Criptozoologia

Una serp marina del llibre History of the Northern peoples de l'autor Olaus Magnus (1555).

La criptozoologia (del grec κρυπτoς cryptós ‘amagat’, ζῷον zóon ‘animal’ i λoγος lógos ‘estudi’; lliteralment: ‘estudi dels animals amagats’) és una pseudociencia i subcultura que intenta provar l'existència d'animals extints, mitològics o folklòrics. Els sers d'interés criptozoológico són cridats «críptidos», terme falcat per John Wall en 1983. Açò inclou a espècimen vius de grups extints, com a dinosauris no aviars, animals que carixen d'evidència pero apareixen en mits, llegendes o informes oculars, com Peu Gran, el chupacabras o el mònstruo del llac Ness, i animals salvages llunt de les seues zones geogràfiques, com els gats fantasma.

La criptozoologia no és una branca de la zoologia, l'antropologia o els estudis sobre el folclore. Des de la seua fundació en els anys 1950 pels zoòlecs Bernard Heuvelmans i Ivan T. Sanderson, ha rebujat els enfocaments científics, i els seus adherentes són afins al creacionisme de la Terra Jove.^{cita requerida} Aixina mateix, són evidents les seues influències recíproques en els que s'ocupen d'atres pseudociencias, com la caça de fantasmes i l'ufologia.

Història

Erro al crear miniatura:

Esbós del Yeti del Himalaya.

L'invenció d'este terme sol atribuir-se al zoólogo franc-belga Bernard Heuvelmans, qui va definir la criptozoologia com l'estudi dels animals sobre l'existència dels quals solament posseïm evidència circunstancial i testimonial, o be evidència material considerada insuficient per la majoria. El seu llibre de 1955, Sur la piste dones bêtes ignorées (versió espanyola: Despuix de la pista dels animals desconeguts, publicat per l'editorial Luis de Caralt en Barcelona en 1958) és a sovint vist com la génesis d'esta disciplina, pero el mateix Heuvelmans va remontar dits orígens al zoólogo holandés Antoon Cornelis Oudemans i la seua obra de 1892 The great siga-serpent, publicada per les editorials E. J. Brill en Leyden i Luzac & Co. en Londres. Va tindre una gran influència entre un nutrit grup d'autors, incloent a Willy Llei, que en 1941, 1945 i 1948 va publicar en Viking Press The Lungfish, the Dodo and the Unicorn. Esta obra va ser traduïda a varis idiomes, entre ells el castellà.

Heuvelmans va argumentar que la criptozoologia devia ser practicada en rigor científic, pero també en una actitut oberta i interdisciplinària, donant a estos térmens un sentit alié al de «rigor científic». Ademés, segons Heuvelmans, es deu també prestar especial atenció a les tradicions i creències populars sobre estes criatures. Encara que solen estar cobertes d'elements fantàstics i inverosímils, les llegendes populars poden contindre alguna part de veres que poguera ajudar a guiar l'investigació dels informes sobre «animals inusuals».

En la década dels 80, Vadim Chernobrov va escriure varis llibres sobre events relacionats en animals del centre de Rússia. Entre els criptozoòlecs en titulació universitària en zoologia es troben, ademés del fundador Bernard Heuvelmans, a Karl Shuker, Loren Coleman, Ben S. Roesch, Anthonie Cornelis Oudemans, i uns atres.

l'okapi, que per anys va ser conegut solament pels relats recopilats dels pigmeos, va ser usat com a emblema de l'International Society of Cryptozoology, a pesar de no haver segut descobert per criptozoòlecs.

L'afició a la criptozoologia i els animals fantàstics ha comportat a que hagen numeroses pàgines d'Internet d'aficionats als misteris i seguidors de temes relacionats. També apareixen en películes, atraccions temàtiques, museus locals, revistes o programes de ràdio. En televisió, destaca el canal DMAX, que emet repetidament pseudodocumentales criptozoológicos sobre, entre uns atres, el megalodón i les sirenes.

