Krai de Primorie
.jpg)
El krai de Primorie (en ruso: Приморский край, romanizado: Primorski krai) és un dels nou krais que, junt en els quarantasset óblast, vintidós repúbliques, quatre districtes autònoms i tres ciutats federals, conformen els ochenta y cinco subjectes federals de Rússia. La seua capital és Vladivostok. Està ubicat en l'extrem surest del país, en el districte Lluntà Oriente, llimitant al nort en Jabárovsk, a l'est en la mar del Japó, al sur en Corea del Nort i a l'oest en China.
Etimologia
En rus, primorie significa ‘llitoral’, i primorski, ‘marítim’, per lo que la regió és també coneguda com a Territori Marítim.
Geografia
- Llongitut de les fronteres: més de 3000 km incloent 1350 km de costa.
- Pico més alt: Mont Ánik, 1933 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).
- Esperança de vida mija en 1994: 62,5 anys (56,8 per als hòmens i 69,4 anys per a les dònes).
- Llongitut ferroviària: 1628 km dels quals 345 km estan electrificados.
- Llongitut de les carreteres: 12633 km.
El krai de Primorie, llimita en China, Corea del Nort, i les càlides aigües del mar de Japó (Mar de l'Est), és la regió més al surest de Rússia, situada entre els 42° i 48° Latitut Nort i els 130° i 139° Llongitut Este. De nort a sur, la seua llongitut comprén els 900 km. Els monts dominen el territori del krai. La major part del territori és montanyós i casi un 80 % són boscs. L'elevació mija és d'uns 500 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Sijoté-Alín és una formació montanyosa que s'estén per la major part del krai. Està composta per vàries serres paraleles: la Partizansky, la Siny (Blava), la Jolodny (Frigga), i demés. Hi ha un gran número de coves en el sur de Primorie. La relativament accessible cova de Spyáschaya Krasávitsa (la Bella Durmiente) en el vedat natural de Ussuriysky està recomanat per a turistes. Hi ha fragments relativament ben conservats d'antics volcans en l'àrea. Les serres estan retallades pels estrets i profundes valls dels rius i per amples rieres, com el Partizánskaya, el Kíyevka, el Zerkálnaya, el Cheryómujovaya, el Yedinka, el Samargá, el Bikín, i el Bolshaya Ussurka. La majoria dels rius en el krai tenen fondos rocosos i aigua límpida. El més gran de tots és l'Ussuri, en una llongitut de 903 km. El naiximent del riu Ussuri s'origina 20 km a l'est del mont Óblachnaya. L'extensa planura Prijankáyskaya se situa en l'oest i suroest de Primorie, alfombrada pels boscs de coníferes de full caduc. Una part de la planura rodejant el llac més gran del Extrem Orient rus, el llac Janka està ocupada per un bosc de estepa.
Zona horària
El krai de Primorie està situat en la zona horària de Vladivostok (VLAT/VLAST), el desfasament de la qual és +10:00 UTC (VLAT) i +11:00 UTC en estiu (VLAST).
Flora i fauna
La localisació geogràfica de Primorie explica la diversitat de la seua flora. El territori de Primorie no ha segut cobert pel gèl en el passat —durant les edats de gèl—, a diferència del restant de Siberia. Esta circumstància li fa tindre una flora especial, entre la que s'inclouen el Taxus cuspidata o teixixc japonés, el Juniperus rigida o ginebrera de les pagodes, el Phellodendron amurense, el Kalopanax septemlobus, Aralia elata, Maackia amurensis, Alnus japonica o aliso japonés, Actinidia kolomikta, Schisandra chinensis, Celastrus orbiculatus, Weigela, Eleutherococcus, Flueggea suffruticosa, entre molts atres.
La fauna de Primorie també és diversa, i es troben els següents animals: gose negre del Ussuri, tigre siberiano o tigre de Amur —dels que la seua major població de tot lo món es troba en el krai de Primorie—, lleopart del Amur, gats cervals, javalins, cérvol comú, cabirol siberiano, mósquidos, cérvol sica, el goral de coa llarga o la marta cibelina.
.jpg)
Clima
- Temperatura mija anual: +1 °C aprox. al nort del krai, +5.5 °C en la costa sur.
- Precipitació mija anual: 600-850 mm.
Història
D'acort en l'archiu arqueològic, els primers habitants del krai de Primorie varen ser els paleoasiáticos i els tungusos. Provablement varen aparéixer en esta zona fa uns cinquanta o xixanta mil anys en el Paleolític. Els descendents dels pobles de llengües tunguses encara habiten Primorie i Priamurie. Són els nanái, els udegué, i els ewenki.
De l'any 698 al 926, el regne de Balhae va ocupar la zona nort de Coreja i part de Manchuria i el krai de Primorie, formant d'ell partix els pobles dalt mencionats i la gent del recentment destruït regne Goguryeo de Corea.
