Himàlaya
El Himàlaya (del sànscrit हिमालय, himālaya [pr. jimaalaia], a on hima, ‘neu’, i ālaya, ‘morada’, ‘lloc’) és una cordillera situada en el continent asiàtic, i s'estén per varis països: Bhutan, Nepal, China, Birmània, Índia i Pakistan.
És la cordillera més alta de la Terra, en 8850 m s. n. m. d'altura, segons la medició més recent, publicada en decembre del 2020.[1]
Forma part d'un complex orogràfic major, el sistema dels Himàlayas, un conjunt compost per les cordilleres del Himàlaya, Karakórum, Hindú Kush i diverses atres subcordilleras que s'estenen a partir del Nuc del Pamir i els seus subcordilleras adjacents.cita requerida En conjunt, el sistema inclou més de cent cims que superen els 7000 m i catorze cims de més de 8000 m d'altura (nou en la cordillera del Himàlaya i cinc en el Karakórum).
En el Himàlaya naixen alguns dels majors rius del món: el riu Ganges, el riu Indo, el riu Brahmaputra, riu Yamuna i el riu Yangtsé, en que les seues conques viuen no menys de 1300 millons de persones. Les montanyes del Himàlaya han influït profundament sobre les cultures d'Àsia del Sur, i moltes d'elles són sagrades per al hinduisme i per al budisme.cita requerida
Orige geològic
D'acort en la teoria de la tectònica de plaques, el Himàlaya és el resultat de la colisió de la placa Índia i la placa de Eurasia. Esta colisió es va iniciar en el Cretàceu superior (fa prop de 70 millons d'anys). La placa de l'Índia, que es dirigia cap al nort a una velocitat de 15 centímetros per any, va chocar en la placa Euroasiàtica. La part de l'oceà Tetis que les separava va desaparéixer completament fa prop de 50 millons d'anys. La placa de l'Índia continua movent-se a una velocitat constant d'uns 5 centímetros per any, subduciéndose baix la placa euroasiàtica i causant l'elevació dels Himàlayas i de la replanell tibetà.
La placa de l'Índia espenta i distorsiona la litosfera asiàtica en més de 3000 km al nort dels Himàlayas. El Tibet està tallat per grans falles que absorbixen esta deformació. En el costat este de l'espente de l'Índia, la cadena de Arakan i les illes de Andaman i Nicobar en l'oceà Índic també han segut creades pel moviment entre l'Índia i Eurasia.
Esta intensa activitat tectònica fa que la regió siga molt activa des del punt de vista sísmic. Per una atra part, estan documentats en l'extrem sur dels Himàlayas terremots històrics de magnitut 8 o més.
Hidrologia
Rius
Els rius de l'oest confluïxen en la vall de l'Indo, en el riu del mateix nom com el més llarc. l'Indo comença en el Tibet, en la confluència del Sengge i el Gar, i fluïx cap al suroest cap a Pakistan fins a la mar Aràbiga (o mar d'Oman). El Indo és alimentat també pel Jhelum, el Chenab, Ravi, Beas i Sutlej (entre els principals).
La majoria dels atres rius del Himàlaya drenan la vall del Ganges i el del Brahmaputra. El Ganges naix en el glaciar Gangotri, a on du el nom de riu Bhagirathi; a continuació fluïx cap al surest per mig de les planures del nort de l'Índia. Els seus afluents principals són el riu Alaknanda i el riu Yamuna. El Brahmaputra s'origina en l'oest de Tibet, conegut com Yarlung Zangbo (o Tsangpo), i travessa el Tibet d'oest a este abans d'aplegar al norest de l'Índia, a on es dirigix cap al sur. El Ganges i el Brahmaputra s'unixen en Bangladés i desemboquen en el golf de Bengala, creant la delta més gran del món.
Els rius de l'est del Tibet alimenten a l'Irrawaddy, el principal riu de Birmània, que desemboca en la mar de Andamán.
El Salween, el Mekong, el Yangtze i Huang He (riu Groc) són tots del replanell tibetà, pero no es consideren verdaders rius del Himàlaya. Per a nomenar a este conjunt de rius, alguns geògrafs parlen dels rius perihimàlaya.
