Anar al contingut

Manchuria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Manchuria
Per a atres usos d'este terme vore Manchuria (desambiguació).
Per a els habitants de Manchuria vore Manchú.
Per a el poble de la regió chinenca de Mongòlia Interior vore Manzhouli.

Manchuria, també coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan (en chino, 东北平原; pinyin, Dōngběi Píngyuán; literalmente, ‘Planura del Noreste de China’), és una regió ubicada al noreste de China i que conta en una superfície de 801.600 km². Comprén les províncies chinenques de Liaoning, Heilongjiang i Jilin, aixina com la part oriental de la regió autònoma de Mongòlia Interior. La seua capital és Shenyang (l'antiga Mukdén). Depenent del context, Manchuria pot referir-se tant a la regió pertanyent per complet dins de China, o d'una regió més gran dividida entre China i Rússia. La regió que està enterament dins de China es coneix com China del Noreste, pero «Manchuria» és un terme més àmpliament utilisat fòra de China per a designar la regió. Part de l'antic territori manchú es troba actualment baix sobirania de Mongòlia i la part nort-oriental baix territori rus. Esta regió és la terra natal dels pobles xianbei, kitán i jurchen, els qui varen construir varis estats anteriorment.

Toponímia

«Manchuria» és una traducció de la paraula japonés Manshū, que data del XIX. El nom Manju (Manzhou) va ser inventat i dau als yurchen per Hong Taiji en 1635 com un nou nom per al seu grup ètnic. No obstant, el nom «Manchuria» mai va ser utilisat pels manchúes o la pròpia dinastia Qing per a referir-se a la seua terra natal. Segons l'erudit japonés Junko Miyawaki-Okada, el geógrafo japonés Taka#i Kageyasu va ser el primer en utilisar el terme «满洲» (Manshū) com un nom de lloc en 1809 en el Nippon Henkai Ryakuzu, i va anar a partir d'eixe treball que els occidentals varen adoptar el nom.[1][2] D'acort en Mark C. Elliott, l'obra de Katsuragawa Hoshu de 1794, Hokusa bunryaku, va ser a on «满洲» (Manshū) va aparéixer per primera volta com un nom de lloc que es trobava en dos mapes inclosos en el treball Ashia zenzu i Chikyū hankyū sōzu que també varen ser creats per Katsuragawa.[3]

D'acort en Nakami Tatsuo, Philip Franz von Siebold va ser el que va dur l'us del terme Manchuria pels europeus despuix de prendre-ho prestat dels redactors, que varen anar els primers en usar-la de manera geogràfica en el XVIII, encara que ni la llengua manchú ni chinenca tenien un terme en el seu propi idioma equivalent a «Manchuria» com a topònim,[4] puix té connotacions imperialista.[5] D'acort en Bill Sewell, varen anar els europeus els qui primer varen començar a usar el nom de Manchuria per a referir-se a eixa ubicació i que «no és un verdader terme geogràfic».[6]

L'historiador Gavan McCormack va estar d'acort en la declaració de Robert H. G. Llig de que «el terme Manchuria o Man-chou és una creació moderna utilisada principalment pels occidentals i els redactors», i McCormack afig que el terme de Manchuria és imperialista en naturalea i no té «sentit precís», ya els redactors varen promoure deliberadament l'us de «Manchuria» com un nom geogràfic per a promoure la seua separació de China en el moment en que s'estaven preparant l'estat de Manchukuo.[7]

Un dels primers mapes europeus en utilisar el topònim «Manchuria» (Mandchouria) (John Tallis, 1851). Anteriorment era comú l'us del terme «Tartaria chinenca» en Occident per a referir-se a Manchuria i Mongòlia.[8]

En l'Europa del XVIII, la regió més vesprada coneguda com «Manchuria» es referia comunament llavors com la «Tartaria chinenca». No obstant, el terme «Manchuria» (Mantchourie, en francés) va començar a aparéixer a finals del sigle, encara que misionero francesos la varen usar ya en 1800.[9] Els geógrafos en sèu en França Conrad Malte-Brun i Edme Mentelle varen promoure l'us del terme junt en «Mongòlia», «Kalmukia», etc., com a térmens més precisos que Tartaria, en el seu treball de la geografia del món publicat en 1804.[10]

