Riu Amur

Riu Amur

El riu Amur (en ruso: Амур; en chino, 黑龙江; pinyin, Hēilóng Jiāng; literalmente, ‘ric del Dragó Negre’; en manchú: Sahaliyan Ula, que significa «riu Negre») és un llarc riu de l'extrem surest de Rússia i l'extrem noreste de China —els servix de frontera durant un llarc tram— que fluïx, principalment, en direcció este fins a desaguar en el mar de Ojotsk. Té una llongitut de 2874 km pero si es considera junt en una de les seues fonts, el riu Argún, alcança els 4444 km que ho convertixen en el dècim riu més llarc del món, despuix del Amazones, Nilo, Yangtsé, el Mississipi-Misuri, el Yeniséi-Angará, el Groc, l'Obi-Irtish, el Mekong i el Congo.

Administrativamente passa pel óblast de Amur, l'óblast Autònom Hebreu, el krai de Jabárovsk, en Rússia, i la província chinenca d'Heilongjiang. Drena una gran conca de 1885000 km², la 12.º per extensió del món (que aproximadament, en un 53 % pertany a Rússia, en un 45 % a China i el 2 % restant a Mongòlia i Corea del Nort).

Història

En moltes referències històriques, l'Extrem Orient rus i la China del Noreste eren coneguts com Manchuria Exterior (Manchuria russa) i Manchuria Interior, respectivament. La província chinenca d'Heilongjiang, en la vora sur del riu, es diu aixina pel riu, com també ho fa el óblast rus de Amur, en la vora nort. El nom del riu Negre (sahaliyan ula) va ser usat pels manchúés i la dinastia Qing, que sempre varen considerar este riu com a sagrat.

El riu Amur és un símbol molt important de —i un important factor geopolític en— les relacions rus-chinenques. El Amur va ser especialment important en l'época que va seguir a la ruptura Sino-Soviètica en la década de 1960.

Durant molts sigles, la vall del Amur va estar poblat pels tungus (evenki, solón, ducher, nanai, ulch) i mongoles (Daur), i, prop de la desembocadura, pels nivkhes. Per a molts d'ells, la peixca en el Amur i els seus afluents era la principal font de sustente. Fins a el XVII, estos pobles no eren coneguts pels europeus, i poc coneguts pels chinencs, que a voltes els descrivien colectivament com els «salvages Yurchens». El terme «Dazi Yupi» («tàrtars de pell de peix») es va utilisar per als nanais i els grups relacionats, per les seues robes tradicionals fetes en pells de peix.

Els mongoles, que regnaven en China des de la dinastia Yuan, varen establir una dèbil presència militar en la part inferior del Amur en els sigles XIII-XIV. (S'han excavat ruïnes d'un temple de l'época Yuan prop de la localitat de Tyr).

Durant l'época Yongle i Xuande (principis de el XV), la dinastia Ming va alcançar el Amur en la seua campanya per a controlar les terres adjacents a l'Imperi pel noreste, en la regió que més alvance serà coneguda com Manchuria. Vàries expedicions encapçalades per l'eunuc Yishiha varen alcançar Tyr vàries voltes entre 1411 i començos dels anys 1430, varen reconstruir (dos voltes) el Temple Yongning i varen obtindre, a lo manco nominalment, la llealtat al govern Ming de les tribus establides en el curs inferior del Amur. Algunes fonts senyalen també la presència chinenca en el mateix periodo en el centre del Amur, en un fort —un predecessor del posterior Aigun— que va durar prop de 20 anys durant l'época Yongle en la vora esquerra (noroest) del Amur, riu avall de la desembocadura del riu Zeya (opost a l'ubicació de l'últim, Qing, Aigun). En qualsevol cas, la presència Ming en el Amur va ser de curta duració, ya que era dèbil i poc despuix del final del regnat Yongle, les fronteres de la dinastia es varen retirar cap al sur de Manchuria.