Crítiques a la criptozoologia i les seues rèpliques

Pintura d'un kraken, feta per Pierre Dénys de Montfort en 1801 a partir de les descripcions dels mariners francesos que varen afirmar haver segut atacats per la criatura en les costes d'Angola

Entre les crítiques realisades a la criptozoologia destaquen:

• S'alega que els criptozoòlecs modifiquen radicalment les característiques de sers mitològics o llegendaris per a fer-les quadrar en les traces d'animals extints i aixina donar-los verosimilitut. És el cas del mapinguarí: els natius de les selves de Brasil i Bolívia ho descriuen com un mònstruo humanoide horripilante que dona forts crits, té els peus tornats del revés i posseïx una boca hedionda en l'abdomen. Per als criptozoòlecs, no obstant, és un tímit i asustadizo megaterio.
• Els criptozoòlecs mai han descobert realment un sol «críptido» ni trobat proves científicament convincents de la seua existència. Els zoòlecs, en canvi, troben cada any centenars d'espècies noves. Per això, la criptozoologia pretén fer seus certs descobriments de la zoologia i donar-los les característiques d'un «críptido».
• Segons els criptozoòlecs, eixa afirmació denota o un absolut desconeiximent de l'història de la zoologia o simple mala fe. Segons ells, el problema de fondo radica que la criptozoologia, per la seua pròpia definició, és l'única disciplina els èxits de la qual disminuïxen el seu camp d'aplicació: tota nova espècie descrita ix automàticament de la criptozoologia per a entrar en la zoologia. Un cas que se sol citar com a descobriment d'un críptido és el del kraken, del que els seguidors de la criptozoologia aleguen que correspon a vàries espècies de calamars jagants. A açò, els crítics responen que els calamars jagants no són el kraken.

• L'alegació de que la criptozoologia fallaria en utilisar el método científic, ya que el método científic requerix que les hipòtesis siguen descartades quan no es complixquen les seues prediccions; pero la creència en els «críptidos», en canvi, se sosté indefinidament sense que els resultats negatius els afecten.

Les faltes d'evidències a el hora de trobar-los es justifiquen en explicacions ad hoc («és un animal tímit», «s'amaga en àrees poc explorades», «la seua població és molt escassa», etc.). Igualment, de forma equivocada, hi ha «críptidos» originats en el folklore que se'ls assignen nomenes zoològics (violant les normes de la nomenclatura zoológica), se'ls descriu i se'ls identifica en animals fòssils, etc; tot això sense proves sòlides de la seua existència. Per estes raons, els escèptics i científics consideren la criptozoologia com una pseudociencia.

• Varis dels criptozoòlecs no accepten els arguments científics que van en contra de moltes de les presuntes proves que tindrien. Alguns eixemples són les supostes chafades del Yeti, les mostres de pèl del Orang Pendek, o els numerosos vídeos i fotografies de les criatures llacustres, les quals han segut descartades com a proves científiques.

Ademés, una de les grans dificultats en els que conta la criptozoologia és que resulta impossible, des d'un punt de vista racional i científic, demostrar l'existència de certs animals singulars. L'explicació és senzilla: aquells que mantenen l'existència de sers folklóricos o mitològics obliden que l'existència d'un únic individu d'una espècie de forma indefinida en la naturalea és genètica i naturalment impossible. És necessària una població mínima d'individus d'una espècie per a conseguir la reproducció i assegurar la necessària diversitat genètica que els faça subsistir en el seu mig. Aixina, en admetre l'existència de «Nessie», per eixemple, s'estaria admetent implícitament l'existència d'una població genèticament viable d'estos suposts sers.

• Per a alguns, la criptozoologia no és una disciplina científica perque partix d'indicis de validea discutible, com a testimonis o restants materials dubtosos. La finalitat de la criptozoologia és, precisament, l'obtenció de proves definitives de l'existència (o inexistència) de noves espècies a partir de dits indicis.

Vore també

• Anex:Críptidos
• Llegenda urbana
• Escepticisme científic
• Mònstruo marí
• mònstruo llacustre
• Criptobotánica

Bibliografia

• Alemañ Berenguer, Rafael Andrés (2010). Criptozoología. Caçadors de Mònstruos, Ed. Melusina. ISBN ISBN 978-84-96614-79-6.
• Varis autors (2002). Criptozoología, Editorial Edaf. ISBN ISBN 84-414-1063-1.
• Heuvelmans, Bernard (1970). On the Track of Unknown Animals, Ed. Paladín. ISBN ISBN 0-586-08009-0.
• Coleman, Loren i Clark, Jerome (1999). Cryptozoology A to Z: The Encyclopedia of Loch Monsters, Sasquatch, Chupacabras, and Other Authentic Mysteries of Nature, Ed. Simon & Schuster. ISBN ISBN 0-684-85602-6.