Sikkim
,_the_patron_saint_of_Sikkim.jpg){kind=link}
Sikkim és un estat de l'Índia. Segons el cens de 2024, té una població de 697 000 habitants.[1]
La seua capital i ciutat més poblada és Gangtok. Està ubicat al noreste del país, llimitant al nort i a l'est en la República Popular China, al surest en Bhutan, al sur en Bengala Occidental i a l'oest en Nepal. És l'estat menys poblat, el segon menys extens —per davant de Goa— i el tercer menys densament poblat, per davant de Mizoram i Arunachal Pradesh.
Casi el 35% del seu territori està cobert pel Parc nacional de Khangchendzonga, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.
El Sikkim modern és un estat indi multiétnico i multilingüe. l'anglés s'ensenya en les escoles i s'utilisa en documents governamentals. Les religions predominants són el hinduismo i el budisme.
L'economia de Sikkim depén en gran mida de l'agricultura i el turisme. En 2019 l'estat tenia el quint PIB més chicotet entre els estats indis, encara que també es troba entre els de més ràpit creiximent.
Sikkim va conseguir la seua ambició de convertir la seua agricultura en totalment orgànica entre 2003 i 2016, i es va convertir en el primer estat de l'Índia en conseguir esta distinció. També es troba entre els estats més conscients dels problemes del mig ambient de l'Índia. Va prohibir les botelles d'aigua de plàstic en qualsevol funció i reunió governamental i els productes de poliestireno en tot l'estat.
Va ser un Estat independent governat per la monarquia Chogyal fins a 1975, quan es va decidir per referèndum convertir-se en el vigèsim segon estat d'Índia.
A pesar del seu chicotet tamany, Sikkim és geogràficament molt divers, per la seua ubicació als peus dels monts Himalaya. El terreny va de tropical en el sur a la tundra en el nort. En Sikkim es troba el pico Kanchenjunga, el tercer en altura en el món i el primer d'Índia (d'aproximadament 8598 metros sobre el nivell de la mar). Sikkim s'ha convertit en un dels estats més visitats d'Índia gràcies als seus bells paisages naturals i al seu estabilitat política.
Orige del nom
[editar | editar còdic]Sikkim (o Sikín) significa terra en picos en nepalí. El terme, falcat per Gorja el invasor, es deriva de la paraula Shijim en sánscrito que vol dir "en cresta", i és l'orige més àmpliament acceptat. Una etimologia alternativa sugerix que el nom s'origina en les paraules en limbu El seu, que significa "nou", i Jim, que significa "palau", fent referència al palau construït pel primer governant de l'estat, Panache Namgyal. El nom en tibetano para Sikkim és Denzong, que significa "vall d'arròs". Una atra possibilitat és que el nom derive de El seu Him que significa "neu bella", o "vista bella", supostament les paraules pronunciades per una princesa de Nepal la primera volta que va entrar al palau com la futura esposa del rei local Lepcha. Durant el seu regnat, el Chogyal va adoptar la traducció tibetana de Sikkim, pronunciat com Vbras-ljong (འབྲས་ལྗོངས་).
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Sikkim.
El més antic event relacionat en Sikkim del que es guarda registre és el pas del sant budiste Gurú Rinpoche per eixes terres en el IX. Durant el seu pas el gurú va beneir la terra, va introduir el budisme en Sikkim i va predir l'arribada de la monarquia que es va instalar allí sigles despuix.
En el XIII, segons la llegenda, el Gurú Tashi, un príncip de la Casa La meua-nyak en Kham en l'est del Tibet, va tindre una revelació divina una nit que li va ordenar viajar al sur per a buscar la seua fortuna. Els seus descendents es varen convertir més alvance en la família real de Sikkim.
En 1642, el seu descendent de quinta generació, el Gurú Tashi, Phuntsog Namgyal, va ser consagrat com a primer Chogyal (rei) de Sikkim pels tres venerats Llepes que varen vindre del nort, l'oest i el sur fins a Yuksom, marcant l'inici de la monarquia.
