Anar al contingut

Limosa lapponica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
agulla colipinta (Limosa lapponica)

Artícul bo

L'agulla colipinta (vore atres noms) (Limosa lapponica) és una espècie d'au caradriforme pertanyent a la família de les escolopácidas. Són aus limícolas de gran tamany que poden aplegar a alcançar una envergadura de fins a 72 cm i un pes màxim de 630 g. Posseïxen llargues pates i un característic pico, llarc, en forma d'agulla i llaugerament curvat cap a dalt. Presenten dimorfisme sexual[1] relatiu al major tamany i pes de les femelles, que ademés posseïxen un pic sensiblement més llarc que els machos. El plomall dels eixemplars d'abdós sexes és molt similar durant la major part de l'any, llevat en l'época nupcial, en la que els mascles lluïxen un plomall de coloració molt més intensa que les femelles.

Habita en les regions costeres, marismas fluvials pròximes a la costa i zones humides de la tundra àrtica. Es reproduïxen durant l'estiu boreal en les regions àrtiques i subárticas de l'hemisferi nort, en Àsia, Europa i en el nort i oest d'Alaska. Migran durant l'hivern a les costes de l'occident europeu, illes britàniques, Àfrica, l'illa de Madagascar, la península aràbiga, Pakistan, Índia, el surest asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda; traçant rutes que en alguns casos els duen a recórrer més de 13 000 km sense escales, volant ininterrompudament dia i nit durant més d'una semana.[2][3] Açò la convertix en l'espècie que realisa les etapes de vol migratori de major distància d'entre totes les aus.

El seu estat de conservació s'ha catalogat com d'espècie casi amenaçada ya que encara que les poblacions que invernan en Europa occidental mantenen constant el seu número o ho incrementen llaugerament, les que ho fan en el restant de continents experimenten un acusat descens degut, entre atres factors, a la degradació del seu hàbitat. S'estima que la seua població global es troba entre els 999 000 i els 1 049 000 eixemplars.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Sex-specific winter distribution in a sexually dimorphic shorebird is explained by resource partitioning».Blackwell Publishing Ltd.doi:10.1002/ece3.1213.Consultat el 6 de març de 2017.
  2. «Extreme Endurance Migration: What Is the Limit to Senar-Stop Flight?» (en anglés). Consultat el 6 de decembre de 2016.
  3. «Bar-tailed godwit flies 13,500km from Alaska to Tasmania, breaking world record for senar-stop bird flight» (en anglés). abc.net.au. Consultat el 31 d'octubre de 2022.