Durant la dinastia Qing, la zona de Manchuria era coneguda com «les tres províncies orientals» (en chino tradicional, 東三省; en chino simplificado, 东三省; pinyin, Dōngsānshěng) des de 1683, quan Jilin i Heilongjiang varen ser separades a pesar de que no va ser fins a 1907 que es varen convertir en províncies reals.[11][12] La zona de Manchuria es va convertir llavors en tres províncies pel posterior govern dels Qing en 1907. Des de llavors, la frase «tres províncies del Nordest» va ser utilisada oficialment pel govern Qing en China per a referir-se a esta regió, i el càrrec de virrey de les tres províncies del Noreste es va establir per a fer-se càrrec d'estes províncies. Despuix de la revolució de 1911, que va donar lloc a la caiguda de la dinastia Qing, el nom de la regió dels manchúes va passar a conéixer-se com «el Noreste» en els documents oficials de la recent fundada República de China, en lloc de «les tres províncies del Nordest». En el chinenc actual, un habitant del «Noreste», o el noreste de China, és un «nordestino» (en chino simplificado, 东北人; pinyin, Dōngběi rén). El «Noreste» és un terme que expressa tota la regió, que comprén la seua història, cultura, tradicions, dialectes, gastronomia, etc., aixina com les «tres províncies de l'est» o «tres províncies del noreste». En China, el terme «Manchuria» (en chino tradicional, 滿洲; en chino simplificado, 满洲; pinyin, Mǎnzhōo) rara volta s'utilisa hui en dia, i el terme s'associa a sovint negativament en ellegat imperial japonés en l'estat títaro de Manchukuo (en chino tradicional, 滿洲國; en chino simplificado, 满洲国; pinyin, Mǎnzhōuguó).[13][14]

Manchuria ha segut, històricament, també referida com Guandong (en chino tradicional, 關東; en chino simplificado, 关东; pinyin, Guāndōng), que lliteralment significa «este del pas», en referència al pas Shanhai en Qinhuangdao en la província d'Hebei actual, en el final oriental de la Gran Muralla China. Este us es veu en l'expressió Chuǎng Guāndōng (lliteralment «corrent a Guangdong»), que es referix a la migració massiva de chinencs han a Manchuria en els sigles XIX i XX. També es va utilisar un nom alternatiu, Guangwai (關外; 关外; Guānwài; «per fòra del pas»), per a denominar la regió. El nom de Guandong més vesprada va aplegar a ser usat per a l'àrea més estreta del Kuantung en la península de Liaodong. No es deu confondre en la província meridional de Guangdong.

Geografia

Manchuria s'estén principalment en la part septentrional del cratón de China del Nort en forma d'embut, una àmplia zona de roques precámbricas mòltes i superposts que comprenen 100 millons d'hectàrees. És una regió montanyosa, creuada per les valls dels rius Sungari i Liao, els quals són alimentats pels rius dels mateixos noms respectius. El seu subsol és ric en ferro, zinc, carbó, plom, coure, argent i or. El cratón de China del Nort era un continent independent abans del periodo Triásico i és conegut per haver segut la peça més al nort de la terra en el món durant el Carbonífero. Les montanyes Khingan en l'oest són una cordillera Jurásica[15] formades per la colisió del Cratón de China del Nort en el Cratón de Siberia, que va marcar l'etapa final de la formació del supercontinente Pangea. Cap part de Manchuria va ser glaciada durant el Cuaternario, pero la geologia de la superfície de la majoria de les peces de menor altitut i més fèrtils de Manchuria consistix en molt profundes capes de loess, que han segut formats pel moviment de pols i partícules de till formades en parts glaciars del Himalaya, Kunlun Shan i Tien Shan, aixina com dels deserts de desert de Gobi i Taklamakán.[16] Els sols són en la seua majoria molisol i fluvents fèrtils llevat en les parts més montanyoses a on estan poc desenrollats orthents, aixina com en l'extrem nort, a on es produïx el permafrost i domina el gelisol.[17]