Archiu:Caps block 54 La-Chine-la-Tartarie-Chinoise-et-le-Thibet-1734-Amur-2572.jpg

El riu Amur (rotulat en el seu nom manchú, Saghalien Oula ) i els seus afluents en un mapa de 1734 de Jean Baptiste Bourguignon d'Anville.

El XVII va vore el conflicte pel control del Amur entre els russos, que s'expandien per la Siberia oriental, i el recentment ascendent Imperi Qing, les bases originals del qual estaven en el surest de Manchuria. Dos expedicions de cosacos russos liderats per Vassili Poyarkov i Yeroféi Jabárov varen explorar el Amur i els seus afluents en 1643-44 i 1649-51, respectivament. Els cosacos varen establir el fort d'Albazin en el curs superior del Amur, en el lloc de l'antiga capital dels solons. En eixe moment, els Qing estaven ocupats en la conquista de China; pero unes décades més vesprada, durant el regnat de Kangxi, varen dirigir la seua atenció al seu pati del nort de Manchuria. Es va restablir Aigun prop del supost lloc Ming (aprox. 1683-84) i abans varen ser enviades vàries expedicions militars per a desestajar als russos, l'establiment dels quals de Albazin havia privat als gobernant Manchú dels tributs de pells que els pobles de la regió, solons i daurs, els satisfeen anteriorment. Albazin va caure durant una breu campanya militar en 1685. Les hostilitats varen concloure en 1689 en la firma del Tractat de Nerchinsk, que va deixar tota la vall Amur, aigües avall des de la confluència dels rius Shilka i Argun, en mans chinenques.

La regió de Amur va seguir sent un remanso durant el següent sigle i mig de l'Imperi Qing, en Aigun sent pràcticament l'única gran ciutat a la vora del riu. Els russos varen reaparéixer en el riu a mitan de el XIX, lo que va obligar a China a cedir a l'Imperi Rus totes les terres situats al nort del riu i en els monts Sijote-Alin pel Tractat de Aigun (un dels tractats desiguals subscrits en 1858). Encara que no es mencionava en el tractat, China també va renunciar a partir de llavors a les seues reclamacions sobre l'illa de Sajalín, deixant via lliure a la colonisació de la mateixa per part de russos i japonesos, que ya havien delimitat les seues zones d'influència en l'illa en 1855.

Es va acordar també que els rius Amur, Sungari i Ussuri serien oberts exclusivament al tràfic de bucs chinencs i russos, i que no existirien restriccions al comerç entre abdós potències en l'àrea. Els residents manchúes que varen quedar en la zona russa varen ser autorisats a permanéixer en les seues llars i comerciar lliurement en els establits a l'atre costat de la frontera. Per últim, es va acordar que les illes situades en els rius Amur i Ussuri serien governades de forma conjunta per abdós països.

Les terres a l'est del riu Ussury i en el baix Amur varen ser adquirides també per Rússia per la Convenció de Pequín (1860) i esta adquisició va ser seguida per la migració de colon russos a la regió i la construcció de ciutats com Blagovéshchensk i, més vesprada, Jabárovsk.

Numerosos vapors varen servir en el riu Amur a finals de el XIX. També es varen importar dragas mineres d'Amèrica per a treballar en els plaers auríferos del riu. Les barcaces i el tràfic fluvial es varen vore molt obstaculisades per la Guerra Civil de 1918-22. Les ex-cañoneras alemanes del Yangtse, Vaterland i Otter, al servici de l'Armada chinenca, varen patrullar en el Amur en la década de 1920.

La Societat del Dragó Negre

En la Belle Époque i durant el periodo de entreguerras, a la prensa occidental li agradava esglayar als seus llectors en una obscura «Societat del Dragó Negre», una societat secreta dedicada al expansionisme japonés en Àsia. Se li atribuïen assessinats i atres métodos desagradables.

