Terai

Terai

El Terai (Plantilla:Lang-hi, Plantilla:Lang-ne; lit. 'terra humida o piedemonte') és una regió que es troba en la zona baixa de les montanyes que rodegen el Himalaya pel sur, especialment la cordillera Siwalik i el baix Himalaya, formant un cinturó de pantàs, sabanes i boscs que recorren Índia, Nepal i Bhutan, des del riu Yamuna, en l'oest, fins al riu Brahmaputra, en l'est. El Terai es considera una ecorregión, d'ahí que s'escriga en mayúscula inicial, pero com a ecosistema pot escriure's també en minúscula. Per damunt del terai es troba el Bhabhar (ecorregión i al mateix temps ecosistema, el bhabhar), en la falda de les montanyes, un cinturó boscós de roques permeables, graves i areniscas, que acumulen l'aigua que cau durant els monsons en capes freàtiques de fins a 37 m de profunditat i la lliberen en forma de manantials sobre les rovines i argila del terai, menys permeables. El Terai s'inunda cada any durant els monsons. Per davall, es troben, més al sur, les grans planures aluvials dels rius Yamuna, Ganges i Brahmaputra, i els seus tributaris. A l'est del Nepal, en Bengala, Bhutan i Assam, esta ecorregión es coneix com Dooars.

El Terai en Nepal

En Nepal cal diferenciar entre el terai exterior i el terai interior.

El terai exterior és una zona pantanosa i boscosa en el llímit meridional de la cordillera Siwalik que s'estén fins a la frontera en l'Índia i inclou camps oberts, desecados i d'us agrícola per baix dels chapulls. La població és d'orige indi i va ser marginada pels reis de Nepal i per la dinastia Granota, aixina com pels pobles de parla pahari.

El terai interior fa referència a les allargades valls entre la cordillera Siwalik i la cordillera Mahabharat, més al nort i de major altura, puix alcança els 3000 m. Són valls agrícoles pero molt atacats per la malaria, habitats pel poble tharu, que té una resistència heretada a la malaltia.

Els llocs més interessants per a visitar en el terai nepalés són el parc nacional de Bardiya, el parc nacional de Royal Chitwan, Lumbini, lloc de naiximent de Buda, i Janakpur, lloc de naiximent de Sítia, a on esta es va casar en Branca, descrit en el Ramayana.

Les zones protegides del Terai indi

La regió del Terai ocupa en total uns 49 500 km², dels que 30 000 km² es troben en l'Índia i el restant entre Nepal, Bhutan i Bangladés. En Índia i Nepal, esta regió està representada pel TAL (Terai Arc Landscape), que comprén 13 zones protegides entre la Reserva de Vida Salvage Parsa (Parsa Wildlife Reserve), en Nepal, i el parc nacional Rajali (Rajaji National Park), en l'Índia, a l'oest. En estes zones es troben protegides tres de les espècies més importants de la fauna asiàtica, el tigre (Panthera tigris), l'elefant asiàtic (Elephas maximus) i el rinoceront d'una sola banya (Rhinoceros unicornis). Tots els parcs es troben entre el bhabhar i el terai i comprenen el 23% de bosc tancat, el 7% de bosc obert i el 0,4% de xara de la regió.

En l'oest, la part dels parcs inclosa en el bhabhar està formada sobretot per sal (Shorea robusta) una Dipterocarpácea pareguda a la teka que domina els boscs, i que en les zones del terai compartix espai en Dalbergia sissoo (shisham), Terminalia tomentosa (llorer indi), Acacia catechu (catechu o taste), Butea monosperma (teca bastarda o dhak), Bombax ceiba (algodonero roig), Sterculia urens (kadaya), Aegle marmelos (bael), Terminalia elliptica (llorer indi o marda), Adina cordifolia (haldina), Syzygium cumini jambul o jambolán) i Azadirachta indica (nim, margosa o sirimomo indi). En el terai predomina una varietat d'herbes altes dels gèneros Themeda, Saccharum, Phragmites, Vetiveria i unes atres. Es troben també en el terai plantacions de teka, eucalipto, acacia, chop, etc. La xara dominant és la Murraya koenigii (arbre del curry). Els especialistes identifiquen huit tipos de comunitats vegetals homogénees, encara que alguns apleguen als 27 tipos segons el sol i les precipitacions.

En l'Índia, el terai s'estén a lo llarc de 800 km, en un esgambi que oscila entre els 50 i els 60 km a través dels estats d'Uttaranchal, Uttar Pradesh i Bihar, d'oest a est. Hi ha tres reserves de tigres, el parc nacional de Corbett, el parc nacional de Dudhwa i el parc nacional Valmiki, inclosos en la Reserva d'Elefants de Shivalik (Shivalik Elephant Reserve).

El parc de Corbett es va crear el 8 d'agost de 1936 al peu de les montanyes de Nainital, en el districte Pauri d'Uttaranchal, i és el més antic de l'Índia. El de Dudhwa, de 490 km² conté 12 espècies de mamífers en perill, 29 d'aus i 5 de reptils, ha introduït el rinoceront i junt a la Reserva de Vida Salvage de Katarniaghat i el parc nacional de Bardiya en Nepal posseïx una població considerable de delfins del Ganges (Platanista gangetica) i dos espècies de cocodril conegudes com gharial o ghariyal (Gavialis gangeticus) i maggar (Crocodylus palustris). En la més reduïda reserva de tigres de Dudhwa, dins del parc, es dona la major població de cérvols dels pantans.

Referències

• R. P. Sharma: Nepal: A detailed geographical account, Katmandú, 1974, pág 46.
• http://www.indianetzone.com/40/terai-duar_savanna_grasslands_india.htm [1] archivat en Wayback Machine.
• http://indiaenvironmentportal.org.in/files/Terai.pdf