Balhae va ser un estat feudal migeval d'Àsia de l'Est, que va desenrollar la seua indústria, agricultura, ganaderia, i va tindre les seues pròpies tradicions culturals i artístiques. La gent de Balhae va mantindre contactes polítics, econòmics i culturals en la dinastia Tang en China, aixina com en Corea i Japó.
Del 1115 al 1234, l'àrea meridional del modern Extrem Orient rus va ser ocupada per un estat més poderós: l'Imperi Yurchén (Anchungurun), també cridat Imperi Dorat o la dinastia Jin, un nom donat pels seus veïns. Els yurchenes eren tunguses la base econòmica dels quals era la ganaderia nómada i l'agricultura. També varen desenrollar una indústria metalúrgica, construcció naval, i la fabricació d'artículs de lux. L'Imperi Dorat va conduir les relacions exteriors i la política domèstica. Com els balhae, els yurchenes varen establir estrets contactes en la dinastia chinenca Song, Coreja i Japó. Havent conquistat la partix nort de China, els yurchenes varen dominar el territori durant molt temps.
L'Imperi Dorat va caure com a resultat de l'invasió per part de Gengis Kan. Els mongoles varen destruir totes les ciutats, ports, i les flotes dels yurchenes. Varen matar o varen convertir en esclaus a una gran part de la població del país. Els supervivents es varen amagar dels mongoles en els boscs, les valls o àrees remotes del Amur i Este del llac Baikal, la costa del Ojotsk i en parts de l'illa de Sajalín. En passar el temps, esta gent va oblidar dels sistemes de comerç desenrollats pels balhae i els yurchen. Es varen acostumar als recursos de la taiga, la peixca i la caça d'animals salvages. Deu destacar-se que els mongoles, els invasores de l'Imperi Dorat, no es varen establir en Primorie, sino que ho varen deixar per China i l'estepa centre-asiàtica.
Per molts sigles estes terres tan riques, úniques en flora i fauna, no havien segut cultivades. A principis de el XVII, quan els russos varen aparéixer per primera volta en estes terres, els antepassats dels chicotets grups ètnics de hui en dia eren una societat primitiva.
D'acort en el Tractat de Nérchinsk en 1689 entre Rússia i China, les terres al sur dels monts Stanovói, Primorie inclusivament, eren territori chinenc. No obstant, per la debilitat del Imperi Qing en la segona mitat de el XIX, Rússia va escomençar la seua expansió en eixa àrea. En 1858 es varen fundar els pobles de Jabárovsk i Blagovéshchensk.
L'incorporació de la Província Marítima dins de Rússia va ser treball d'un sol home, el comte Nikolái Muraviov-Amurski. En 1858, va firmar el Tractat de Aigún en China, al que va seguir la Convenció de Pequín dos anys despuix. Gràcies a estos tractats, la frontera chinenc-russa va ser desplaçada al sur dels rius Amur i Ussuri. Açò va garantisar a Rússia la possessió de Primorie.
En el periodo des de 1859 fins a 1882 noventa y cinco noves ciutats es varen establir en Primorie, incloent Vladivostok, Ussuriysk, Razdólnoye, Vladímiro-Aleksándrovskoye, Shkótovo, Pokrovka, Tury Rog, i Kamen-Rybolov.
La majoria de la població es dedicava a l'agricultura a la caça o a la peixca, comprenent més de dos terços dels habitants. A finals de el XIX l'indústria minera del carbó va escomençar a desenrollar-se. El territori també exportava bledas, banyas de cérvols jóvens siberianos, fusta, carrancs, peix sec, i una espècie d'equinoderms, entre atres coses. Per açò, a Primorie li va dur casi mig sigle entrar el procés econòmic i cultural rus, i a establir contactes més propencs en els països de la regió Asiàtica del Pacífic. Açò va ser conseguit gràcies als esforços de la població del territori, i l'aportació de capitals russos i estrangers a l'àrea.
Despuix de la revolució russa de 1917 que va motivar l'intervenció japonesa, des de 1922, el desenroll econòmic, científic i cultural del territori va seguir els plans dels bolcheviques, els qui havien guanyat en Rússia. Durant els dèu primers anys del poder soviètic, l'esfera cultural es va manifestar en contra de l'ideologia burguesa. Com a resultat d'açò, la música, el teatre, belles arts, i la lliteratura en Primorie varen tindre que escomençar casi des del principi, des de les ruïnes de la cultura prerrevolucionaria. La prioritat en l'economia es va centrar en el sector primari —la mineria i la peixca en particular—. Els ferrocarrils i el transport marítim estava sent desenrollat al mateix temps, acompanyat pels treballs intensius de construcció de ports. Al començament dels anys 90, les una volta chicotetes empreses s'havien transformat fins a ser grans companyies. Estes són Far Eastern Shipping Company (FESCO o DVMP), Dalmoreprodukt, Vladivostok base of Trawling and Refrigerating Fleet (VBTRF), Active Marine Fisheries Base de Najodka, Vostok Mining Company, Progress Arséniev Aircraft Works, etc. La Fishing and Marine Transport Fleet of Primorye (Flota de transport marí i peixquer de Primorie) ha treballat en tots els oceans del món. Vàries empreses de l'Indústria Militar Complexa es varen establir en Primorie. En els anys 70, Primorie va atestar un intensiu desenroll de la ciència.
