De re metallica

Archiu:De re metallica title page 1556.jpg

De re metallica

De re metallica (en espanyol: Sobre els metals) és un llibre en llatí publicat en Alemània a mitan de el XVI que aborda en detalle l'estat de l'art de la mineria, el refinat i la fundició de metals de l'época. El seu autor va ser Georg Bauer, que el seu pseudónimo era «Georgius Agricola», la traducció del seu nom al llatí. Va ser publicat en 1556, un any pòstumament, per un retart en la preparació de les xilografias per al text. El llibre va ser el text d'autoritat sobre la mineria durant els següents 180 anys despuix de la seua publicació. També és un important text sobre la química del periodo, i és una obra significativa per a la història de la química.

Context

Fins a llavors la mineria solia estar en mans de professionals, artesans i experts que no estaven disposts a compartir els seus coneiximents. Molts d'eixos coneiximents eren experienciales i s'havien anat acumulat a lo llarc dels sigles. Eixe coneiximent era transmés oralment per un chicotet grup de tècnics i supervisors de mineria. En l'Edat Mija, eixes persones tenien el mateix paper de liderage que el que eixercitaven els mestres constructors de les grans catedrals, tal volta també, dels propis alquimistes. Eren una chicoteta èlit cosmopolita dins de la qual el coneiximent existent es transmetia i desenrollava, pero no era compartit en el món exterior. Solament uns pocs autors d'eixa época havien escrit alguna cosa sobre la mineria en sí. En part, va ser perque eixe coneiximent era de difícil accés, i també es devia a que la majoria dels escritors trobaven que simplement no valia la pena l'esforç d'escriure sobre això. Pero en el Renaixença l'opinió va començar a canviar. En el transport millorat i en l'invenció de l'imprenta, el coneiximent es va difondre molt més fàcil i ràpidament que abans. En 1500 es va publicar el primer llibre imprés dedicat a l'ingenieria minera, cridat Nutzlich Bergbuchleyn (de Ulrich Rulein von Calw). No obstant, el treball més important en este gènero va ser els dotze llibres de De Re Metallica de Georgius Agricola, publicat en 1556.

Agricola havia passat nou anys en la ciutat bohemio de Jáchymov (Joachimsthal), ara en la República Checa. (Jáchymov va ser famosa per les seues mines d'argent, i és l'orige de la paraula "Thaler", i en última instància, de "dólar"), Despuix de Jáchymov, va passar el restant de la seua vida en Chemnitz, una ciutat minera prominent en Sajonia. Abdós Joachimsthal i Chemnitz estan en el districte miner dels Erzgebirge, o monts Metàlics.

Rellevància

El llibre va ser molt influent, i durant més d'un sigle despuix de la seua publicació De Re Metallica va seguir sent el tractat estàndar utilisat en tota Europa. La tecnologia de la mineria alemana que va retratar va ser reconeguda com la més alvançada del moment, i la riquea metàlica produïda en els districtes miners alemans era l'enveja de moltes atres nacions europees. El llibre va ser reimpreso en vàries edicions llatines, aixina com en traduccions a l'alemà i italià. La publicació en llatí significava que podia ser llegida per qualsevol europeu cult de l'época. Els numerosos gravats i les detallades descripcions de la maquinària ho varen convertir en una referència pràctica per a aquells que desijaren reproduir lo últim en tecnologia minera.

En 1912 es va publicar la primera traducció anglesa de De Re Metallica en Londres, en privat i per subscripció. Els traductors varen ser Herbert Hoover, un ingenier miner (i més tart president dels Estats Units), i la seua esposa, Lou Henry Hoover, una geóloga i latinista. La traducció és notable no solament per la claritat de llenguage, sino per les extenses notes a peu de pàgina, que detallen les referències clàssiques de la mineria i els metals. Les traduccions posteriors a atres idiomes, inclós a l'alemà, deuen molt a la traducció de Hoover, ya que les seues notes detallen les seues dificultats en l'invenció de Agricola de varis centenars d'expressions llatines per a cobrir la mineria alemana i térmens de la molienda desconeguts en el llatí clàssic. La traducció més important, a banda de l'anglesa, va ser la publicada pel Deutsches Museum de Munich.