Anar al contingut

Cantón (China)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cantón (China)

Cantón,[1] també coneguda pel seu nom en chinenc mandarí Guangzhou (广州,  (🔊 Guǎngzhōo), en cantonés:  (🔊 Gwong²zau¹)), és una ciutat del sur de la República Popular China, capital de la província de Cantón (Guangdong). El seu població és de 3 152 825 habitants en la zona urbana, alcançant els 13 080 500 habitants en tota l'àrea metropolitana (2014).[2] Actualment és la conurbación més gran de la Terra, en 46 900 000 habitants, si es conten, junt a la seua àrea metropolitana, els suburbis de la zona del delta del riu de les Perles. Dispon d'un aeroport internacional i es comunica en la veïna Hong Kong (a una distància de 120 km) per mig de trens, autobusos i un servici de ferry. Cantón és la tercera ciutat més gran de China, darrere de Shanghái i Pequín. Té un estat administratiu subprovincial i és una de les sis ciutats centrals nacionals de China.[3] Cantón és considerada com una ciutat global i en els últims anys ha aumentat ràpidament el número de residents estrangers i d'immigrants illegals procedents d'Orient Mig, Europa de l'est i el Surest Asiàtic, aixina com d'Àfrica.[4] Açò ha dut a que es conega a la ciutat com la «Capital del Tercer Món».[5]


La població migrant d'atres províncies de China en Cantón era el 40 per cent de la població total de la ciutat en 2008. La majoria d'ells són migrants rurals que parlen sol mandarí i han assumit moltes ocupacions que els ciutadans locals no estaven disposts a fer.[6]

La ciutat conta en el Port de Cantón, que va anar durant molt temps l'únic port chinenc permés per a la majoria dels comerciants estrangers. Cantón va caure en mans britàniques i va quedar oberta despuix de la primera guerra de l'Opi. Va perdre importància en el comerç front a atres ports nacionals com Hong Kong i Shanghái, pero va seguir servint com un entrepôt important. En el comerç modern, Cantón és més conegut pel seu Fira de Cantón, la fira més antiga, de més alt nivell, més gran i més completa en China. Durant tres anys consecutius (2013-2015), Forbes va classificar Cantón com la millor ciutat comercial en la China continental.[7] Un atre dels seus elements més característics és la seua gastronomia local, puix la cantonesa és una de les cuines regionals més famoses i populars de China en tot lo món.[8]


Toponímia

El nom de la ciutat en chinenc simplificat és «广州», mentres que en chinenc tradicional és «廣州». La transcripció en pinyin de la pronunciació en mandarí és «Guǎngzhōo», mentres que la pronunciació local en cantonés és «Gwong2zau1», transcrito en jyutping. En anterioritat a l'adopció de les formes en pinyin per a la toponímia en alfabet llatí de la República Popular China, la ciutat es va conéixer internacionalment com «Kwangchow» (en el sistema postal antic) o «Canton», forma que va ser adaptada al sistema gràfic de l'espanyol com «Cantón», i que es deriva etimológicamente del nom de la província, si ben va ser utilisada pels europeus fonamentalment per a denominar a la ciutat. Actualment perviu la forma tradicional, recomanada pel Diccionari panhispánico de dubtes[1] i per alguns manuals d'estil, mentres que les publicacions en espanyol dels organismes internacionals, com les Nacions Unides o l'Unió Europea,[9] aixina com els mijos en espanyol de la República Popular China, utilisen la transcripció en pinyin «Guangzhou». No obstant, alguns ents chinencs seguixen usant la forma tradicional Cantón.[10] En espanyol també se li ha conegut com Janfú, en contexts àraps.[11]

Història

Mapa del delta del ric Perla, en Cantón al nort.

