Krai de Jabárovsk

Krai de Jabárovsk

El krai de Jabárovsk () és un dels nou krais que, junt en els quarantasset óblasts, vintiuna repúbliques, quatre districtes autònoms i dos ciutats federals, conformen els ochenta y tres subjectes federals de Rússia. La seua capital és l'homònima Jabárovsk. Està ubicat en el districte Lluntà Oriente, llimitant al nort en Magadán, a l'est en el mar de Ojotsk i l'estret de Tartaria que ho separa de Sajalín, al sur en Primorie, China i l'óblast Autònom Hebreu, al suroest en Amur i al noroest en Sajá. Descansa principalment en la conca del riu Amur, pero també ocupa un vast territori montanyós en la vora del mar de Ojotsk.

En 788 600 km² és la tercera entitat més extensa del país —despuix de Sajá i Krasnoyarsk— i en 1,8 hab/km², l'octava menys densament poblada, per darrere de Krasnoyarsk, Kamchatka, Yamalia-Nenetsia, Magadán, Sajá, Nenetsia i Chukotka, la menys densament poblada.

Història

1600-1850

En 1643, una expedició russa al mando de Vasili Poyárkov va descendir el riu Amur, tornant a Yakutsk pel mar de Ojotsk i el riu Aldán, i en 1649-1659, Yeroféi Jabárov va ocupar les vores del Amur. La resistència dels chinencs va obligar als cosacos a abandonar els seus forts i, en 1689, es va firmar el Tractat de Nérchinsk, a on Rússia va deure abandonar el seu alvanç per la conca del riu.

Encara que en el tractat els russos varen perdre el dret de navegar el riu Amur, l'Imperi de la Dinastia Qing jamai va reclamar els cursos inferiors del riu. Nikolái Muraviov insistia en entrar en una política d'agressivitat en China reclamant que l'últim tram del Amur pertanyia als russos.

En 1852, una expedició militar russa baixe el mando de Muraviov va explorar el Amur, i en 1857 una série de cosacos i llauradors russos es varen assentar a lo llarc de tot el riu en la finalitat d'anexar la regió a l'Imperi rus. En 1860, China va ser forçada a reconéixer l'anexió en el Tractat de Aigun donada la seua dèbil posició degut a que estava en guerra contra el Regne Unit i França. Dit tractat va reconéixer l'anexió russa i reconeixia al riu Amur com el llímit de Rússia en l'Imperi Qing, i li va permetre a Rússia accés total al oceà Pacífic.

Geografia

El krai de Jabárovsk llimita en l'óblast de Magadán al nort, la República de Sajá i l'óblast de Amur en l'oest, en l'óblast Autònom Hebreu, la República Popular China, i el krai de Primorie en el sur i pel mar de Ojotsk a l'est.

Taiga i tundra en el nort, bosc pantanoso en la depressió central, i bosc caducifolio en el sur són la vegetació natural de l'àrea.

Zona horària

Archiu:Caps block 0 .png

El krai de Jabárovsk està ubicat en la zona horària de Vladivostok (VLAT/VLAST), el desfasament de la qual és +10:00 UTC (VLAT) i +11:00 UTC en estiu (VLAST).

Economia

Les majors indústries són les de tala d'arbres i peixca, junt en metalúrgia en les principals ciutats, encara que els recursos mineralés són pobremente explotats. La ciutat de Komsomolsk del Amur és el centre del ferro i l'acer del Lluntà Orient. En la conca del Amur hi ha també cultius de blat i soya. La capital, Jabárovsk, és travessada pel ferrocarril transiberiano.

Demografia

D'acort en el cens del 2002, el 89.8 % de la població són russos, el 3.4 % ucranianos, el 0.77 % nanais, el 0.76 % tàrtars, el 0.66 % corejanos i el 0.62 % bielorusos.

Ademés dels nanais viuen atres grups indígenes, inclosos els evenkis i evenos, del nort i alguns ulchis i udegués del sur del riu Amur. Alguns nivjis (guilyakos), un poble peixquer indígena en un idioma aïllat, encara viuen al voltant del delta fluvial del riu Amur.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el Krai de Jabárovsk.