Glaciars
Les grans cordilleres d'Àsia central, inclós el Himàlaya, contenen el tercer depòsit de gèl i neu més gran del món, despuix de l'Antàrtida i l'Àrtic.[2] La cordillera del Himàlaya comprén uns 15 000 glaciars, que almagasenen uns 12 000 km³ d'aigua dolça.[3] Els seus glaciars inclouen Gangotri i Yamunotri (Uttarakhand), Khumbu (regió del mont Everest), el glaciar Langtang i Zemu (Sikkim).
Per la latitut de les montanyes prop del Tròpic de Càncer, la llínea de neu permanent es troba entre les més altes del món, per lo general al voltant de 5500 m.[4] En contrast, les montanyes equatorials de Nova Guinea, els Rwenzoris i Colòmbia tenen una cota de neu uns 900 m més baixa.[5] Les regions més altes del Himàlaya estan cobertes de neu durant tot l'any, a pesar de la seua proximitat als tròpics, i formen les fonts de varis grans rius perennes.
En els últims anys, els científics han monitoreado un aument notable en la taxa de reculada dels glaciars en la regió com a resultat del canvi climàtic.[6] Per eixemple, els llacs glaciars s'han estat formant ràpidament en la superfície dels glaciars coberts d'enrunes en Bhutan durant les últimes décades. Encara que l'efecte d'açò no se sabrà per molts anys, potencialment podria significar un desastre per a les persones que depenen dels glaciars per a alimentar els rius durant les estacions seques.[7][8][9]
Lagos
La regió del Himàlaya té centenars de llac. La majoria estan situats a una altitut de menys de 5000 m, i el seu tamany disminuïx en l'altitut. El llac més gran, el Pangong Tso, a lo llarc de la frontera entre l'Índia i el Tibet, es troba a 4600 m d'altitut i medix 134 km de llarc i 8 km d'ample. Un dels llacs situats a major altitut és el llac Gurudongmar en el nort de Sikkim, que es troba a 5148 m (font: SRTM). Un atre gran llac és el llac Tsomgo, prop de la frontera indo-chinenca en Sikkim.
Els llacs de montanya són coneguts pels geògrafs com laquets si varen ser creats per l'activitat glacial. Els "laquets" es troben principalment pròxims als cims del Himàlaya, prop de 5000 m d'altitut.[10]
Climes
El Himàlaya té una gran influència en el clima del subcontinent indi i del replanell tibetà, ya que evita que els vents gelats i secs que bufen cap al sur apleguen a l'Índia. El clima de tot el sur d'Àsia és molt més càlit que el d'atres regions que estan en la mateixa latitut. Els Himàlayas formen una barrera que impedix que els vents del monsó del golf de Bengala progressen cap al nort, lo que explica que la vertent nort de la cadena siga seca, mentres que el seu costat sur és molt humit degut a que està més expost a la pluja del monsó. Per últim, el Himàlaya és també un factor important en la formació dels deserts d'Àsia Central com els deserts de Taklamakan i Gobi.[11]
El Himàlaya deté els destorbament provinents de l'oest. Estos destorbament no poden anar més llunt, provocant nevades importants en Cachemira i fortes pluges en parts de Panyab i el nort de l'Índia. Encara sent un obstàcul als vents del nort, la vall del Brahmaputra sí que és recorregut per estos vents, causant una caiguda de les temperatures en el norest de l'Índia i en Bangladés. La vall del Brahmaputra sofrix vents especialment violents durant el monsó.
Els impactes locals sobre el clima són significatius en tot el Himàlaya. Les temperatures descendixen de 0.2 a 1.2 °C per cada 100 m d'aument d'altitut.[12] Açò dona lloc a una varietat de climes, des d'un clima casi tropical en les estribacins, fins a tundra i neu i gèl permanents en elevació més altes. El clima local també es veu afectat per la topografia: el costat de sotavent de les montanyes rep menys pluja, mentres que les ales ben expostes reben fortes pluges i l'ombra orogràfica de grans montanyes pot ser significativa, per eixemple, lo que du a condicions casi desèrtiques en Mustang, que és protegit de les pluges monsòniques pels massiços d'Annapurna i Dhaulagiri i té una precipitació anual d'al voltant de 300 mm, mentres que Pokhara en el costat sur dels massiços té precipitacions substancials (3900 mm o 150 en un any). Per lo tant, encara que la precipitació anual és generalment més alta en l'est que en l'oest, les variacions locals solen ser més importants.
