Dinastia Jin (1115-1234)
La dinastia Jin (chinenc mig: 金朝 Kim traw, chinenc modern: Jin1 ch'ao2 —Wade-Giles— o Jīncháo (pinyin), jurchen: Anchu), també coneguda com la dinastia Yurchen, va ser fundada pels Waynan (完顏 Wányán), clan dels yurchen, els antepassats dels manchúés que varen fundar la dinastia Qing cinccents anys més vesprada. El nom s'escriu a voltes com Jinncita requerida per a diferenciar-ho de l'anterior dinastia Jin el nom de la qual es traslitera igual. Fundada en 1115, per Wányán Āgǔdǎ (完顏阿骨打), líder del clan Waynan, en el nort de Manchuria, qui es va proclamar emperador de China en el nom de Tàizǔ (太祖). Mort Wányán Āgǔdǎ (1123), el seu fill i successor Wányán Wúqǐmǎi (完顏吳乞買) -que havia pres el nom imperial de Tàizōng (太宗)- va aniquilar en èxit a la dinastia Liao en l'any 1125, que havia existit entre Manchuria i la frontera nort de China durant varis sigles. El 9 de giner de 1127, les forces Jin de Wányán Wúqǐmǎi varen saquejar Kaifeng, capital de la dinastia Song del nort, capturant al nou emperador Qinzong, que havia ascendit al tro despuix de l'abdicació del seu pare l'emperador Huizong al vore la necessitat d'enfrontar-se l'eixèrcit Jin. Seguint a la caiguda de Kaifeng, els Song baix els seus successors, l'hereua dinastia Song del sur, varen continuar lluitant contra la potència Jin durant més d'una década fins a firmar per fi un tractat en 1141 a on cedien tot el nort de China als Jin a canvi de la pau. Despuix de dominar el nort de China, la dinastia Jin poc a poc es va ser adaptant a la cultura chinenca, traslladant la seua capital des d'Huining Fu en el nort de Manchuria (al sur de l'actual Harbin) a Zhongdu (l'actual Pequín). A inicis d'el XIII va escomençar a sentir la pressió dels mongoles des del nort. En 1214 la dinastia Jin va moure la seua capital a Kaifeng per a fugir dels mongoles; pero baix les forces de l'imperi mongoliderat per Ogedei Khan, tercer fill de Gengis Kan i dels seus aliats de la dinastia Song del sur, es va derrocar en 1234. En 1616 els manchúes de Nurhaci varen formar la dinastia Jin posterior. Esta va canviar el seu nom a dinastia Qing en 1636, i va continuar la conquista de China. La Qing seria l'última dinastia de la China imperial.
Història
Orige
Es creu que el poble yurchen pot descendir del poble mohe que vivia en lo que hui és el noreste de China i formava part del regne de Balhae (698-926). Els mohe eren un poble principalment sedentari que practicava la caça, la cria de porcs i cultius com la soja, el blat, la dacseta i l'arròs. Els cavalls varen ser escassos en la regió fins al periodo Tang i el pastoreig no es va generalisar fins al X, baix la dominació dels kitán. Els mohe exportaven productes derivats del reno i és possible que també els montaren. Practicaven l'esclavitut en massa i utilisaven als esclaus per a ajudar en la caça i les llabors agrícoles.[1][2] Els tang varen descriure als mohe com un poble feroç i incult que utilisava fleches enverinades.[3]
