Yeti
El yeti o abominable home de les neus (o Jigou per als tibetans del Himalaya) és un animal mític de gran interés en la criptozoologia, interpretat com un simi jagant emparentat en el Peu Gran en Norteamérica, el Yowie en Austràlia, el Kunk en els Andes i atres mits similars presents en numeroses cultures. Davant l'absència total de proves, solament es conta en relats que ho descriuen com un simi jagant bípedo que es creu que està localisat en les zones boscoses de la cordillera del Himalaya, el Tibet i Siberia.
Investigacions
Les persones que creuen en la seua existència ho consideren parent lluntà del orangutà que va habitar en esta cordillera fa millons d'anys, i que per les característiques que presentaria, possiblement estiga emparentat en el Peu Gran, el Yowie i el Kunk. No obstant, no existixen proves concloents de l'existència d'este primat. Inclús atres investigacions relacionen al yeti en els orsos. En alguns monasteris de Nepal es conserven restants supostament pertanyents al yeti, pero que posteriorment s'ha demostrat pertanyen a un tipo de cabra local. Per una atra part és molt dubtosa l'existència de simis de semblant tamany. Els qui ho neguen, com el paleontòlec Juan Luis Arsuaga, afirmen que els primats en general i els simis en particular solament viuen en llocs a on existixen frutes tot l'any, és dir, en les zones tropicals. Ademés no hi ha grans primats en les estepas, ni en les pinades mediterrànees, ni en els boscs de coníferes; solament simis de chicotet tamany, al no haver suficient aliment disponible.[1]
En 1959, China va realisar una expedició al Tibet en la que es va obtindre un mechón de pèl diferent al d'atres animals coneguts. El seu orige no va poder ser identificat.[2] En l'any 2008, un grup d'investigació japonés encapçalat pel científic Yoshiteru Takashi, líder del proyecte Yeti nipó, va recórrer durant cuarenta y dos dies la regió d'alta montanya Dhaulagiri IV, deixant constància de haver fotografiat presuntes chafades d'uns 45 cm de llongitut de l'esmonyidiç primat. Les presuntes chafades del Yeti en general han segut atribuïdes a orsos.[3][4]
Per un atre costat, Reinhold Messner, primer alpiniste en pujar al Everest sense oxigen, primer en fer-ho en solitari, primer en coronar els catorze ochomiles, considerat el millor alpiniste del món, acostumat a viure en la zona, despuix de realisar un albirament va dedicar uns anys al seu estudi i ha escrit un llibre sobre el tema,[5] identificant al ser en el jemo o jemong, el gose pardo tibetà, animal nocturn, gran, que pot caminar a dos pates, de color variable, sempre solitari llevat quan busca parella o durant la crío, sent molt temut per la seua gran força pels habitants de la zona, ya que ha causat moltes morts. Atres fonts senyalen lo mateix: es tractaria d'un orso similar a l'orso pardo polar noruec de tipo lanudo adaptat a les altures.[6]
Cal dir que en tots els relats d'albiraments jamai es menciona a més d'un individu. Per això, una objecció molt important és el fet de que la supervivència de tota espècie requerix l'existència d'una població de cert tamany, en individus de diverses edats i incloent formes jovenils, que jamai s'han referit, lo que fa molt difícil justificar un ocultamiento de tal població per un temps prolongat, com s'assevera.cita requerida
Supostes relíquies del yeti en els monasteris budistes
En alguns monasteris de Nepal es conserven restants supostament pertanyents al yeti, pero que posteriorment s'ha demostrat que pertanyen a una espècie de cabra local. En els monasteris budistes de Khumjung, Pangboche i Namché Bazaar, en Nepal, es diu que conserven com a relíquies els cuiro cabelluts o escalpos de yetis, ademés d'una suposta mà incorrupta en el de Pangboche. En 1961, despuix d'un estudi efectuat del cabellam de Khumjung, es va donar a conéixer que pertanyia a una atra espècie d'animal, un parent del isart, el serau del Himalaya (Capricornis thar) i no a un primat desconegut. L'objecte en qüestió és un tipo de caperuza que solen utilisar els monges en les danses rituals. Les dels atres monasteris estaven igualment confeccionades. Estos artilugios es veneren i són considerades autèntiques relíquies per part dels monges del monasteri, perque són antics, contant més de trescents anys.cita requerida
Notes
Vore també
Referències
- ↑ Jacques Malaterre, L'odissea de l'espècie - serie documental, France 3, RTBF, París, 2002, Depòsit llegal en Espanya M-40886-2003
- ↑ Cabria, Ignacio (2023). Aixina vàrem crear els mònstruos. Les llegendes del Yeti, el Chupacabras i atres sers de la criptozoología, 1ª edició, Barcelona: Luciérnaga. ISBN 9788419164353.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-06-24 (en en-US).
- ↑ «A researcher proved Yeti footprints were made by bears – but understands why the myth persists» (en en). Scroll.in. Consultat el 2025-06-24.
- ↑ Messner, Reinhold (1999 en espanyol). YETI: LEYENDA I REALIDAD (en espanyol), Desnivell. ISBN 9788489969353.
- ↑ Resolen l'enigma del Yeti
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yeti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.