S'ha demostrat en fotografies de satèlit una acceleració de la pèrdua de gèl en el Himàlaya durant els últims 40 anys.[13][14] Inclús si s'alcançara l'objectiu de no superar un aument 1.5 °C, s'espera que els glaciars del Himàlaya perguen un terç de la seua superfície.[15][16]
Flora i fauna
La fauna i la flora del Himàlaya varia en el clima, les precipitacions, l'altitut i el sol. El clima tropical predomina al peu de les montanyes, mentres la neu perpètua caracterisa els cims més alts. L'alta precipitació anual aumenta d'oest a est sobre el front de la cadena. Esta varietat de clima, l'altitut, les precipitacions i el tipo de sol generen comunitats de plantes, animals i ecosistemes molt diversos.
A grans altituts, el lleopart de les neus, esquive i en perill d'extinció, és el principal depredador. El seu assut inclou membres de la família de les cabres que habiten en les pastures alpines i viuen en el terreny rocós, en particular el baral endèmic o l'ovella blava del Himàlaya. El cervo almizclero del Himàlaya també es troba a gran altura. Atres herbívors endèmics o casi endèmics inclouen el tar, el takín, el serau i el goral del Himàlaya. La subespècie del gose pardo del Himàlaya, en perill crític d'extinció, es troba esporàdicament en tota la cordillera, de la mateixa manera que l'orso negre asiàtic. En els boscs montanyosos mixts de caducifolis i coníferes de l'est del Himàlaya, el panda roig s'alimenta en els densos sotaboscs de bambú. Més avall, els boscs de les estribacins estan habitats per varis primats diferents, inclós el langur dorat, en perill d'extinció, i el langur gris de Cachemira, en rancs molt restringits en l'est i oest del Himàlaya, respectivament.[17]
Els boscs de les planures
En la planura indogangètica en la base de les montanyes, planura aluvial drenada pels sistemes fluvials dels rius Indo, Ganges i Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. La regió del noroest es caracterisa per boscs xerófilos espinosos que ocupen les planures de Pakistan i el Panyab indi. Més a l'est, els boscs humits de full caduc voregen les capçaleres del Ganges en Uttar Pradesh i els de el curs inferior ocupen Bihar i l'oest de Bengala. Estos boscs estan subjectes als monsons, i els de full caduc perden les seues fulles durant l'estació seca. La selva tropical, per l'ambient més humit de la vall del Brahmaputra, ocupa les planures d'Assam.
El cinturó de Terai
Per damunt de les planures aluvials s'estén la regió de Terai, pantans estacionals formats per sols arenencs i arcillosos. Les pluges són més abundants de lo que ho són en les planures, i la corrent dels rius que descendixen des del Himàlaya es desaccelera en la zona de Terai, a on es desborden, i depositen aixina una rovina fèrtil durant el monsó; més tart baixen en menys cabal per l'estació seca. La capa freàtica de la regió de Terai està elevada, i la part central del cinturó de Terai està composta per sabanes i pasturages de la regió de Terai-Duar, mosaic de praderies i estepas, de boscs sempre verts de full ample i algunes de les majors zones de praderies del món. Els pasturages del cinturó de Terai són la llar del rinoceront indi (Rhinoceros unicornis).
El cinturó de Bhabhar
Per damunt del cinturó de Terai es troba una zona montanyosa coneguda com el Bhabhar, a on el sol és poroso i rocós, consistent en els restants de roques de les montanyes superiors. El Bhabhar i la part baixa de les cadenes de Siwalik es caracterisen per tindre un clima subtropical. En esta zona subtropical predominen les pinades, principalment de pi chir (Pinus roxburghii), que ocupen l'extrem occidental, i ocupant la part central, els boscs templats caducifolis, a on predomina la Shorea (Shorea robusta).
Els boscs montanos
A mijana altitut, els boscs tropicals donen pas a boscs montanos de frondoses (a l'oest) i prop d'Assam i Arunachal Pradesh.
Els arbusts i prats alpins
En els cims més alts del Himàlaya predomina la tundra. Les praderies són la llar del lleopart de les neus (Panthera uncia), una espècie en perill d'extinció.
Els eixos de circulació
El terreny accidentat de la cordillera del Himàlaya fa que hi haja molt pocs camins possibles per a viajar entre les montanyes. Les principals rutes són:
- El Gangtok en Sikkim, que va fins a Lhasa en el Tibet, a través del port de Nathula i el port de Jelepla (Ruta de la Seda);
- La carretera Arniko, que unix Nepal en el Tibet pel port de Kodari;
- El port de Rohtang, en Himachal Pradesh, en Índia;
- La carretera Srinagar en Cachemira, que passa per mig de Leh i va al Tibet. Considerada com a perillosa, esta carretera no s'usa molt hui en dia.