Els dos grups més poderosos de mohe eren els heishui mohe en el nort, cridats aixina pel riu Heilong, i els sum mohe en el sur, cridats aixina pel riu Songhua. Dels heishui mohe varen sorgir els yurchens en les zones montanyoses boscoses de l'est de Manchuria i el primorsky Krai de Rússia.[4] La federació Wuguo ("Cinc nacions") que existia al noreste de l'actual Jilin també es considera antepassada dels yurchens.[5] Els yurchens varen ser mencionats per primera volta en els registres històrics en el X com a portadors de tributs a les corts Liao, Tang posterior i Song.[6] Practicaven la caça, la peixca i tenien bous domèstics, mentres que el seu principal producte d'exportació eren els cavalls.[5] No tenien escritura, calendari, ni oficines a mitan d'el XI.[7] Els yurchens eren chicotets actors polítics en el sistema internacional de l'época. En el X, els yurchens s'havien convertit en vassalls de la dinastia Liao, pero també varen enviar vàries missions tributàries i comercials a la capital Song de Kaifeng, que els Liao varen tractar infructuosament d'impedir.[8] Alguns yurchens varen pagar tribut a Goryeo i es varen posar del costat d'este últim durant la guerra Kitán-Goryeo. Oferien tribut a abdós corts per necessitat política i per a obtindre beneficis materials.[9]
En el XI es va estendre entre els yurchen el descontent contra el domini del kitán, ya que els liao extorsionaven violentament a les tribus yurchen per a que pagaren tributs anuals. Aprofitant el desig d'independència dels yurchen, el cap Wugunai (1021-1074) del clan Wanyan va ascendir a la prominència, dominant tot l'est de Manchuria des del mont Changbai fins a les tribus wuguo. Segons la tradició, Wugunai era descendent de la sexta generació d'Hanpu, mentres que el seu pare ostentava un títul militar de la cort de Liao, encara que el títul no conferia ni ostentava cap poder real. Segons es descriu, Wugunai era un gran guerrer, menjador, bebedor i amant de les dònes. El seu net Aguda fundaria la dinastia Jin.[7]
Wanyan Aguda
La dinastia Jin va ser creada en les modernes Jilin i Heilongjiang pel cap tribal yurchen Aguda en 1115. Segons la tradició, Aguda era descendent d'Hanpu. Aguda va adoptar el terme "or" com a nom del seu estat, traducció a la seua volta del riu "Anchuhu", que significava "dorat" en Jurchen.[10] Este riu, conegut com Alechuka en chinenc modern, és un afluent del riu Songhua a l'est d'Harbin.[10] Els primers governants dels jurchens varen ser la dinastia Liao dirigida pel kitán, que havia dominat la China septentrional i meridional i noreste modernes. China i la replanell mongola, durant varis sigles. En 1121, els jurchen varen firmar l'Aliança Marítima en la dinastia Song del Nort, liderada pels chinencs Han|Han]], i varen acordar invadir conjuntament la dinastia Liao. Mentres els eixèrcits Song flaqueaban, els yurchen varen conseguir dur als Liao a Àsia Central. En 1125, despuix de la mort d'Aguda, la dinastia Jin va trencar la seua aliança en la dinastia Song i va invadir el nort de China. Quan la dinastia Song va recuperar les setze prefectures poblades per chinencs han, la població chinenca han que havia estat prèviament baix el domini dels Liao els va opondre una "feroç resistència"cita requerida, mentres que quan els jurchen varen invadir eixa zona, els chinencs han no es varen opondre en absolut i els varen entregar la capital del sur (l'actual Pequín, llavors coneguda com Yanjing).[11] Els jurchen contaven en el respal dels clans nobles han, contraris als song i radicats en Pequín.[12] Els chinencs Han que treballaven per als Liao eren vists com a enemics hostils per la dinastia Song.[13] Els chinencs Song Han també varen desertar als Jin.[14] Un error crucial que varen cometre els Song durant este atac conjunt va ser l'eliminació del bosc defensiu que varen construir originalment a lo llarc de la frontera Song-Liao. Per l'eliminació d'esta barrera paisagística, en 1126/27, l'eixèrcit Jin va marchar ràpidament per mig de la planura del nort de China fins a Bianjing (actual Kaifeng).