Parc nacional de Yosemite

Parc nacional de Yosemite

El parc nacional de Yosemite (en anglés Yosemite National Park, pronunciat localment /joʊˈsɛmɪɾi/) s'ubica a aproximadament 320 km a l'est de Sant Francisco, en Califòrnia, Estats Units. Cobrix un àrea de 3081 km² i s'estén a través de les ales orientals de la cadena montanyosa de Serra Nevada. És visitat per més de quatre millons de persones cada any, i la gran majoria solament recorre la part del vall de Yosemite. Va ser nomenat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco en 1984 i és reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, bots d'aigua, rius cristalins, boscs de secuoyas jagants i la gran diversitat biològica (prop del 95% del seu territori està designat com àrea selvada). Va ser el primer parc dispost pel govern federal dels Estats Units i a través del treball de persones com Galen Clark i John Muir va ser un punt rellevant en el desenroll de l'idea de parcs nacionals.

Yosemite és un dels hàbitats més grans i menys fragmentat, posseïx una gran diversitat de plantes i animals. El parc té una elevació que va de 600 a 4000 metros i conté cinc zones principals de vegetació: àrea boscosa de roures, vegetació de baixa montanya, vegetació d'alta montanya, vegetació subalpina i vegetació alpina. De les 7000 espècies de plantes de Califòrnia, prop del 50% es troben en Serra Nevada, i més del 20% dins del parc.

Geografia

El parc es troba ubicat en la cordillera Clark, en el centre de Serra Nevada, Califòrnia.

Roques i erosió

La formació geològica de l'àrea està composta per roques de granit i remanentes de roques més antigues. Fa aproximadament 10 millons d'anys, la Serra Nevada va experimentar un procés d'elevació i posterior inclinament que va donar lloc a les ales relativament suaus de l'oest i a les més pronunciades de l'est. L'elevació va accentuar la pendent dels rius i rieres, formant canons estrets i profunts. Fa aproximadament un milló d'anys, la neu i el gèl es varen acumular formant glaciars en les zones alpines més elevades, que varen descendir per les valls fluvials. El moviment d'estes masses de gèl va excavar i va modelar valls en forma d'O, característics del paisage actual de Yosemite.

Casi totes les formacions rocoses de la zona de Yosemite estan compostes per roca granítica del Batolito de Serra Nevada. Prop del 5 % del parc, en el seu extrem oriental, prop del Mont Dana, presenta formacions originades pel metamorfisme de roques volcàniques i #sediment.

La erosió que ha actuat sobre distints tipos de relleu i sistemes de fractures és responsable de la formació de valls, canons, tossals i atres característiques geològiques visibles en l'actualitat. La separació entre les fractures i les diaclasas és àmplia per l'elevat contingut de diòxit de silici present en el granit i atres roques.

Els pilars i columnes rocoses, com la Washington Column i Flecha Perduda, es varen formar a partir de sistemes de diaclasas creuades. L'erosió a lo llarc d'estes fractures va contribuir a la formació de valls i canons. La principal força erosiva durant els últims millons d'anys han segut els grans glaciars, que varen transformar les valls fluvials en forma de V en valls glaciars en forma d'O.

Gèl i aigua

Els sistemes del riu Tuolumne i del ric Mercé s'originen en Serra Nevada i han creat canons de 900 a 1 200 metros de profunditat. El riu Tuolumne drena la partix nort del parc, un àrea d'aproximadament 1760 km². El riu Mercé s'origina en els picos del surest del parc, principalment en les cadenes montanyoses de Catedral i Clark.

Els processos hídrics, incloent la glaciació, inundació i acció fluvial han segut fonamentals en la creació dels paisages del parc. El lloc també posseïx prop de 3 200 #llac, dos reservorios d'aigua i 2 700 km de rieres.

Els chapulls es troben en la base de les valls, i generalment es troben hidrológicamente conectats en els rius i llacs propencs a través de les inundacions temporals i el moviment d'aigües subterrànees. Els hàbitats de la praderia, distribuïts a una elevació de 900 a 3 500 metros, són generalment chapulls.