Alpinistes i exploradors del Himàlaya
- George Leigh Mallory (1886-1924), alpiniste britànic que va prendre part en les tres primeres expedicions que es proponien escalar el Everest. Encara hui persistix el dubte sobre si va conseguir fer cim, en el cas del qual, s'haurien alvançat en 29 anys al primer ascens oficial. Va fallir en la montanya.
- Andrew Irvine (1902-1924), fon un montañista britànic que va prendre part de la "Tercera Expedició Britànica" al Mont Everest. Junt en George Leigh Mallory va intentar fer cim, varen desaparéixer junts en la montanya.
- Heinrich Harrer (1912 - 2006), alpiniste austríac, autor de Sèt anys en el Tibet.
- Edurne Passaven Alpinista espanyola, primera dòna que va coronar els 14 ochomiles.
- Juanito Oiarzabal Alpiniste espanyol, primer espanyol en coronar els 14 ochomiles i sext del món. Va ser el tercer en fer-ho sin ayuda de oxigen.
- Nazir Sabir, explorador de Pakistan, primer alpiniste en escalar, una despuix d'una atra, dos montanyes de més de 8000 m d'altitut (Broad Peak i Gasherbrum II).
- Sir Edmund Hillary (1919-2008) explorador de Nova Zelanda i Tenzing Norgay (1914 - 1986) Sherpa nepalí que, formant equip, varen anar els primers en aplegar al cim del Everest en 1953.
- Jerzy Kukuczka (1948 - 1989), escalador polac, considerat un dels millors escaladors de tots els temps. Ha escalat les 14 cims de més de 8000 m d'altitut més ràpit que ningú i ha obert 10 noves vies.
- Reinhold Messner (naixcut en 1944), alpiniste italià, considerat un dels millors escaladors de tots els temps. Va ser el primer en escalar les 14 cims de més de 8000 m d'altitut.
- Yannick Seigneur (1941 - 2001), montanyenc i autor, entre els grans del món de l'alpinisme. Primer francés que va pujar tres 8000, ha conseguit moltes primeres escalades en el Himàlaya, la part occidental del Makalu, el primer de Tawesche, etc.
- Harish Kapadia (naixcut en 1945), alpiniste i escritor.
- Iñaki Ochoa de Olza Seguin (Pamplona, Navarra, 29 de maig de 1967 - Annapurna, Nepal, 23 de maig de 2008) va ser un montanyenc espanyol i guia d'alta montanya que va protagonisar més de 200 expedicions al Himàlaya, escalant 12 ochomiles a lo llarc de dites expedicions.
- Paulina Aulestia (Quito, Equador, 2 de decembre de 1967) despuix de dos expedicions portades a terme en el 2006 (va alcançar els 8000 m) i el 2009 (va alcançar els 8600 m), en l'any 2013 es convertix en la primera dòna equatoriana en aplegar al cim del Everest pel costat nort de China, junt en una expedició suïssa.
Cultura popular
Aspecte polític i cultural
L'enorme tamany del Himàlaya ha llimitat la migració humana entre el nort i el sur. Les diferències són significatives quan es comparen les religions, costums i llengües de China i de l'Índia. Els contactes han segut poc numerosos i els conflictes s'han evitat: aixina és com la península índia va escapar a les conquistes dels mongoles de Gengis Kan.
Religions, mitologia i llegendes
Molts llocs en el Himàlaya tenen un significat religiós en l'hinduisme i budisme.
- Haridwar, a on el Ganges entra en la planura gangética.
- Badrinath temple de Visnú.
- Kedarnath, l'ubicació d'un dels 12 yiotir-lingas de l'Índia.
- Devaprayag, a on l'Alaknanda i el Bhagirathi s'unixen per a formar el Ganges.
- Kailásh, cim de 6714 m. Quan li la considerava inescalable es creïa que era la morada de Sivá.
- Llac Mana Sarovar, lloc de pelegrinage prop del mont Kailás.
- Rishikesh, temple de Lakshman.
- Amarnath, una cova a on durant un parell de semanes a l'any es forma un lingam (falo del deu Sivá) natural de gèl. Mils de persones visiten esta cova durant estes semanes.