Es creu que la primera ciutat que es va alçar en el terreny actualment ocupat per Cantón va ser Panyu (蕃禺, simplificat més vesprada a 番禺; Poon Yu en cantonés), fundada en el 214 a. C. Elloc sempre ha contat en una població que ho habitava des de llavors. Panyu tindria un gran creiximent quan va obtindre l'estatus de capital del regne de Nanyue (南越) en el 206 a. C. S'han trobat restants arqueològics en el seu palau que indiquen que la ciutat va poder haver tingut una gran activitat comercial marítima, alguna cosa que de ser cert, supondria que el tràfic comercial internacional s'ha mantingut des de llavors, havent segut permés per les diferents dinasties que han governat elloc. La dinastia Han va incorporar Nanyue als seus territoris en el 111 a. C., convertint a Panyu en la capital de la província, posició que seguix ocupant a dia d'hui. En 226 d. C., la ciutat es convertiria en la base de la prefectura de Guang (廣州; Cantón), de manera que el nom "Cantón" correspondria a la prefectura, i no a la ciutat. Pese a això, terminaria per impondre's esta denominació sobre l'original "Panyu", que cauria en desús, llevat per a designar les afores de la ciutat. Igualment, deixaria de ser utilisat inclús per a eixe fi al final de l'era Qing. Pirates àraps i perses varen saquejar la ciutat, la qual coneixien en el nom de Sense-Kalan, en el 758, d'acort en l'informe que varen realisar les autoritats locals el 30 d'octubre del mateix any. Coincidia aixina en el dia de Guisi (癸巳) del nové més llunar del primer any de l'era Qianyuan (乾元) de l'emperador Suzong de la dinastia Tang.[12][13][14]

Durant el mandat de la dinastia Song del Nort, un famós poeta cridat El seu Shi va visitar el Temple Baozhuangyan i va realisar una inscripció que dia "Liu Rong" (sis banianos), per sis arbres de tal espècie que va vore allí. Des de llavors, elloc és conegut com el Temple dels Sis Banianos. En 1511, els portuguesos, que varen anar els primers europeus en aplegar a la ciutat per la via marítima, varen establir en el seu port un monopoli comercial per al tràfic de mercaderies en atres nacions. Més tart varen ser expulsats dels seus assentaments, pero se'ls va permetre l'us de Macau, que també havia segut ocupada en 1511, i que va ser designada en 1557 com la base per a realisar operacions comercials en Cantón. El cuasi-monopoli sobre el comerç exterior de la regió ho varen mantindre els portuguesos fins a començos del XVII, moment en el que varen aplegar els holandesos. Despuix de l'incorporació de Taiwan en 1683, China es va mostrar interessada en fomentar el comerç exterior. Cantón es va convertir ràpidament en un dels ports més aptes per a tal comerç, sent aixina molt utilisat en l'intercanvi de mercaderies en estrangers. Portuguesos partint de Macau, espanyols des de Manila i armenis o musulmans des de la Índia ya usaven activament el port de Cantón quan en 1690 varen escomençar a aplegar barcos de la Companyia britànica de les Índies Orientals i de la Companyia francesa de les Índies Orientals. Pronte les varen seguir unes atres, com la Companyia d'Ostende en 1717, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en 1729, la Companyia sueca de les Índies Orientals en 1732 o la Companyia danesa de les Índies Orientals en 1734. Cap també destacar l'arribada dels nortamericans en 1784 i dels australianos en 1788.

Mapa alemà de 1890 mostrant Hong Kong, Macau i Cantón

D'esta manera, cap a mediats del XVIII, Cantón s'havia convertit en un dels majors ports comercials del món, situació que es va mantindre fins a les guerres de l'Opi de 1839, que varen supondre una obertura d'atres ports comercials chinencs en 1842. Durant el periodo previ, en el que Cantón gojava d'una situació privilegiada, la ciutat s'havia convertit en una de les tres majors del món.[15]