Existixen numeroses formacions rocoses en el parc que permeten l'existència de bots d'aigua, especialment durant els mesos d'abril, maig i juny, quan es derrite la neu. Les catarates de Yosemite, en 782 m són les més altes d'Amèrica del Nort i les terceres del món. També en la vall, es troben les catarates Ribbon que, en un volum d'aigua inferior, és el bot vertical més alt (492 m).

Els glaciars que es troben en el parc són relativament menuts, i ocupen zones que es troben en ombra casi permanent. El glaciar Lyell és el més gran de Serra Nevada, ocupant 65 hectàrees. Cap dels glaciars de Yosemite són remanentes dels immensos glaciars de l'Era de Glaciació, responsables de la formació del paisage del lloc. Ells es varen formar durant un dels episodis de neoglaciación que varen tindre lloc despuix del derretimiento de la gran glaciació. El calfament global ha reduït el número i tamany dels glaciars de tot lo món. Molts dels glaciars de Yosemite, incloent al Mercé, que va ser descobert per John Muir en 1871 i va reforçar la seua teoria de l'orige glaciar de l'àrea, han desaparegut, i molts dels que encara permaneixen han perdut el 75 % de la seua àrea de superfície.

Clima

L'àrea del parc té un clima mediterràneu, per lo que les precipitacions normalment succeïxen durant el suau hivern i el restant de les estacions són prou seques (les precipitacions durant els calorosos mesos d'estiu són menors al 3%). Les precipitacions aumenten en l'elevació del terreny, fins als 2 400 metros, a partir d'a on comencen a decréixer fins al cim. La cantitat de pluja varia des de 915 mm als 1 200 metros d'altura fins als 1 200 mm als 2 600 metros d'altura. La neu per lo general no qualla en el sol fins a novembre, pero s'acumula a lo llarc de tot l'hivern i permaneix fins a fins de març o començos d'abril.

La temperatura descendix a mida que aumenta l'elevació del terreny. Les temperatures extremes són moderades degut a que Yosemite es troba a només 160 km del oceà Pacífic. Un centre anticiclònic situat en la costa de Califòrnia durant l'estiu, proveïx de masses d'aire fresc a Serra Nevada, lo que proporciona un aire sec i net en l'àrea de Yosemite.

La temperatura diària promig oscila entre els -3,9 i els 11,5 °C en la zona de Tuolumne, a 2600 m. En l'entrada del sur, prop de Wawona ( a on l'elevació és de 1887 m) el promig és de 2,2 a 19,4 °C. En les elevació menors a 1525 m, les temperatures són més càlides: en la vall Yosemite varien de 7,8 a 32,2 °C. En les zones d'altura superior als 2 440 metros, les temperatures de l'estiu calorós i sec són atenuades per freqüents tormentes d'estiu. La combinació de vegetació seca, relativa baixa humitat i les tormentes elèctriques donen com a resultat freqüents incendis provocats per rajos.

Biodiversitat

Artícul principal → Ecologia de la Serra Nevada.

En Yosemite es conserva un dels millors boscs naturals de les Montanyes Rocoses, en una immensa diversitat tant animal com a vegetal per la varietat de climes que posseïx.

A lo llarc de gran part de la frontera occidental de Yosemite, els hàbitats estan dominats per boscs mixts de coníferes de pi ponderosa, pi de sucre, cedre d'incens, avet blanc, avet de Douglas i alguns eixemplars de secuoya jagant intercaladas en àrees de roure negre. Estos hàbitats recolzen una diversitat molt alta d'espècies de vida selvada, per un clima relativament suau i de baixa elevació junt en la mescla de tipos d'hàbitats i espècies de plantes. Les espècies de vida selvada trobades en estos hàbitats inclouen el orso negre, el puma, el coyot, el cérvol mul, el mapache, la serp real de montanya, el pardal carpintero, el gat cerval, la llúdria, el rabosot gris, el rabosot roig, dos espècies de zorrillo, i una àmplia varietat d'espècies de #rat penat.

