplicar una font de calor (cridada energia d'activació) a una temperatura suficientment elevada.

No deu confondre's el punt de inflamabilidad en el punt d'ignició o d'inflamació, ni en el punt de autoignicion o autoinflamación. En el punt d'ignició la taxa de producció de vapors és lo suficientment alta com per a que es mantinga la flama per sí mateixa en retirar la font de calor externa. En el punt de autoignición o autoinflamación, la substància escomença a ardir de forma espontànea, sense necessitat d'una font de calor externa. Ni el punt d'inflamació ni el punt d'ignició depenen de la temperatura de la font d'ignició, que és usualment molt major.

Si es consideren unes condicions normals de pressió (pressió atmosfèrica normal de 101,3 kPa), eixes condicions es reduïxen a una temperatura mínima i una proporció determinada de vapor de combustible en l'aire ambiente, que pot donar-se en una menuda part del mateix. Són importants tant la temperatura com la proporció de la mescla. De fet la temperatura pot ser relativament baixa, la majoria de les voltes inferior a les normals en l'ambient, pero a eixa temperatura els combustibles líquits escomencen a desprendre vapors que, en mesclar-se en l'oxigen de l'aire o un atre comburente, poden donar les condicions, per a que qualsevol purna que alcance la temperatura d'ignició necessària, inicie el fòc. Entre estes condicions és fonamental la proporció dels gasos en l'aire i, tant si la proporció de gasos és escassa, com si és excessiva, no es produirà l'ignició.

Per a medir el punt de inflamabilidad s'usa l'aparat de Pensky-Martens.

Líquits

El punt d'inflamació és una característica descriptiva que s'utilisa per a determinar el risc d'incendi de líquits, i permet distinguir líquits inflamables de líquits combustibles. Els líquits que tenen un punt d'inflamació inferior a 37,8 o 60,5 °C (100,0 o 140,9 °F), depenent de la norma que s'utilise, es diuen inflamables, mentres que els líquits que tenen un punt d'inflamació per damunt d'eixa temperatura es diuen combustibles.

Mecanisme

Cada líquit té una pressió de vapor, que és funció de la temperatura de dit líquit. A mida que aumenta la temperatura, aumenta la pressió de vapor. A mida que aumenta la pressió de vapor, la concentració de vapor del líquit inflamable en l'aire aumenta. Per lo tant, la temperatura determina la concentració de vapor del líquit inflamable en l'aire.

És necessària una certa concentració de vapor en l'aire per a mantindre la combustió, la qual és diferent per a cada líquit inflamable.