Anar al contingut

Rascacels

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rascacels


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Per a atres usos d'este terme vore Rascacels (desambiguació).
Actualment el Burj Khalifa (Dubái), en 828 metros, és el rascacels més alt del món.
Comparativa dels rascacels més alts del món en 2015.
Erro al crear miniatura:
Torre de Shanghái, el segon edifici més alt del món.
Erro al crear miniatura:
Torres Bisbat, la torre més alta de Monterrey i de Mèxic, ademés de la 25° més alta d'Amèrica.

Un rascacels és un edifici particularment alt i contínuament habitable. A sovint també es denomina rascacels a aquells edificis que destaquen pel seu altura sobre els de les seues afores; açò últim es fonamenta en la definició del Consell d'Edificis Alts i Hàbitat Urbà (CTBUH):


També existixen criteris basats en altura, classificant-els en quatre categories de manera que un rascacels tindria que tindre a lo manco 150 metros d'altura.[1] També s'ha definit com superalto al que aplega als 300 metros d'altura, i megaalto al que supera els 600 metros.[2]

La raó de la seua construcció sol ser el màxim aprofitament econòmic del sol. Per això, solen trobar-se múltiples rascacels agrupats en les zones comercials o residencials de grans ciutatés, a on el valor del sol és elevat. No obstant, en el cas dels grans rascacels, la motivació econòmica sol ser en realitat inexistent, puix l'excés d'altura comporta despeses encara majors. En estos casos la motivació és purament publicitària, ya que estos grans edificis, en especial si conseguixen l'etiqueta de «edifici més alt» (de la ciutat o país), adquirixen rellevància i notorietat, i doten d'una image de poder i espenta econòmica als seus propietaris. Estes agrupacions de rascacels solen dibuixar una llínea d'horisó característica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Shanghái, Dubái, Hong Kong, Doha, São Paulo o Singapur.


Història

[editar | editar còdic]
El Home Insurance Building, considerat el primer rascacels.
Erro al crear miniatura:
En 1998 les Torres Petronas varen ocupar elloc de les torres més altes del món, superant al Sears Tower.
Erro al crear miniatura:
El Taipei 101 va ser l'edifici més alt del món fins a 2007, la seua estructura es va posar a prova quan un terremot va assotar la ciutat, mentres estava en construcció.
El edifici Empire State, un dels més representatius d'Estats Units. Al fondo el edifici Chrysler.

