Riu Liao
Plantilla:Ficha de cos d'aigua
El riu Liao (en chino, 辽河; pinyin, Liáo hé) és un llarc riu de China. En 1345 km, es tracta del principal curs d'aigua del sur de Manchuria.
El seu nom deriva de la regió de Liao, denominació històrica del sur de Manchuria, de la que també han derivat els seus noms la província de Liaoning, la península de Liaodong i la dinastia Liao.[1] En una llongitut de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., el riu Liao drena una conca hidrogràfica de més de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., pero el seu cabal mig és prou menut, de solament uns 500 m3/s, aproximadament una vigèsima part del riu de les Perles. El riu Liao té una gran càrrega de #sediment perque moltes de les seues parts fluïxen a través de loess polvorientos.
El riu Liao és també una important fita geogràfica, ya que dividix l'actual província de Liaoning en dos àmplies regions: Liaodong ("a l'est del riu Liao") i Liaoxi ("a l'oest del riu Liao").
Nom
El riu Liao pren el seu nom despuix de la confluència de dos cursos d'aigua distints, el Xiliao (lliteralment, el Liao de l'oest) i el Dongliao (el Liao de l'est).[1] El Xiliao (en chinenc, 西辽河 ; en mongol, Xar Mörön; escrit en chinenc 西拉木伦河, Xila Mulun He), és el més llarc d'estos dos cursos d'aigua, provinents de l'oest. Naix en el Baicha Shan (白岔山), al suroest de la comarca de Hexigten, en el surest de Mongòlia Interior, i discorre en llínees generals cap a l'est.
El riu també és conegut popularment com el "ric mare" en el noreste de China.[2]
Els noms de la província chinenca de Liaoning i de la península de Liaodong deriven del nom del riu.
Curse
El riu Liao es forma a partir de la confluència dels seus dos afluents principals, el riu Xiliao des de l'oest i el riu Dongliao des de l'est. L'afluent occidental fluïx en la seua totalitat per la Mongòlia Interior i està format per la confluència del riu Xar Moron i el riu Laoha, que es produïx aproximadament en les coordenades 43° 25′N, 120° 45′I, abans de ser reforçat per un atre afluent cridat riu Xinkai en la seua secció inferior. L'afluent oriental sorgix en l'oest de la província de Jilin i travessa un curs en forma de S abans de trobar-se en la seua contrapart prop de la regió d'unió de Liaoning, Jilin i Mongòlia Interior, aproximadament 42° 59′N, 123° 33′I.
El riu resultant, el riu Liao pròpiament dit, entra en la província de Liaoning i es dirigix cap al sur a través de la planura del noreste de China, rebent numerosos afluents a lo llarc del camí. Fa un gir cap a l'oest prop de la ciutat de Pingdingbao, en el comtat de Tieling, i despuix de rebre més afluents, guanya un renom poc utilisat de riu Juliu (巨流 河, "riu de corrent jaganta"). El riu Liao després es dirigirà cap al suroest fins a aplegar prop de l'estació hidrològica de Liujianfang (六 间 房 水文站), en el comtat de Tai'an, i històricament es bifurca en dos distributarios, formant la delta del riu Liao (辽河 三角洲). El distribuïdor occidental de la delta, originalment més menut, es dia riu Shuangtaizi (双 台子 河) fins a 2011, rep l'afluent del riu Raoyang en el comtat de Panshan de Panjin abans de desembocar en la baïa de Liaodong de la mar de Bohai a l'oest del comtat de Dawa. El distributario oriental, originalment el major i principal cos del riu Liao inferior, es dia riu Wailiao (外 辽河, "riu Liao exterior"). El riu Wailiao viaja cap al sur per a arreplegar dos grans afluents, el riu Hun i el riu Taizi, en una confluència localment coneguda com el "riu Trident" (三 岔河), a on després adopta el nou nom de riu Daliao (大 辽河, "Gran riu Liao") i desemboca en la baïa de Liaodong, a l'oest de Yingkou.
Conca
Ubicada en la costa de les ciutats de Panjin i Jinzhou, s'estén des de l'estuari de Xiaoling He, a l'oest, i l'estuari de Shuangtai He i els carrizales de l'estuari del riu Liao, a l'est. Hi ha extenses planures de marea i grans carrizales, amenaçats per l'extracció de petròleu en els camps de Liaohe.
