Chop suey
El chop suey, chapsuí o chapsui,[1][2] (chinenc tradicional: 雜碎) és un plat d'orige chinenc-nortamericà que lliteralment significa "trossos mesclats". Usualment consistix en carns (pot ser pollet, vedella, camarón o porc), cuinat ràpidament en un wok en verdures com api, pimentons, judeues verdes, entre uns atres. És servit en arròs blanc cuit al vapor.
Història
[editar | editar còdic]Una atra història referix el cas d'alguns mariners famolencs que varen entrar a un restaurant chinenc que estava a punt de tancar i varen demanar de sopar. El patró va reunir lo que havia sobrat del servici del dia i va crear el famós platillo.
Parlant formalment, podem considerar al Chop Suey com una variant incompleta del plat cantonés denominat Sap Kam (dèu coses precioses), que inclou tallarins, fideus i foncs, entre atres coses.
Sense importar lo cert de les històries, la veritat és que el Chop Suey s'ha convertit en emblema de la cuina cantonesa.
En el Chop Suey predomina el sabor humit del germinat de soja (un agregat posterior). En cap convit chinenc se li inclou, exceptuant aquells destinats a un públic no chinenc.
Variants
[editar | editar còdic]En el pas del temps, el chop suey ha segut modificat i millorat, actualment l'ingredient principal, a banda dels abans mencionats, és el brot de judeua mung o judeua chinenca, en molts llocs erròneament li criden "brots de soja", pero en realitat la llavor usada és la judeua mung verda (fava mung o fesol mung). Este ingredient actualment descolla dels demés en la preparació del plat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ De China, en novetat i elegància, La Tercera, 8/4/2008: «La nova tendència d'esta cuina oriental està deixant arrere els clàssics chapsui i als menuts locals de recarregada decoració».
- ↑ Guia per a eixir a menjar [1] archivat en Wayback Machine., El Mercuri, 9/7/2004: «Per supost que hi ha menjar per a dur i els tradicional chapsui i enrollats primavera.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chop suey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.