[15] El 9 de giner de 1127, els yurchen varen saquejar els palaus imperials de Kaifeng, la capital de la dinastia Song del Nort, capturant tant a l'emperador Qinzong com al seu pare, l'Emperador Huizong, que havia abdicat assut del pànic davant l'invasió Jin. Despuix de la caiguda de Bianjing, la successora dinastia Song del Sur va continuar lluitant contra la dinastia Jin durant més d'una década, i finalment va firmar el Tractat de Shaoxing en 1141, que exigia la cessió de tots els territoris Song al nort del riu Huai a la dinastia Jin i l'eixecució del general Song Yue Fei a canvi de la pau. El tractat de pau va ser ratificat formalment l'11 d'octubre de 1142, quan un enviat Jin va visitar la cort Song.[16]
Despuix de conquistar Kaifeng i ocupar el nort de China, els Jin varen elegir deliberadament la terra com a element dinàstic i el groc com a color real. Segons la teoria dels Cinc Elements (wuxing), l'element terra seguix al fòc, l'element dinàstic dels Song, en la seqüència de creació elemental. Per lo tant, este moviment ideològic demostra que els Jin consideraven que el regnat Song de China havia terminat oficialment i que ells mateixos eren els governants llegítims de China pròpiament dita.[17]
Sobirans de la dinastia Jin (1115-1234)
| Nom Miao Hao 廟號 miàohào |
Nom Pòstum Shi Hao 諡號 shìhào |
Nomene Naiximent 姓名 xìngmíng |
Anys Regnat |
Nom Era
|
|---|---|---|---|---|
| Convencional: "Jin" + nom o nom pòstum | ||||
| Tàizǔ 太祖 | (1) | Wányán Āgǔdǎ 完顏阿骨打 |
1115-1123 |
Tuānfǔ 天輔 1117-1123 |
| Tàizōng 太宗 | (1) | Wányán Wúqǐmǎi 完顏吳乞買 Wányán (Shèng o Chéng) 完顏晟 |
1123-1134 | Tuānhuì 天會 1123-1134 |
| Xīzōng 熙宗 | (1) | Wányán Hélá 完顏合剌 Wányán Dǎn 完顏亶 |
1135-1149 |
Tuānhuì 天會 1135-1138
|
| (2) | Hǎilíngwáng 海陵王 |
Wányán Liàng 完顏亮 |
1149-1161 |
Tuāndé 天德 1149-1153
|
| Shìzōng 世宗 | (1) | Wányán Iōng 完顏雍 |
1161-1189 | Dàdìng 大定 1161-1189 |
| Zhāngzōng 章宗 | (1) | Wányán Jǐng 完顏璟 |
1190-1208 | Míngchāng 明昌 1190-1196
|
| (2) | Wèishàowáng 衛紹王 Wèiwáng 衛王 |
Wányán Iǒngjì 完顏永濟 |
1209-1213 | Dà'ān 大安 1209-1212
|
| Xuānzōng 宣宗 | (1) | Wányán Xún 完顏珣 |
1213-1223 | Zhēnyòu 貞祐 1213-1217 Xīngdìng 興定 1217-1222
|
| Āizōng 哀宗 | (1) | Wányán Shǒuxù 完顏守緒 |
1224-1234 | Zhèngdà 正大 1224-1232 Kāixīng 開興 1232 |
| (2) |
Mòdì 末帝 | Wányán Chénglín 完顏承麟 |
1234 | (2) |
(1) Nom llarc i no utilisat en referir-se a este sobirà.
(2) No existix
Govern
El govern de la dinastia Jin va fusionar les costums de Jurchen en institucions adoptades de les dinasties Liao i Song.[18] El govern predinàstic de Jurchen es va basar en el consell tribal casi igualitario.[19] La societat Jurchen en eixe moment no tenia una jerarquia política forta. El Shuo Fu (說郛) registra que les tribus Jurchen no estaven governades per una autoritat central i localment elegien als seus caps.[18] Les costums tribals es varen mantindre en acabant de que Aguda unira als Jurchen. tribus i varen formar la dinastia Jin, coexistint en institucions més centralisades.[20] La dinastia Jin tenia cinc capitals, una pràctica que varen adoptar dels Balhae i els Liao.[21] Els Jin varen tindre que superar les dificultats de controlar un imperi multicultural compost per territoris que una volta varen governar els Liao i els Song del Nort. La solució del primer govern de Jin va ser establir estructures governamentals separades per a diferents grups ètnics.[22]
Referències
- ↑ Gorelova, 2002, pp. 13-14.