La seua àrea de drenage està separada de la conca del Sungari en el noreste per un cinturó de terreny que s'ha elevat suaument a lo llarc del temps geològic, mentres que la zona de la planura ha anat disminuint paulatinament des del Mesozoico. La conca hidrogràfica ha experimentat un aument elevat en el temps geològic recent.[3]
Transformaciónes de la conca en el XX
No obstant, la delta del riu Liao té una topografia plana formada per un sol de #sediment blans, en vies fluvials meandrosas que tenien una rica història de desviacions. Açò, junt en el risc de marejadas ciclòniques per la baixa elevació de la regió, va crear un gran problema en el control d'inundacions. Este risc d'inundació en la secció costera del sistema del riu Liao era particularment amenazador per a Yingkou, una ciutat de dos millons d'habitants situada just junt a la desembocadura del riu Daliao. En 1958, el riu dalt del riu Wailiao en Liujianfang va ser bloquejat a través d'un proyecte d'ingenieria fluvial, redirigint el fluix d'aigua del riu Liao pròpiament dit, de manera total cap al riu Shuangtaizi (que va passar a cridar-se simplement "riu Liao" en 2011), separant efectivament el riu Hun i el riu Taizi del sistema del riu Liao. Per lo tant, el sistema del riu Daliao es considera un sistema d'aigua independent propi des de 1958, i els rius Hun i Taizi ya no són afluents del riu Liao. Ademés, degut a que el fluix aigües dalt del riu Wailiao està tallat, el riu Liao ya no té distributarios; per tant, la delta del riu Liao tècnicament també va deixar d'existir a partir de 1958. No obstant, el terme seguix en us per a descriure l'àrea de Panjin, entre la marge esquerra del riu Liao i la marge dreta del riu Wailiao/Daliao.
Afluents principals
- Riu Xiliao (西辽河, "riu Liao occidental"), històricament també conegut com a riu Huang (潢水), és el major afluent del riu Liao, recorre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i drena una conca de 13.6 kilómetros cuadrados (5.3 mi²). El riu Xiliao està format per la confluència del riu Laoha (老哈河) que fluïx des del suroest, i el riu Xar Moron' (西拉木伦河) que fluïx des de l'oest, recorrent tota la seua llongitut cap a l'est dins de Mongòlia Interior. Se li unix en el curs baix un gran afluent, el riu Xinkai (新开河), que drena les ales sudorientales de les Khingan i està sec en el seu curs alt, llevat despuix de les tormentes elèctriques, Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al nort de la ciutat de Shuangliao, abans de girar cap al surest per a unir-se al riu Dongliao i formar el riu Liao pròpiament dit prop de la frontera comuna de Liaoning, Jilin i Mongòlia Interior.
- Riu Dongliao (东辽河, "Riu Liao Oriental")，és l'atre gran afluent del riu Liao, recorre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., drena una conca de 11.5 kilómetros cuadrados (4.4 mi²), i conta en una rica conca de 88 afluents, 23 d'ells de tamany significatiu. Els seus capçaleres naixen en les montanyes baixes propenques al comtat de Dongliao, en la província de Jilin, a on transcorre més del 80 % de la seua llongitut total. A continuació, el riu Dongliao recorre un curt trayecte cap a l'oest a través de la província de Liaoning, gira cap al nort i retorna a Jilin abans de girar cap al suroest per a unir-se al riu Xiliao.
Estuari del riu Liao
En l'estuari del riu Liao, de grans dimensions, es troben la Reserva natural nacional de l'estuari de Shuangtai, creada en 1988, el lloc Ramsar de l'estuari de Shuangtai, creat en 2004 en una extensió de 1280 km² i un "Àrea d'importància per a les aus" (ANAVA, Important Bird Area) de l'estuari de Shuangtai i el golf interior de Liaodong, en 1300 km².
