Ogodei

Ogodei

Ogodéi, també escrit Uguedei, Oguedei, Uguedey, Ogaday, Ogatay, Ugodei, Ögedei, Ogotai o Oktay (mongol Өгэдэй, Ögedei; chinenc: 窝阔台; pinyin: Wōkuòtái; c. 1186-11 de decembre de 1241) va ser el tercer fill de Gengis Kan i Borte, i segon gran kan del Imperi mongol despuix de la mort del seu pare (1229-11 de decembre de 1241). Va continuar l'expansió de l'imperi que havia iniciat Gengis, principalment cap a China i Àsia Central.

Biografia

Durant el seu regnat es va completar la conquista de la dinastia Jin, entrant en contacte (i després en conflicte) en la dinastia Song de China meridional, començant en 1235 una guerra que no conclouria fins a quarantacinc anys més tarde (en 1280), ya baix el regnat de Kublai Kan, en el complet domini de China.

En el seu regnat també es va sometre a vassallage al regne de Corea i es va terminar la conquista de Pèrsia i va començar l'invasió mongola d'Europa, comandada al seu nebot Batu Kan i efectuada pels seus generals Subotai, Kaidu i Kadan. Des de les estepas russes, controlades en anterioritat per la Horda d'Or, els eixèrcits mongoles varen agranar tota resistència en Europa oriental, assolant Lituània, Polònia, Silesia, Hongria, Croàcia i Bulgària, i derrotant als eixèrcits polacs i hongaresos en sengles batalles, la batalla de Liegnitz i la del riu Sajo, respectivament. No obstant, la prematura mort del sobirà va supondre la retirada dels eixèrcits mongoles, conjurant aixina el perill d'una total sumissió d'Europa a les hordes bàrbares.

L'expansió mongola a través del continent asiàtic va dur com a conseqüència l'estabilitat política, restablint-se el tràfic comercial a través de la Ruta de la Seda entre Oriente i Occident.

Despuix de la seua mort, li va succeir el seu fill Guyuk en 1246, despuix de cinc anys de regència de la seua viuda Toregene.

Conquistes mundials

Expansió en Orient Mig

Despuix de destruir l'imperi Khwarazmian, Gengis Khan va tindre llibertat per a alvançar contra Xia Occidental. No obstant, en 1226, Jalal ad-Din Mingburnu, l'últim dels monarques jwarizm, va retornar a Pèrsia per a reviure l'imperi perdut pel seu pare, Muhammad 'Ala al-Din II. Les forces mongolas enviades contra ell en 1227 varen ser derrotades en Dameghan. Un atre eixèrcit que va marchar contra Jalal al-Din va obtindre una pírrica victòria en les rodalies d'Isfahán, pero no va poder donar continuïtat a eixe èxit.

En el consentiment de Ögedei per a llançar una campanya, Chormaqan qorchi va deixar Bujará al cap de 30.000 a 50.000 soldats mongoles. Va ocupar Pèrsia i el Jorasán, dos bases de respal jwarazmiano de llarga data. Va creuar el riu Amu Darya en 1230 i va entrar en Jorasán sense trobar cap oposició, Chormaqan va passar ràpidament. Va deixar un considerable contingent baix el mando de Dayir Baghatur, que tenia instruccions d'invadir l'oest d'Afganistan. Chormaqan i la major part del seu eixèrcit varen entrar llavors en Tabaristán (actual Mazandaran), una regió entre el Mar Caspio i les montanyes d'Alborz, en l'autumne de 1230, evitant aixina la zona montanyosa del sur, que estava controlada pels ismailíes nizari. (els Assessins).

En aplegar a la ciutat de Rayy, Chormaqan va acampar allí durant l'hivern i va enviar els seus eixèrcits per a pacificar el restant del nort de Pèrsia. En 1231, va dirigir el seu eixèrcit cap al sur i va capturar ràpidament les ciutats de Qum i Hamadan. Des d'allí, va enviar eixèrcits a les regions de Fars i Kirman, els governants de la qual es varen sometre ràpidament, preferint pagar tribut als senyors mongoles abans que vore els seus estats assolats. Mentrestant, més a l'est, Dayir Baghatur va conseguir els seus objectius en capturar Kabul, Ghazni i Zabulistán. En els mongoles ya en control de Pèrsia, Jalal al-Din va quedar aïllat en Transcaucasia a on va ser desterrat. Aixina, tota Pèrsia va ser afegida a l'Imperi Mongol.