- ↑ Crossley, 1997, p. 17.
- ↑ Crossley, 1997, p. 124.
- ↑ Crossley, 1997, p. 18-20.
- ↑ 5,0 5,1 Franke, 1994, p. 217.
- ↑ Franke, 1994, p. 218.
- ↑ 7,0 7,1 Franke, 1994, p. 220.
- ↑ Franke, 1994, p. 219.
- ↑ Breuker, 2010, pp. 220-221.
- ↑ 10,0 10,1 Franke, 1994, p. 221.
- ↑ Franke y Twitchett, 1994, p. [1].
- ↑ Tillman, 1995a, pp. [2].
- ↑ Elliott, Mark (2012). «8. Hushuo The Northern Other and the Naming of the Han Chinese», Estudis crítics sobre Han L'història, representació i identitat de la majoria chinenca, University of Califòrnia Press, p. 186.
- ↑ Gernet, 1996, pp. [3].
- ↑ Plantilla:Cite journalast=Chen
- ↑ Hymes, Robert (2000). John Stewart Bowman (ed.). Columbia Chronologies of Asian History and Culture, Columbia University Press, p. [4]. ISBN 978-0-231-11004-4.
- ↑ Plantilla:Cite journalast=Chen
- ↑ 18,0 18,1 Franke, 1994, p. 265.
- ↑ Franke, 1994, pp. 265–266.
- ↑ Franke, 1994, p. 266.
- ↑ Franke, 1994, p. 270.
- ↑ Franke, 1994, p. 267.
Bibliografia
- (2008).«The Encyclopedia of Taoism».Routledge.London and New York:
- 291–92..
- (2010).«Establishing a Pluralist Society in Medieval Korea, 918-1170: History, Ideology and Identity in the Koryŏ Dynasty».Brill.Leiden:1 of Brill's Korean Studies Library
- [5]-221.
- (1971).«Chin Dynastic History Project».Journal of Song-Yuan Studies.3(3)
- 36–37..
- (1994).«The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907–1368».Cambridge University Press.
- 215–320.
- (1994).«The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907–1368».Cambridge University Press.
- 1–42.
- Gernet, Jacques (1996). A History of Chinese Civilization, 2nd edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-49781-7.
- (2008).«The Encyclopedia of Taoism».Routledge.London and New York:
- 915–16..
- (2011).«The Jin Revisited: New Assessment of Jurchen Emperors».Journal of Song-Yuan Studies.41(41)
- 343–404.doi:10.1353/sys.2011.0030.
- (1976).«The Jurchen in Twelfth-Century China».University of Washington Press.
- (1995a) «An Overview of Chin History and Institutions», China Under Jurchen Rule: Essays on Chin Intellectual and Cultural History, SUNY Press, pp. [6]–38. ISBN 978-0-7914-2273-1.
- (1995b).«China under Jurchen Rule: Essays on Chin Intellectual and Cultural History».SUNY Press.
- 71–114.
- (1994).«The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907–1368».Cambridge University Press. (hardcover)
- (1995).«China under Jurchen Rule: Essays on Chin Intellectual and Cultural History».SUNY Press.Albany, NY:
- 145–80.
- (2006).«Reinventing China: Imperial Qing Ideology and the Rise of Modern Chinese National Identity in the Early Twentieth Century».Modern China.32(1)
- 3–30.doi:10.1177/0097700405282349.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Jin (1115-1234).- Breu cronologia històrica de China
- cronològic de l'història de China
- Imperial en el Museu Nacional d'Antropologia (Mèxic).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Jin (1115-1234)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.