Transiberiano

Transiberiano

El ferrocarril Transiberiano (en ruso: Транссибирская магистраль, Транссиб, romanizado: Transibírskaia maguistral, Transsib) és una ret ferroviària de càrrega i passagers que conecta la Rússia europea en les províncies del Lluntà Orient rus fins al oceà Pacífic, ademés de Mongòlia, China i Corea del Nort. La llínea original, en una llongitut de 9288 km, es va completar en 1904. Posteriorment s'han construït atres tres rutes i varis ramals més, comprenent 10 267 km.

Operat pels Ferrocarrils Russos (RZhD), el Transiberiano constituïx el major sistema únic de transport terrestre del món i el segon recorregut ferroviari més llarc, despuix del complex Madrit - Yiwu. Forma part essencial de la cridada Nova Ruta de la Seda. El viage complet en coche de passage requerix poc menys d'una semana.

Característiques

La ruta principal va ser inaugurada despuix de tretze anys de treball, el 21 de juliol de 1904. En una extensió de 9288 km, unix Moscou en la costa russa del oceà Pacífic, més precisament en Vladivostok (localisada en la mar del Japó, i el significat del qual en rus és “poder sobre orient”), travessant la major part de la que va ser Àsia Zarista. Esta via, que travessa huit zones horàries i la recorregut demanda de les quals prop de 7 dies de viage, constituïx el servici ferroviari continu més llarc del món, en excepció de la ruta que es fa dos voltes al més regularment, i que servix de conexió entre Moscou i Pionyang. Hi ha ramals a China, a través de Mongòlia i Manchuria, en servici continu a Corea del Nort.

Un atre ramal d'importància dins d'esta extensa ret ferroviària és el Transmanchuriano, el recorregut del qual coincidix en el Transiberiano fins a Társkaya, uns 1000 km a l'est del llac Baikal. Des de la ciutat de Társkaya, el Transmanchuriano enfila al surest cap a China, i seguix el seu recorregut fins a finalisar en Pequín.

La tercera de les rutes primàries és el Transmongoliano, que coincidix en el seu traça en el Transiberiano fins a Ulán Udé, en la ribera este del llac Baikal. Des d'Ulán Udé, el Transmongoliano enfila al sur fins a Ulán Bator, despuix de lo que seguix en direcció surest fins a Pequín.

En 1991 va ser completada una quarta ruta, el recorregut de la qual es troba més al nort, despuix de més de cinc décades d'obres esporàdiques. Coneguda com Ferrocarril Baikal-Amur, esta extensió se separa del Transiberiano varis centenars de quilómetros a l'oest del llac Baikal, i ho travessa pel seu extrem nort. Esta ruta alcança l'oceà Pacífic al noreste de Jabárovsk, en Sovétskaya Gavan. Si be brinda accés a la notable costa nort del Baikal, este ramal es caracterisa també per travessar zones considerades perilloses.

Ramals

Transiberiano

La ruta principal, recorreguda pel tren N.º 1, que es coneix en el nom de Rossía ('Rússia' en rus), passa per les següents ciutats:

• Moscou (0 km, Huso Horari de Moscou). La major part de les formacions partixen de l'estació ferroviària de Yaroslavsky.
• Nizhny Nóvgorod (442 km, HHM) sobre el riu Volga; fins al dia d'hui, l'estació principal d'esta ciutat du la seua antiga denominació soviètica, Gorki-Moskovski (encara que el nom de la ciutat va ser canviat en 1990), i apareix aixina en molts horaris.
• Perm (1436 km, HHM+2) localisada sobre el riu Kama.
• Frontera oficial entre Europa i Àsia (1777 km), senyalada en un obelisc blanc.
• Ekaterimburgo (1816 km, HHM+2) en els monts Urals; fins al dia d'hui apareix en la que va anar la seua antiga denominació soviètica Sverdlovsk en molts horaris.
• Omsk (2712 km, HHM+3) ubicada en les màrgens del riu Irtysh.
• Novosibirsk (3335 km, HHM+3) sobre el riu Obi.
• Krasnoyarsk (4098 km, HHM+4) a la vora del riu Yeniséi.
• Irkutsk (5185 km, HHM+5) en les rodalies de l'extremitat sur del Lago Baikal.
• Ulán-Udé (5642 km, HHM+5).
• Intersecció en el Transmongoliano (5655 km).
• Chitá (6199 km, HHM+6).
• Intersecció en el Transmanchuriano en Társkaya (6312 km).
• Jabárovsk (8521 km, HHM+7) localisada sobre les màrgens del riu Amur.
• Vladivostok (9288 km, HHM+7), prop del oceà Pacífic.

