Chupacabras
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El terme de chupacabras fa referència a un críptido llegendari, que es descriu com un ser que ataca a animals de diferents espècies en zones ganaderes o rurals chuplant-los la sanc.
El mit va tindre el seu orige en Puerto Rico en 1995,[1] i des de llavors s'han notificat diversos suposts albiraments en llocs tan lluntans a l'illa en Amèrica, i inclús provinents de països fora del continent americà, com Espanya, Filipines i Rússia. La majoria dels informes d'albiraments provenen d'Amèrica del Nort com Mèxic i en països com Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Equador, Hondures, Panamà, Paraguai, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai, Veneçuela i algunes zones del Sur d'Estats Units. El nom prové dels suposts hàbits hematòfecs de la criatura, del que es creu que ataca a animals domèstics, especialment cabres, succionant tota la sanc del cos de l'animal. Les descripcions físiques de la criatura varien, pero comunament es descriu com una criatura pesada, del tamany d'un orso chicotet i en un renc d'espines comprenent des del coll fins a la base de la coa.[2][3]
La gran majoria dels suposts albiraments han segut descartats o mai han pogut ser confirmats per la falta de proves.[4] En el cas dels suposts albiraments ocorreguts en el nort de Mèxic i el sur dels Estats Units, s'ha verificat repetidament que les criatures identificades com chupacabras són en realitat gossos o atres animals malalts de sarna.[4] Biòlecs i oficials de maneig de vida selvada descriuen al chupacabras com una llegenda urbana contemporànea.
Apariència
La descripció més comuna del chupacabras és la d'una criatura pareguda a un reptil, de pell coriácea o escamosa, de color gris verdoso en taques negres i d'espines esmolades a lo llarc de l'esquena i uns enormes ulls rojos que lluïxen en l'obscuritat.[2] Es descriu com un animal que medix entre un 1,20 a 1,50 metros d'altura, i que en estar de peu o botar guarda certa similitut en un cangur.[3]
La descripció actual del chupacabras és la d'una raça estranya de gos salvage.[3] Esta variant és descrita comunament com a carent de pèl i en una columna vertebral pronunciada, de conques oculars inusualment profundes, claus i garres. Es diu que el chupacabras buida completament de sanc (i en ocasions d'òrguens) a les seues víctimes, normalment per mig de tres forats en forma d'un triàngul invertit.[5]
Història
Els primers informes d'atacs del chupacabras varen ocórrer en març de 1995 en Puerto Rico, quan huit ovelles domèstiques varen ser trobades mortes i sense parts dels seus cossos, cada una en tres ferides punchants en l'àrea del pit, per les que aparentment havia segut succionada tota la sanc del cos.[6] Alguns mesos despuix, una testic presencial va declarar haver vist la criatura en el poble portorriqueny de Canóvanas, afirmant també que al voltant de 150 animals domèstics havien segut trobats morts.[6] Poc despuix dels informes de Puerto Rico, varen escomençar a sorgir informes de morts d'animals en circumstàncies supostament similars provinents d'atres països, com República Dominicana, Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Panamà, Perú, Brasil, Estats Units, Equador i Mèxic.[6]
La creació del terme chupacabras ha segut atribuïda al comediante i empresari portorriqueny Silverio Pérez, qui ho falcaria al poc temps de haver-se publicat els primers incidents.[6]
Vore també
Referències
- ↑ NatGeoES (2012-01-31). «Chupacabras: l'evolució va crear una llegenda» (en es). National Geographic. Archivat des de l'original, el 2017-04-14. Consultat el 2024-05-15.
- ↑ 2,0 2,1 «Chupacabras Biography». Archivat des de l'original, el 1999-01-28. Consultat el 2007-05-10.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stephen Wagner. «The Top 10 Most Mysterious Creatures of Modern Claves». Archivat des de l'original, el 2008-09-22. Consultat el 2007-10-05.
- ↑ 4,0 4,1 Radford, Benjamin (2011). Tracking the Chupacabra: The Vampire Beast in Fact, Fiction and Folklore. ISBN 9780826350152.
- ↑ Tomás De Jesús Mangual (2006-01-09). «Imputen un atre atac al Chupacabras». El Vocero. Archivat des de l'original, el 2007-10-11. Consultat el 2007-10-05.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Stephen Wagner. «On the trail of the Chupacabras». Archivat des de l'original, el 2005-09-19. Consultat el 2007-10-05.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chupacabras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.