El tractat de Nankín de 1842, que va posar fi a la primera guerra de l'Opi entre el Regne Unit i China, va designar a Cantón com un dels cinc ports comercials chinencs que varen quedar oberts al mercat exterior, junt en els de Fuzhou, Xiamen, Ningbo i Shanghái. En 1918, "Cantón" va ser el nom que el consell de govern de la ciutat va establir com a oficial per a designar a esta. Panyu va passar a ser el nom de la zona meridional de Cantón. En 1930, la ciutat va adquirir l'estatus de "municipalitat", situació que va ser revocada un any despuix. Més tart, en 1953 va tornar a succeir lo mateix, adquirint l'estatus i perdent-ho un any despuix. Durant la segona guerra sino-japonesa, en el marc de la Segona Guerra Mundial, Cantón va ser ocupada per l'eixèrcit del Imperi del Japó des del 12 d'octubre de 1938 fins al 16 de setembre de 1945.

Persones en Cantón a finals de la década de 1970

L'eixèrcit comuniste de la República Popular de China va entrar en la ciutat el 14 d'octubre de 1949. baix el seu govern, es varen iniciar una série de proyectes per a la renovació de la ciutat, que voria cóm va millorar el nivell de vida de molts dels seus residents, construint-se noves cases en les vores del riu de les Perles per als immigrants pobres.cita requerida

Les reformes mampreses per Deng Xiaoping qui va alcançar el poder a finals dels anys 1970, varen dur un creiximent econòmic accelerat, gràcies en part a la proximitat de la ciutat en Hong Kong, aixina com a l'accés al riu de les Perles, sobre la delta de les quals s'assenta Cantón. L'increment del cost de la mà d'obra en Hong Kong va fer que moltes empreses i manufactura obriren noves plantes de producció en les ciutats de la veïna regió de Guangdong, entre elles, Cantón. Sent la major ciutat d'una de les províncies més riques de China, Cantón va atraure gran cantitat d'emigrants, que venien de les zones rurals i agrícoles en busca de treball en les noves fàbriques. Per un atre costat, les beneficioses reformes tributàries dels anys 1990 varen fomentar el ràpit creiximent de la urbs. En 2000, Huadu i Panyu varen ser absorbides per Cantón, la quals va incorporar com a districtes del seu terme municipal. Igualment, Conghua i Zengcheng varen ser convertides en comtats de la ciutat.

Administració

Cantón es dividix en 10 districtes i 2 municipis:


Subdivisió Població Superfície Subdivisió Població Superfície
de 2006 km² de 2006 km²
Àrea principal de Cantón
■ Yuexiu 越秀区 1 151 481 32,82 ■ Liwan 荔湾区 705 262 62,40
■ Haizhu 海珠区 90 512 90,4 ■ Tianhe 天河区 645 453 141
Àrees Suburbanes i Rurals
■ Baiyun 白云区 767 688 825 ■ Huangpu 黄埔区 193 641 122
■ Huadu 花都区 636 706 961 ■ Panyu 番禺区 947 607 661,88
■ Nansha 南沙区 147 579 544,12 ■ Luogang 萝岗区 167 360 389,06
■ Zengcheng 增城市 810 554 1741,4 ■ Conghua 从化市 543 377 1974,5

Geografia

Situada sobre el riu de les Perles, és la ciutat més important del sur de China. La seua posició estratègica, molt prop d'Hong Kong, ha permés que la ciutat es desenrolle en rapidea. Va ser el principal punt d'eixida dels emigrants chinencs durant els sigles XIX i principis del XX.

Cantón de dia

Cantón de dia

Cantón de nit

Cantón de nit


Clima

La ciutat està localisada just al sur del tròpic de Càncer, Cantón té un clima subtropical humit influenciat pel monsó del surest asiàtic i Oceania. Els estius són molt humits i calents, mentres que els hiverns són suaus i secs. La temperatura mija és de 23 °C, sent giner el més més fret en 11 °C i juliol el més càlit en 29 °C. La pluja anual en l'àrea metropolitana està sobre els 1700 mm.


