Ètnia tibetana

Archiu:Praying Tibetan Women.jpg

Ètnia tibetana

Els tibetano són un poble que habita en el Tibet i en les zones circumdants. Són una de les 56 ètnia reconegudes oficialment en la República Popular China, encara que en térmens antropològics signifiquen més que un grup ètnic.

Despuix de l'intervenció del Partit Comuniste de China en el Tibet, mils d'tibetano varen escapar a països veïns convertint-se en refugiats. Els països en major cantitat de refugiats tibetans són Índia, Nepal i Bhutan (per càpita). Els tibetano també són majoria en la regió índia de Ladakh.

Divisions

Els tibetano es dividixen en diferents grups, que inclouen als shangri, nachan i hor, que es dividixen a la seua volta en 51 subtribus. Cada una d'elles manté una identitat cultural pròpia encara que relacionada en les demés.

Els tibetano que habiten en la zona de la província de Kham són descendents dels qiang encara que no se'ls considera part d'esta minoria. Els hor són descendents dels mongoles.

Idioma

Artícul principal → Idioma tibetà.

En la llengua tibetana, les paraules acostumen a ser monosilábicas encara que se'ls afig un sufix que normalment denomina si és masculí, femení, plural, verp, etc. L'alfabet tibetà prové de l'época del rei Songsten Gampo (VII). Este rei (el que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d'erudits a l'Índia per a que estudiaren els texts budistes i els traduïren a la llengua tibetana. Aixina mateix, estos erudits devien estudiar detalladament els alfabets indis. Varen triar el brahmi i, modificant-ho, es va crear l'alfabet tibetà.

Història

Artícul principal → Història del Tibet.

Els orígens de l'ètnia tibetana es remonten al periodo anterior al de la dinastia Qin quan els ancestros dels tibetano es varen instalar en les vores del riu Brahmaputra. En general, s'accepta la teoria de que els tibetano compartixen antecedents genètics en els mongoles. La tradició tibetana explica que els seus propis orígens estan en el matrimoni entre la deesa Chenrezig i un ogre de les montanyes.

Cultura

La civilisació tibetana té una cultura molt rica. Els festivals, com el de Losar (any nou tibetano), Xuedun, Linka i el Festival del Bany estan profundament arraïlats en la religió encara que contenen també influències externes. Cada tibetano pren part del Festival del Bany tres voltes durant la seua vida: en nàixer, en casar-se i en morir. Tradicionalment es creu que la gent no té que banyar-se, solament deu fer-ho en ocasions realment especials.

Arquitectura

Cases tibetano en la ciutat de Shangri-La (China).

L'arquitectura tibetana conté influències chinenques i índies i reflectix l'influència del budisme. La roda budista i dos dragons estan presents en numerosos edificis del Tibet.

La major part dels edificis i monasteris tibetans estan construïts elevats, i generalment, són de pedra, fusta, ciment i terra.

El palau de Potala és considerat el millor eixemple d'arquitectura tibetana. Antiga residència del dalái llepe, conté més de 10 000 temples, capelles i una important colecció d'escritures budistes.

Costums

Molts tibetano duen el pèl llarc. Les dònes solen pentinar-se en dos trenes, mentres que les més jóvens ho fan en una sola. Els hòmens en pèl llarc ho arrepleguen en una castanya alta, habitualment envolt en una tela roja que servix com a turbant.

Per la fredor de la zona, les dònes visten faldes i jaquetes de tela. Els hòmens visten pantalons llarcs, acompanyats a voltes d'una banda, i botes de pell.

Religió

Artícul principal → Budisme tibetà.

Comunament es confon al budisme tibetà com una religió, la qual cosa és un enorme error. El budisme és, en realitat, un conjunt de filosofia de la vida, les quals fàcilment s'adapten a diferents métodos d'ensenyança per a facilitar el seu aprenentage i transmissió, cosa que Siddhartha va prendre en conte quan va començar a transmetre les seues primeres ensenyances. En açò, es conclou que el budisme és, ademés d'un camí de vida guiat per filosofia i coneiximents científics (molts dels quals han segut a penes recentment corroborats i validats),^{cita requerida} una recopilació del saber d'innumerables generacions de sers humans.

Els tibetano solen ser fidels a la religió bön, molt semblada a la filosofia budista. Existixen també alguns grups de musulmans.

Els tibetano creuen en la reencarnació i realisen cerimònies religioses especials per al naiximent i la mort.

Durant la cerimònia del naiximent, els familiars es reunixen per a la celebració i el ritual. S'entreguen regals als pares i al chiquet, que inclouen menjar i roba. Un llepe està present en esta cerimònia.

En la cerimònia de la mort, als tibetano se'ls dona un «sepeli del cel» que durà l'esperit sano y salvo fins a l'atre món. Primer, el cos s'envol en una tela blanca i es té en casa durant varis dies. Els llepes visiten al difunt durant este periodo per a oferir càntics per la seua ànima. El dia del funeral, es trasllada el cos fins al lloc del sepeli; llepes, amics i familiars acompanyen al cadàver.

Els tibetano creuen que els cuervos ajuden a l'esperit dels morts a ascendir (no existix un "cel" en el budisme tibetà). Per açò, el cos es deixa abandonat, si els cuervos no devoren el cadàver per complet, es considera que el difunt va ser un pecador, i no va acumular suficient mèrit per mig de bones accions (karma positiu) per a alcançar el despertar i poder reencarnar; per açò, la consciència del difunt permaneix en un dels "inferns" descrits en els texts budistes, els quals són similars al concepte del purgatori.

Vore també

• Adaptació humana a les grans altituts