Reserva natural
La Reserva natural de l'estuari de Shuangtai és famosa perque en la delta del riu es troba la plaja roja de Panjin, 35 km² coberts de rovina que, en autumne, s'teñir d'un color roig intens per la presència d'un alga de la subfamília Chenopodioideae, Suaeda glauca. El govern ha instalat unes llargues passareles que servixen per a observar este fenomen. La reserva, creada en 1988, és un ecosistema important per a les aus[4]
Lloc Ramsar
El lloc Ramsar de l'estuari del riu Liao, establit en 2004 en 1280 km² d'extensió, inclou "la part essencial del pantà de juncs Phragmites communis més gran del món, una gran àrea de la comunitat de quenopodiàcees Suaeda i una zona de mar poca profunda. Proporciona un hàbitat important per al descans i la reproducció de més de 100 000 aus aquàtiques de 106 espècies, inclosa la grulla siberiana, en perill crític d'extinció, la cigonya oriental i la grulla de coronilla roja o de Manchuria, en perill d'extinció, i és el lloc de reproducció més gran del món per a la vulnerable gavina de Saunders. El lloc proporciona ocupació estacional per a 20.000 persones per al rec i la collita de juncs, la verificació de les instalacions d'exploració de petròleu, l'agricultura i la acuicultura.[5]
Àrea d'importància per a les aus (ANAVA)
Situada en la costa de les ciutats de Panjin i Jinzhou, s'estén des de l'estuari de Xiaoling He, a l'oest, i l'estuari de Shuangtai He i els carrizales de l'estuari del riu Liao, a l'est. Hi ha extenses planures de marea i grans carrizales, amenaçats per l'extracció de petròleu en els camps de Liaohe. Entre les espècies d'aus que es troben són: Limosa limosa, Ciconia boyciana, Calidris tenuirostris, Anser fabalis, Numenius madagascariensis, Numenius arquata, Tadorna tadorna, Haematopus ostralegus, Xenus cinereus, Helopsaltes pryeri, Pluvialis squatarola, Saundersilarus saundersi, Calidris canutus, Aythya baeri, Limosa lapponica, Grus vipio, Tadorna ferruginea, Charadrius alexandrinus, Calidris alpina, Numenius phaeopus, Grus japonensis, Egretta eulophotes, o Leucogeranus leucogeranus. L'ANAVA no destaca l'importància de les aus, pero sí l'aparició ocasional de foca comuna a mitan de març.[6]
Història
La regió del riu Liao, ubicada en el noreste de China, conta en una història rica i diversa que comprén varis milenis. El riu, que fluïx des del replanell de Mongòlia Interior a través de la província de Liaoning i cap a la mar Bohai, ha servit com un important corredor geogràfic i cultural per a varis pobles i imperis a lo llarc de l'història.[7]
Primers habitants i cultures prehistòriques
Les primeres evidències d'assentaments humans en la conca del riu Liao daten del periodo Paleolític, al voltant de fa 1,2 millons d'anys. Les troballes arqueològiques en la regió, com a ferramentes i restants d'animals, sugerixen que els primers humans, inclós l'Homo erectus, varen viure i varen caçar a lo llarc del riu. Estos primers habitants provablement eren nómades caçadors-recolectors, utilisant el riu tant per al seu sustente com per al transport.
Durant el periodo Neolític (al voltant del 6000 a. C.), varen començar a emergir comunitats més sedentàries en la vall del riu Liao. En la regió es varen desenrollar vàries cultures prominents, com la cultura Hongshan (al voltant del 4700–2900 a. C.), considerada una de les primeres civilisacions en el noreste de China. La cultura Hongshan és coneguda per les seues distintives talles de jade i ceràmica, aixina com per les primeres evidències de pràctiques socials i espirituals, que inclouen la construcció de grans estructures ceremoniales i llocs funeraris.[8]
Ascens dels xianbei i atres tribus nómades
A mida que alvançava el temps, la regió del riu Liao es va convertir en un creuament de camins per a diferents grups, particularment pobles nómades del nort i de l'oest. En el primer mileni a. C., la conca del riu Liao estava habitada pels pobles xianbei, un grup ètnic que va eixercitar un paper central en l'història del nort de China. Els xianbei eren part inicialment del grup més ampli de tribus nómades que vivien en les estepas de Manchuria i Mongòlia.[9]
Durant el periodo dels Estats Combatents (475–221 a. C.), els xianbei estaven en constant conflicte en els estats chinencs en expansió cap al sur. No obstant, durant la dinastia Han (206 a. C.–220 d. C.), els xianbei varen establir una presència sòlida en la regió i a sovint es varen involucrar en els assunts polítics i militars. Els chinencs Han varen establir la "Comandància Xianbei" per a governar la zona, pero els xianbei varen permanéixer en gran mida autònoms i eren coneguts per la seua cultura guerrera i destrea militar.[10][11]