Religió

Benjamin Hobson (1816-1873), un mege misionero enviat per la Societat Misionero de Londres en 1839, va crear la clínica Wai Ai (惠 爱 医 馆).[16]

La mesquita Huaisheng és una de les més antigues de China.[17] El budisme s'ha mantingut la religió més influent en la vida de la gent de Cantón.[18]

Cantón conta en una comunitat judeua, l'Associació Budista de Cantón i l'associació taoísta de Cantón.[19]

Economia

Cantón és un dels centres d'economia de la delta del ric Perla. En 2009, el PIB va alcançar els 911 280 000 000 ¥ (133 mil millons USD), 89 498 ¥ per càpita (13 111 USD).[20]

La Fira Chinenca d'Importació i Exportació, també cridada «Fira de Cantón», se celebra cada any en abril i octubre pel Ministeri de Comerç. Inaugurat en la primavera de 1957, la Fira és un acontenyiment important per a la ciutat.


Zones industrials

  • Zona de desenroll tecnològica i econòmica de Cantón (广州经济技术开发区): és una zona franca establida en 1984.
  • Zona Procesadora d'Exportació Cantón Nansha: La zona va ser fundada en 2005, inclou ensamble d'autos i indústria pesada.[21]
  • Zona de lliure comerç Cantón: La zona va ser fundada en 1992, les principals indústries inclouen el comerç i software informàtic.

Ciutat de la ciència

La ciutat de la ciència de Cantón (广州科学城) és un parc tecnològic del Estat de l'art impulsat pel govern de la ciutat per a fer-la un centre turístic científic.[22]

Transport

La ciutat es conecta entre sí i en les seues veïnes per mig de tots els mijos de transport:

Aire: el Aeroport Internacional Baiyun en 2011 va ser el segon aeroport en més tràfic en el país i el 19.º en tot lo món, movent 45 millons de persones. Aigua: la ciutat transporta mercaderies i persones pel riu Perla, per mig del port de Cantón. Terra: el Metro de Cantón (广州地铁) és el sistema de transport ferroviari metropolità, en la ciutat chinenca de Cantón. És administrat per l'empresa estatal Corporació de Metro de Cantón i va anar el quart sistema de metro que es va construir en la China continental, despuix dels de Pequín, Tianjín i Shanghái. La ciutat conta en quatre estacions importants de ferrocarril: la Estació de Cantón, Cantón Este, Cantón Sur i Cantón Nort.

Mijos de comunicació

La ciutat té dos estacions de ràdio locals: Ràdio Guangdong (广东电台) que conta en nou emissores i circula dos periòdics, entre uns atres. Va ser fundada el 18 d'octubre de 1949 com a Radi Canton, i renombrada a l'actual el 16 de febrer de 1950. Va ser la primera estació de radi per Internet que va iniciar el 15 de decembre de 1996.[23]

Ràdio Cantón posseïx tres emissores que emeten en cantonés i mandarí. Cantón conta en alguns dels millors periòdics en chinenc i revistes en China continental, la majoria dels quals són publicats per tres grans companyies de periòdics de la ciutat. Grup de prensa de Guangzhou Daily (广州日报) fundat l'1 de decembre de 1952, La corporació de prensa Nanfang Daily (南方日报) fundat el 23 d'octubre de 1949,[24] el grup de prensa Yangcheng (羊城晚报) fundat l'1 d'octubre de 1957[25] en una circulació d'1'8 millons, ha segut el periòdic més exitós de China durant catorze anys en térmens d'ingressos per publicitat, mentres que el sureño Metropolis Daily és considerat un dels periòdics més lliberals en la China continental. Aparte de l'idioma chinenc cantonés, en esta regió existixen atres edicions en més idiomes, per eixemple en anglés.