Creats en Chicago (Estats Units), i perfeccionats en Nova York, els rascacels varen ser una creació estructural que va revolucionar el panorama urbà dels últims cent anys, sent hui dia un símbol de modernitat en tot lo món. L'element principal que va permetre el desenroll dels rascacels va ser el ascensor, si ben atres alvanços tècnics varen possibilitar el progressiu aument d'altura. Entre ells destaquen el acer, el formigó armat, el vidre, i la bomba hidràulica. Abans del XIX els edificis de més de sis plantes eren rars, ya que la seua excessiva altura els feya poc pràctics. Ademés, els materials i tècniques necessaris per a construir un rascacels són notablement diferents dels empleats en edificis convencionals. Els primers rascacels varen aparéixer a finals del XIX en ciutats en alts índexs de població com Nova York,[3] Londres o Chicago. No obstant, els constructors de Londres i Chicago es varen trobar en normes que llimitaven la seua altura, i en la Europa continental va haver dubtes sobre la seua seguritat front a incendis o a la seua estètica, per lo que en els primers anys del XX Nova York va ser la ciutat pionera en este tipo de construccions. El primer edifici considerat com a rascacels va ser el Home Insurance Building, dissenyat pel nortamericà William Li Baron Jenney. Va ser construït entre 1884 i 1885 en Chicago i constava de dèu plantes. No obstant, hui en dia la seua altura no resulta impressionant i, de fet, si fora construït en l'actualitat no seria considerat rascacels. Un atre possible candidat a primer rascacels seria el World Building, de 20 plantes i construït en Nova York en 1890. No obstant, per als estàndarts moderns, el primer rascacels autèntic seria el Park Row Building de Nova York, en 30 plantes, construït en 1899. En Europa el primer rascacels va ser el Witte Fugiu construït en Róterdam, Països Baixos, en 1898 en estil Art Nouveau en 43 metros i 10 pisos. En 1911 es va construir el Royaliver Building en Liverpool, Regne Unit, de 90 metros i 13 pisos, considerat un dels primers rascacels construïts completament en formigó. Les Torres Kungstornen terminades en 1925 en Estocolm es consideren els primers rascacels moderns d'Europa, encara que solament apleguen a 61 metros. Atres primers rascacels varen ser el Edifici Telefónica, construït en Madrit, entre 1926 i 1929 en 89 metros i 15 pisos, el Boerentoren en Amberes, Bèlgica, de 1932 en 87,5 metros i 26 pisos (ampliat posteriorment) i la Torre Piacentini en Gènova, Itàlia, de 31 pisos i 107 metros d'altura, construïda entre 1935 i 1940. A partir dels anys 20 i 30 varen començar a aparéixer rascacels en ciutats d'Iberoamèrica Montevideo, Buenos Aires, La Pau, São Paulo, Ciutat de Mèxic, Caracas, Ciutat de Panamà, Santiago de Chile, Bogotà i també en Àsia (Shanghái, Hong Kong, Tòquio, Taiwan, entre uns atres.). Despuix de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va planificar la construcció d'huit grans torres; les torres de Stalin, sèt de les quals varen ser portades a terme. El restant d'Europa va començar també a construir grans edificis: en Madrit es construïx el primer edifici de més de 100 metros en 1950 (Edifici Espanya). Un atre rascacels notori és la Torre Willis, terminada en 1976. Medix fins al seu sostre 442 m, pero contant les seues antenes, alcança els 527 m. Les Torres Petronas són les torres bessones de més altura en el món, en 452 metros. El Shanghai World Financial Center té una altura de 492 m, sent el més alt sense contar les antenes. El Taipei 101 alcança els 502 m, i 529 contant l'antena. Pero, des de principis de 2010, l'edifici més alt del món és el Burj Khalifa, de 163 pisos,[4] que s'eleva fins als 828 m i està ubicat en Dubái, la ciutat més poblada d'Emirats Àraps Units. Les 10 ciutats en major número de rascacels són:[5]

Torres

[editar | editar còdic]

Les torres no són pròpiament rascacels, puix només estan habitades parcialment, pero durant molt temps han rivalizado en els rascacels per obtindre el récort d'altura: en els anys 1970 es va terminar la Torre CN, que superava per pocs metros a la Torre Ostankino moscovita, dels anys 1960. Abdós varen ser superades per la Torre de televisió de Cantón, inaugurada el 29 de setembre de 2010, que va ser superada després per la Tòquio Sky Tree, finalisada el 29 de febrer de 2012.

Ventages i desventages

[editar | editar còdic]

La principal ventaja dels rascacels és la d'obtindre una gran cantitat de superfície útil en un espai de sol reduït. Est sol ser el motiu pel que els promotors immobiliaris decidixen mamprendre este tipo d'obres, ya que la possibilitat de vendre o llogar una gran cantitat de vivendes o oficines sol compensar l'enorme cost de construir estos edificis. La raó per la que les empreses tendixen a agrupar-se en estos edificis és que la concentració de persones i servicis en un àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus empleats en un únic edifici permet a les empreses obtindre un major rendiment, ya que es fan innecessaris els viages o els enviaments per correu o per servicis de mensageria. Per les mateixes raons, la concentració d'un número elevat d'empreses facilita els intercanvis entre elles. Açò, per supost, podria fer-se en edificis de menor tamany, pero els rascacels permeten que açò es done en el centre de les grans ciutats, a on els mijos de transport públic faciliten l'accés a empleats i clients. Ademés, esta concentració permet l'utilisació de mijos de transport públic com el metro en lloc del automòvil o el autobús, en lo que açò supon en la reducció de contaminació atmosfèrica. Relacionat en lo anterior, els mijos de transport verticals (ascensors i escals mecàniques) són més eficients que els mijos de transport horisontals (automòvils, autobusos, etc.). D'esta forma, el consum energètic derivat del transport es reduïx. Pero existixen també inconvenients: l'alta concentració de població que suponen els rascacels exigixen grans inversions en infraestructuras de transport, instalacions de suministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament, etc. Instalacions el cost de les quals recau en les institucions municipals, que a canvi cobren grans cantitats de diners per a otorgar eixe tipo de llicències. Existixen també problemes derivats de la seua gran altura:

  • Fer que l'aigua aplegue als pisos més alts sense que rebenten les canonades dels pisos més baixos. Per a això es bombeja per etapes i es guarda en depòsits en els pisos intermijos.
  • Els ascensors deuen ser ràpits, per la necessitat de no amprar molt temps en aplegar al pis desijat, pero unes acceleració excessives poden provocar desmais.
  • Vulnerabilitat davant els terremots. No obstant, açò es té en conte en el seu disseny aplegant a ser més resistents que els edificis baixos construïts per métodos convencionals.
  • Un edifici alt soporta el pijor vent, i en el càlcul de la seua estructura es tenen en conte les oscilacions horisontals, tant per l'altura com pel fet de que el vent és més fort quant més nos distanciem del sol.
  • Els fonaments deuen soportar molt pes i grans moments deguts a la força horisontal eixercida pel vent. Per això deuen ser amples i profunts, i ademés deuen dissenyar-se d'una forma especial per a soportar els terremots.
  • L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic i geofísico desequilibris sismològics, com els succeïts en Taipéi.[6]


Evolució dels dèu edificis més alts del món

[editar | editar còdic]

S'arreplega, en forma de taula, una llista dels dèu edificis més alts del món en els últims xixanta anys, analisades cada dèu anys.

Els dèu edificis més alts del món (des de 1956 a 2021)
 
Image Any Edifici Ciutat País Altura Pisos Any Us Ref.
1956 1966 1976 1986 1996 2006 2016 2021 Oficial Antena Últ. pis
— — — — — — 01 01 Burj Khalifa
(edifici més alt del món des de 2010)		 Dubái Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units 828 830 585 163 2010 [7]
Erro al crear miniatura: — — — — — — 02 02 Torre de Shanghái Shanghái Plantilla:China 632 632 583 128 2015 [8]
Erro al crear miniatura: — — — — — — 03 03 Abraj Al Bait La Meca Aràbia Saudita Aràbia Saudita 601 601 494 120 2012 [9]
— — — — — — — 04 Ping An Finance Center Shenzhen Plantilla:China 599 599 562 115 2017 [10]
Erro al crear miniatura: — — — — — — — 05 Goldin Finance 117[n. 1] Tianjin Plantilla:China 597 597 584 128 2021 [11]
Erro al crear miniatura: — — — — — — — 06 Lotte World Tower Seül Corea del Sur Corea del Sur 555 556 498 124 2017 [12]
Erro al crear miniatura: — — — — — — 04 07 One World Trade Center Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 541 || 546 || 387 || 104 || 2014 || || [13]

Erro al crear miniatura: — — — — — — 05 08 CTF Finance Centre Guangzhou Plantilla:China 530 530 496 111 2016 [14]
Erro al crear miniatura: — — — — — — — 09 Tianjin CTF Finance Centre Tianjin Plantilla:China 530 530 440 97 2019 [15]
Erro al crear miniatura: — — — — — — 06 10 CITIC Tower Pequín Plantilla:China 528 528 514 108 2018 [16]
— — — — — 01 07 11 Taipei 101
(edifici més alt del món entre 2003 i 2010)		 Taipéi Taiwan Taiwan 508 508 438 101 2004 [17]
Erro al crear miniatura: — — — — — 02 08 19 Torres Petronas (Torre 1)
(edifici més alt del món de 1998 a 2003)		 Kuala Lumpur Plantilla:Malàsia 452 452 375 88 1998 [18]
Erro al crear miniatura: — — 01 01 01 03 09 24 Torre Willis
(abans Torre Sears)
(edifici més alt del món de 1973 a 1998)		 Chicago [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 442 || 527 || 413 || 108 || 1974 || || [19]

— — — — — — 10 25 Kingkey 100 Shenzhen Plantilla:China 442 442 427 100 2011 [20]


