Comunisme
El comunisme pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:
- És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició de l'estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;
- A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;
- És la fase acabada del socialisme.
- Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història del comunisme.
El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.
La Primera Internacional[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Primera Internacional.
La Primera Internacional (AIT) fon la primera organisació que reuní els sindicats i els partits associats a la classe treballadora. Es fundà en Londres durant una reunió entre treballadors duta a terme en Saint Martin's Hall. El seu primer congrés es dugué a terme en l'any 1866 en Ginebra. En 1872 la seua seu es trasllada des de Londres a Nova York. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres per tot lo món, encara que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons.
En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre anarquisme i marxisme.
L'AIT no s'ha de confondre en l'Associació Internacional dels Treballadors fundada en els anys 1922 i 1923 pels anarquistes i anarcosindicalistes.
La Segona Internacional[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Segona Internacional.
Despuix de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any 1889 la Segona Internacional (SI) que agrupà diversos partits socialistes i laboristes. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment socialdemòcrata. La SI es dissolgué en 1916 despuix de l'inici de la Primera Guerra Mundial. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.
La Tercera Internacional[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Tercera Internacional.
En dissoldre's la Segona Internacional els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la Primera Guerra Mundial convocaren la Conferència de Zimmerwald en setembre de 1915 i la Conferència de Kienthal en abril de 1916. Estes conferències foren l'antecedent directe de la Tercera Internacional també coneguda per la seua abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, "Internacional Comunista"), la qual fon fundada en el seu primer congrés de Petrograt en l'any 1919 per iniciativa del Partit Comunista de l'Unió Soviètica. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups socialdemòcrates i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.
En esta internacional també es manifestà el conflicte entre estalinistes i trotskistes. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de Hitler a Alemanya, moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una Quarta Internacional.
El 15 de maig de 1943, despuix de celebrada la Conferència de Teheran, el Presidium del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.
Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa[editar | editar còdic]
La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en 1917. El líder del moviment, Vladímir Ilich Uliànov explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, Rússia era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.
A partir de la Revolució russa, la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La revolució russa dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim estalinista, en colectivisació forçosa) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una guerra civil que durà quatre anys. Un dels primers objectius de Lenin fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «soviets més electricitat»).
La Kominform[editar | editar còdic]
En l'any 1947 fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de Bulgària, Checoslovàquia, França, Hongria, Itàlia, Polònia, l'Unió Soviètica i Yugoslàvia. Fon dissolta al seu torn en 1956.