Clima

El clima de Manchuria té contrasts estacionals extrems, que van des de la calor humida, casi tropical en l'estiu fins als rigorosíssims hiverns caracterisats pel vent fret i sec del Àrtic. Este patró es deu a que la posició de Manchuria en ellímit entre la gran massa continental euroasiàtica i l'enorme Oceà Pacífic provoca un complet vent monsònic invers. En estiu, quan la terra es calfa més ràpit que l'oceà, la baixa pressió forma sobre Àsia càlits i humits vents de l'est al sur que duen pesades pluja de tormenta, produint precipitacions anuals que van des de 400 mm, o menys, en l'oest, a més de 1 150 mm en les montanyes Changbai.[18] Les temperatures en estiu són molt caloroses i en julioles temperatures promig màximes varien de 31° C en el sur fins a 24° C en l'extrem nort.[19] Llevat en l'extrem nort, prop del riu Amur, l'alta humitat provoca malestar important en esta época de l'any. En canvi, els hiverns, l'immens anticiclón de Siberia provoca vents molt frets, de nort a noroest que duen temperatures de fins a -5° C en l'extrem sur i -30° C en el nort,[20] a on la zona de permafrost discontinu alcança el nort d'Heilongjiang. No obstant, pels vents procedents de Siberia el clima és extremadament sec, la neu cau solament en uns pocs dies cada hivern i mai és pesada. Açò explica per qué corresponents latitut d'Amèrica del Nort varen ser totalment glaciades durant els periodos glaciars del Cuaternario mentres Manchuria, encara que inclús més fret, sempre es va mantindre massa seca per a formar glaciars,[21] estat millorat pels vents forts de l'oest de la superfície de la capa de gèl en Europa.

Alcanç de Manchuria

Manchuria es pot referir a qualsevol de vàries regions de varis tamanys. Estos són, de menor a major :

Història

Manchuria va ser la pàtria ancestral i l'orige de distints grups ètnics entre els que destaquen coreans, manchúes, mongoles, turcs, redactors i pobles tunguses.[22] Varis grups ètnics i els seus respectius regnes, com els sushen, els donghu, els xianbei, els wuhuan, els mohe, els kitanos i els yurchen, han aplegat al poder en Manchuria. Els regnes coreánicos com el de Gojoseon (abans del 108 a. C.), el de Buyeo (entre el II a. C. i el 494 d. C.) i el de Goguryeo (entre el 37 a. C. i el 688 d. C.) també es varen establir en grans zones d'este territori. Les dinasties chinenques Qin (221-206 a. C.), Han (entre el 202 a. C. i el 9 d. C. i entre el 25 d. C. i el 220 d. C.), Cao Wei (220-266), Jin occidental (266-316) i Tang (618-690 i 705-907) varen controlar parts de Manchuria.[23] Algunes zones del noroest de Manchuria varen quedar baix el control del Primer Kanato Turc entre el 552 i el 603 i del Kanato Turc Oriental entre el 581 i el 630. La Manchuria primitiva tenia una economia mixta basada en la caça, la peixca, el ganado i l'agricultura. Posteriorment, els tunguses varen crear el regne de Pohai, que va ser destruït per l'ètnia mongola kitán. baix la dinastia Song (960-1269), el poble kitán de Mongòlia Interior va crear la dinastia Liao (916-1125) i va conquistar la Mongòlia Exterior i Manchuria, passant a controlar també la part adjacent de les Setze Prefectures en la China septentrional. La dinastia Liao es va convertir en el primer estat en controlar tota Manchuria. Atres tribus, com els jurchen, vassalls dels tunguses, varen fundar el seu regne Chin en 1115 i es varen aliar en els chinencs de la dinastia Song, que varen esclafar als kitán en 1127, per a posteriorment atacar als chinencs que els havien ajudat. Els mongoles, governats per Ogodéi (fill de Gengis Kan), varen acabar en els regnes de Manchuria en 1234, iniciant el camí a la dominació de China, pero en 1368 la dinastia chinenca dels Ming va restablir el domini en la regió. No obstant, els jurchen varen escomençar a enfortir-se mentres els Ming es debilitaven. Des de llavors, dites tribus es coneixerien com manchúés. A finals del XVI varen escomençar les hostilitats contra els chinencs, que finalment varen concloure en la caiguda dels Ming, a partir del suïcidi del seu últim emperador. En 1644, els manchúes varen fundar la dinastia Qing, que va regnar fins a 1911 i va intentar detindre l'emigració chinenca a Manchuria fins a finals del XVIII, emigració deguda en part als recursos existents en la regió. La seua frontera en Rússia va ser modificada vàries voltes en 1689, 1858 i 1860, sent en esta última data quan es va fixar entre els rius Amur i Ussuri. Per al XIX, la població chinenca va superar a la nativa manchú.