- Molts temples budistes i la residència del dalai-lama.
- Yeti
El Himàlaya en l'art
- Shangri-La és una mítica ciutat perduda en el Tibet, creada per l'escritor britànic James Hilton (1900-1954) en la seua novela Lost horizon (1933).
- Tintín en el Tibet és un clàssic escrit i ilustrat per l'autor Belga Hergé en 1960. Tintín, un jove reporter, part cap a la cordillera del Himàlaya per a investigar l'accident aéreu com a conseqüència dels somis que va tindre, en els que va vore el seu amic Chang entre les víctimes.
- La película Llímit vertical (2000) té lloc en el cim del K2 en Pakistan.
- Himàlaya: l'infància d'un líder, película franconepalí d'Eric Valli (1999). L'història té lloc en Dolpo, en el noroest de Nepal. Encara que en una miqueta de ficció, servix per a ilustrar l'estil de vida tradicional de la vida dels bothia en l'alt Himàlaya.
- La película 2012, es troba ambientada en el Himàlaya.
- L'obra The Himàlayas Suite és un retrat musical i poema simfònic per a orquesta simfònica i cor mixt SATB, del compositor Josu Ortiz Prim que descriu per mig de la música distints escenaris del Himàlaya, descobrint el mont Everest, la nit estrelada i les tormentes que aguaiten en l'horisó, la gent i la seua religió. La suite també aludix a la llegenda de Shambhala, que deu lliurar una dura batalla capitaneadas pel rei Rudra Chakrin abans de posar fi a l'obra en el cim. La suite es dividix en 5 seccions o moviments:
I. "Mount Everest: The Roof of the World" ("El Mont Everest: El Sostre del Món")
II. "The Starry Night" ("La Nit Estrelada")
III. "The Ceremony: Temple Ritual" ("La Cerimònia: Ritual del Temple")
IV. "The Legend: Shambhala" ("La Llegenda: Shambhala")
V. "The Summit: Finale" ("El Cim: Final") - En la película de Monsters. Inc en el 2001 quan els tanquen en una porta apareix un mònstruo i diu: "¡¡Benvinguts al Himàlaya!!"
- El videojoc Far Cry 4 està ambientat en Kyrat, una nació fictícia ubicada en la cordillera del Himàlaya.[18]
- L'àlbum China del compositor grec Vangelis té una composició nomenada Himàlaya.
Cims
És de notar que dins de l'Índia i Nepal el nom himālaya no sol ser donat per les poblacions locals a les montanyes que no posseïxquen neu en el seu cim (lo que sol ocórrer en les de menys de 3500 m), aun cuando orográficamente estiguen dins de la cadena coneguda en el restant del món com Himàlaya.
En la cordillera del Himàlaya es troben les 14 montanyes més altes del planeta de més d'ochomil metros, estes són:
- Everest 8849 m
- K2 8611 m
- Kanchenjunga 8586 m
- Lhotse 8516 m
- Makalu 8463 m
- Cho Oyu 8201 m
- Dhaulagiri 8167 m
- Manaslu 8163 m
- Nanga Parbat 8125 m
- Annapurna 8091 m
- Gasherbrum I 8068 m
- Broad Peak 8047 m
- Gasherbrum II 8035 m
- Shisha Pangma 8027 m
Atres montanyes molt conegudes de la cordillera són:
- Machapuchare 6993 metros. És venerat per la població local com particularment sagrat per al deu Shivá, i per lo tant no està permesa l'escalada.
- Gyachung Kang 7922 m
- Nanda Devi 7817 m
- Pumori 7161 m
- Lunag Ri 6895 m
- Ama Dablam 6856 m
Toponímia
El nom de la cordillera deriva del sànscrit Himālaya (हिमालय, ‘morada de la neu’), de himá (हिम, ‘neu’) i ā-laya (आलय, ‘receptàcul’, ‘morada’).[19] Ara se'ls coneix com «les montanyes del Himàlaya», generalment abreviat com «els Himàlayas». Seguint l'etimologia, alguns escritors es referixen a ell com «el Himàlaya». Açò també es transcribió prèviament com Himmaleh, com en la poesia d'Emily Dickinson[20] i els ensajos d'Henry David Thoreau.[21]
Les montanyes es coneixen com Himālaya en nepalí i hindi (abdós escrits हिमालय), el Himàlaya (ཧི་མ་ལ་ཡ་) o «La terra de la neu» (གངས་ཅན་ལྗོངས་) en tibetà, la cordillera Himāliya (سلسلہ کوہ ہمالیہ) en urdu, el Himaloy Parvatmala (হিমালয় পর্বতমালা) en bengalí i la cordillera de Ximalaya (chinenc simplificat: 喜马拉雅 山脉; chinenc tradicional: 喜馬拉雅 山脉; pinyin: Xǐmǎlāiǎ Shānmài) en chinenc. El nom del ranc a voltes també es dona com Himavan en escrits més antics.[22]
Denominacions
Els topònims utilisats per a individualisar a les montanyes del Himàlaya són generalment formats en radicals nepalís, tibetanes, turquestanas i sànscrites, combinades moltes voltes de modo híbrit entre elles i solen posseir una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers.