Deports

Cantón ha segut sèu dels següents events:

Cultura

Gastronomia

La cuina cantonesa és la més reconeguda mundialment de les cuines regionals de China. Actualment posseïx numerosos premis Michelin. Els cantoneses des de temps inmemorials han mirat cap a l'exterior. Ya en el XIV, en la dinastia Ming, emigren cap als països del surest d'Àsia, duent en si els seus coneiximents culinaris. En 1842, molts cantoneses emigren a l'Occident en busca d'una vida millor. Austràlia, Califòrnia i Perú varen ser destins freqüents per a els qui buscaven or o treball. La cuina chinenca es va donar a conéixer a través dels restaurants que obrien els immigrants. Naix el "chop suey", un plat híbrit creat pels cantoneses residents en Norteamérica en el XIX. El plat mescla carns i verdures salteados en un wok. En Perú, el fenomen de mestiçage culinari dona com resultat la cuina chifa. La cuina cantonesa utilisa més carn (porc, pollet i ànet) que les d'atres províncies. També disponen de carrancs, peixos, gambes, calamars i ostres.

Llengües

D'acort en el periòdic oficial Diari Popular, el chinenc cantonés és l'idioma principal de la mitat dels 14 millons d'habitants de capital provincial, mentres que l'atra mitat parla principalment chinenc mandarí.[27]

Atres idiomes com el chinenc hakka ho parla un número d'habitants prou significatiu. El 40% de la població és emigrant del restant del país i la majoria solament parlen mandarí.cita requerida