En elevar-se més alt, els boscs de coníferes es convertixen en masses més pures d'avet roig, pi blanc occidental, pi Jeffrey, pi contorta i, ocasionalment, el pi de Balfour. Menys espècies de vida selvada tendixen a trobar-se en estos hàbitats, per la seua major elevació. Espècies que provablement es troben inclouen la farda de mant dorat, la farda de Douglas, el gayo de Steller i el azor norteny.

A mida que la montanya ascendix, els arbres es tornen més menuts i més escassos, en àrees de granit expost. Estos inclouen el pi contorta, el pi de corfa blanca i la Tsuga mertensiana que, en les elevació més altes, donen pas a grans extensions de granit a mida que s'alcança el llímit del bosc. El clima en estos hàbitats és fret i l'estació càlida és curta, pero les espècies tals com la pica americana, la marmota de pancha groga o el pinzón montano negre viuen baix estes condicions.

Atractius i activitats per a visitants

La vall de Yosemite representa solament el 1% de l'àrea del parc, pero és el lloc a on apleguen i permaneixen la majoria dels visitants. El Capità, un prominent penya-segat de granit que s'entreveu sobre la vall, és un dels destins més populars del món entre els que practiquen escalada en roca, pels seus diferents graus de dificultat i numeroses rutes d'ascens establides, ademés de ser accessible durant tot l'any.

El parc posseïx tres boscs de añejos eixemplars de sequoias jagants (Sequoiadendron giganteum): el bosc Palometa (200 arbres) el bosc Tuolumne (25 arbres) i el bosc Mercé (20 arbres). Les sequoias jagantes són un dels arbres més alts i de major longevitat en el món.

Gran part del parc tanca durant l'hivern per les fortes nevades, no obstant, la vall de Yosemite permaneix obert durant tot l'any.

• Caminades: Posseïx més de 1300 km de senderes marcades pels quals es pot anar. Existixen 5 seccions ben diferenciades per als visitants:
  • Yosemite Valley,
  • Wawona/Palometa Grove/ Glacier Point,
  • Tuolumne Meadows,
  • Hetch Hetchy,
  • Crane Flat/White Wolf.

Existixen numeroses guies que descriuen les senderes del parc i el mateix servici dins del parc oferix informació. La majoria dels empleats del parc encoragen als turistes a que visiten atres àrees del parc més allà de la vall Yosemite.

• Escalada en roca: És una de les principals activitats en Yosemite, especialment durant els mesos que no neva. S'oferixen classes per a principiantes.
• Excursions de mochilero: entre finals de la primavera i començ de l'autumne, gran part del parc s'habilita per a excursions de mochileros de varis dies. Les activitats que inclouen passar la nit requerixen una autorisació i la majoria requerix tindre llocs d'almagasenament d'aliments a prova d'orsos.
• Passejades en bicicleta: La vall de Yosemite té més de 24 km de senderes per a bicicletes. Segons la reglamentació del parc, les bicicletes només són permeses en àrees pavimentadas. La pràctica de ciclisme de montanya no és permesa dins del parc.

• Natació / Rafting: Generalment a mitan de l'estiu, el riu Mercé, en la vall de Yosemite, està lo suficientment càlit i profunt com per a practicar rafting. També hi ha alguns estanys en aigua calenta per a nadar.
• Cavalcates: Els estables es troben oberts durant l'estiu, i oferixen passejades guiades en mules.
• Esquí: Badger Pass Ski Area és la zona d'esquí més antiga de Califòrnia. Obri en hivern. Posseïx vàries baixades i una escola d'esquí. Gran part del parc està disponible per a esquiar. Si les excursions d'esquí duren més d'un dia, es requerix un permís per a passar la nit en el parc.
• Caminades en la neu: Tant el servici del parc com atres organisacions oferixen la possibilitat de fer caminades per la neu dins del parc.
• Patinage sobre gèl: La pista de patinage sobre gele Curry Village obri entre els mesos de novembre i març. En el passat era més gran, pero encara oferix un àrea per a patinadors principiantes i alvançats. La pista s'habilita per sessions de 2 o tres hores i després el gèl és netejat per a la pròxima sessió.
• Sopar Bracebridge: És una celebració anual, que es realisa des de l'any 1972 en l'hotel Ahwahnee, inspirat en la descripció del Llibre d'apunts de Washington Irving sobre les tradicions nadalenques en Anglaterra dels anys 1700. Entre 1929 i 1973 l'espectàcul va ser organisat per Ansel Adams.