Entre 1956 i 2001, el tren Rossía seguia un recorregut via Yaroslavl en lloc de fer-ho per Nizhny Nóvgorod. Atres trens encara circulen per la ruta de Yaroslavl, o la ruta més meridional de Kazán.

La majoria dels viagers recorren en el Rossía solament una part del trayecte, puix este tren realisa un servici relativament ràpit entre ciutats importants, tals com Ekaterimburgo, Novosibirsk o Irkutsk.

Transmanchuriano

Artícul principal → Ferrocarril Transmanchuriano.

El Transmanchuriano seguix el mateix recorregut que el Transiberiano entre Moscou i Chitá, per a després travessar les següents poblacions en el seu camí cap a China:

• Separació del ramal Transiberiano en Társkaya (a 6312 km de Moscou)
• Zabaikalsk (6661 km), assentament rus ubicat en la frontera
• Manzhouli (a 2323 km de Pequín), assentament chinenc ubicat en la frontera
• Harbin (1388 km)
• Pequín.

Transmongoliano

Artícul principal → Transmongoliano.

El Transmongoliano seguix el mateix recorregut que el Transiberiano entre Moscou i Ulán Udé, per a després travessar les següents poblacions en el seu camí cap a Mongòlia i China:

• Separació del ramal Transiberiano (a 5655 km de Moscou)
• Naushki (5895 km), assentament rus ubicat en la frontera
• Frontera entre Rússia i Mongòlia (5900 km)
• Sühbaatar (5921 km), assentament mongol ubicat en la frontera
• Ulán Bator (6304 km), capital de Mongòlia
• Zamiin Uud (7013 km), assentament mongol ubicat en la frontera
• Erlyan (a 842 km de Pequín), assentament chinenc ubicat en la frontera
• Datong (371 km)
• Pequín.

Vore també

Uns atres grans trens relacionats en el Transiberiano:

• Ferrocarril Transmongoliano, va des de Moscou a Pequín. Pansa per Mongòlia i la seua capital, Ulán Bator, en una distància de 7621 km. Tarda cinc dies. Utilisa part del recorregut del Transiberiano.
• Ferrocarril Transmanchuriano, va de Moscou a Pequín, sense passar per Mongòlia. En una distància de 8960 km, el seu recorregut dura sis dies. També usa parts del recorregut del Transiberiano.

Atres grans trens transcontinentals euroasiàtics:

• Orient Express, anava des de Londres a Estambul.

Bibliografia

• Thomas, Bryn (2003). The Trans-Siberian Handbook, 6ª edició, Trailblazer. ISBN 1-873756-70-4.
• Sopeña, Germán (2003). La llibertat és un tren (2ª ed.), Emecé. ISBN 950-04-2493-2
• Marks, S. G. (1991). Road to Power: The Trans-Siberian Railroad and the Colonization of Asian Russia, 1850–1917, Nova York. ISBN 0801425336.
• Faulstich, Edith. M. The Siberian Sojourn, Yonkers, N. I. (1972–1977)
• Калиничев, В. П. (1991). Великий Сибирский путь (историко-экономический очерк) (en rus), Москва (Moscou, Rússia): Транспорт. ISBN 5-277-00758-X.
• ^{[enllaç trencat]}
• Omrani, Bijan. Àsia Overland: Tals of Travel on the Trans-Siberian and Silk Road Odyssey Publications, 2010. ISBN 962-217-811-1.