La caiguda de la dinastia Jin

A finals de 1230, responent a l'inesperada derrota dels Jin davant Doqolqu cherbi (general mongol), el Khagan es va dirigir al sur de la província de Shanxi en Tolui, rebujant la zona de les forces Jin i prenent la ciutat de Fengxiang. Despuix de passar l'estiu en el nort, varen tornar a fer campanya contra els Jin en Henan, travessant territori del sur de China per a assaltar la retaguàrdia dels Jin. En 1232 l'emperador Jin es trobava sitiat en la seua capital de Kaifeng. Ögedei no va tardar en marchar-se, deixant la conquista final als seus generals. Despuix de prendre vàries ciutats, els mongoles, en la tardana ajuda de la dinastia Song, varen destruir als Jin en el caiguda de Caizhou en febrer de 1234. No obstant, un virrey dels Song va assessinar a un embaixador mongol, i els eixèrcits Song reconquistaron les antigues capitals imperials de Kaifeng, Luoyang i Chang'an, que ara eren governades pels mongoles.

Ademés de la guerra en la dinastia Jin, Ögedei va esclafar la Xia Oriental fundada per Puxian Wannu en 1233, pacificando el sur de Manchuria. Ögedei va sometre als tàrtars de l'aigua en el nort de la regió i va reprimir la seua rebelió en 1237.

Conquista de Geòrgia i Armènia

Els mongoles baix el mando de Chormaqan varen tornar al Caucas en 1232. Les muralles de Ganyá varen ser travessades per catapulta i ariet en 1235. Els mongoles varen acabar retirant-se en acabant de que els ciutadans d'Erbil acordaren enviar un tribut anual a la cort del khagan. Chormaqan va esperar fins a 1238, quan la força de Möngke també estava activa en el nort del Caucas. Despuix de sometre al Regne d'Armènia, Chormaqan va prendre Tiflis. En 1238, els mongoles varen capturar Lorhe el governant dels quals, Shahanshah, va fugir en la seua família ans que aplegaren els mongoles, deixant la rica ciutat a la seua sòrt. Despuix de presentar una animada defensa en Hohanaberd, el governant de la ciutat, Hasan Jalal, es va sometre als mongoles. Una atra columna va alvançar llavors contra Gaian, governada pel príncip Avak. El comandant mongol Tokhta va descartar un assalt directe i va fer que els seus hòmens construïren una muralla al voltant de la ciutat, i Avak pronte es va rendir. En 1240, Chormaqan havia completat la conquista de Transcaucasia, obligant als nobles georgianos a rendir-se.

Invasió de Corea

En 1224, un enviat mongol va ser assessinat en obscures circumstàncies i Corea va deixar de pagar tribut. Ögedei va enviar a Saritai qorchi per a sometre a Corea i venjar a l'enviat mort en 1231. Aixina, els eixèrcits mongoles varen començar a invadir Corea per a sometre el regne. El Rei Goryeo es va sometre temporalment i va accedir a acceptar als mongoles. No obstant, quan es varen retirar per a l'estiu, Choe O va traslladar la capital de Kaesong a l'Illa Ganghwa. Saritai va ser alcançat per una flecha perduda i va morir mentres feya campanya contra ells.

Ögedei va anunciar els seus plans de conquista dels coreans, els Song del Sur, el poble Kipchak i els seus aliats europeus, tots els quals varen matar als diplomàtics mongoles, en el kurultai de Mongòlia en 1234. Ögedei va nomenar a Danqu comandant del eixèrcit mongol i va nomenar a Bog Wong, un general coreà desertor, governador de 40 ciutats en els seus súbdits. Quan la cort de Goryeo va demanar la pau en 1238, Ögedei va exigir que el rei de Goryeo compareguera davant ell en persona. El rei de Goryeo finalment va enviar al seu parent Yeong Nong-gun Sung en dèu chicons nobles a Mongòlia com rehens, posant fi temporalment a la guerra en 1241.

Europa

Artícul principal → Invasió mongola d'Europa.