Phuntsog Namgyal va ser succeït en 1670 pel seu fill, Tensung Namgyal, qui va mudar la capital de Yuksom cap a Rabdentse. En 1700, Sikkim va ser invadit pels butaneses en l'ajuda d'una mig-germana del Chogyal, a qui se li havia negat el tro. Els butaneses varen ser després expulsats pels tibetano, els qui varen restaurar al Chogyal dèu anys més vesprada.
Entre 1717 i 1733, el regne va enfrontar molts atacs des de Nepal per l'oest i des de Bhutan per l'est, que varen culminar en la captura de la capital, Rabdentse, per Nepal.
En l'establiment de l'Índia Britànica, Sikkim es va aliar en ells contra l'enemic comú que era Nepal. Els nepalís contraatacaron en Sikkim conseguint dominar casi tot el regne i aplegant fins a Terrai. Açò va conduir a l'atac de Nepal per part de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, donant lloc la guerra Gorkha de 1814.
Pels tractats firmats entre Sikkim i Nepal –el Tractat de Sugauli– i entre Sikkim i els britànics –el Tractat de Titalia–, el territori conquistat a Sikkim per Nepal li va ser tornat en 1817.
Els nexes entre Sikkim i l'administració britànica en Índia varen ser creixent fins a 1849, quan un incident de frontera va fer que els britànics invadiren el regne i assumiren el control del govern, mantenint a un rei subjecte a les órdens del governador britànic.
En 1947, el Regne de Sikkim va votar per mantindre's independent d'Índia i el primer ministre d'Índia Jawaharlal Nehru va accedir a eixercir un protectorat sobre Sikkim. Després d'un periodo de disturbis entre 1972 i 1973, es va consultar novament a la població de Sikkim, en 1975, i per 97.5% varen decidir incorporar-se a l'Unió Índia.[2] Pocs dies més vesprada, la monarquia va ser abolida i Sikkim es va convertir oficialment en un estat de l'Unió Índia.
En 2000, el desseté karmapa Ogyen Trinley Dorje, qui havia segut confirmat pel dalái llepe i acceptat com un tulku pel govern chinenc, va escapar de Tibet, tractant de tornar al monasteri de Rumtek en Sikkim. Les autoritats chinenques, que en aquell moment no reconeixien l'autoritat d'Índia sobre Sikkim, varen optar per no enviar nota de protesta al govern indi. China finalment va reconéixer Sikkim com un estat de l'Índia en 2003, en la condició de que l'Índia acceptara la Regió Autònoma del Tibet com una part de China.[3] Este acort mutu ha dut a un desgel en les relacions chinenc-índies.[4] Nova Delhi havia acceptat inicialment al Tibet com una part de China en 1953 durant el govern del llavors primer ministre Jawaharlal Nehru.[5] El 6 de juliol de 2006, el pas del Himalaya de Nathu La es va obrir al comerç transfronterizo, lo que constituïx una prova més de la millora de les relacions en la regió.[6]
Geografia
[editar | editar còdic]
L'estat de Sikkim una superfície de 7.096 km², que en térmens d'extensió és similar a la mitat de l'àrea de Montenegro. Es caracterisa per un terreny completament montanyós, en altures que van des dels 280 m s. n. m. fins als 8.585 m s. n. m. El cim del Kanchenjunga és el punt més alt. En major part, el terreny és inapropiat per a l'agricultura provocat majorment per pendents rocoses.
No obstant, certes pendents d'alguns tossals han segut convertides en terres de cultiu usant tècniques de aplanado. Numeroses rieres alimentades per desgel en Sikkim han format llac en l'oest i sur de l'estat. Estes rieres es combinen en el riu Teesta i en el seu afluent, el Rangeet. El Teesta, descrit com "la llínea de vida de Sikkim", fluïx a través de l'estat de nort a sur. Prop d'un terç de l'estat està espesamente forestat.