Erro al crear miniatura: — — — — — 04 22 34 Jin Mao Shanghái Plantilla:China 421 421 348 88 1999 [21]
Erro al crear miniatura: — — — — — 05 25 37 Two International Finance Centre Hong Kong Plantilla:China 412 412 388 88 2003 [22]
Erro al crear miniatura: — — — — 02 06 28 43 CITIC Plaça Guangzhou Plantilla:China 390 390 297 80 1996 [23]
Erro al crear miniatura: — — — — — 07 29 47 Shun Hing Square Shenzhen Plantilla:China 384 384 298 69 1996 [24]
— — 02 02 03 — — — World Trade Center
(edifici més alt del món de 1971 a 1973)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 415
417 || || || 110 || 1971 || ||

Erro al crear miniatura: 01 01 03 03 04 08 34 49 Empire State Building
(edifici més alt del món de 1931 a 1971)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 381 || 443 || 373 || 102 || 1931 || ||[25]

Erro al crear miniatura: — — — — 05 09 36 54 Central Plaça Hong Kong Plantilla:China 374 374 299 78 1992 [26]
Erro al crear miniatura: — — — — 06 10 40 60 Bank of China Tower Hong Kong Plantilla:China 367 367 288 72 1990 [27]
Erro al crear miniatura: — — 04 04 07 13 49 80 Aon Center
(abans Edifici Amocco i Edifici Standard oil )		 Chicago [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 346 || 363 || 328 || 83 || 1973 || ||[28]

Erro al crear miniatura: — — 05 05 08 15 51 83 875 North Michigan Avenue
(abans John Hancock Center)		 Chicago [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 344 || 457 || 321 || 100 || 1969 || ||[29]

Erro al crear miniatura: 02 02 06 06 09 21 69 — Edifici Chrysler
(edifici més alt del món de 1930 a 1931)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 319 || || || 77 || 1930 || || [30]

— — — — 10 24 71 — Bank of America Plaça (abans NationsBank Plaça) Atlanta [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 312 || || || 55 || 1992 || || [31]

Erro al crear miniatura: — — — 07 12 29 83 — JPMorgan Chase Tower
(abans Torre Texas Commerce)		 Houston [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]]|| 305 || || || 75 || 1982 || ||[32]

Erro al crear miniatura: — — — 08 14 31 — — Wells Fargo Plaça
(abans Allied Bank Plau)		 Houston [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]]|| 302 || || || 71 || 1983 || ||[33]

Erro al crear miniatura: — — 07 09 15 33 — — First Canadian Plau Toronto Canadà Canadà 298,1 355 289,9 72 1975 [33]
03 03 08 10 17 40 — — 70 Pine Street
(abans American International Building, 60 Wall Tower i Cities Service Building)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 290 || || || 67 || 1932 || ||[34]

04 04 09 11 20 48 — — The Trump Building
(edifici més alt del món en 1930)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 283 || || || 71 || 1930 || || [35]

Erro al crear miniatura: 05 05 10 19 31 78 — — 30 Rockefeller Plaça
(abans RCA Building, GE Building o Comcast Building)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 259 || || || 70 || 1933 || Oficines || [36]

Erro al crear miniatura: — 06 12 21 35 109 — — 28 Liberty Street
(abans One Chase Manhattan Plaça)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 248 || || || 60 || 1961 || Oficines || [37]

Erro al crear miniatura: — 07 13 22 37 113 — — MetLife Building
(abans Pa Am Building)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 246 || || || 59 || 1963 || Oficines || [38]

Erro al crear miniatura: 06 08 14 23 38 129 — — Woolworth Building
(edifici més alt del món des de 1913 fins a 1930)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 241 || || || 57 || 1913 || Residencial i oficines || [39]

07 09 15 25 42 136 — — Universitat Estatal de Moscou Moscou Rusia Rusia 240 36 1953
Erro al crear miniatura: 08 10 16 27 46 170 — — Palau de la Cultura i la Ciència Varsòvia Polonia Polonia 237 188 230 42 1955
09 12 17 37 67 197 — — 20 Exchange Plau
(abans City Bank-Farmers Trust Building)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 226 || || || 57 || 1931 || Oficines || [40]