L'Imperi mongol es va expandir cap a l'oest baix el mando de Batu Khan per a sometre les estepas occidentals i adinsar-se en Europa. Les seues conquistes occidentals varen incloure Bulgària del Volga, casi tota Alania, Cumania, i el Rus de Kiev, junt en una breu ocupació del Hongria. També varen invadir Polònia, Croàcia, Sèrbia, Bulgària, l'Imperi Llatí i el Ducado d'Àustria. Durant el sege de Kolomna, el germanastre del Khagan, Khulgen va ser assessinat per una flecha.

Durant la conquista, el fill de Ögedei, Güyük i el net de Chagatai, Büri varen ridiculisar a Batu, i el campament mongol va sofrir disensiones. El Khagan va criticar durament a Güyük: "Vares trencar l'esperit de tots els hòmens del teu eixèrcit... ¿Crees que els russos es varen rendir per lo mal que vares anar en els teus propis hòmens?". Després va enviar a Güyük de regrés per a continuar la conquista d'Europa. Güyük i un atre dels fills de Ögedei, Kadan, varen atacar Transilvania i Polònia, respectivament.

Encara que Ögedei Khan havia concedit permís per a invadir el restant d'Europa, fins a el "Gran Mar", l'oceà Atlàntic, l'alvanç mongol es va detindre en Europa oriental a principis de 1242, l'any següent a la seua mort. Els relats mongoles atribuirien més tart el fracàs de la campanya a la seua prematura desaparició, que va obligar a Batu a retirar-se per a participar personalment en l'elecció del successor de Ögedei. No obstant, Batu mai va aplegar a Mongòlia para dita elecció i no es nomenaria un successor fins a 1246. Una raó provable per la que l'alvanç es va estancar i mai va recuperar l'impuls és que les fortificacions europees plantejaven un problema estratègic que els comandants mongoles eren incapaços de superar en els recursos de que disponien.

Conflicte en la China Song

En una série de razzias entre 1235 i 1245, els mongoles comandados pels fills de Ögedei varen penetrar profundament en la dinastia Song i varen aplegar a Chengdu, Xiangyang i Riu Yangtze. Pero no varen poder completar la seua conquista pel clima i al número de tropes Song, i el fill de Ögedei, Khochu, va morir en el procés. En 1240, l'atre fill de Ögedei Khuden va enviar una expedició subsidiària al Tibet. La situació entre les dos nacions va empijorar quan els oficials Song varen assessinar als enviats de Ögedei encapçalats per Selmus.

L'expansió mongola pel continent asiàtic baix el liderage de Ögedei va contribuir a l'estabilitat política i al restabliment de la Ruta de la Seda, la principal ruta comercial entre Orient i Occident.

Índia

Ögedei va nomenar a Dayir Baghatur en Ghazni i a Menggetu Noyan en Kunduz. En l'hivern de 1241 la força mongola va invadir el vall del Indo i va sitiar Lahore, que estava controlada pel sultanato de Delhi. No obstant, Dayir Baghatur va morir assaltant la ciutat, el 30 de decembre de 1241, i els mongoles la varen massacrar abans de retirar-se del Sultanato de Delhi.

Algun temps despuix de 1235 una atra força mongola va invadir Cachemira, estacionant allí un darughachi durant varis anys. Pronte Cachemira es va convertir en una dependència mongola. Per la mateixa época, un mestre budiste cachemir, Otochi, i el seu germà Namo varen aplegar a la cort de Ögedei.

Administració

Ögedei va començar la burocratisació de l'administració mongola. Tres divisions constituïen la seua administració:

• els cristians orientals turcs, representats per Chinqai, l'Uigur escriga, i els keraitas.
• el cicle islàmic, representat per dos jorezmitas, Mahamud Yalavach, i Masud Beg.
• el chinenc del nort Confuciano, representat per Yelu Chucai, un poble kitán, i Nianhe Zhong-shan, un poble yurchen.

Mahamud Yalavach va promoure un sistema en el que el govern delegava la recaptació d'imposts en agricultors fiscals que cobraven en argent. Yelu Chucai va encorajar a Ögedei a instituir un sistema de govern tradicional chinenc, en els imposts en mans d'agents del govern i el pagament en una moneda emesa pel govern. Els comerciants musulmans, que treballaven en el capital suministrat pels aristócrates mongoles, varen prestar a un major interés l'argent necessari per al pagament d'imposts. En particular, Ögedei va invertir activament en estes empreses ortoq. Al mateix temps, els mongoles varen començar a fer circular paper moneda respalat per reserves d'argent.