Iglésia ortodoxa russa en Harbin, cap a l'any 1900.

Des de 1894, va ser una regió disputada tant pel Imperi Rus com pel Imperi del Japó, situació que va provocar la guerra rus-japonesa de 1904, guanyada per Japó. La regió va ser ocupada per Japó en 1931, sent renombrada com Manchukuo, i proclamada com a nou estat independent —encara que en realitat funcionava com un protectorat japonés—. L'últim emperador chinenc Puyi, per a donar certa llegitimitat al nou país davant el món sancer, va ser investit com a Emperador de Manchukuo baix el nom de Kang De. Més tart, la Unió Soviètica, en la batalla dellac Jasán, l'11 d'agost de 1938, va conseguir véncer al Eixèrcit Imperial Japonés, conseguint recuperar la zona oriental de Manchuria. En 1939, va haver un enfrontament decisiu en la guerra fronteriça no declarada, entre el Imperi de Japó i l'Unió Soviètica, conegut com la batalla de Jaljin Gol, en el que el mariscal Gueorgui Zhúkov, al mando de tropes soviètiques i mongolas, va conseguir derrotar a l'eixèrcit japonés, resguardant les fronteres soviètiques i mongolas davant les agressions japoneses. El 8 d'agost de 1945, es va desenrollar la batalla de Manchuria o l'anomenada «Operació Tormenta d'Agost», pels soviètics, en la que el mariscal soviètic Aleksandr Vasilevski, al mando de tropes soviètiques i mongolas, va conseguir el triumfo sobre les forces japoneses. Va consolidar en això la recuperació de la sobirania soviètica sobre la Illa Sajalín, les Illes Kuriles, va terminar les reclamacions japoneses de la ciutat russa de Vladivostok i va obtindre la garantia de la sobirania mongola sobre el seu territori. Entre 1945 i 1946, el territori va estar baix ocupació militar soviètica. Despuix de la guerra, en 1948, l'antiga regió de Manchuria chinenca va passar a formar partix integrant de la República Popular China i en 1959, la regió va ser dividida entre la Mongòlia Interior i les províncies de Liaoning, Heilongjiang i Jilin.