Els xianbei varen jugar un paper crucial en la formació de la dinastia Wei del Nort (386–534 d. C.), un dels principals imperis de China en l'història. Baix el liderage de la casa #gobernant Xianbei, la dinastia Wei del Nort va consolidar el poder sobre el nort de China, inclosa la regió del riu Liao. Este periodo va vore la gradual sinisació dels xianbei, que varen adoptar les costums, l'idioma i els sistemes de govern chinencs, encara que varen retindre algunes de les seues tradicions nómades.[9]
Dinastia Liao i els pobles kitán
En el X, la regió del riu Liao es va convertir en la terra natal del poble kitán, que va establir la dinastia Liao (907–1125 d. C.). Els kitán, originalment un poble nómada de les estepas, varen ascendir al poder baix el liderage del seu cap Abaoji, qui va fundar la dinastia Liao. L'Imperi kitán es va expandir per vasts territoris, inclosos parts de l'actual China, Mongòlia i Rússia.[12]
La dinastia Liao va ser un imperi de doble estructura, en sistemes de govern separats per als nómades kitán i la població sedentaria chinenca Han. Açò va permetre als governants kitán mantindre la seua herència nómada mentres administraven una vasta societat agrícola. La dinastia Liao va ser una gran potència en Àsia Oriental, competint a sovint en la dinastia Song en el sur de China i en el creixent Imperi Jin en el nort.[12]
Els kitán varen tindre un impacte cultural i militar significatiu en la regió. La seua capital, Shangjing, estava ubicada prop del riu Liao, i varen desenrollar un sistema únic d'escritura i administració que incorporava elements tant nómades com sedentaris. A pesar dels seus èxits inicials, la dinastia Liao finalment va caure davant l'Imperi Jin en 1125 d. C., marcant el fi de la dominació kitán en la regió.[12]
Els yurchen i les dinasties posteriors
Despuix de la caiguda de la dinastia Liao, els pobles yurchen, que havien vixcut a lo llarc del riu Liao i els seus afluents, varen ascendir al poder. Els yurchen varen establir la dinastia Jin (1115–1234 d. C.), que va derrocar als Liao i posteriorment va conquistar la dinastia Song, convertint-se en una gran potència en el nort de China.
Baix la dinastia Jin, la regió del riu Liao es va convertir en un important centre administratiu i militar. Els governants yurchen, de la mateixa manera que els seus predecessors kitán, varen adoptar molts elements de la cultura chinenca, pero també varen conservar les seues pròpies tradicions distintives.
Era moderna
En l'era moderna, la regió del riu Liao va passar a formar part del territori de la dinastia Qing (1644–1912) i més tart de la República Popular China. Hui en dia, la regió del riu Liao és una zona agrícola i industrial important, particularment en la província de Liaoning. La diversa història de la regió es reflectix en els distints grups culturals i ètnics que han habitat allí, des dels antics caçadors-recolectors fins als poderosos imperis nómades del passat, i finalment en el modern estat chinenc.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Liao River». Encyclopædia Britannica.
- ↑ Cao, Jie. «Liao River in Deep Trouble».
- ↑ «Liao River» (en anglés). Britannica. Consultat el 25 agost 2021.
- ↑ «La plaja roja de China». Eulixe. Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ «Shuangtai Estuary» (en anglés). Ramsar. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «Shuangtai (Shuangtaizi) Estuary and Inner Gulf of Liaodong» (en anglés). BirdLife International. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «Symposium focuses on West Liaohe River, one of Chinese civilization’s major birthplaces - Global Claves». www.globaltimes.cn. Consultat el 2026-01-22.
- ↑ Nelson, Sarah M. (ed.). The Hongshan Papers: Collected Studies on the Archaeology of Northern China. Oxford: BAR Publishing (BAR International Séries 2618, 2014)
- ↑ 9,0 9,1 Vaig donar Cosmo, Nicola. Ancient China and Its Enemies: The Rise of Nomadic Power in East Asian History. (2002) Cambridge University Press. 360 pag. ISBN 978-0521012659.
- ↑ Liu, Xiong. The Early Chinese Empires: Qin and Han. (2010) W.W. Norton & Company. 496 pag. ISBN 978-0393337584.
- ↑ Bielenstein, Hans. The Bureaucracy of Han Claves. (1980) Cambridge University Press. 206 pag. ISBN 978-0521235910.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Atwood, Christopher P. Encyclopedia of Mongòlia and the Mongol Empire (2004) Facts On File. 672 pag. ISBN 978-0816047313.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Liao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.