Alguns noms són típicament descriptivos:
- Karakorum, el pedregal negre
- Dhaulagiri, mont blanc
- Nilgiri, mont blau
- Machapuchare, la coa de peix
- Makalu, el gran negre
- Kang Taiga, la cadira de neu
- Chogo Ri (redenominado K2), el gran mont
En atres casos el topònim té una precisa alusió religiosa:
- Pancchulé, les cinc flecuelas celestials
- Gosainthan, el lloc dels sants
- Trisul, la fitora (símbol de Shivá)
- Indrasan, el tro d'Indra
- Manaslu, la montanya de la ment
- Chomo Lungma (més conegut en Occident com Everest), la deesa mare del món
- Annapurna, ompli de grans (com d'arròs)
- Ganesh Himal, la neu de Ganesh (el deu elefant)
Existixen alguns monts el nom dels quals deriva de la seua posició respecte a atres cims:
- Nuptse, mont de l'oest
- Lhotse Shar, mont en el surest
- Lhotse, mont del sur
- Nunagiri, mont entre dos rius
Existixen noms en significats més diversos:
- Kardong, la fortalea de neu
- Mahalangur Himal, la cadena montanyosa dels grans simis
- Mustagh, les montanyes centelleantes de gèl
- Shisha Pangma, la cresta més allà de les pastures
- Mulkilá, la fortalea d'argent
- Amai Dablang, la mare que abraça
- Kanchenjonga, els cinc tesors de les neus
Geografia política del Himàlaya
El Himàlaya cobrix una extensió d'uns 594 400 km², que inclou parts de Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan i Tibet.
L'alvertent septentrional del Karakórum pertany a Sinkiang, territori chinenc, mentres que l'alvertent meridional pertany a Pakistan.
L'extrem oriental del Karakorum correspon a Cachemira, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des de 1947.
Del Himàlaya, sensu stricto, l'alvertent septentrional pertany a la Regió Autònoma del Tibet (China), repartint-se l'alvertent meridional entre Pakistan, l'Índia, Nepal i Bhutan.
Els grups ètnics de la vertent nort del Himàlaya són predominantment de tipo mongoloide a l'est i de religió budiste, mentres que en la vertent sur existix un complex mosaic ètnic i cultural (solament en Nepal es distinguixen a lo manco 19 grups ètnics principals), de religió fonamentalment musulmana en l'oest, i hinduista en el centre i est de la cordillera i budisme lamaísmo en el nort.
Vore també
- Brahmaputra
- Ganges
- grulla del Himàlaya
- Indo
- Lleopart de les neus
- sistema dels Himàlayas
- Yarlung Tsangpo
Notes
- ↑ de-acort-entre-chinenca-i-nepal-4124.html#::text=La%20altura%20acordada%20de el%20%22sostre,ara%20de%208.848%2C86%20metros. Nova medició de l'altura del mont Everest, en decembre del 2020 (Consultat el dissabte, 26 de decembre del 2020.)
- ↑ «The Himàlayas – Himàlayas Facts». Nature on PBS (11 de febrer de 2011). Consultat el 21 de giner de 2014.
- ↑ «the Himàlayan Glaciers». Fourth assessment report on climate change. IPPC (2007). Consultat el 22 de giner de 2014.
- ↑ Shi, Yafeng; Xie, Zizhu; Zheng, Benxing; Li, Qichun(1978).«Distribution, Feature and Variations of Glaciers in China».World Glacier Inventory.
- ↑ Henderson-Sellers, Ann; McGuffie, Kendal (2012). The Future of the World's Climate: A Modelling Perspective, pp. 199–201. ISBN 978-0-12-386917-3.