Vore també

Referències

  1. ↑ google. com/books? id=LbmP_1KIQ_8C&pg=PA159#v=onepage&q&f=falsePozzi 2006, p. 159.
  2. ↑ google. com/books? id=LbmP_1KIQ_8C&pg=PA167#v=onepage&q&f=falsePozzi 2006, p. 167.
  3. ↑ jstor. org/stable/2658945? seq=24 Elliot 2000, p. 626.
  4. ↑ google. com/books? id=xlg0lM8f9Y4C&pg=PA514#v=onepage&q&f=false ed. Wolff & Steinberg 2007, p. 514.
  5. ↑ Philippe Forêt. google. com/books? id=tAfF7d-7ysEC&pg=PR16&dq=qinzong+gioro&hl=en&sa=X&ved=0CGEQ6AEwCWoVChMIzY2h8u3-yAIVR2weCh3y_g_u#v=onepage&q=qinzong%20gioro&f=false Mapping Chengde: The Qing Landscape Enterprise, University of Hawaii Press, pp. 16–. ISBN 978-0-8248-2293-4.
  6. ↑ google. com/books? id=Elj_EKzBAC&pg=PA114&dq=Although+prewar+Japanese+came+to+perceive+%22Manchuria%22+as+a+separate+or+discrete+entity,+the+term+is+of+abstract+utility+only+and+is+not+a+genuine+geographic+term.+Of+European+origin,+it+designated+only+the+homeland+of+the+Manchus,+but+imperialist+competition+resulted+in+its+reification.+Chinese+refer+to+the+region+historically+as+the+%22three+eastern+provinces&hl=en&sa=X&ei=B02CU7fyI7TIsASKg4GoAg&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q=Although%20prewar%20Japanese%20came%20to%20perceive%20%22Manchuria%22%20as%20a%20separate%20or%20discrete%20entity%2C%20the%20term%20is%20of%20abstract%20utility%20only%20and%20is%20not%20a%20genuine%20geographic%20term.%20Of%20European%20origin%2C%20it%20designated%20only%20the%20homeland%20of%20the%20Manchus%2C%20but%20imperialist%20competition%20resulted%20in%20its%20reification.%20Chinese%20refer%20to%20the%20region%20historically%20as%20the%20%22three%20eastern%20provinces&f=false ed. Edgington 2003, p. 114.
  7. ↑ google. com/books? id=GoSrAAAAIAAJ&pg=PA4#v=onepage&q&f=false McCormack 1977, p. 4.
  8. ↑ I. g. google. com/books? id=dJo8AAAAIAAJ Proceedings of the Royal Geographical Society, Volumes 11-12, 1867, p. 162
  9. ↑ «Mantchourie» apareix en el nom d'alguns districtes misionero jesuïtes en China, en 10 000 cristians, en: (1800).google. com/books? id=Me0GAAAAcAAJ&pg=PA161 «Annals de l'Oeuvre de la Sainte Enfance».18
  10. ↑ «Els provinces tributaires du nord ou la Mantchourie, la Mongolie, la Kalmouquie, li Sifan, la Petit Bucharie, et autres pays vulgairement compris sous la fausse dénomination de TARTARIE», in:
  11. ↑ google. com/books? id=RpIvpEjlEJQC&pg=PA7#v=onepage&q&f=false Clausen 1995, p. 7.
  12. ↑ (1935) google. com/books? id=3utRAQAAIAAJ&q=chahars+hunghutze&dq=chahars+hunghutze&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjRn5WpvonKAhUC4yYKHbbPC9AQ6AEIMTAE Oriental Affairs: A Monthly Review, p. 189.
  13. ↑ Tamanoi, Mariko (2009). org/details/memorymapsstatem0000tama Memory Maps: The State and Manchuria in Postwar Japan, University of Hawaii Press, p. org/details/memorymapsstatem0000tama/page/n23 10.
  14. ↑ Nishimura, Hirokazu (2009). A Lost Mathematician, Takeo Nakasawa: The Forgotten Father of Matroid Theory, Springer 8, p. 15.
  15. ↑ Bogatikov, Oleg Alekseevich (2000); Magmatism and Geodynamics: Terrestrial Magmatism throughout the Earth's History; pp. 150–151. ISBN 90-5699-168-X
  16. ↑ Kropotkin, Prince P.; "Geology and Geo-Botany of Àsia"; in Popular Science, May 1904; pp. 68-69
  17. ↑ Juo, A. S. R. and Franzlübbers, Kathrin Tropical Soils: Properties and Management for Sustainable Agriculture; pp. 118-119; ISBN 0-19-511598-8
  18. ↑ «archive. org/web/20100602163920/http://www. amlinkint. com/English/travel-to-china/images/about-china-annual-precipit.jpg Average Annual Precipitation in China». Archivat des d'el amlinkint. com/English/travel-to-china/images/about-china-annual-precipit.jpg original, el 2 de juny de 2010. Consultat el 18 de maig de 2010.
  19. ↑ Kaisha, Tesudo Kabushiki and Manshi, Minami; Manchuria: Land of Opportunities; pp. 1-2. ISBN 1-110-97760-3
  20. ↑ Kaisha and Manshi; Manchuria; pp. 1-2
  21. ↑ eas. slu. edu/People/KChauff/earth_history/4EH-posted.pdf Earth History 2001 eas. slu. edu/People/KChauff/earth_history/4EH-posted.pdf archivat en Wayback Machine. (page 15)
  22. ↑ The Cambridge History of China, Vol. 03: "Sui and T'ang China, 589–906, Part 1," at 32, 33.
  23. ↑ The Cambridge History of China, Vol. 03: "Sui and T'ang China, 589–906, Partix 1": 32-33.

Bibliografia

1-315.Consultat el 6 de març de 2016.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manchuria&oldid=1444244»