Albert Londres va desmontar este engany, explicant que el «Dragó Negre» en qüestió era simplement el riu Amur, i que la societat era un simple club de militars i industrials japonesos que advocaven per una frontera en este riu. Pero l'història va tindre un bo acolliment, inclús durant la Segona Guerra Mundial. Es pot assumir que, en térmens de circulació de periòdics, la Societat del Dragó Negre provablement venia millor que el Club del Amur.

Incidents fronteriços de 1969

Les illes del Amur i del Ussuri varen ser escenari d'un inici de conflicte a raïl de la ruptura chinenc-soviètica que va donar lloc a incidents fronteriços en març de 1969 i, novament, en agost d'eixe mateix any. De fet, encara que la definició de les fronteres es referia a accidents geogràfics naturals, la modificació també natural d'estes llínees, en variar el caixer, va provocar conflictes entre els estats veïns.

Estes disputes territorials alcançarien el seu moment de tensió màxima en l'incident de l'illa de Zhenbao (Damanski, en rus), una chicoteta illa de 0,74 km² en el riu Ussuri, quan tropes chinenques varen atacar a les tropes soviètiques estacionades en l'illa. La lluita per l'illa va causar uns 58 morts i 94 ferits en les files soviètiques i unes 800 baixes entre morts i ferits en les files chinenques. El 19 de maig de 1991, Rússia va acceptar reconéixer la sobirania chinenca sobre l'illa. Este enfrontament armat va supondre el punt més baix en les relacions entre els dos països, i es va aplegar a témer la possibilitat d'una gran guerra entre les dos potències comunistes.

Economia

El pont del Transiberiano en Jabárovsk (2016), sobre el riu Amur

Archiu:Amur River.jpg

Gele a la deriva en el Amur

L'economia de la regió del Amur es basa en la fabricació, metalúrgia, mineria (ferro, metals no ferrosos, or i carbó), energia hidroelèctrica, cereals (blat, dacseta i soja), peixca, fusta i comerç chinenc-rus. El jaciment petrolífer de Daqing, que és el 4.º jaciment més gran del món, es troba prop de la ciutat de Daqing, en Heilongjiang, a uns cent quilómetros del riu.

El seu curs, a partir de la confluència del Chilka i el Argun, és plenament navegable, com també ho és el Chilka fins a la ciutat russa de Sretensk. Permet transportar a l'oest fusta i petròleu, i, a l'est, gra, maquinària i atres productes de la Rússia occidental. No obstant, està tancat a la navegació durant un periodo de sis mesos a l'any a causa del gèl.

L'equipament hidroelèctric —14 assuts de més de 15 metros d'altura— ha permés l'industrialisació de la regió i, gràcies a la regulació del cabal del riu, el desenroll de l'agricultura.

Els seus recursos peixquers no són insignificants: el Amur té més de 100 espècies de peixos, entre ells dos notables espècies endèmiques de esturión del riu Amur (Acipenser schrenckii) i esturión de Kaluga (Huso dauricus). La peixca més lucrativa és la de salmónidos a finals de l'estiu i començos d'autumne, que apleguen des del Pacífic per a desovar en aigua dolça.

Ponts i túnels

El primer pont permanent en tot el curs del Amur, el pont de Jabárovsk, va ser completat en 1916 per a conseguir que els trens de la llínea del Transiberiano creuaren el riu durant tot l'any sense necessitat d'utilisar els transbordadors o de dispondre vies férrees directament sobre la capa superior de gèl del riu. En 1941, es desdobló en dos nivells, quedant l'inferior exclusivament per al ferrocarril.

Més alvance es varen construir més ponts: primer un pont ferroviari sobre el Amur en Komsomolsk del Amur (1975) i despuix un pont en la carretera de Jabárovsk (1999).