Erro al crear miniatura: 10 13 18 53 90 — — — Terminal Tower
(2.º més alt del món quan es va completar)		 Cleveland [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 215,8 || 235 || || 52 || 1928 || Oficines ||

Erro al crear miniatura: 11 14 19 54 — — — — Metropolitan Life Tower
(edifici més alt del món des de 1909 fins a 1913)		 Nova York [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || 213 || || || 50 || 1909 || Oficines || [41]


Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «archive. org/web/20181004141145/http://www. skyscrapernews. com/news. php? ref=1244 skyscrapernews. com». Archivat des d'el skyscrapernews. com/news. php? ref=1244 original, el 4 d'octubre de 2018. Consultat el 9 de febrer de 2015.
  2. ↑ «webcitation. org/68cxif22s? url=http://www. ctbuh. org/TallBuildings/HeightStatistics/BuildingsinNumbers/TheTallest20in2020/tabid/2926/language/en-US/Default. aspx ctbuh. org». Archivat des d'el ctbuh. org/TallBuildings/HeightStatistics/BuildingsinNumbers/TheTallest20in2020/tabid/2926/language/en-US/Default. aspx original, el 23 de juny de 2012. Consultat el 9 de febrer de 2015.
  3. ↑ redfundamentos. com/index. php/rita/artícul/view/141 «Una visió tridimensional emergint de la ciutat».rita_ Revista Indexada de Texts Acadèmics.(6)
    142-147.doi:10.24192/2386-7027(2016)(v6)(11).
  4. ↑ «elmundo. es/elmundo/2010/01/04/suvivienda/1262605720. html Inaugurat el rascacels més alt del planeta». elmundo. és. Consultat el 5 de giner de 2010.
  5. ↑ «emporis. com/statistics/most-skyscraper-cities-worldwide Cities with the most skyscrapers». Emporis. Consultat el 14 de febrer de 2017.
  6. ↑ «plataformaurbana. cl/archive/2005/12/04/taipei-101-tan-alto-que-hace-temblar-la-tierra-y-no-es-broma/ Taipéi 101, tan alt que fa tremolar la terra, i no és broma». Plataforma Urbana. Consultat el 11 de novembre de 2012.
  7. ↑ Plantilla:Ctbuh
  8. ↑ Plantilla:Ctbuh
  9. ↑ Plantilla:Ctbuh
  10. ↑ Plantilla:Ctbuh
  11. ↑ Plantilla:Ctbuh
  12. ↑ Plantilla:Ctbuh
  13. ↑ Plantilla:Ctbuh
  14. ↑ Plantilla:Ctbuh
  15. ↑ Plantilla:Ctbuh
  16. ↑ Plantilla:Ctbuh
  17. ↑ Plantilla:Ctbuh
  18. ↑ Plantilla:Ctbuh
  19. ↑ Plantilla:Ctbuh
  20. ↑ Plantilla:Ctbuh
  21. ↑ Plantilla:Ctbuh
  22. ↑ Plantilla:Ctbuh
  23. ↑ Plantilla:Ctbuh
  24. ↑ Plantilla:Ctbuh
  25. ↑ Plantilla:Ctbuh
  26. ↑ Plantilla:Ctbuh
  27. ↑ Plantilla:Ctbuh
  28. ↑ Plantilla:Ctbuh
  29. ↑ Plantilla:Ctbuh
  30. ↑ Plantilla:Ctbuh
  31. ↑ Plantilla:Ctbuh
  32. ↑ Plantilla:Ctbuh
  33. ↑ 33,0 33,1 Plantilla:Ctbuh
  34. ↑ Plantilla:Ctbuh
  35. ↑ Plantilla:Ctbuh
  36. ↑ Plantilla:Ctbuh
  37. ↑ Plantilla:Ctbuh
  38. ↑ Plantilla:Ctbuh
  39. ↑ Plantilla:Ctbuh
  40. ↑ Plantilla:Ctbuh
  41. ↑ Plantilla:Ctbuh

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Rascacels en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rascacels&oldid=1320957»