Mineria de plaers
La mineria de plaers[1] és l'extracció de depòsits localisats en llits de rieres per a l'obtenció de mineralés.[2] Pot realisar-se per mig d'una gran excavació a cel obert o per mig de varis equips d'excavació en superfície, o també usant equips subterràneus que excaven galeries.
La mineria de plaers s'utilisa en freqüència per a explotar depòsits de pedres i de metals preciosos (en particular, or i gemas), que solen trobar-se en depòsits aluvials (acumulacions d'arena i grava en caixers moderns o antics, o en ocasions, associades a glaciars). El metal o les pedres precioses, en ser desplaçats pel fluix fluvial des d'una font original, com una veta, solen representar solament una chicoteta part del jaciment total. Ya que les pedres precioses i els metals pesats, com l'or, són considerablement més densos que l'arena, tendixen a acumular-se en la base dels depòsits de plaure.
Els depòsits de plaure poden tindre tan sol uns pocs anys, com els sediment auríferos de la plaja Queen Charlotte, en Canadà, o mils de millons d'anys, com el paleoplacer d'urani del llac Elliot del Supergrupo Huroniano, en Canadà.[3]
El material que conté una mina de plaure aluvial pot estar massa solt per a ser extret de forma segura per mig de túnels, encara que és possible en terrenys permanentment congelats. A on hi ha aigua a pressió disponible, es pot utilisar per a extraure, moure i separar el material preciós del depòsit, un método conegut com mineria hidràulica.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula plaure significa banc d'arena o depòsit aluvial/arenenc, i procedix del català "placel" (plaça)[4] i a la seua volta del llatí medieval "placea". D'este terme procedixen les paraules angleses "plau" (lloc)" i "plaça".[5] Per lo tant, en espanyol és un terme utilisat en geologia que es referix directament a un depòsit aluvial o glacial d'arena o de grava.
.jpg){kind=link}
Una etimologia alternativa deriva la paraula del espanyol d'Amèrica "plaure" (plaure, banc d'arena), procedent per la seua banda del terme portugués "placel" (banc d'arena).[6]
Història
[editar | editar còdic]
Els plaers suministraven la major part de l'or de gran part del món antic. Els romans varen amprar àmpliament métodos de mineria hidràulica (ruïna montium en llatí)[7] en tot el seu imperi, pero especialment en els jaciments auríferos del nort d'Espanya despuix de la seua conquista per Augusto en l'any 25 a. C. U dels jaciments més grans es trobava en Les Mèdula, a on es varen utilisar sèt canals de fins a 48 quilómetros de llongitut per a explotar els jaciments auríferos aluvials durant el I [8]
En Amèrica del Nort, la mineria de plaers va ser famosa en el context de varis episodis de la febra de l'or, en particular la febra de l'or de Califòrnia, la de Colorat, la del canó del Fraser en Canadà i la febra de l'or de Klondike en Alaska.
La mineria de plaers continua en moltes zones del món com a font de diamants, minerals i metals industrials, gemas (en Birmània i Sri Lanka), de platí i d'or (en el Yukón, en atres parts d'Alaska i en la Columbia Britànica).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite dictionary
- ↑ «Plaure mining &#; Techniques, Processes & Equipment &#; Britannica».
- ↑ McCracken, A.D., Macey, E., Monro Gray, J.M., and Nowlan, G.S.. “Plaure Gold”. Popular Geoscience. Natural Resources Canadà.
- ↑ Diccionario de la lengua española Del cat. placel, de plaça. m. Banc d'arena o pedra en el fondo de la mar, pla i de prou extensió.
- ↑ «Placers etymology and definition». Thefreedictionary.com. Consultat el 20 de juliol de 2013.
- ↑ «plaure in Wiktionary». en.wiktionary.org. Consultat el 18 d'agost de 2019.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història 33, 66.
- ↑ L'inclusió de metals del grup del platí en una gran proporció de peces d'or indica que el metal provenia principalment de plaers o depòsits aluvials. Els metals del grup del platí rara volta es troben en or en depòsits de dics o vetes de roca dura.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minería de placeres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.