Riscs migambientals

A pesar de l'alta calitat de l'hàbitat de Yosemite, tres espècies s'han extinguit i actualment atres 37 es troben calificades com a espècies en perill per la llegislació de Califòrnia o a nivell nacional. Els perills més sérios que actualment deu enfrontar la vida de Yosemite i els ecosistemes que ella ocupa són la pèrdua d'un règim natural d'incendis, espècies exòtiques, polució de l'aire, fragmentació de l'hàbitat i canvis climàtics.^{cita requerida} En un sentit més restringit, algunes espècies salvages es veuen afectades per factors tals com la mort per accidents en rutes i alimentació en menjar humà.

Alguna volta els orsos negres de Yosemite es varen fer famosos per ingressar en autos estacionats per a furtar menjar. També es congregaven en els cestos de fem per a menjar els rebujos que tiraven els visitants i en algunes ocasions atacaven a les persones. Les trobades entre orsos i humans varen generar danys cada volta majors a les propietats. Açò va conduir a una agressiva campanya per a dissuadir als orsos a acostar-se als hòmens i les seues propietats. Els femers a cel obert varen ser tancats, es varen fer receptàculs a prova d'orsos i les zones per a acampar varen ser equipades en gabinets especials per a guardar menjar. El personal del parc ha incrementat les mides de control. Al voltant de 30 orsos per any són capturats, marcats en l'orella i identificats pel seu ADN, de forma tal que quan ocorre algun incident, es pot determinar quin és l'orso que està causant problemes.

L'increment de la polució de l'ozon està causant danys en el teixit de les sequoias jagantes. Açò les torna més vulnerables a la infestación d'insectes i atres malalties. Com les llavors d'este arbre necessiten d'un sol que haja segut prèviament cremat per a poder germinar, la supressió històrica dels incendis ha reduït la seua capacitat de reproduir-se. S'espera que la nova política implementada de fer incendis controlats ajude a la germinació de noves plantes.

S'han documentat dins del parc més de 130 espècies de plantes no natives. Estes plantes varen ser introduïdes en Yosemite seguint l'immigració d'euro-americans a finals de 1850. Tant per causes naturals com a humanes s'ha contribuït a un ràpit increment en l'espargiment d'elles. Cert número d'estes espècies invadix agresivamente i desplaça a les comunitats de plantes autòctones, lo que ocasiona canvis significatius en els ecosistemes del parc, alterant les plantes natives i els processos que a partir d'elles s'encadenen. Algunes de les espècies exòtiques poden aumentar la freqüència d'incendis d'un àrea o incrementar el nitrogen del sol, lo que favorix l'establiment de noves plantes exòtiques en més facilitat.

Vore també

• Parcs nacionals d'Estats Units
• L'home de la montanya

Referències

Bibliografia

• Geology of National Parks: Fifth Edition, Ann G. Harris, Esther Tuttle, Sherwood D., Tuttle (Iowa, Kendall/Hunt Publishing; 1997) ISBN 0-7872-5353-7
• Yosemite: A Visitor's Companion, George Wuerthner, (Stackpole Books; 1994) ISBN 0-8117-2598-7
• Geology of O.S. Parklands: Fifth Edition, Eugene P. Kiver and David V. Harris (Jonh Wiley & Sons; New York; 1999; page 227) ISBN 0-471-33218-6
• Yosemite: Official National Park Service Handbook (no. 138), Division of Publications, National Park Service
• Yosemite National Park: A Natural History Guide to Yosemite and Its Trails, Jeffrey P. Schaffer, (Wilderness Press, Berkeley; 1999) ISBN 0-89997-244-

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yosemite.
• Lloc oficial de Yosemite National Park (en anglés)