Llocs d'interés

  • Illa de Shamian: (Chinenc: 沙面岛, pinyin: Shāmiàn dǎo) va ser concedida a França, Regne Unit i els Estats Units en el XVIII i els edificis són d'estil occidental de l'época colonial. El nom significa "illa arenenca" i originalment no era més que un banc d'arena pero els colon la varen engrandir fins al seu tamany actual de 900 x 300 m. Hui és un remanso de pau en el centre de la sorollosa i faenejada ciutat de Guanzhou. En l'illa estan localisats l'iglésia de La nostra Senyora de Lourdes, l'hotel del Cisne Blanco (White Swan, modern), Hotel Victoria (de l'época colonial), i un alberc de joventut. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
Iglésia del Sagrat Cor
  • Iglésia del Sagrat Cor (Chinenc: 圣心大教堂, pinyin: Shengxin Dona Jiaotang): es va nomenar Catedral de Shengxin (Sagrat Cor) pero és coneguda localment com la "casa de pedra", (chinenc: 石室, pinyin: shi shi). Impressionant construcció enterament de granit, dissenyada per l'arquitecte francés Guillemin en estil gòtic. La construcció va començar en 1863 i va concloure en 1888. Les altures de les torres bessones és de 58 m i les quatre campanes de bronze varen ser foses en França. Tenia cristaleres també fabricades en França pero varen ser destruïdes en els anys del règim de Mao Zedong durant els quals l'iglésia va caure en un deplorable estat. En 2006 es varen fer importants treballs de restauració. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Museu Provincial de Cantón (): situat en lo que era l'universitat de Zhongsan en el cantó dels carrers Wenming i Yuexiu. Té dos edificis separats i distints. Un és el que albergava l'antiga universitat i que hui és un memorial a Lu Xun, considerat com un dels pares de la moderna lliteratura chinenca. Este museu té notes explicatives en chinenc pero no en atres idiomes. El segon edifici, més modern, conté vàries seccions dedicades a l'història i les arts de Guangdong; este museu té notes explicatives en chinenc i en anglés. És de destacar la secció dedicada a l'antic art de Chaozhou de la talla de fusta a on es poden vore mobles i biombos laboriosament tallats. Atres seccions contenen exposicions de ceràmica, història, caligrafia i pintura, etc. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Museu de la Tomba Yue: (Chinenc: 南越王墓, pinyin: nán yuè wáng mù): també conegut com el museu de la dinastia Han Occidental està situat en la tomba de l'emperador Wen, el segon monarca del segon regne Yue, any 100 abans de l'era comuna. Regne Yue del Sur era el nom de l'àrea al voltant de Cantón durant la dinastia Han. La tomba va ser descoberta en 1983 i sobre ella es va construir este excelent museu a on es mostren objectes històrics. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
Pagoda de les Flors en Cantón.
  • Temple dels sis banianos (Chinenc: 六榕寺, pinyin: liù róng hua ta): els sis arbres banianos, fets famosos en un poema del seu Dongpo que els va visitar en l'any 1100, ya no existixen. Construït en l'any 537, este temple va quedar completament destruït en el X per culpa d'un incendi. Es va reconstruir entre l'any 989 i el 990. Hui és un temple budiste actiu, sèu de l'Associació Budista de Cantón. En el seu interior es troba la Pagoda de les Flors que, en una altura de 55 metros és la més alta de la ciutat. Va ser construïda en 1097 i des de l'exterior aparenta tindre solament nou pisos encara que realment té 17 en l'interior. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Guangxiao Si: el nom significa "Temple de la Pietat Filial". És un temple budiste construït en el IV i reconstruït en el XVII.
  • Temple dels Cinc Genis (Chinenc: 五仙观, pinyin: wu xian guan): este temple taoísta se supon construït en elloc a on es varen aparéixer els cinc sers celests del mit de la fundació de Cantón. Es diu que el gran buit en la roca del pati és la chafada del peu d'un d'estos genis. La gran campana pesa cinc tonellades, té 3 m d'altura i 2 m de diàmetro, va ser fosa durant la dinastia Ming i és, provablement, la més gran de la província de Guangdong.
  • Mesquita Huaisheng (Chinenc: 怀圣寺, pinyin: Huai Sheng Si Guangta): i diu que la primera mesquita va ser construïda en l'any 627 pel primer misionero musulmà en China pero, en qualsevol cas, sembla que és el primer edifici islàmic construït en China. La mesquita original va ser destruïda en un incendi en 1343.
Casa de la família Chen.
  • Casa de la família Chen (Chinenc: 陈家祠, pinyin: Chen Jia Ci): conegut com "acadèmia" o "temple" de la família o clan Chen. Este complex d'edificis i jardins va ser construït entre 1890 i 1894 en donacions de les famílies Chen de tota la província de Guangdong i de l'estranger. (Chen és un llinage molt comú en Guangdong.) Hui alberga el Museu d'Arts Populars de Cantón i pot vore's una gama molt àmplia d'arts chinenques com a pintura, ceràmica, paper retallat, talla, etc. Els edificis són d'estil tradicional en teulades de teixixques esmaltades, plenes d'escultures i colorit, com és tradicional en Cantón i, sobretot, en la veïna Foshan.
