Jilin
Jilin (en chino, 吉林; pinyin, Archivo de audio "Zh-Jilin.ogg" no encontrado) és una província de la República Popular China. La seua capital és Changchun. Ubicada al noreste del país, llimita en Heilongjiang, Rússia, Corea del Nort, Liaoning i Mongòlia Interior.
El nom «Jilin» provablement prové de «Jilin wula» (T: 吉林烏拉 / S: 吉林乌拉), la transcripció en chinenc del terme manchú «girin ula», «a lo llarc del riu». El significat lliteral en chinenc és «Bosc de la Sòrt». El nom va ser transliterado com «Kirin» abans de la normalisació que va supondre el pinyin.
Història
[editar | editar còdic]En l'Antiguetat en Jilin varen habitar varis pobles, com els mohe i els wuji. El regne de Balhae (Bohai en chinenc) va ser establit en la zona des de l'any 698 fins al 926. La regió va caure llavors successivament en mans de la dinastia Liao dels kitán, la dinastia Jin dels yurchen i la dinastia Yuan dels mongoles. Durant la dinastia Qing gran part de la zona estava baix el control del general de Jilin, que governava fins al mar del Japó, comprenent gran part de l'actual subjecte rus del krai de Primorie. En eixa época l'immigració han estava estrictament controlada, situació que va canviar despuix de la cessió a Rússia del krai de Primorie. El Govern de la dinastia Qing va començar a obrir llavors la zona als immigrants han, la majoria dels quals procedien de Shandong, i al començament de el XX eren l'ètnia dominant en la regió.
En 1932, la zona va ser incorporada a l'estat títaro japonés de Manchukuo, en capital en Changchun, que actualment ho és de Jilin. Despuix de la derrota del Japó en 1945, la regió, junt en el restant de Manchuria, va ser entregada pels soviètics als comunistes chinencs, que la varen transformar en la plataforma des de la que varen ocupar el restant de China.
En 1949, la província de Jilin era més menuda, comprenent solament les afores de Changchun i Ciutat Jilin, a on estava la capital, mentres que aquella era una municipalitat independent. En els anys cinquanta, la província es va ampliar fins a la seua extensió actual. Durant la Revolució Cultural es va ampliar de nou per a incloure part de Mongòlia Interior, fins a la frontera en Mongòlia, encara que estos canvis varen tornar posteriorment a la situació anterior. En els últims temps, junt en el restant del Noreste de China, a on s'assenta l'indústria pesada del país, la província s'ha enfrontat a dificultats econòmiques per les privatisacions, lo que ha dut al Govern central a mamprendre la campanya «Reactivació del Nordest».
Govern i política
[editar | editar còdic]Poder polític
[editar | editar còdic]El poder polític de Jilin, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu, i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un Governador, com a poder eixecutiu.[1] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Jilin, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[2]
De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el Governador del Govern Popular treballa en conjunt en el Secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme regional del Partit.[1] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Jilin està formada per huit ciutats de nivell de prefectura i una prefectura autònoma:
- Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinaJilin.
| Mapa | # | Nom | Hanzi | Hanyu Pinyin | Tipo |
|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:JilinMap.png | |||||
| 1 | Changchun | 长春市 | Chángchūn Shì | Ciutat-prefectura | |
| 2 | Baicheng | 白城市 | Báichéng Shì | Ciutat-prefectura | |
| 3 | Baishan | 白山市 | Báishān Shì | Ciutat-prefectura | |
| 4 | Jilin | 吉林市 | Jílín Shì | Ciutat-prefectura | |
| 5 | Liaoyuan | 辽源市 | Liáoyuán Shì | Ciutat-prefectura | |
| 6 | Siping | 四平市 | Sìpíng Shì | Ciutat-prefectura | |
| 7 | Songyuan | 松原市 | Sōngyuán Shì | Ciutat-prefectura | |
| 8 | Tonghua | 通化市 | Tōnghuà Shì | Ciutat-prefectura | |
| 9 | Yanbian | 延边朝鲜族自治州 | Yánbiān Cháoxiǎnzú Zìzhìzhōo | Prefectura autònoma |
Vore també Divisions administratives de Jilin (llistat complet de les divisions de nivell de districte).