A dia de hui Vladivostok dispon d'Instituts d'Investigació Científica de fama mundialment coneguda com l'institut de Biologia i Geologia, l'Institut de Química Bio-orgànica del Pacífic, l'Institut de Biologia Marina, l'Institut de Geografia del Pacífic, l'Institut Oceanológico del Pacífic, fent un total de més de 10 Instituts de la Divisió del Lluntà Est de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (DVO RAN). Vladivostok és també la sèu del DVO RAN.
Economia
L'economia del krai de Primorie, la més equilibrada en l'Extrem Orient rus, és també la més gran en térmens absoluts. El sector alimentici és el més important, representat principalment per les empreses peixqueres. Les captures anuals excedixen de dos millons de tonellades, la mitat de tota la zona este de Rússia. El segon sector en importància és el de construcció de màquines, a on la mitat de la producció està orientada cap a l'indústria peixquera i els drassanes.
Armament és un atre sector important, produint els portaavions i aeronaus militars. Els indústria de fabricació de materials local proveïx d'estos a tota la Rússia de l'est. La fundició del plom es produïx en la ciutat costera de Rúdnaya Pristan.
L'indústria maderera, que es creïa en recessió, està encara en segon lloc, només superat pel krai de Jabárovsk en una producció anual d'uns 3 millons de metros cúbics de fusta. El krai de Primorie és el productor més gran de carbó de l'Extrem Orient rus i genera més electricitat que qualsevol atra divisió administrativa, pero l'escassea d'energia és comuna. L'agricultura és també important; el krai produïx arròs, llet, ous, i verduras.
El krai de Primorie és el centre banquer i financer de l'extrem més oriental de Rússia. Té més de 100 bancs afiliats i un ampli mercat bossístic.
La proximitat del krai als mercats del oceà Pacífic li dona una ventaja sobre la majoria de les atres divisions administratives de l'Extrem Orient rus en el desenroll del comerç exterior. Els artículs comercials són el marisc, els productes dels madereros, i els metals ferrosos. Els socis més importants són Japó, China i Corea.
El territori del krai està dotat d'una bona infraestructura. La seua densitat ferroviària és dos voltes el promig rus. Els ferrocarrils la conecten en China i Corea del Nort. Les companyies d'enviament proporcionen el 80 % de servicis marins de l'enviament en l'Extrem Orient rus. Els ports significatius de tot el krai estan oberts ara al comerç internacional.
Demografia
Població. D'acort en el cens rus del 2002, la població del krai era de 2.071.210 persones, lo que està per baix de les 2.258.391 registrades en l'últim cens soviètic de 1989. Per la seua localisació geogràfica, el krai de Primorie presumix d'una mescla de no sol russos, sino també coreans, alemans del Volga, udegués, buriatos, hezhen, óroch, i taz. Hi ha tensions interétnicas emergents en l'àrea com a resultat de la migració chinenca.[1] D'acort al cens de 2010 la població era d'1 956 497.[2] Açò té implicacions importants per a la seguritat de l'Extrem Orient rus, puix el krai de Primorie és el lloc de residència de més del 50 % de la població de la regió.
Grups ètnics. Hi ha tretze grups ètnics reconeguts, de més de 2000 persones cada u, i la distribució és com seguix:
- Russos 89.89 %
- Ucranians 4.54 %
- Coreans 0.86 %
- Tàrtars 0.70 %
- Bielorusos 0.56 %
- Armenis 0.27 %
- Azeríes 0.21 %
- Mordvinos 0.20 %
- Chinencs 0.19 %
- Alemans 0.17 %
- Chuvashés 0.16 %
- Moldavos 0.11 %
- Baskires 0.10 %
- Uzbekos 0.08 %
- Kazakhs 0.06 %
- Udmurtos 0.06 %
- Polacs 0.05 %
- Judeus 0.05 %
- Mari 0.05 %
- Udegués 0.04 %
- Buriatos 0.04
- Georgianos 0.04 %
- Lezguinos 0.04 %
També hi ha molts atres grups de menys de 800 persones cada u. Un atre 0.92 % dels habitants es va negar a declarar la seua nacionalitat en el cens.[3]
Miscelànea
En este krai, en les montanyes Sijoté-Alín, prop de la ciutat de Paseka (aproximadament 440 km al noreste de Vladivostok), el 12 de febrer de 1947 va caure el meteorit massiu Sijoté-Alín.
Referències
- ↑ Rússia en Àsia. [1] archivat en Wayback Machine. ENLACE ROTO
- ↑ Russian Federal State Statistics Service (2011). Всероссийская перепись населения 2010 года. Том 1
- ↑ «National Composition of Population for Regions of the Russian Federation».2002 Russian All-Population Census.Consultat el 20 de juliol de 2006.
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Krai de Primorie.- Manchuria
- Parc nacional Zov Tigra
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Krai de Primorie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.