Dalbergia sissoo
La Dalbergia sissoo, coneguda com sisu (en anglés Indian rosewood), és un arbre de full sempre vert. Rep ademés molts atres noms com sisu, sheesham, tahli, Tali, elondo o Irugudujava. És nativa del subcontinent Indi i del sur de l'Iran. En la llengua Persa se li crida Jag. És l'arbre representant estatal del Punjab (Índia) i el de la província de Punjab (en Pakistan). Creix principalment en les vores dels rius per baix dels 900 m d'altura, pero es pot sembrar fins als 1.3oo metros. Les temperatura en el seu lloc d'orige oscilen entre els 10-40 graus. Pot resistir per baix de zero en casos molt concrets pero no duradors. S'adapta be a un règim de pluges no superior als 2000 mm i resistix la sequia que no dure més de dos o tres mesos. Preferix sols ben drenados i inclús arenencs o de grava i pedregal com els de les vores dels rius. El sisu (shisham) també resistix sols d'un cert nivell de salinitat no elevada. Les llavors no creixen en llocs sombreados, preferixen el sol.
Fusta
[editar | editar còdic]
El sisu (shisham) és conegut internacionalment com l'espècie originària de la fusta dels 'pals rosa'. També s'usa com a combustible i per la seua ombra i abric. Per la seua utilitat i tolerància, tant a la calor com a les frets llaugers i a les sequies, és una espècie que mereix un major grau d'aprecie i de difusió entre els agricultors. És un bon eixemplar per a dedicar a l'agricultura forestal i inclús a les plantacions. Despuix de la Teca (Tectona grandis) és l'arbre de major valor en el Bihar, el major productor de fusta de Sisu de l'Índia. En Bihar, es planta en tots els llocs: vereda de camins, costats de les carreteres i de canals, en les aceres i inclús com a arbre d'ombra en les plantacions de té. Es planta en profusió en tot el Sur de l'Índia. En ciutats com Bangalore és un arbre molt comú en tots els carrers.
El sisu es deu deixar curar abans d'aplegar a les fàbriques i és un procés llent pero molt important. En l'Índia es coloca en llocs grans i ben ventilats protegits els rollizos del sol i de la pluja per lo manco durant sis mesos. El Sisu comercial pansa després a cambres de secat durant un periodo d'entre 7 i 15 dies, segons el clima. La humitat ideal oscila entre el 5-6%. Les peces en taulons poden aplegar al 11%, segons l'us al que es destinen. Una humitat inferior pot invalidar el treball final donant com a resultat rajas, fendas o alabeos. I a voltes ocorren de sobte.
El sisu se situa entre les fustes de major lux per a la construcció d'aparadors, cajoneras, escritoris. També admet el chapado i la fabricació de taulers en resultats igualment satisfactoris. És la fusta de la qual es fabriquen tradicionalment els Kartals, els instruments de percussió dels Rajasthani. S'usa per a les ferramentes agrícoles, talles, embarcacions, esquís, tarimes, parquet, etc.
El sisu es classifica entre les fustes dures més nobles. Posseïx un color dorat marró obscur. La albura és blanquecina o d'un marró molt més clar. La seua duració és excelent i la seua densitat oscila entre 0,7-0,8 i la seua resistència a les termites destacada en el duramen, mentres que la albura pot ser atacada pels fongos i els barrenadores. Dalbergia sissoo conté neoflavoides (Dalbergicromeno) sobretot en la corfa, els brots i el cor.[1]
Llenya
[editar | editar còdic]El poder calorífic de la llenya de Sisu, tant de la albura com del duramen, és excelent. En concret es mou entre les 4,908 kcal/kg i les 5,181 kcal/kg per a cada una de les dos tipos de llenya. La rotació del creiximent se situa en un periodo de 10 a 15 anys. L'aprofitament del mont baix (sense tallar l'arbre) és excelent. De tots modos per a no reduir en excés el potencial de creiximent de l'arbre, esta llabor de mont baix deu reduir-se a unes dos o tres. No convé tallar branques a partir d'una certa altura. El carbó de llenya que s'obté d'esta fusta és dels millors, excelent per a calfar i cuinar.
Raspall dental de sisu
[editar | editar còdic]
Raspall de dents: Tradicionalment, s'usen els palitos de sisu (cridats datun) a modo de raspall de dents mastegant-los. Una volta desfibrados també s'usen com a netejador llingual.[2] Esta pràctica s'ha usat durant sigles, tant en l'Índia, com en Àfrica i l'Orient Mig. Un percentage aproximat al 80% de la població rural de l'Índia, inclús hui en dia, comença el dia usant este pal dental. Els palitos de Sisu encara es comercien en els mercats locals en esta finalitat. En els pobles i ciutats no és difícil vore els habitants locals seguint esta costum dels palitos de Sisu. Alguns estudis han provat efectiva esta neteja bucal en la reducció de la placa dental, les inflamacions de les genives i de la gingivitis.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S. K. Mukerjee, T. Saroja & T. R. Seshadri(1971).«Dalbergichromene : a new neoflavonoid from stem-bark and heartwood of Dalbergia sissoo».Tetrahedron.27(4)
- 799–803.doi:10.1016/S0040-4020(01)92474-3.
- ↑ «Make A Neem Toothbrush (Neem Tree Home Remedies)». Discover Neem. Birgit Bradtke. Consultat el 16 de juliol de 2013.
- ↑ «Comparative effect of neemstick and toothbrush on plaque removal and gingival health – A clinical trial».Journal of Advanced Oral Research.2(3)
- 51–56.ISSN 2229-4120.Consultat el juliol de 2013.
- ↑ «Uses Of Neem Datun For Teeth». Livestrong.com. Demand Mija. Consultat el 16 de juliol de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dalbergia sissoo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.