El Himalaya circunda les fronteres del nort, sur i oest de Sikkim. Les àrees poblades se situen en els llímits del sur de l'estat, en els Baixos Himalayas. L'estat té 28 cims montanyosos, 21 glaciarés, 227 llacs, incloent el llac Tsongmo, el llac Gurudongmar a 5148 m s. n. m., catalogat com un dels llac més alts del món, el llac Khecheopalri, i prop de 100 rius i rieres. Huit accessos de montanya conecten a l'estat en el Tibet, Bhutan i Nepal.
Govern i política
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que el restant dels estats de l'Índia, el cap de govern és el Governador nomenat pel Govern central. El seu nomenament és més que res protocolari, ya que la seua principal funció és la de supervisar l'activitat del primer ministre en nom del govern central.
El primer ministre, qui ostenta el poder eixecutiu, és el cap del grup majoritari en la llegislatura unicameral de Sikkim.
El governador nomena als ministres després de consultar en el primer ministre.
De la mateixa manera que els atres estats, Sikkim elegix a un membre per a cada una de les dos cambres de l'Assamblea Llegislativa de l'Índia, la Lok Sabha i la Rajya Sabha. Sikkim té també una Cort Superior.
Clima
[editar | editar còdic]El clima varia des del subtropical al sur fins a la tundra en les zones més septentrionals. La majoria de zones habitades gogen d'un clima templat en temperatures que sobrepassen els 28 °C en estiu i els 0 °C en hivern. En l'estat es desenrollen 5 estacions primavera, estiu, autumne, hivern i l'estació del monsó.
La mija anual de l'estat està en 18 °C. Sikkim és un dels pocs Estats de l'Índia que rep abundants precipitacions en forma de neu. El llímit de neu està en els sis mil metros d'altitut. Durant els mesos del monsó, cauen abundants precipitacions aumentant el número d'esmonyides de terra.
El récort estatal de pluges sense pausa està en 11 dies. Durant l'hivern i el monsó moltes zones de l'estat es veuen afectades per la boira, lo que constituïx un enorme perill per als transports.
Subdivisions
[editar | editar còdic]Sikkim es compon de quatre districtes, regits per un govern central encarregat de l'administració de les àrees civils dels districtes. L'eixèrcit indi controla una gran porció del territori, ya que l'estat es troba en una zona fronteriça conflictiva.
Algunes zones estan restringides i es requerix d'un permís especial per a visitar-les. En Sikkim hi ha 8 ciutats i nou subdivisions.
Els quatre districtes són Sikkim Este, Sikkim Oest, Sikkim Nort i Sikkim Sur. Les capitals dels districtes són Gangtok, Geyzing, Mangan i Namchi respectivament.
Estos districtes estan subdivididos. "Pakyong" és la subdivisió de l'est, "Soreng" la de l'oest, "Chungthang" la del nort i, per últim, "Ravongla" és la subdivisió del districte meridional.
Transports
[editar | editar còdic]Actualment Sikkim conta en l'Aeroport de Pakyong, a 30 km de Gangtok. Aixina mateix, una llínea regular d'helicòpter conecta Gangtok i Bagdogra; el vol dura 30 minuts, i només opera una volta al dia podent transportar a 4 persones. El heliport de Gangtok és l'únic heliport civil de l'estat.
L'estació de ferrocarril més propenca es troba en Nova Jalpaiguri, a 16 quilómetros de Siliguri.
L'Autovia Nacional 31A conecta Siliguri en Gangtok. La major part del seu recorregut és a la vora del Riu Teesta, entrant en Sikkim per Rangpo.
-
Ciutats i pobles de Sikkim
-
Els quatre districtes de Sikkim i les seues capitals
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població de l'estat de Sikkim».
- ↑ «Elections after the merger». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2010.
- ↑ «Índia and China agree over Tibet». BBC News. Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ «[1]», The Hindu. Consultat el 12 d'octubre de 2006.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[2]», BBC. Consultat el 12 d'octubre de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sikkim.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sikkim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.