    (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Parc Cultural (Pinyin: Wenhua Gongyuan): Obert en 1956 i situat a l'est de Shamian. Té exhibicions d'índole cultural de tot tipo incloent pintura, fotografia, teatre, dansa, aquari, etc. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Parc Renmin: (Pinyin: Renmin Gongyuan) (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Parc Yuexiu (): en 93 hectàrees és el parc més gran de Cantón. En ell podem vore el monument a Sun Yatsen (localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>) i la Escultura de les cinc cabres (localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>) erigida en 1959 per a representar el símbol de la ciutat de Guangzhou. Diu la leyanda que fa sigles cinc sers celestials varen aplegar a Guangzhou volant sobre cinc cabres i vestint robes de distints colors. Duyen en la mà espigues d'arròs que varen entregar a la gent de Guangzhou com a auspici celest de que mai sofririen fam. D'ahí pren Guanzhou el seu segon nom de "la ciutat de les cabres". També en este parc està la torre Zhenhai també coneguda com la Pagoda de Cinc Pisos que formava part de l'antiga muralla de la ciutat. Per la seua posició estratègica va ser ocupada per tropes Franceses i Britàniques durant les guerres de l'opi i els 12 canons situats junt a la torre daten d'estes dates.
  • Parc Liuhua: (Pinyin: liuhua gongyuan) Situat una miqueta a l'oest de l'anterior i també prou gran. Té grans llac i jardins. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Institut del Moviment Obrer : (Pinyin: nongming yundong jiangxi suo) va ser construït en 1924 en elloc d'un temple antic i va servir per a preparació de quadros en els primers anys del Partit Comuniste Chinenc. Mao Zedong va ser un dels seus directors. Hui és un museu en el que es poden vore algunes fotos antigues, i poc més.
  • Jardí Memorial als Màrtirs : (Chinenc: 烈士灵园, Pinyin: lieshi lingyuan) Inaugurat en 1957 en el 30 aniversari de la sublevació comunista d'11 de decembre de 1927 en la que les tropes del Kuomintang varen massacrar 5700 persones. Es tracta d'uns jardins en alguns monuments. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>)
  • Mausoleu dels 72 Màrtirs (Pinyin: huanghua gang qishi'er lieshi mu): construït en 1918 en memòria de les víctimes de la fallanca insurrecció del 27 d'abril de 1911 contra la dinastia Qing. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Parc Haichuang (Pinyin: haichuang gongyuan): situat en el costat sur del riu, va anar elloc d'un gran monasteri budiste, hui reconvertit.
  • Campus Universitari Nou: La Universitat de Sun Yatsen es diu aixina oficialment ya que va ser fundada pel Dr. Sun Yatsen en 1929. Es coneix també com a Universitat de Zhongshan ya que el seu primer campus estava situat en l'avinguda de Zhongshan en Guangzhou. (Eixe campus original hui és el Museu Provincial de Cantón.) Hui l'Universitat té quatre campus dels quals tres estan en Guangzhou i el quarto en Zhuhai. El més nou és el Campus de l'Est, establit en 2004 en l'àrea de nou desenroll anomenada Daxue Cheng (大学城, lliteralment parc universitari) en Panyu. És un extens campus d'unes 1700 hectàrees d'extensió en edificis nous i parcs i zones ajardinades ben cuidades, tot al voltant d'un gran llac central. Donada la seua extensió és convenient llogar una bicicleta per a recórrer-ho. El campus té dos parades de metro en la seua extensió: Daxuechengbei i Daxuechengnan. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Metro de Guangzhou: molt modern i net. Aparte de servir com a mig de transport vala pena visitar-ho per a conéixer-ho. Està en desenroll continu i tots els anys s'afigen nous trams.
  • Parc Baiyun (Chinenc: 白云公园, pinyin: Báiyun Gongyuan): el nom significa "Montes de Núvols Blancs". Parc en més de 30 picos situat a les afores de Guangzhou des d'a on pot vore's una vista panoràmica de la ciutat. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Foshan (Chinenc: 佛山, pinyin: Fóshān): a 20km de Guangzhou, té varis temples, pagodes i museus. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Montanya deloto: (Chinenc: 莲花山, pinyin: Lianhua Shan): situada a 36km de Guanzhou ric avall és una antiga pedrera a on l'explotació va cessar fa sigles i l'erosió natural ha retornat elloc a un estat agrest. Hi ha varis temples i pagodes, incloent la Vella Torre deloto, construïda en 1664 i visible des del riu. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Xi Qiao: Parc natural escènic situat 45 km al SW de Guangzhou. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Zhao Qing: parc natural rocós en llac situat a 100 km a l'oest de Guangzhou. (Localisació: Coordenades no vàlides</noinclude>).
  • Torre de Televisió de Cantón (simplificat: 广州电视塔; tradicional: 廣州電視塔; pinyin: guǎngzhōudiànshìtǎ).


