Sèt anys en el Tibet
Sèt anys en el Tibet és una novela autobiogràfica escrita per l'alpiniste austríac Heinrich Harrer, basant-se en les experiències ocorregudes en el seu viage al Tibet entre 1944 i 1951, durant el transcurs de l'II Guerra Mundial i el periodo anterior a l'invasió del Eixèrcit Popular de Lliberació chinenc a esta regió. El llibre va ser traduït a per lo manco 53 idiomes.
Argumente
editarEl llibre comença narrant la fugida d'Harrer i el seu companyer Peter Aufschnaiter d'un camp d'internament de la Commonwealth en l'Índia, despuix del qual es desplacen a Lhasa, la capital del Tibet, a on permaneixen varis anys. Allí descobrixen la cultura tibetana, que és descrita en detall en el llibre. Posteriorment, Harrer es convertix en tutor i amic del catorzé dalái llepe.
En el cine
editarEl llibre va ser adaptat en dos ocasions per a la pantalla:
- Sèt anys en el Tibet (Sieben Jahre in Tibet, 1956), documental dirigit per Hans Nieter i nominat per a la Palma d'Or en el Festival de Cannes.[1] En ell s'inclouen vídeos reals capturats per Harrer, ademés d'escenes reconstruïdes.[2]
- Sèt anys en el Tibet (Seven Years in Tibet, 1997), una història fictícia basada en el llibre, dirigida per Jean-Jacques Annaud i protagonisada per Brad Pitt i David Thewlis com Harrer i Aufschnaiter respectivament.[3]
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siete años en el Tíbet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.