- ↑ «Vanishing Himàlayan Glaciers Threaten a Billion», Reuters, 4 de juny de 2007. Consultat el 13 de març de 2018.
- ↑ Kaushik, Saurabh; Rafiq, Mohammd; Joshi, P.K.; Singh, Tejpal(Abril de 2020).«Examining the glacial lake dynamics in a warming climate and GLOF modelling in parts of Chandra basin, Himachal Pradesh, Índia».Science of the Total Environment.714: 136455.doi:10.1016/j.scitotenv.2019.136455.(en en)
- ↑ Rafiq, Mohammd; Romshoo, Shakil Ahmad; Mishra, Anoop Kumar; Jalal, Faizan(Giner de 2019).«Modelling Chorabari Lake outburst flood, Kedarnath, Índia».Journal of Mountain Science.16(1): 64–76.ISSN 1672-6316.doi:10.1007/s11629-018-4972-8.(en en)
- ↑ «Glaciers melting at alarming speed». People's Daily Online (24 de juliol de 2007). Archivat des de l'original, el 11 d'octubre de 2017. Consultat el 17 d'abril de 2009.
- ↑ Per a obtindre més informació, consulte [enllaç trencat]
- ↑ Devitt, Terry. «Climate shift linked to rise of Himàlayas, Tibetan Plateau», University of Wisconsin–Madison News, 3 de maig de 2001. Consultat el 1 de novembre de 2011.
- ↑ Romshoo, Shakil Ahmad; Rafiq, Mohammd; Rashid, Irfan(Març de 2018).«Spatio-temporal variation of land surface temperature and temperature lapse rate over mountainous Kashmir Himàlaya».Journal of Mountain Science.15(3): 563–576.ISSN 1672-6316.doi:10.1007/s11629-017-4566-x.(en en)
- ↑ http://www.ldeo.columbia.edu 19 de juny de 2019: Melting of Himàlayan Glaciers Has Doubled in Recent Years
- Archivat el 13 de juny de 2021 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Maurer, J. M.; Schaefer, J. M.; Rupper, S.; Corley, A.(2019).«Acceleration of isse loss across the Himàlayas over the past 40 years».Science Advances.5(6): eaav7266.doi:10.1126/sciadv.aav7266..
- ↑ Philippus Wester, Arabinda Mishra, Aditi Mukherji, Arun Bhakta Shrestha (2019). The Hindu Kush Himàlaya Assessment: Mountains, Climate Change, Sustainability and People. ISBN 978-3-319-92288-1 https://link.springer.com/book/10.1007%2F978-3-319-92288-1
- ↑ Kunda Dixit / Nepali Claves 5 de febrer de 2019: Himàlayan Glaciers on Pastura for Catastrophic Meltdown This Century, Report Warns
- ↑ O'Neill, Alexander(25 de febrer de 2020).«Establishing Ecological Baselines Around a Temperate Himàlayan Peatland».Wetlands Ecology & Management.28(2): 375–388.doi:10.1007/s11273-020-09710-7.
- ↑ «Far Cry 4 - Anàlisis». IGN Espanya (2014). Consultat el 5 de giner de 2021.
- ↑ «Definition of Himàlayas». Oxford Dictionaries Online. Archivat des de l'original, el 12 de febrer de 2011. Consultat el 9 de maig de 2011.
- ↑ Dickinson, Emily«The Himmaleh was known to stoop»..
- ↑ Thoreau, Henry David(1849).«A Week on the Concord and Merrimack Rivers»..
- ↑ Roshen Dalal (2014). Hinduism: An Alphabetical Guide, Penguin Books. ISBN 9788184752779. Entry: "Himavan"
Bibliografia
- Gansser, Augusto, Andreas Gruschke, Blanche C. Olschak: Himàlaya, el sostre del món. Madrit: Grup Anaya, 1991.
- John Hunt, Ascent of Everest, Hodder & Stoughton (1956) ISBN 0-89886-361-9
- Michael Palin, Himàlaya, Weidenfeld Nicolson Illustrated (2004) ISBN 0-297-84371-0
- Michel Raspaud, L'Aventure himalayenne. Els enjeux dones expéditions sur els plus hautes montagnes du monde, 1880-2000, Presses universitaires de Grenoble, 2003.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Himàlaya.- Fundació Iñaki Ochoa de Olza - SOS HIMALAYA