Anar al contingut

Syzygium cumini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
S. cumini (Syzygium cumini)

El jambul o jambolán, Syzygium cumini, és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les mirtàcees i és oriunda de la regió del Indostán. En Veneçuela rep el nom de pésjua estrangera. En Filipines es diu duhat i lumboi.[1]

Distribució

Erro al crear miniatura:
Jambul frutes
Erro al crear miniatura:
Jambul llavors

És nativa de l'Índia, Surest d'Àsia i Austràlia, és comú com planta ornamental en jardins tropicals.



Descripció

És un arbre que alcança els 10 m d'altura, tronc en grossa corfa. Les fulles són similars al bresquillera, tenen fins a 15 cm de llongitut, són grans, llargues, estretes i lluentes. Les flors són de color vert groguenc o blanques, agrupant-se en arracadas terminals. El frut és una baya de color negre o rojós en un sabor que s'assembla al albercoc.


Usos culinaris

  • La polpa té un sabor amarc a dolç i té una propietat astringente. Varietats adequades es poden menjar crues o processats com a frutes. Es produïxen sucs de frutes, vins, licors i vinagre.
  • En els països d'orige es fa una beguda alcohòlica en el seu suc.

Farmacognosia

Syzygium cumini està en la regió d'Àsia-Pacífic, i és una de les plantes més populars per a la prevenció i el tractament de la diabetis mellitus en la medicina tradicional.[2][3][4] L'us mèdic es troba en els fulls i la corfa i principalment fruts i llavors. En Europa, Syzygium forma de la part dels fàrmacs antidiabéticos de XX més eficaces i es va trobar ya en el canvi de sigle en els llibres de referència de meges i farmacèutics. En Alemània, la planta és usada principalment baix el seu nom popular "Jambulbaum" en aplicació homeopática coneguda.[5]Les preparacions de les llavors troben us en el tractament adyuvante de la diabetis. Es varen portar a terme estudis en animals en els extractes, pero encara carix d'estudis clínics d'acort en criteris moderns.


[2] [3] [4]

[6]

Dels fulls s'obté un oli essencial volàtil per a la producció de perfums.

La corfa és utilisat per la seua tanino 8-19% per a la bronzejada. També proporciona una tenyida de color marró. La fusta és un tant difícil de secar, pero a continuació, s'usa de forma permanent com a fusta de construcció.

Taxonomia

Syzygium cumini va ser descrita per (L.) Skeels i publicat en O.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 248: 25. 1912.[7]

Etimologia

Syzygium: nom genèric que deriva del grec: syzygos i significa "unit, reunit"[8]

cumini: epítet

Sinonímia
  • Myrtus cumini L. (1753). basónimo
  • Calyptranthes cumini (L.) Pers. (1806).
  • Eugenia cumini (L.) Druce (1913 publ. 1914).
  • Jambolifera coromandelica Houtt. (1774).
  • Jambolifera pedunculata Houtt. (1774).
  • Eugenia caryophyllifolia Lam. (1789).
  • Eugenia jambolana Lam. (1789).
  • Calyptranthes caryophyllifolia Willd. (1796).
  • Calyptranthes jambolana (Lam.) Willd. (1796).
  • Calyptranthes cuminodora Stokes (1812).
  • Calyptranthes jambolifera Stokes (1812).
  • Caryophyllus corticosus Stokes (1812).
  • Caryophyllus jambos Stokes (1812).
  • Eugenia obovata Poir. in J.B.A.P.M.de Lamarck (1813)
  • Jambolifera chinensis Spreng. (1825)
  • Myrtus corticosa Spreng. (1825)
  • Myrtus obovata (Poir.) Spreng. (1825).
  • Syzygium caryophyllifolium (Lam.) DC. (1828)
  • Syzygium jambolanum (Lam.) DC. (1828)
  • Syzygium obovatum (Poir.) DC. (1828)
  • Calyptranthes capitellata Buch.-Ham. ex Wall. (1831), nom. nud.
  • Eugenia obtusifolia Roxb. (1832)
  • Eugenia calyptrata Roxb. ex Wight & Arn. (1834)
  • Eugenia jambolifera Roxb. ex Wight & Arn. (1834)
  • Syzygium obtusifolium (Roxb.) Kostel. (1835)
  • Eugenia jambolana var. caryophyllifolia (Lam.) Duthie in J.D.Hooker (1879)
  • Eugenia jambolana var. obtusifolia Duthie in J.D.Hooker (1879).
  • Eugenia tsoi Merr. & Chun (1935).
  • Calyptranthes oneillii Lundell (1937).[9][10]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ 2,0 2,1 M. Ayyanar, P. Subash-Babu: Syzygium Cumini (L.) Skeels: A Review of its Phytochemical Constituents and Traditional Uses. In: Asian Pac J Trop Biomed. 2012; 2: 240–246.
  3. ↑ 3,0 3,1 M. Ayyanar, P. Subash-Babu, S. Ignacimuthu: Syzygium Cumini (L.) Skeels., a Novell Therapeutic Agent for Diabetis: Folk Medicinal and Pharmacological Evidences. In: Complement Ther Med. 2013; 21: 232-243.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ocvirk, M. Kistler, S. Khan, S. H. Talukder, H. Hauner: Traditional Medicinal Plants Used for the Treatment of Diabetis in Rural and Urban Areas of Dhaka, Bangladesh - an Ethnobotanical Survey. In: J Ethnobiol Ethnomed. 2013; 9: 43.
  5. ↑ Positivmonographie der Kommission D dones BGA/BfArM für Syzygium cumini als Zusatzmittel bei Zuckerkrankheit.http://buecher.heilpflanzen-welt.de/
  6. ↑ A. Helmstädter: Syzygium Cumini (L.) Skeels (Myrtaceae) against Diabetis - 125 Years of Research In: Pharmazie, 63: 91-101.
  7. ↑ «Syzygium cumini». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de juliol de 2014.
  8. ↑ En Noms Botànics
  9. ↑ Sinònims en Kew
  10. ↑ «Syzygium cumini». The Plant List. Consultat el 21 de juliol de 2014.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Syzygium_cumini&oldid=1548025»