Anar al contingut

Syzygium cumini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
S. cumini (Syzygium cumini)

El jambul o jambolán, Syzygium cumini, és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les mirtáceas i és oriunda de la regió del Indostán. En Veneçola rep el nom de pésjua estrangera. En Filipines es diu duhat i lumboi.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]
Jambul frutes
Jambul llavors

És nativa de la Índia, Surest d'Àsia i Austràlia, és comú com planta ornamental en jardins tropicals.



Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança els 10 m d'altura, tronc en grossa corfa. Les fulls són similars al bresquillera, tenen fins a 15 cm de llongitut, són grans, llargues, estretes i lluentes. Les florés són de color vert groguenc o blanques, agrupant-se en arracadas terminals. El frut és una baya de color negre o rojós en un sabor que s'assembla al albercoc.


Usos culinaris

[editar | editar còdic]
  • La polpa té un sabor amarc a dolç i té una propietat astringente. Varietats adequades es poden menjar crues o processats com a frutes. Es produïxen sucs de frutes, vins, licors i vinagre.
  • En els països d'orige es fa una beguda alcohòlica en el seu suc.

Farmacognosia

[editar | editar còdic]

Syzygium cumini està en la regió d'Àsia-Pacífic, i és una de les plantes més populars per a la prevenció i el tractament de la diabetis mellitus en la medicina tradicional.[2][3][4] L'us mèdic es troba en els fulls i la corfa i principalment fruts i llavors. En Europa, Syzygium forma de la part dels fàrmacs antidiabéticos de XX més eficaces i es va trobar ya en el canvi de sigle en els llibres de referència de meges i farmacèutics. En Alemània, la planta és usada principalment baixe el seu nom popular "Jambulbaum" en aplicació homeopática coneguda.[5]Les preparacions de les llavors troben us en el tractament adyuvante de la diabetis. Es varen portar a terme estudis en animals en els extractes, pero encara carix d'estudis clínics d'acort en criteris moderns.


[2] [3] [4]

[6]

Dels fulls s'obté un oli essencial volàtil per a la producció de perfums.

La corfa és utilisat per la seua tanino 8-19% per a la bronzejada. També proporciona una tenyida de color marró. La fusta és un tant difícil de secar, pero a continuació, s'usa de forma permanent com a fusta de construcció.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Syzygium cumini va ser descrita per (L.) Skeels i publicat en O.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 248: 25. 1912.[7]

Etimologia

Syzygium: nom genèric que deriva del grec: syzygos i significa "unit, reunit"[8]

cumini: epítet

Sinonímia
  • Myrtus cumini L. (1753). basónimo
  • Calyptranthes cumini (L.) Pers. (1806).
  • Eugenia cumini (L.) Druce (1913 publ. 1914).
  • Jambolifera coromandelica Houtt. (1774).
  • Jambolifera pedunculata Houtt. (1774).
  • Eugenia caryophyllifolia Lam. (1789).
  • Eugenia jambolana Lam. (1789).
  • Calyptranthes caryophyllifolia Willd. (1796).
  • Calyptranthes jambolana (Lam.) Willd. (1796).
  • Calyptranthes cuminodora Stokes (1812).
  • Calyptranthes jambolifera Stokes (1812).
  • Caryophyllus corticosus Stokes (1812).
  • Caryophyllus jambos Stokes (1812).
  • Eugenia obovata Poir. in J.B.A.P.M.de Lamarck (1813)
  • Jambolifera chinensis Spreng. (1825)
  • Myrtus corticosa Spreng. (1825)
  • Myrtus obovata (Poir.) Spreng. (1825).
  • Syzygium caryophyllifolium (Lam.) DC. (1828)
  • Syzygium jambolanum (Lam.) DC. (1828)
  • Syzygium obovatum (Poir.) DC. (1828)
  • Calyptranthes capitellata Buch.-Ham. ex Wall. (1831), nom. nud.
  • Eugenia obtusifolia Roxb. (1832)
  • Eugenia calyptrata Roxb. ex Wight & Arn. (1834)
  • Eugenia jambolifera Roxb. ex Wight & Arn. (1834)
  • Syzygium obtusifolium (Roxb.) Kostel. (1835)
  • Eugenia jambolana var. caryophyllifolia (Lam.) Duthie in J.D.Hooker (1879)
  • Eugenia jambolana var. obtusifolia Duthie in J.D.Hooker (1879).
  • Eugenia tsoi Merr. & Chun (1935).
  • Calyptranthes oneillii Lundell (1937).[9][10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. 2,0 2,1 M. Ayyanar, P. Subash-Babu: Syzygium Cumini (L.) Skeels: A Review of its Phytochemical Constituents and Traditional Uses. In: Asian Pac J Trop Biomed. 2012; 2: 240–246.
  3. 3,0 3,1 M. Ayyanar, P. Subash-Babu, S. Ignacimuthu: Syzygium Cumini (L.) Skeels., a Novell Therapeutic Agent for Diabetis: Folk Medicinal and Pharmacological Evidences. In: Complement Ther Med. 2013; 21: 232-243.
  4. 4,0 4,1 Ocvirk, M. Kistler, S. Khan, S. H. Talukder, H. Hauner: Traditional Medicinal Plants Used for the Treatment of Diabetis in Rural and Urban Areas of Dhaka, Bangladesh - an Ethnobotanical Survey. In: J Ethnobiol Ethnomed. 2013; 9: 43.
  5. Positivmonographie der Kommission D dones BGA/BfArM für Syzygium cumini als Zusatzmittel bei Zuckerkrankheit.http://buecher.heilpflanzen-welt.de/
  6. A. Helmstädter: Syzygium Cumini (L.) Skeels (Myrtaceae) against Diabetis - 125 Years of Research In: Pharmazie, 63: 91-101.
  7. «Syzygium cumini». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de juliol de 2014.
  8. En Noms Botànics
  9. Sinònims en Kew
  10. «Syzygium cumini». The Plant List. Consultat el 21 de juliol de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]