Valeri Solomónovich Gurévich, vicepresident del govern del óblast Autònom Hebreu, va declarar que China i Rússia varen començar la construcció del Proyecte Pont Amur a finals de 2007. El pont enllaçarà la ciutat russa de Nizhneléninskoye, en el Óblast Autònom Hebreu, en la ciutat chinenca de Tongjiang en la província de Heilongjiang. El llarc pont tindrà una llongitut de 2197 m i una inversió estimada de casi 230 millons de dólars i s'espera que estiga terminat a finals de 2010, segons les declaracions de Gurévich, que també va senyalar que la proposta de construir un pont sobre el riu va ser feta en realitat per part de Rússia, en vista de la creixent demanda de transport de càrrega. «El pont, en una estimació audaç, estarà terminat en tres anys», va dir Gurévich.

Hidrologia

El Amur té un règim pluvionival, en auments d'aigua en abril pel derretimiento del gèl i la neu de les planuras i també en maig, quan es derrite la neu acumulada en les montanyes. No obstant, la captació per neu és baixa, i este aument no és molt important. La seua màxima riuada ocorre a finals de juliol/principis d'agost, a causa dels monsons d'estiu: hi ha pluges violentes, lo que du a un aument del nivell del riu. El periodo de menor cabal es produïx en hivern, de novembre a març.

El cabal mig anual varia de 6000 m³/s (1980) - 12.000 m³/s (1957), lo que du a un promig de 9819 m³/s, o 310 km³ a l'any. El màxim es va produir en octubre de 1951, en 30.700 m³/s, mentres que el mínim es va registrar en març de 1946, en solament 514 m³/s.

Llocs Ramsar en el riu Amur

En la planura aluvial del riu Amur hi ha dos llocs Ramsar situats en la part russa, les terres baixes de Khingano-Arkharinskaya, en 2000 km², i els plans de Zeya-Bureya, en 316 km².

Khingano-Arkharinskaya

Artícul principal → reserva natural de Jingán.

Khingano és la transcripció a l'anglés del rus Хинганский заповедник (Khinganskiy zapavyednik), que en espanyol ha acabat sent Jingán. En 1994, una superfície de 2000 km² és declarada lloc Ramsar (49°10′N 130°00′I) número 684 en un ecosistema de estepa arbolada humida a lo llarc del riu Amur, en els confines de l'Extrem Orient rus, al sur del riu Arkhara, afluent del Amur, prop de la frontera chinenca, en l'óblast de Amur. A l'atre costat del riu Amur, ya en China, es troben les montanyes del Menut Jingán o Khingan, que donen el primer nom al lloc. Est està format per vastes planures aluvials en rius pluvials, illes, plages, chicotetes ensenar, meandres morts i pantans. La vegetació està dominada per praderies humides en herbars que inclouen prats secs, turberas, carrizales i varis tipos de plantes aquàtiques. Hi ha unes 700 espècies de plantes vasculars, dèu de les quals són vulnerables. Entre les aus hi ha ànets i oques, ademés d'algunes espècies amenaçades. Entre les activitats humanes, es practica l'agricultura, la recollida de fenaç i la crío de ganado.

Plans de Zeya Bureya

El lloc Ramsar de les planures de Zeya-Bureya (49°55′N 127°39′I) es troba en la planura aluvial del riu Amur, entre els seus afluents Zeya i Bureya, 20 km al sur de Blagoveshchensk. Té una extensió de 316 km². La seua temperatura és la més alta l'extrem orient rus, en una mija que supera els 20 ^oC. Posseïx illes, plages, un complex d'ensenar, meandres morts, praderies de turba i fragments de bosc de roures.

Afluents

Artícul principal → Anex:Afluents del riu Amur.

Vore també

• Tractat de Nerchinsk
• Tractat de Aigun

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Amur.
• Informació i mapa de la conca del riu Amur.
• Amur-Heilong River Basin Information Center; [1] archivat en Wayback Machine. maps, GIS data, environmental data.