Ögedei va abolir els departaments d'assunts d'estat i va dividir les àrees de la China governada pels mongoles en dèu rutes segons la sugerència de Yelü Chucai. També va dividir l'imperi en l'administració de Beshbalik i Yanjing, mentres que la sèu de Karakorum s'ocupava directament de Manchuria, Mongòlia i Siberia. A finals del seu regnat, es va establir l'administració del Amu Darya. El Turquestán va ser administrat per Mahamud Yalavach, mentres que Yelu Chucai va administrar el nort de China de 1229 a 1240. Ögedei va nomenar a Shikhikhutag juge principal en China. En Iran, Ögedei va nomenar primer a Chin-temur, un Kara-kitai, i després a Korguz, un uigur que va demostrar ser un administrador honest. Més vesprada, alguns dels deures de Yelu Chucai varen ser transferits a Mahamud Yalavach i els imposts varen ser entregats a Abd-ur-Rahman, qui va prometre duplicar els pagaments anuals d'argent. Els Ortoq o comerciants associats varen prestar els diners de Ögedei a taxes d'interés exorbitantes als llauradors, encara que Ögedei va prohibir taxes considerablement més altes. A pesar de que resultava rendable, molta gent fugia de les seues cases per a evitar als recaptadors d'imposts i les seues bandes de mà dura.

Ögedei va fer que els príncips imperials anaren tutelats per l'escriga cristià Qadaq i el sacerdot taoísta Li Zhichang i va construir escoles i una acadèmia. Ögedei Khan també va decretar l'emissió de paper moneda respalat per les reserves de seda i va fundar un Departament encarregat de destruir els billets antics. Yelu Chucai va protestar davant Ögedei que la seua distribució a gran escala d'appanage en Iran, Oest i Nort de China, i Khorazm podria dur a una desintegració de l'Imperi. Ögedei va decretar aixina que els nobles mongoles podrien nomenar supervisors en els appanages, pero la cort nomenaria a atres funcionaris i recaptaria els imposts.

El jagán va proclamar la Gran Yassa com un cos integral de precedents, confirmant la contínua validea dels mandats i ordenances del seu pare, a l'hora que afegia els seus propis. Ögedei va codificar les normes de vestimenta i conducta durant els kurultais. En tot l'Imperi, en 1234, va crear estacions de posta (Yam) en un personal permanent que abastia les necessitats dels ginets de posta. Les estacions de relleu s'establien cada 25 milles i el personal de yam suministrava remontes als enviats i servia racions específiques. Les llars adscrites estaven exents d'atres imposts, pero devien pagar un impost qubchuri per a suministrar les mercaderies. Ögedei va ordenar a Chagatai i Batu que controlaren els seus ñames per separat. El jagán va prohibir a la noblea expedir paizas (tablillas que donaven autoritat al portador per a exigir bens i servicis a la població civil) i jarliqs. Ögedei va decretar que, dins de les unitats decimals, una de cada 100 ovelles dels acomodats devia ser recaptada per als pobres de l'unitat, i que una ovella i una egua de cada rabera devien ser remeses per a formar un rabera per a la taula imperial.

Bibliografia

• Amitai-Preiss, Reuven, The Mamluk-Ilkhanid War, 1998
• Chambers, James, The Devil's Horsemen: The Mongol Invasion of Europe
• Hildinger, Erik, Warriors of the Steppe: A Military History of Central Àsia, 500 B.C. to A.D. 1700
• Morgan, David, The Mongols, ISBN 0-631-17563-6
• Nicolle, David, The Mongol Warlords Brockhampton Press, 1998
• Reagan, Geoffry, The Guinness Book of Decisive Battles, Canopy Books, New York (1992)
• Saunders, J.J., The History of the Mongol Conquests, Routledge & Kegan Paul Ltd, 1971, ISBN 0-8122-1766-7
• Sicker, Martin The Islamic World in Ascendancy: From the Arab Conquests to the Siege of Vienna, Praeger Publishers, 2000
• Soucek, Svatopluk, A History of Inner Àsia, Cambridge, 2000

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ogodei.