Ciutats principals:
Geografia
[editar | editar còdic]La zona de major altitut de Jilin es troba al surest. Des d'allí descendix suaument cap al noroest. En les montanyes Changbai, en la zona suroriental, està el cim més alt de la província, el mont Baiyun (2 691 metros). Atres cadenes montanyoses són Jilinhada, Zhang Guangcai i Longgang.
En Jilin hi ha vàries conques fluvials: les dels rius Yalu i Tumen (que formen la frontera entre China i Corea del Nort) en el suroest, les de varis afluents del riu Liao en la frontera meridional i les dels rius Songhua i Nen, que desemboquen en l'Amur.
El clima és continental monsònic en hiverns llarcs i molt frets i estius curts i càlits. La temperatura mija del més de giner oscila entre els -20 °C i els -14 °C. Les precipitacions són escasses, en una mija de 350-1000 mm.
Economia
[editar | editar còdic]L'agricultura de la regió produïx bàsicament arròs, sorgo i dacsa. L'arròs es cultiva principalment en la part oriental (prefectura de Yanbián). En les montanyes de Changbai s'obté fusta. Destaca també la crío d'ovelles, sobretot en l'extrem oest de la província (Baicheng). També produïx terra de diatomeas, wollastonita i molibdeno.
Les indústries principals són les dedicades a la fabricació d'automòvils, trens i aleacions de ferro.
El producte nacional brut nominal en 2004 va ser de 295 800 millons de yuan (36 690 millons de dólars, vigèsima província del país). La renda per càpita va ser de 9350 yuan (1130 dólars).
Demografia
[editar | editar còdic]En Jilin habiten chinencs han, coreans, manchúes, hui, mongoles i xibei. La major part dels membres de l'ètnia coreana residix en la prefectura autònoma coreana de Yanbian.
| Grups ètnics de Jilin, cens de 2000 | ||
|---|---|---|
| Nacionalitat | Població | Percentage |
| Han | 24 348 815 | 90.85 % |
| Coreana | 1 145 688 | 4.27 % |
| Manchú | 993 112 | 3.71% |
| Mongol | 172 026 | 0.642 % |
| Hui | 125 620 | 0.469 % |
| No inclou als membres del Eixèrcit Popular de Lliberació (EPL) en servici actiu. Font: (2003) 《2000年人口普查中国民族人口资料》 (en chinenc), Beijing: Editorial de les Nacionalitats (民族出版社). OCLC 56086617. ISBN 7-105-05425-5. | ||
Turisme
[editar | editar còdic]En Changchún està el palau de Puyi, l'últim emperador, cridat el Palau de l'Emperador Títaro (伪皇宫 weihuanggong).
En Jilin és célebre el fenomen dels arbres de gebre, en hivern: les aigües del riu Songhua s'evaporen per efecte del calfament que sofrixen despuix d'eixir d'una central hidroelèctrica i el vapor es congela sobre les branques dels arbres.
Els jaciments i tombes de Goguryeo trobats en Ji'an, Jilin, han segut nomenats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Les montanyes Changbai, sobretot el Tianchi (Estany Celestial), en la frontera en Corea del Nort, són un popular destí de vacacions pels seus escenaris naturals, la major reserva natural del país.
Les tombes reals de la montanya Longtou, incloent el mausoleu de la princesa Zhenxiao, són de l'época del regne de Balhae i es troben en la prefectura de Yanbián.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Decoding Chinese Politics | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «el%20Poble%20Chinenc,la%20direcci%C3%B3n%20de el%20Partit%20Comuniste%20de%20China. CCPPC, important instituación de cooperació multipartidaria i consulta política de China CCTV-International». www.cctv.com. Consultat el 2025-12-08.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Govern Provincial de Jilin, en chinenc, anglés i japonés
- Govern Popular de Jilin, en chinenc i anglés
- Mapa de Jilin (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jilin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.