Orient Express

Orient Express

Anuncie del Orient Express en els horaris de l'hivern 1888-89.

El Orient Express ("Expresse d'Orient") va ser el servici de tren de llarga distància que, en el seu major trayecte, cobria la ruta París-Estambul. Des de la seua inauguració en 1883 fins al 2009, la seua ruta va canviar en diverses ocasions, ya siga per raons llogístiques o per problemes polítics. Va ser considerat un dels trens més luxosos del món, en passagers que incloïen a millonaris, polítics i inclús membres de l'aristocràcia europea.

Actualment dos companyies privades utilisen la marca en trens turístics de lux.

Història

Orige

Logo CIWL

L'idea de crear un servici de passagers que unira Europa Occidental en el suroest asiàtic va sorgir de Georges Nagelmackers, creador de l'empresa belga Compagnie Internationale dones Wagons-Lits. Esta companyia havia segut la primera en Europa en introduir coches llit i vagons restaurant en els trens, idea que havia segut posada en pràctica ya en Estats Units per George Pullman. El 4 d'octubre de 1883, la CIWL va inaugurar el llavors batejat Express d'Orient. En l'época, el tren eixia dos voltes per semana de l'estació de l'Est (Gare de l'Est), en París, i terminava en la ciutat de Giurgiu, en Romania, passant per Estrasburc, Munich, Viena, Bratislava, Budapest i Bucarest. De Giurgiu, els passagers eren transportats a través del Danubio fins a la ciutat de Ruse, en Bulgària. D'allí un atre tren els duya fins a Varna, a on podien prendre un transbordador fins a Estambul.

Poste CIWL (c) wagons-lits diffusion, Paris

En 1889 es va terminar la llínea fins a la pròpia Estambul. En eixa época, el servici diari de París va començar a anar fins a Budapest. Tres voltes per semana el servici de trens s'estenia fins a Estambul, passant per Belgrat i Sofia. Des de Budapest, una volta per semana, el servici anava fins a Constanza, en la mar Negra, passant per Bucarest. En 1891 el nom oficial va passar a ser Orient Express.

Primera Guerra Mundial

En 1914, el Orient Express va interrompre les seues operacions, que varen tornar a la normalitat en 1918. En 1919 es va inaugurar el túnel Simplon, unint Suïssa en Itàlia, lo que va fer possible una ruta alternativa fins a Estambul. S'inaugura d'esta forma el servici Simplon Orient Express, que passava (després d'eixir de París) per Lausana, Milà, Venècia, Trieste i Zagreb, unint-se a la ruta original en Belgrat. Una de les característiques d'este nou trayecte consistia en el fet de que Alemània podia ser evitada, fet que constituïa una ventaja per als Aliats (considerant que encara no tenien total confiança en els alemans). Una de les clàusules del Tractat de Versalles definia que Àustria deuria permetre que els trens passaren per Trieste, sobretot tenint en conte que anteriorment els trens internacionals que aplegaren a territori austríac es veen obligats a passar per Viena.

Auge

En la década de 1930 el Orient Express va alcançar el seu auge màxim, en tres servicis travessant Europa: el Orient Express original, el Simplon Orient Express, i el nou Arlberg Orient Express, que seguia la trayectòria París - Budapest passant per Zuric i Innsbruck, en vagons seguint rumbo fins a Bucarest o fins a Atenes. En esta época Londres ya contava en els servicis del Simplon. Els passagers eixien en tren en la British Southern Railway des de l'estació Victoria fins a Dover, a on prenien un ferry cap a Calais. A partir d'allí seguien en tren fins a la Gare de Lió, en París, a on els vagons s'acoplaven al Simplon. En esta época va ser quan el Orient Express va adquirir la seua fama de tren luxós; oferia un servici de primera classe per als seus passagers (en les seues cuines eren contractats renombrados chefs), que incloïa membres de la realea, diplomàtics, millonaris i personalitats en general. Des de 1930 es varen seleccionar els millors mobles en el món, i per als servicis i els coberts es va elegir la marca de major prestigi en el món un disseny de lux, l'italià Cessa 1882.

Segona Guerra Mundial

Una volta més es varen interrompre tots els servicis. Durant este periodo, la companyia alemana Mitropa va intentar posar en funcionament el seu propi Orient Express, sense èxit algun pels constants sabotages de les vies per part dels partisanos yugoslavo. Només en 1945 es va normalisar tot, llevat la ruta d'Atenes que estava tancada en la frontera entre Yugoslàvia i Grècia.^{cita requerida}

El trayecte va tornar a obrir-se en 1951, pero casi immediatament va sorgir un atre obstàcul: la frontera entre Bulgària i Turquia es va tancar entre 1951 i 1952, bloquejant el camí fins a Estambul. En el Teló d'Acer, molts països d'Europa de l'Est varen terminar per canviar els vagons de la Wagon-Lits per les seues pròpies versions, causant una considerable merma en la calitat del servici. En 1960 es va retirar la ruta del Simplon fins a Calais, substituint-la pel Golden Arrow, un servici alié a la cadena Orient.^{cita requerida}

Decadència i retirada del servici

En 1962 tant la ruta original del Orient Express com el Arlberg Orient Express varen quedar fòra de circulació, de modo que a penes va quedar el Simplon Orient Express, i es va substituir eixe mateix any per un servici més llent cridat Direct Orient Express. Oferia eixides diàries fins a Belgrat (passant per la mateixa trayectòria del Simplon), des d'a on eixia per a Estambul i Atenes dos voltes per semana.^{cita requerida}

En 1971, la Wagon-Lits (CIWL) va decidir actuar solament prestant servici en els trens, venent o llogant els seus vagons per a vàries companyies europees. En 1976 es va suspendre completament el servici París - Atenes.^{cita requerida}

En 1977 va eixir de circulació el Direct; el seu últim viage entre París i Estambul va ser el 19 de maig d'eixe any.^{cita requerida}

A pesar dels comentaris de que el Orient Express havia terminat, part de la seua ruta original és reactivada, baix el nom original de Orient Express. Entre 1977 i 2005 eixia de París fins a Budapest, en poques eixides per a Bucarest. En eixe periodo els trens tenien vagons francesos, austríacs, hongaresos i rumans, tots atesos per funcionaris de la Wagon-Lits.^{cita requerida}

Des de 1996, en l'objectiu de controlar les falsificacions i usos abusius de la seua image, la CIWLT (Compagnie Internationale dones Wagons-Lits et du Tourisme), part del Grup internacional ACCOR, ha creat Wagons-Lits Diffusion SA, filial encarregada de gestionar les marques, archius històrics i tots els drets històrics. Qualsevol us té que estar autorisat per Wagons-Lits Diffusion SA, en sèu en París, França.

El 10 de juny de 2001, el trayecte es va llimitar a la ruta París-Viena. A fins de 2009, el Orient Express va realisar el seu últim viage. Dita retirada va ser motivada, segons la companyia, per l'auge dels vols barats i els trens d'alta velocitat.^{cita requerida}

Actualitat

• En 1982 es va crear el Venice Simplon-Orient-Express, que actualment opera Belmond Ltd., en rutes entre París i Venècia, i entre París i Estambul passant per Viena i Budapest.

• En 2017 Accor va comprar el 50% dels drets sobre la marca Orient Express, que era propietat de SNCF, i proyecta començar a realisar el trayecte entre París i Estambul en 2026.

Recorreguts

Rutes històriques del Orient Express.