Galeria

Ciutats germanes

Cantón té germandat en les següents ciutats.[28]

Amistat

Cantón té acorts d'amistat en les següents ciutats:[29]

País Ciutat Regió Data
Erro al crear miniatura: Salvador Baïa 6 d'abril de 1996
Erro al crear miniatura: Ho Chi Minh Ho Chi Minh 11 d'abril de 1996
Erro al crear miniatura: Ōita Prefectura de Ōita 9 d'octubre de 1997
Erro al crear miniatura: Jabárovsk Krai de Jabárovsk 15 d'octubre de 1997
Erro al crear miniatura: Dubái Dubái 1 de juny de 2000
Guam Guam 28 de març de 2002
Erro al crear miniatura: Noboribetsu Hokkaidō 19 de maig de 2002
Erro al crear miniatura: Melbourne Victoria 9 d'abril de 2003
Erro al crear miniatura: Aleixandria Alexandría 17 de juliol de 2003
Barcelona Catalunya 23 d'octubre de 2003
Erro al crear miniatura: Biskek Chuy 1 de decembre de 2004
La Habana La Habana 15 de juny de 2005
Erro al crear miniatura: Düsseldorf Westphalia 25 de juliol de 2006
Erro al crear miniatura: Llima Centre Llima 28 d'abril de 2009

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Real Acadèmia Espanyola. «Cantón». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 24 de novembre de 2009.
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 9 de maig de 2014.
  3. ↑ «[1]», Southern Metropolitan Daily. Consultat el 29 de juliol de 2010..
  4. ↑ Chinenca cracks down on African immigrants and traders, The Guardian, 6 October 2010
  5. ↑ «广州一不小心成了"第三世界"首都?».新周刊.(第277期)Consultat el 29 de giner de 2016.
  6. ↑ «[2]», The Guardian.
  7. ↑ «Guangzhou tops best mainland commercial cities rànquings». chinadaily. Consultat el 1 de febrer de 2016..
  8. ↑ «De chinenca per al món: Menjar Cantonesa» (en és-mx). Alt Nivell. Consultat el 2023-08-18.
  9. ↑ Comentari sobre l'us de Guangzhou i Guangdong del servici de traducció a l'espanyol del Parlament Europeu
  10. ↑ «Canton Fair - About Us» (en en). Canton Fair. China Foreign Trade Centre. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2016. Consultat el 7 de maig de 2020.
  11. ↑ «[3]», La Vanguardia. Consultat el 11 de juliol de 2022 (en és). «els àraps varen crear la ruta marítima més llarga del món que els duya fins a Janfú (Cantón) en China»
  12. ↑ Welsh, Frank (1974). Maya Rao (ed.). A Borrowed Plau: The History of Hong Kong, p. 13. ISBN 1-56836-134-3.
  13. ↑ Needham, Joseph (1954). Science & Civilisation in China, [[Cambridge University|Cambridge University Press]], pp. 1, 179.
  14. ↑ Alvenc Guang. Zizhi Tongjian (en chinenc).
  15. ↑ «Top 10 Cities of the Year 1800». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 30 d'abril de 2007.
  16. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2013. Consultat el 22 de juliol de 2012.
  17. ↑ «Charaktereigenschaften der Guangzhouer – Guangzhou – Deutschabteilung Der SYSU». Fls. sysu. edu. cn. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 28 d'agost de 2011.
  18. ↑ «Six Banyan Trees Temple – Famous Buddhist temple of Guangzhou». Excelguangzhou. com. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2011. Consultat el 28 d'agost de 2011.
  19. ↑ «Viii. Appendix Ii». China. hrw. org. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2011. Consultat el 28 d'agost de 2011.
  20. ↑ «广东统计年鉴2010». Gdstats. gov. cn. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2011. Consultat el 2 de juny de 2011.
  21. ↑ «RightSite. asia». RightSite. asia. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2009. Consultat el 6 de maig de 2010.
  22. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2017. Consultat el 1 de juliol de 2017.
  23. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2018. Consultat el 21 de juliol de 2012.
  24. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2012. Consultat el 21 de juliol de 2012.
  25. ↑ «金羊网-华南地区最出色的新闻网站». www. ycwb. com. Consultat el 2024-11-26.
  26. ↑ «Asian Games» (en anglés). Consell Olímpic d'Àsia. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2010. Consultat el 16 de novembre de 2010.
  27. ↑ «[4]», The Guardian.
  28. ↑ «广东省各市(县、区)友城统计表». Guangdong Foreign Affairs Office. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2013. Consultat el 14 de juliol de 2012.
  29. ↑ [enllaç trencat]


Bibliografia

Referències